Fins fa pocs anys la festivitat de l'Ascensió del Senyor se celebrava en dijous, així com el Corpus en què es feia festa. Un adagi popular parlava de tres dijous anuals de gran lluïment: Dijous Sant, el Corpus Christi i el dia de l'Ascensió.

D'aquells tres dijous famosos, dos han traspassat la celebració festiva al diumenge següent, com és el cas del Corpus i de l'Ascensió i el tercer ja no és festiu.

En el cas de l'Ascensió algunes de les tradicions i creences anaven lligades al dia puntual de la celebració, tant si era dijous o ara que és en diumenge, i de manera especial aquelles (com és el cas de les trementinaires) que hom creia que certs vegetals i olis adquirien més poder curatiu en aquest dia, i per això calia fer-los per l'Ascensió.

Les trementinaires gaudien d'una reconeguda popularitat entre la gent de la plana, que ja esperaven la seva arribada per a comprar-los herbes i olis. Solien anar per rutes ja concretes, marcades de molts anys de fer aquesta activitat. Solien anar de dues en dues, una de mitjana edat i que ja coneixia els camins i els llocs, i una altra de jove, la qual anava aprenent el mestratge de la gran.

A l'esquena duien una motxilla penjada on portaven les herbes remeieres de tota la flora pirinenca, i al davant, i penjat en bandolera, duien potets de ter-rissa amb la trementina, oli d'avet, oli de cóp i de llangardaix, ungüents de serp, de belladona i greix de gallina.

A la mà duien una canya llarga o bastó que els servia de suport en caminar i que els donava una imatge de rodamón. La seva arribada als pobles era precedida pels seus crits anunciadors que deia: "Trementina, oli d'avet, oli de ginebre, oli de llangardaix..."

En la seva proclama anunciaven que l'oli de llangardaix era fet el dia de l'Ascensió. Segons creença popular aquest dia tot tenia més virtut, ja ho conta la llegenda que abans de la seva Ascensió al cel, Jesús va voler donar mostra de la seva bondat i va beneir animals i herbes, menys el llangardaix, que el va castigar sense beneir-lo, i en canvi ajuda tothom que el cacés per fer-ne remei perquè si ho fan en aquest dia el seu oli tindrà més virtut.

El dia de l'Ascensió,
per als olis, el millor.

De fet, quan aquestes dones emprenien el camí de la terra baixa era un cop acabada la feina de la sega i batuda al lloc d'origen, i abans no arribessin els freds hivernals que les pogués deixar aïllades sense poder retornar a casa.

Les trementinaires més conegudes eren les de Tuixén, Ossera, Cornellana i Fórnols de Cadí, sense oblidar la resta de la vall de Lavansa.

Totes les trementinaires quan feien el camí de baixada a la terra baixa, abans de perdre de vista l'ermita de la Mare de Déu de Sant Jaume ubicada al terme de Fórnols de Cadí, es giraven de cara a ella per resar com a comiat una salve a la Verge, tot demanant salut i bon camí i confiant tornar a resar una salve d'acció de gràcies el dia del retorn.

A la Valldan es feia un aplec el dia de l'Ascensió (aplec "de la Sansió", com diuen, deformant el mot, els naturals del país), en honor dels germans màrtirs sant Just i sant Pastor, advocats en cas de trencament d'ossos i hèrnies. Els habitants dels pobles i masies dels voltants assistien en gran nombre als actes religiosos que se celebraven a l'ermita de Sant Just.

A Organyà la festa de l'Ascensió sempre s'ha celebrat de manera molt solemne, una de les més grans de l'any. La vigília ja s'anunciava repicant les campanes a hora foscant, entre dues llums.

Se celebrava missa solemne, els priors treien atxa i feien capta mentre que les priores del Roser plegaven a la porta. En temps passat s'havia repartit pa beneït.

Una representació pròpia havia destacat a Organyà en aquest dia per damunt de les altres. Al punt de migdia, que segons diu la tradició va ser l'hora que Jesús pujà al cel, al temple d'Organyà es feia una representació plàstica que simulava aquest moment cabdal. Des d'una lluerna del cim de la volta penjava un fil de seda, difícil de veure normalment, al qual hi lligaven un angelet. Per mitjà d'un artifici mogut des de la sagristia l'anaven pujant lentament, donant la sensació d'una veritable ascensió, fins al punt que quan l'angelet arribava dalt de la lluerna el continuaven estirant fins a fer-lo desaparèixer.

Al santuari de la Mare de Déu de Massarrúbies de Montpolt el dia de l'Ascensió s'hi celebra un gran aplec, que es veu concorregut per una gran gentada vinguda de tot el municipi de Lladurs i de totes les contrades del Solsonès.

Algunes parròquies com Castellar de la Ribera, Timoneda, i la Llena han estat, al llarg dels anys, de les més fidels en acudir al santuari de Massarrúbies.

Doncs sou Mare poderosa,
de Massarrúbies honor:
alcanceu, Verge amorosa,
pietat pel pecador.
Vostre perdó en fa verneda
del temps de gran sequedat,
Montpol, Llena, Timoneda,
Castellar i tot el veïnat;
dant-nos pluja copiosa
si us visitem amb fervor.

Al poble de Su, una de les tradicions de la festa de l'Ascensió quan era en dijous, era la de fer tres processons preparatòries. La primera la feien el dilluns, per Sant Diumenge. El dimarts feien la segona, la qual passava pels camins del bosc, i per aquest motiu era coneguda com la "processó dels nius", ja que la gent, sobretot els menuts, miraven els arbres a veure si en descobrien cap. El tercer dia es feia la processó pel voltant del poble, encara que posteriorment canviaren l'itinerari i s'anava fins al Miracle. Eren tres dies de moviment, de preparació, que predisposaven a la gran festa de l'Ascensió.