Altanera fortalesa defensiva, que més tard va ser transformada en distingida i bella residència senyorial, sentinella del pla que l'envolta.

El Castell de Vicfred, envoltat per les residències construïdes en l'antiga muralla, forma un mirador privilegiat els dies que domina el sol. Igual de cautivador resulta el seu interior, en el qual hi ha petjades de tots aquells que el van habitar. S'accentua en el complex: El dormitori principal, la sala de música, les cuines, el menjador, l'oratori, la presó i la masmorra.

El Castell apareix documentat l'any 1079, en un acta testamentària atorgada per Mir abans de peregrinar a Santiago de Compostel·la. Després de pertànyer a aquesta família, i de diverses etapes històriques, hi va passar al llinatge dels Ribelles i, finalment, el castell va arribar a les mans dels Cardona, en emparentar-se amb la casa de Medinaceli, que el van conservar fins a la fi del règim dels senyorius (mitjans del S.XIX). A dia d'avui, el Castell pertany a la família Boix-Rodríguez.

Vicfred havia estat, per la seva perfecta ubicació, un nucli important. Marcava el límit entre el Comtat d'Urgell i el Comtat de Cardona i sempre va ser una bona posició per vigilar els avanços de l'enemic. La vista des del Castell arriba fins a Mequinença els dies clars. Estances destacades del Castell són el celler, on encara es percep l'aroma del bon vi, les masmorres, que van conèixer la tortura del gota a gota, i l'estable, utilitzat anteriorment com a sala de guàrdia.

Per a visitants curiosos: Passadís secret amagat darrere d'una petita porta, d'uns 2 km de longitud, la presa d'aigua corrent de la casa, la masmorra…