BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
santdeldia

Sant del dia

yyyy-08-15

Sant Tarsici, acòlit, màrtir; Alpini i Arnulf, bisbes; Napoleó, màrtir; santes Adela i Margarida, monges.

El dia de la Mare de Déu d'Agost és, per excel·lència, el que concentra més festes majors a la nostra terra. Basant-se en el cicle agrícola, tot seguint les tasques pròpies del camp, que s'iniciava a la tardor amb la sembra i finia a l'estiu amb la collita, el dia d'avui era el que hom es lliurava a celebrar la seva festa gran un cop el gra era entrat al graner. Durant els mesos de juliol i agost s'escau el final de la collita dels cereals (sega, batuda i ensitjada) i a les nostres terres encara es mantenen aquestes festes agrícoles. L'acabament del cicle recol·lector era el moment en què els nostres avantpassats es lliuraven a la festa. I és en aquesta festa que cal buscar l'origen de les actuals festes majors d'aquest mes d'agost.

No oblidem que durant segles, l'economia essencial de les nostres terres era bàsicament el pa, el vi i l'oli, i és en aquest ordre que s'escauen les festes majors que tenen el seu origen en antigues celebracions vinculades a l'activitat agrària. Les festes majors de juliol i agost estan relacionades amb el blat (pa), les de setembre (actuals de Sant Miquel), amb la verema (vi), i les d'hivern o festes majors petites amb l'acabament de la collita de l'oliva (oli).

Hom venia el gra després de batre, i els compradors passaven per les eres a comprar-lo. A primers d'agost es cobrava i, el dia de la Mare de Déu d'Agost era quan es pagava els menestrals i els aconduïments que hom havia fet.

A mitjan segle xx el barber costava 6 pessetes per tot l'any de tallar el cabell i afaitar. El ferrer de ferrar la parella d'animals d'una casa durant tot l'any costava 50 duros. El carreter, de fer mànecs, 5 pessetes l'any. Un carro tenia un cost de 160 duros (800 pessetes). La conducta del metge 50 pessetes l'any i la del veterinari un sac de blat per parella d'animals. El baster també cobrava per l'arranjament de collars, tirants, etc., i tots passaven a cobrar el dia de la Mare de Déu d'Agost, amb la qual cosa aquest dia al matí hom no es podia moure de casa, perquè després de l'un venia a cobrar l'altre.

Realment aquest dia de pagament era molt dolorós, perquè després de tot l'any de treballar quan cobraven i pagaven es quedaven sense el que havien cobrat per la collita del gra, per això aquest dia de la Mare de Déu d'Agost era més conegut com el de la Mare de Déu dels Dolors.

Actualment les festes majors dels nostres pobles se celebren tant en funció dels residents habituals com dels emigrants. Per aquest motiu en molts pobles s'han desplaçat les dates de la festa per possibilitar que hi assisteixin el màxim nombre de gent possible.

El que entenem per Festa Major és la suma dels diferents elements i actes que se celebren durant aquests dies. Des del programa, passant pels actes religiosos en honor de la patrona o patró, el dinar, el ball i, tot un seguit divers d'actes. Un dels que havia estat més popular en les nostres terres, i que encara es conserva en alguns pobles, tenia com a protagonistes les majorales del Roser que feien els tradicionals llevants de taula.

A les nostres terres lleidatanes fer llevant de taula equivalia al fet que les majorales passessin per les cases de la població a l'hora de dinar del dia de la Festa Major, i si s'esqueia la festa un dia diferent al d'avui, el dia de la Mare de Déu d'Agost es tornava a passar. Passaven una bacina amb la imatge de la Mare de Déu del Roser demanant que hi posessin unes monedes per al culte de la Mare de Déu, cosa que feien de bon grat, mentre la majorala solia recitar alguna cançó.

Una de les més habituals que solia cantar-se, i de manera molt particular en el dia d'avui, és aquesta:

Festa major d'alegria
que avui es fa en aquest lloc,
festa major d'alegria
la Mare de Déu d'Agost:
la Mare de Déu d'Agost
tots l'havem de celebrar,
perquè és la nostra Patrona
i a tots mos ajudarà.

A Baltarga, d'aquest fet se'n deia portar la Mare de Déu. La majorala, quan arribava a les cases amb la bacina, deia: Vinc a portar la Mare de Déu.

A més, a Baltarga, fer llevants de taula servia perquè els músics anessin, després del dinar de Festa Major, a la casa on hi havia alguna autoritat de la població a tocar-li una bona serenata musical, i de manera especial on hi havia algú de l'Ajuntament.

A Àger, al punt del migdia d'avui els joves es congregaven a la plaça, i mentre els uns duien un cantiret ple d'aigua, altres es proveïen de safates per anar per les cases a fer els llevants de taula. Quan ja estaven tots congregats i amb l'acompanyament dels músics, s'emprenia el seguiment de totes les cases de la vila. A cada casa entrava primer un dels nois que duia un cantiret o sellonet, el qual ruixava una mica el sòl amb aigua, després donava el Déu vos guard i el bon desig que veiessin per molts anys la festa major, i a continuació se n'anava. Darrera d'ell entrava un altre noi dels que duien la safata i recollia o bé diners o coca. D'això se'n deia recollir la gràcia. Els diners eren destinats a les despeses de la festa, mentre que la coca era per al berenar del jovent.

Així mateix, en aquesta població i per la Festa Major, es ballava el ball de càntirs. La gent es congregava a la plaça on les noies, que portaven càntirs al cap plens d'aigua, feien un ball típic. Un cop acabat el ball les dansaires tiraven l'aigua al voltant dels joves, simbolitzant l'acabament de la collita (tothom havia batut), i agraint la fertilitat de la terra, gràcies a l'aigua i a l'esforç dels joves fadrins. En aquesta Festa Major tampoc no hi faltaven la cursa de sellons i la de la cordera.

A Vilaller el dia de la Mare de Déu s'ha celebrat sempre de manera molt festiva i participativa, on després dels actes religiosos ha destacat, a la plaça, el ball del tatero.

A Taüll anaven massivament al santuari de Caldes, no endebades en aquest dia se celebra la festa de la Mare de Déu que es venera en aquell indret, mentre que a Ivorra fins fa poc temps, al matí, es feien misses "rases" cada hora a l'església parroquial, i a les 11 es deia missa major, o solemne, al santuari de Santa Maria. Un cop acabat es retornava al poble en processó, duent les santes relíquies que el dia abans s'hi havia portat per tal de deixar-les de nou al temple parroquial, lloc habitual on es guarden.

Al castell de Malacara cada 15 d'agost se celebra la festa de la Mare de Déu del mateix nom que s'ha venerat, al llarg del temps, en la seva capella. La gent de la contrada hi acudeix massivament.

Montgarri recupera avui una activitat i una presència humana que va perdre fa temps, i a redós del santuari i de la Mare de Déu que n'ostenta el patronatge s'apleguen centenars i centenars de fidels i visitants que fan que aquest dia conjuntament amb el 2 de juliol que hi ha aplec, aquest indret es vesteixi de bullícia i de color.

Dolça Verge de Montgarri,
que teniu ací el palau
tot cenyit de neus i núvols
de serena, llum i pau,
en tornar a la nostra terra
per Esterri o per Aran,
el ressò de la festassa
pels camins ens guiarà.

També l'església romànica de Santa Maria de la Torre d'Alins de Vallferrera, emmarcada en un paratge ple de bellesa, silenci i pau, es veu avui massivament visitada, ja que hi té lloc una celebració religiosa, després de la qual es reparteix coca i vi per a tothom.

Vilanova de la Barca també celebra avui la festa més important de la població, tot i que asseguren que les festes actuals són ben llunyanes de l'esplendor i la dimensió d'anys endarrere.

A la Verge de l'Assumpció la reclamaven les noies casadores per obtenir marit, i antigament la visitaven nou dies abans d'aquesta data demanant-li un xicot per casar-s'hi.

En aquest dia es dedicava un solemníssim culte a la Mare de Déu, al mig de l'església de Vilanova de la Barca, posaven un túmul amb la imatge de la verge jaient, fet que es realitza idènticament a la ciutat de Lleida, on la Verge del Llit és col·locada cada any en aquesta data davant de l'altar major de la Catedral Nova. La ciutat ha tingut molta veneració a Maria Assumpta, fins al punt que les dues catedrals que té la ciutat estan sota aquesta advocació.

El dia d'avui ha estat celebrat festivament en la totalitat dels nostres pobles, alguns més que altres, amb festa major o sense, ostentant la titularitat parroquial o sense ostentar-la, però ha estat un dia destacat del nostre calendari. Així ha sigut, entre altres, a Puiggròs, Arbeca, Tarrés, les Avellanes, les Borges Blanques, Torregrossa, Almenar, Sant Llorenç de Morunys, la Figuerosa, Bossòst, la Sentiu de Sió, Organyà, Maials, Almatret, Santa Maria de Meià, i el Pont de Suert, on li tenen les dues esglésies dedicades, i on els goigs canten:

Com el bon Déu ens envia,
constantment l'aigua i el verd,
Assumpta Verge Maria,
vetlleu pel Pont de Suert.

L'adagi deia d'aquest dia, i cal que recordem que llavors anaven amb l'hora solar, que no coincideix amb l'hora oficial d'ara:

-Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc.

I també:

-Per Santa Maria, s'escurça el dia.
-Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit.
-Per la Mare de Déu en el llit, ja refresca la nit.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message