Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
28€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
santdeldia

Sant del dia

Sants Josep, espòs de la Mare de Déu; Amanç, diaca; Apol·loni i Leonci, bisbes; Marc, Pancari i Quilià, màrtirs; santes Quintil·la, màrtir; Ida, verge Sant Josep ha estat, fins fa poc temps, una de les festes més assenyalades de l'any en tota la geografia

Dels molts goigs que se li han cantat recollim els que li oferien els fusters com a patró de l'ofici:

En l'ofici de fuster,
de Jesús acompanyat,
guanyàreu lo menester
per sostenir vostre estat;
vostre treball i suor
Jesús amb glòria canvia:
Protegiu tots els fusters
Josep, espòs de Maria.

Parlar de Mollerussa i parlar de la Fira de Sant Josep és tota una obligació en aquest dia. Fou el 10 de març de l'any 1872 quan un grup de mollerussencs va proposar al seu batlle la celebració en aquesta població d'una fira perquè Mollerussa era al mig d'una comarca prou gran en què no se'n celebrava cap; d'aquesta manera els seus habitants i els dels pobles veïns se'n beneficiarien de valent.

Primer fou una fira de bestiar (com corresponia a aquells temps), amb aquelles rècules de mules i matxos, bàsicament, que arribaven a la fira per tal que els pagesos compressin els animals que necessitaven per a conrear les seves terres. Però el pas dels anys va portar un canvi radical a la fira, ja que amb la mecanització del camp arribà la nova i definitiva dimensió de la fira de Sant Josep, batejada amb aquest nom pel fet de celebrar-se el dia 19 de març, festivitat del sant.

Fou l'any 1950 quan un altre grup entusiasta de mollerussencs impulsà el canvi d'orientació firal i van convertir-la en una exposició de maquinària agrícola i ramadera. Això va permetre que la fira subsistís, ja que moltes altres que no van renovar-se van morir. Avui la fira té una durada de diversos dies, ocupant milers i milers de metres quadrats, i és visitada per centenars de milers de persones, vingudes de totes bandes.

Durant molts anys el poble de l'Albagés ha recordat el 19 de març de l'any 1924 quan una gran i persistent secada assolava la comarca de les Garrigues. Un gran nombre de pobles d'aquesta comarca van acudir en rogativa al Sant Crist del Cogul (al qual s'atribuïa la potestat de fer ploure), ja que no podien ni beure. Van obtenir l'aigua demanada, i als pocs dies tornaven a donar gràcies. Aquesta data fou recordada i celebrada a les Garrigues en general i a l'Albagés en particular durant moltes dècades.

A la Granadella i també a Puiggròs tal dia com avui es feia festa grossa, perquè rara era la casa en què no hi havia cap Josep. La dita era clara: " de Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases". Al segon poble mencionat la festa ja es preparava amb anterioritat, i cada dia al vespre, els nou dies anteriors a la festa de Sant Josep, es feia "el novenari".

A Corbins aprofitaven que era dia festiu i la gent del poble anaven a "complir parròquia". Per la seva banda a la ciutat de Lleida trobem que aquesta festa ja és celebrada al segle xvi per vot dels paers de la ciutat que es comprometen a celebrar solemnement cada any la festa de Sant Josep. Uns dels impulsors en aquesta devoció de la ciutat foren els carmelites, que com tothom sap van posar el convent sota la protecció d'aquest sant. Encara avui trobem la plaça de Sant Josep en l'indret on hi havia l'esmentat convent. També cal recordar el nom de "la Llar de Sant Josep", que ha format part del teixit social de la ciutat fins ara. Alguns temples de la ciutat estan sota el patronatge de l'espòs de Maria.

Cal recordar que la gran festa del llogarret de Castellars es fa per Sant Josep, que n'ostenta el patronatge. Aquest dia és festa gran en aquest caseriu; el mossèn "puia" a dir missa i el dinar és millor.

Un fet puntual ben curiós és que abans era tradicional que la quitxalla de Montfalcó d'Ossó de Sió passés per les cases cantant una cançó i demanant que els posessin quelcom al cistell que duien. Algú comenta que era conegut aquest fet com "passar caramelles", encara que això no és ben bé així, ja que de caramelles només se'n canten per Pasqua, ara bé, podia ser interpretat com caramelles el fet de demanar quelcom a la cistella. Deien:

Caramelles, dones,
moltes i bones;
si no mo'n tireu,
escales avall caigueu.

A Olp tenen per costum acudir devocionalment a l'ermita que tenen aixecada en honor de sant Josep, en un serrat que domina el poble, a 1.135 m d'altitud, on acudeixen puntualment cada any en aquest dia o bé en moments puntuals d'alguna necessitat.

A Bellmunt d'Urgell tenen l'església parroquial sota el patronatge del sant espòs de Maria, i li canten uns goigs populars:

Patriarca sens igual
i del Cel segura guia,
Josep, espòs de Maria,
deslliureu-nos de tot mal.

Albesa fa el concurs de cassoles de pagès, que conclou amb un dinar popular multitudinari, mentre que a Claret se celebra el popular Aplec de l'Escudella, on segons mossèn Daniel Fortuny ha esdevingut típic que l'Orfeó de Tremp hi faci la seva trobada el segon o el tercer diumenge de març conegut amb el nom de l'Aplec de l'Escudella, tot i que l'acte central ve donat per la confraternització que hi ha en l'Eucaristia, en la qual l'orfeó canta les parts musicals. A mig matí es fa foc i es posen les olles a bullir per cuinar la minestra d'escudella que després es repartirà en dinar de germanor entre tots els assistents. Aquest aplec ha arrelat fortament i és molt popular en tota la conca de Tremp.

És d'obligat record i cal fer-ne menció que Solsona celebrava en aquest dia la fira de Sant Josep (o dels enamorats), de molta importància i que resultava molt esplèndida. La gent tenia ganes d'eixir de l'hivern, de parlar, de comprar, els fadrins i les fadrines sentien la primavera i els ramaders esperaven l'avinentesa de fer-se amb aquell bé de Déu, els estols de bon bestiar que acudien al firal. El poble anomenava aquesta fira la "fira dels enamorats o dels festeigs".

El motiu del nom de la fira és que, antigament, si un començava a festejar, i particularment a pagès, quan el noi anava a veure la noia es posava a baix al carrer, a la porta, i la noia a la finestra i així anaven parlant. Si arribaven a ser promesos, llavors ja tenien un xic més de llibertat i el dia de la fira de Sant Josep venien a Solsona i s'agafaven de les mans passejant-se així carrer amunt i carrer avall, i al final anaven a ballar.

La gent que ja estava a l'aguait veien passar les parelles, i aquells que anaven agafats de la mà ja sabien que eren promesos, i que possiblement passat Pasqua es casarien. I diem passat Pasqua perquè durant la Quaresma no es podia casar ningú: com pensar en el matrimoni, en el sexe, quan només es pensava en la Quaresma i en la penitència? No, les bodes ja arribarien passada la Pasqua!

Així, les parelles que havien decidit casar-se després de la Pasqua, era tradició que el dia de la fira s'anessin passejant pels carrers, tranquil·lament... donant-se la mà.

Per Sant Josep no quedava ningú, ni de la població ni vingut de fora, que no anés a missa, ja que era festa grossa. Durant el matí, a més de passejar pel firal, la gent s'ho passava bé i anava (sobretot els vinguts de muntanya) a fer la barreja. En aquell temps, a la capital del Solsonès hi havia molts hostals i tavernes, però un dels llocs preferits per anar a fer la barreja era cal pastisser Llobet a la plaça de Sant Joan.

Aquest pastisser tenia el forn a baix en un soterrani on acudia la gent a fer el gotet d'aiguardent. Més tard van proliferar les tavernes com la de cal Botiguer Nou i cal Jaio, a més de la que ja hi havia a cal Bajona. Una casa molt important com a taverna era cal Tulleuda. I anant de l'una a l'altra, la gent s'ho passava d'allò més bé, gotet va i gotet ve. Però qui millor en gaudia eren les parelles, allò de poder sortir junts i donar-se la mà...

El refranyer del poble ens diu:

Per l'Espòs de Maria, tan llarga és la nit com el dia.
Si per Sant Josep no canta el cucut, o és mort o s'ha perdut.
Per Sant Josep, cada oreneta en son indret.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message