Antigament era al punt de les dotze de la nit del 26 al 27 d'abril quan, a Verdú, tocaven la campana grossa assenyalant que ja podien entrar al firal els ramats de bestiar de llana que acampaven pel defora tot esperant el senyal de poder entrar, els quals envaïen tot el poble i els erals adjacents durant els dies 27 i 28. La fira del bestiar de llana desaparegué durant els anys de la guerra civil, però es conta que entre els anys 1925 i 1928 hi concorrien anualment uns 14.000 caps de llana.

Avui tots els pobles de casa nostra celebren (almenys espiritualment), la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Se sap que, almenys des del 888, en aquell indret hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. El monestir de Montserrat va ser fundat per l'abat Oliba com una filial del monestir benedictí de Ripoll a partir de l'any 1023. L'any 1409, el papa Benet XIII el va erigir en abadia independent. La imatge romànica que s'hi venera sembla que data de principis del segle xii. El 1881 fou coronada solemnement la Mare de Déu i proclamada com a Patrona de Catalunya. Mossèn Jacint Verdaguer li va compondre l'inoblidable "Virolai":

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí.
Sien per tots l'escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.

A les terres de ponent destaca la celebració de la ciutat de Lleida, on durant tota la jornada té lloc l'ofrena floral a l'altar que la Mare de Déu de Montserrat té dedicat a la catedral nova. Són centenars i centenars els lleidatans que aquest dia s'acosten fins als peus de la Verge per oferir-li flors, llànties, i pregar als seus peus. Des del 1881 Lleida compta amb la confraria que porta el nom de la Verge de Montserrat, la qual vetlla, potencia i promou tant la devoció a la patrona dels catalans com el sentit profund dels valors i l'estima de la nostra Catalunya.

Al capvespre del dia 27 d'abril té lloc la celebració solemne de la missa i el cant del Virolai.

A Gessa cada any en aquest dia van a veure la "santeta" en romeria a la cruïlla, i a cantar-li els goigs.

La "santeta" no és altra que la capella on es venera la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual realment tenen una gran veneració. Potser hi va influir mossèn Cinto Verdaguer en la seva estada a la població. Els goigs propis diuen:

És de la vostra capella
tota la Vall camaril,
un llantió cada estrella,
un encenser cada abril.
Venci el pecat que ens soterra
l'alta virtut triomfant:
Estel de la nostra Terra,
veniu a la Val d'Aran!

Castelldans té aixecada una magnífica ermita dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, on durant molts anys el dia 27 d'abril s'hi celebrava un multitudinari aplec, però ara, per raons laborals, l'aplec té lloc diumenge següent.

Rosa d'amor, foc que escalfa i no crema,
floriu tostemps al cor de Castelldans,
siguin robins de vostra diadema
sos fills, lligats amb l'amor de germans.