Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
28€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
santdeldia

Sant del dia

Sants Cesari, Donat, Serapió i Victorí, màrtirs; Tarasi, bisbe; santa Aldetruda (o Adeltrudis) i Valberga, abadesses

A Torà celebren, coincidint amb el cap de setmana, la festa del Brut i la Bruta. Uns personatges tradicionals (junt amb el Bonic i la Bonica) que ara s'han convertit en gegants.

En la tradició toranesa trobem aquests personatges ben arrelats en diferents manifestacions de la vida tradicional i folklòrica de la vila, i tot i haver caigut en l'oblit i la desídia representativa durant uns anys, ara tornen a formar part viva i activa de les manifestacions quotidianes, car han recuperat la celebració de tan originals i autòctons personatges. El dia més emblemàtic del Brut i la Bruta havia estat el Dijous Gras, en què passant pel poble, el jovent arreplegava per a fer un sopà comú. Actualment la celebració és el cap de setmana anterior al Dijous Gras.

El ritual tradicional antic, que és el que descrivim, ha portat pels carrers i places de la vila a dansar el ball pla al so d'un violí, el Bonic i la Bonica. Des del seu origen dos donzells, ell vestit com un senyor amb la millor roba i barret de copa alta; l'altre, vestit de donzella amb gipó i faldellí de seda, mantellina blanca de punt, enjoiada amb les peces més riques: agulla de pit, arracades, collarets, anells; tan agençada com és possible. Caminant plegats i molt seriosos; en arribar al mig del carrer o plaça, el violí sona. Ells iniciaven el contrapunt o dansa, seguida amb gran esment, de la manera més exacta possible. Els dos donzells formant part cabdal de la Llordera, guanyant-se les mirades dels espectadors, sobretot de les dones intrigades en conèixer el donzell (Bonica), examinar el seu vestit, les seves joies, assabentar-se de qui l'havia engiponat i guarnit tan bé.

El violí toca les tonades del ball pla, de la dansa del Roser o de la dansa dels emprius.

Rere la primera comparsa del Bonic i la Bonica, seguiment d'altres dos donzells coneguts pel Brut i la Bruta. El primer, vestit de calderer, brut de cara, mans i roba; carregat de paelles, perols vells i bonyeguts. L'altre, la Bruta, vestit de dona, anava igualment brut, amb roba espellifada, una caputxa arnada lligada al cap, amb una filosa de cànem a les mans.

Aquests corrent i saltant pels carrers i places de la vila com esperits endimoniats i si ballaven la dansa, ho feien tot burlant-se del compàs i dels punts com podien. El seu anhel, perseguir i acometre la quitxalla que els encalçaven i escridassaven, empaitaven i molestaven sense parar.

Mentre el Bonic i la Bonica i el Brut i la Bruta seguien la ruta per tota la vila, era el moment que quatre joves vestits de festa, passant de dos en dos, a cada banda de carrer, demanessin almoina per la Llordera a la porta de cada casa. La que no donaven res sense motiu, la pintaven amb una creu de mangra. La col·lecta era duta a un altre jove anomenat la Lloca, que anava segut damunt d'un matxo carregat amb dues portadores, on col·locava amb gran atenció tot el que s'havia recollit.

A la nit, enmig de gatzara i tabola, es cruspien la menestra recollida. Era el sopar del dijous llarder.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message