ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2016-17
Lleida Noguera
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Montiline. Agència oficial de la Vila del Llibre
Montblanc és la nova Vila del Llibre i acollirà la trobada els propers 1 i 2 d'abril
 
Curs de Turisme de Fauna
A càrrec de La Sabina i la Universitat de Lleida
Lleida Noguera
 
SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
Casa rural - Ref. 1098 - Vall del Bisaura
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
santdeldia

Sant del dia

Sant Pere Ermengol, mercedari i màrtir; Fidel de Sigmaringen, caputxí, màrtir; Gregori, Honori i Melitó, bisbes; Neó, màrtir; santes Maria Eufràsia Pelletier, fundadora; Bona, abadessa; Doda, verge

El Dilluns de Pasqua és costum de les nostres contrades anar al camp a "menjar la mona", i les famílies i les colles d'amics surten a passar el dia al defora. Són molts els que any rere any acudeixen al mateix indret que acostuma a ser un lloc de records familiars. Així mateix avui és el dia que més aplecs es fan en santuaris i ermites. La tradició fa que la gent acudeixi a l'aplec, participi als actes devocionals que normalment tenen lloc al matí, i després es quedi a dinar amb tota la família o amics passant el dia en aquell indret i en bona harmonia.

També hi ha colles de caramellaires que aprofiten el Dilluns de Pasqua per fer un dinar de germanor amb tot allò que han arreplegat el dia abans cantant les caramelles.

Talló celebra el popular aplec de la Verge de Talló el Dilluns de Pasqua Florida. És un dels més antics, car el seu origen data del segle xiv i, descomptant les temporades de guerra, mai s'ha interromput. Tots els devots acudeixen a la font de Talló i després de saludar la Verge amb una salve, es canten caramelles i es reparteix coca i vi als assistents; seguidament té lloc la dansa de l'airós ballet de la Font de Talló, ball pla de la Cerdanya, que tan sols poden ballar a la font de Talló els nois nascuts dins la parròquia de Bellver de Cerdanya.

Aquesta dansa segurament es ballava per tota la Cerdanya. Les seves notes són la més representativa mostra de la música popular de la comarca, que varia d'un poble a l'altre en la forma. Finalitzat el ball, les parelles surten amb corranda, camp a través, fins arribar a la població.

Bellver de Cerdanya viu intensament aquest aplec, al qual no hi falta cap bon fill de la vila. La festa té una concurrència i una vistositat realment espectaculars. La gent surt de Bellver i fa via vers la font de Talló, i, tot continuant amb l'ús d'un antic privilegi, fa la distància que els separa camp a través, pels sembrats que en aquests moments comencen el seu creixement després dels freds hivernals. Sobre els camps es balla una corranda agafant-se les mans i en forma de cercle, girant-se d'esquerra a dreta.

Aquest dret de passar camp a través arriba de molt antic i ningú en fa qüestió. L'arribada és meravellosament espectacular, ja que s'entra ballant les corrandes. Després arriba el cant de la salve, les caramelles, la coca i el vi...

Organyà avui fa aplec a la font Bordonera, on van a passar-hi el dia; la gent oeix missa, s'hi queda a dinar i recorda la bella llegenda d'aquell indret que parla que era el dia de Pasqua quan l'aigua d'aquella font arribava a la col·legiata i la filla del comte recobrava la vista.

Peramola va en romiatge a la Mare de Déu de Castell-llebre per vot de poble, ja que així ho van prometre solemnement en un moment en què els estralls pestífers assolaven la població.

Les penyes del Salgar, enclavades entre els termes de Montsonís, Foradada i Artesa de Segre, que aquest riu besa amorosament i que són l'indret on s'aixeca el monestir del Salgar, són el lloc més concorregut i preferit dels comarcans, ja que, a més de la devoció mariana, s'hi pot gaudir d'una gran tranquil·litat, d'una frescor i d'una pau remarcables, qualitats que fan que la multitud que s'hi congrega d'aquestes poblacions el Dilluns de Pasqua sigui molt nombrosa. No hi falta tampoc cap any el poble de Rubió, que conserva aquesta tradició que ha suportat l'embat dels temps i la minva de població.

Socorreu, Verge del Carme,
als qui us van a visitar
en la vostra santa casa
de la Penya del Salgar.

La Sentiu de Sió puja avui a la Mare de Déu de la Guardiola per a celebrar-hi el gran aplec amb missa solemne i cant de goigs.

Térmens el Dilluns de Pasqua anava fins a l'indret on van aixecar-hi un pilar per a recordar que el pastor de cal Reig havia trobat una imatge del Sant Crist, que va romandre en un dels altars de l'església de Sant Joan fins que fou malmesa l'any 1936. La gent hi anava a passar tot el dia. Al matí es beneïen les mones de Pasqua, que es menjaven en aquell lloc, adient per fer un dinar a l'arbreda que hi havia a la vora del Segre. Cal dir, però, que ara això s'ha perdut bastant. La darrera estrofa dels goigs que se li cantaven diu:

De Térmens sou advocat
i trobat dita figura;
en tota necessitat
ens doneu pluja segura...

Menàrguens fa processó a l'ermita de la Mare de Déu de la Santa Creu, on s'hi diu missa i es canten els goigs; després es continua celebrant la festa per la rodalia que compta amb concurs de carrosses. La gent dóna gust a l'estómac menjant coca, ja sigui de samfaina o de sucre. En temps no llunyans els carnissers del poble oferien un xai a les autoritats i personalitats de l'època. No fa gaires anys que aquest aplec comptava amb la participació d'un gran nombre de gent de pobles de la rodalia.

Per la seva banda Àger havia fet aplec anyal a Colobor el dilluns de la primera Pasqua, encara que actualment ja no s'hi va, tal com ha succeït al santuari de la Mare de Déu de la Gorga, a Preixens, on també hi acudien els pobles d'Agramunt, Montclar, Mafet, la Donzell i altres poblacions. També es veu visitada en aquest dia l'ermita de la Mare de Déu de Solés, on tots els habitants de l'antic poble de Tiurana acudien puntualment. Una tradició que encara conserven ja que aquest dia celebren l'aplec, i fan un dinar, que a més serveix per a retrobar-se els fills d'aquesta terra que ha hagut de deixar el seu lloc de naixement per causes totalment alienes a la seva voluntat.

El dia 24 d'abril també és el dia que la gent d'un poble colgat per les aigües del pantà de Santa Anna, Tragó de Noguera, es retroben amb motiu de l'aplec que fan en honor de la Mare de Déu del Castell.

També es fan aplecs a la Mare de Déu del Vilaró, a Olius, on els veïns fan ofrenes, com per exemple la d'un veí que no fa gaires anys oferí un ciri de 1,65 metres de llargada i més de quaranta quilos de pes, que encara hi crema en totes les festes que s'hi fan; es fa un bon aplec a la Mare de Déu del Pla a Sanaüja, així com a la Mare de Déu de la Bovera de Guimerà; a la Mare de Déu del Pedregal al Talladell, a la qual canten:

Celebrant Pasqua Florida,
el dilluns ens apleguem,
i a l'esclat de nova vida,
amb Jesús ressuscitem.
La placeta ens acollia,
i la mona molt s'ho val,
assistiu-nos nit i dia,
sota el nom de Pedregal.

Massiva i joiosa és l'assistència a l'aplec de la Mare de Déu de les Esplugues a Conques, on a migdia es fa processó a l'entorn de l'ermita, es beneeixen els panets, es fa missa cantada amb cant dels goigs propis de la Mare de Déu i, a continuació, dinar de germanor al camp. Semblantment succeeix a l'ermita de la Mare de Déu de la Posa, a Isona, on s'hi va en romeria i el Cor Isonenc hi canta caramelles. Gran gentada s'aplega a l'ermita de la Mare de Déu Trobada de Montferrer, on les colles de joves, després de fer una ràpida visita a l'esglesiola, fosca i repleta d'exvots de cera, anaven a treure el peu al balcó de la rectoria amb l'esperança que amb aquest ritual aconseguirien un promès abans que s'acabés l'any. També hi ha aplec a la Mare de Déu de les Peces a Alàs. Per la seva banda Montmagastre, Montargull i Anya van a la Mare de Déu de la Vedrenya, mentre que Alentorn va avui, per vot de poble, a l'ermita de Sant Salvador. A Madrona té lloc el tradicional aplec a la capella de Sant Mer. Clarà celebra el Dilluns de Pasqua Festa Major en honor de Sant Sebastià, amb benedicció i repartiment de pa, com també ho fa Miralcamp que el dia d'avui té vot a Sant Sebastià d'ençà de temps antic, segons diu la tradició, perquè el sant guarí la població del flagell de la pesta que l'assotava.

També Torà ha pujat a la Mare de Déu de l'Aguda, a l'Aguda de Torà; s'acudeix massivament a la Mare de Déu de Camp-real, a Massoteres; a la Mare de Déu del Coll, a la Guàrdia Lada, i on més bullícia hom ha trobat al llarg dels anys ha estat al santuari de la Mare de Déu del Pla (dit també de Sant Pelegrí) a Biosca, on la nota curiosa d'aquest aplec al llarg dels anys ha estat la concurrència de les colles de caramellaires dels pobles de la rodalia. Quan alguna tenia intenció d'anar-hi, avisava primer la colla de Biosca i aquesta ho posava en coneixement de les autoritats. L'assistència dels caramellaires anava voltada d'un protocol especial: així que la colla arribava al lloc, era rebuda per la de Biosca, que sortia amb música i la senyera i els donava la benvinguda. Entraven tot seguit en un saló, on els esperaven les autoritats amb el batlle al capdavant, per donar-los també la benvinguda. La colla visitant cantava una de les cançons del seu repertori i era costum que se'ls obsequiés amb un esmorzar. En acabar, anaven tots junts a l'aplec, després d'haver deixat les senyeres i les cistelles en una sala comunal del santuari.

Quan era l'hora d'anar-se'n, els grups trobaven les cistelles plenes de fruits escollits que els de Biosca els obsequiaven per haver assistit a l'aplec.

S'acabava la festa tornant cadascú al seu poble entre cançons i gatzara. Una de les corrandes més conegudes és la de comiat, que solcava l'aire en deixar el santuari i que diu:

De Sant Pelegrí em despedeixo
i de la Mare de Déu del Pla,
i de tots els sants de Biosca;
que amb salut puguem tornar.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message