Si sembres les mongetes per Sant Pancraç, en menjaràs més que no en voldràs.
Sant Pancraç s'emporta el darrer glaç.

A Vallfogona de Balaguer les festes del Roser de maig les celebren el segon diumenge d'aquest mes, i han esdevingut les segones en importància de la població després de les de Sant Miquel. Si la menció és en plural és perquè duren tres dies.

De la celebració de les festes del Roser n'ha sobresortit la tradicional "plantada del xop", un acte únic a tota la contrada, amb culte al renaixement de la vegetació que els nostres antics pobles celebraven en deixar el llarg hivern endarrere i arribar la primavera. Fins i tot, en les antigues cultures, hi havia el costum que un cop plantat l'arbre a la plaça aquest hi romania tot el mes de maig i els vells, que representaven la saviesa i l'experiència del poble, es reunien entorn de l'arbre plantat cada dia durant tot el mes.

Al segle passat es plantaven tres xops, però actualment només se n'aferma un al davant de les escoles avui, vigília de la Festa Major de maig celebrada sota la denominació del Roser.

Es convoca els joves (i no tan joves) a les 10 del vespre a baixar fins al riu i allí es talla el "xop més alt". La cosa, però, té més al·licients ja que s'hi encén un bon foc, i al seu redós s'hi menja uns bons entrepans amb llonganissa i s'hi fa unes bones aixecades de porró amb vi fresc. Després aquest xop es puja fins al poble amb el carro tradicional, el que abans de l'era motoritzada servia per a fer el transport al poble. Aquest ritual fins fa poc s'acabava a la matinada, però en les darreres plantades intenten que acabi als volts de les dues de la nit.

Sarroca de Bellera celebra la festa de la Mare de Déu de Bellera, a la qual abans es dedicava la Festa Major, però a causa de la baixa demografia del lloc actualment la celebració consisteix en un sopar popular.

Puix lluïu, Verge Maria,
com estel en el cel clar,
a Sarroca mare pia,
vullau-nos sempre emparar.
Ai, Sarroca de Bellera!,
altre goigs vas abastar,
com en petxina perlera
la Verge se't va ofrenar;
dins d'una roca lluïa,
i és ara en el teu altar.

Segons una antiga tradició, aquesta imatge de la Mare de Déu de Bellera l'havia trobada un bou dintre d'una cova que, durant molts anys, ha estat coneguda com el Cabanot de la Verge, a la roca de la Colomina. La imatge, que brillava, es trobava entronitzada a la punta de la pedra on era materialment impossible que s'hi sostingués a causa de la seva inclinació. D'aquí que els goigs mencionin "la Verge se't va ofrenar, dins d'una roca lluïa..."