Sant Magí nasqué a Tarragona, a mitjan segle iii. Es conta d'ell que va vendre el seu patrimoni i el va donar als pobres, i en companyia de dos germans seus es dirigí cap a les muntanyes de la Brufaganya, a una jornada de la ciutat. S'acomiadà dels seus germans i buscà una cova al lloc més salvatge de la muntanya per fer-hi vida de penitència i mortificació els dies que li restessin.

Trenta anys visqué el gloriós sant Magí en la cova que havia escollit. Fou en els moments que els emperadors Dioclecià i Maximià van moure una terrible persecució contra els cristians. Magí va optar per sortir de seguida a predicar la seva fe. En saber-ho, el governador Dacià va manar que l'agafessin i el tanquessin a la presó carregat de cadenes, on va sofrir forts turments. Després de diversos fets i vicissituds, es conta que Magí sortí de la presó sa i estalvi sense que se n'adonessin els seus carcellers i abandonà Tarragona. Al matí següent, en trobar buida la cel·la, Dacià va manar que sortissin soldats a buscar-lo, amb l'ordre que, fos on fos que el trobessin, li llevessin la vida. Alguns soldats es dirigiren directament a la cova de la Brufaganya, i allí el van trobar i el feren presoner tot seguit.

Fatigats els botxins i abrusats d'una set ardent a conseqüència de la calor que feia en aquell dia d'agost, demanaren al sant que obrés alguna cosa extraordinària per posar remei a la necessitat que sentien. Fou llavors que el sant va donar un cop a terra amb el seu bàcul, fent rajar una font abundosa, de la qual begueren els soldats, quedant alliberats de l'angoixa i la set que sentien. Després executaren la sentència de Dacià, degollant-lo allí mateix. Era el dia 19 d'agost de l'any 306.

Aquesta és la font on es va a buscar l'aigua que es reparteix avui a Cervera. En sortir de la missa celebrada a punta de dia i després d'una mossada a base de coca, xocolata i vi bo, els portants formen la comitiva per repartir l'aigua amb el mateix ordre que van formar la vigília per entrar-la.

Un cop de bombo i carrer de Sant Magí amunt per recórrer primerament tots els barris baixos i pujar després, per la barbacana, cap a la nova i ara novíssima ciutat.

Xino-xano, la mula deu notar com van perdent pes els càntirs dels arganells. A la llinda de la casa o a la porta del pis s'omplen d'aigua els vasos o es beu a galet amb el selló que va del nét al padrí, passant pels pares i sense abusar-ne massa. El repartiment dura quatre hores llargues, si no més, i això que pels afores es divideix la comitiva per atendre simultàniament diversos indrets de la ciutat i fer més via. I és que no n'hi ha prou amb la simple mecànica de l'oferiment i el beure; l'aigua, a més de fresca, s'ha de beure amb conversa i cal dir a tothom un "bon dia".

Cervera i sa comarca
us veneren protector,
i de nostra terra honor
sou també antic patriarca,
logrant gràcia divina
o gran astre lluminós.

A més de la capital de la Segarra hi havia una altra població de les terres ponentines que anava massivament a buscar l'aigua de la Brufaganya. Aquest poble ha estat Maldà.

La gent del poble fins fa uns anys anava a buscar l'aigua d'aquelles fonts en pelegrinatge amb uns vint carros. L'hora de sortida era les tres de la matinada. Hi havia molta gent de Maldà que hi acudia per complir promeses.

Un cop dinats, tothom emplenava aigua de les fonts, ja que hom duia moltes garrafes amb aquesta finalitat, i un cop plenes es carregaven als carros. Quan ja tothom estava llest, la corrua es posava en moviment vers el lloc de partença.

La vintena de carros arribaven a Maldà, on els esperava molta gent a pesar que l'arribada es produïa a la nit. Es donava aigua a tothom perquè en begués. Eren els moments més emotius de l'aigua de Sant Magí.

Lo cel, terra i elements,
dolors, febres i dolències,
us rendeixen obediències
multiplicant los portents.
No hi ha mal desesperat
per qui prompte acut a vós:
Magí màrtir portentós
sieu-nos prompte advocat.