ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2017-18
Lleida Noguera
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
Montiline. Agència oficial de la Vila del Llibre de Cervera
Cervera és la nova Vila del Llibre i acollirà la trobada els propers 21 i 22 d'octubre
 
santdeldia

Sant del dia

Sant Eutimi, abat; Neòfit, màrtir; Maur, bisbe; Fabià, papa i màrtir; Sebastià, tribú romà, màrtir

Sant Sebastià és advocat contra la pesta, d'aquí que una gran quantitat de pobles de les nostres terres li tinguin dedicat vot festiu.

Els nostres avis tenien una por terrible a la pesta perquè produïa moltíssima mortaldat quan es declarava. Llavors era quan hom clamava els favors del cel cada cop que una epidèmia feia acte de presència. Fins i tot quan hom tenia bona salut s'invocava els sants protectors contra la pesta.

Un dels més invocats per aquest afer ha estat sant Sebastià (l'altre és sant Roc). La dita és clara:

Sant Sebastià i sant Roc guarden de pesta i de foc; sant Roc i sant Sebastià guarden de pesta i de pecar.

Sant Sebastià va néixer a Milà a mitjan segle tercer, i va abraçar el cristianisme, motiu pel qual va morir màrtir el 20 de gener de l'any 288. Primer el van lligar a un tronc i el van sagetejar, però es va guarir de les ferides de les fletxes, per la qual cosa fou portat al circ on va morir apallissat, tot i que la iconografia ens presenta el sant lligat a un tronc i cosit de fletxes, donant a entendre que va morir d'aquesta manera.

La devoció de la ciutat de la Seu d'Urgell al màrtir és antiga. És un vot de poble que data, segurament, de l'any 1474, quan la pesta feia estralls en la població de la Seu, moment del qual es diu que en cinc mesos van morir 200 persones, que atès els habitants que hi havia aleshores és un nombre terriblement alt.

El vot es va repetir l'any 1854. L'any següent, el 1855, i com a fruit d'aquella situació, naixeria o es fundaria l'Associació de Socors Mutus de Sant Sebastià, amb un ideari fundacional molt clar, i tenint com a estendard la solidaritat i l'ajut entre els associats, una realitat que també es feia extensiva a la resta dels ciutadans.

Actualment aquesta associació compta amb diversos centenars d'associats, i a més dels serveis i atencions previstes pels seus fundadors i dels actes que se celebren amb motiu del patró, s'han adaptat als temps actuals i ha esdevingut un dels símbols i emblema de la ciutat, on es manté viva la flama dels seus ideals cristians i de la llengua i la cultura catalana, a través de les seves actuacions socials i lúdiques, amb la finalitat de conservar i enfortir la pròpia identitat ciutadana i del país.

El dia de la festa no falta ningú a la missa cantada i el cant dels goigs al patró, a més dels panets que es beneeixen i que la confraria paga, l'estendard de la qual és verd. Acabada la missa la confraria va a l'Ajuntament on, a més de l'assemblea general ordinària, els rep la màxima autoritat local. El dinar de germanor n'és la nota gastronòmica.

El dia següent de la festa del sant es recorden en una missa de sufragi tots els germans confrares difunts.

Des de la mateixa germandat de Sant Sebastià ens diuen que: "L'any 1855 un nombrós grup d'urgellencs van creure en la necessitat d'organitzar-se mutualment per cobrir unes necessitats bàsiques, com malalties i defuncions, i així demostrar la solidaritat existent entre els nostres conciutadans. La finalitat per la qual fou fundada potser actualment no té raó d'ésser, però nosaltres com a hereus espirituals d'aquells urgellencs volem mantenir la filosofia de la germandat, la solidaritat i ajut, entre tots nosaltres."

Una de les coses curioses d'aquesta germandat fundada el 28 de gener de 1855 és que un cop iniciada l'associació cada any es feia la funció religiosa en honor del sant, però com que els faltava la imatge el 1878 es va acordar adquirir-ne una. Es va optar per comprar-ne una al preu de "cinc duros el pam". Aquella imatge és la que va haver-hi a l'altar major de Sant Domènec fins al 1936.

La processó de Sant Sebastià es troba entre les escollides pel Capítol i per l'Ajuntament. Un parell de segles enrere el mostassaf era l'encarregat de fer una crida perquè els carrers, carrerons i places, a més de clavegueres, per on havia de passar la processó estiguessin nets. La germandat hi duia l'estendard i tots els germans portaven atxes.

Màrtir Sant molt singular,
implorem vostra clemència,
vulgau a Jesús pregar
que'ns guardi de pestilència.

El naixement de la confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert cal emmarcar-la en el gran moviment religiós del segle xvi promogut pel concili de Trento. L'aparició d'aquesta confraria no és un cas aïllat, sinó que són moltes les que sorgeixen arreu d'aquella comarca, concretament dinou.

Segons el Llibre de la Confraria, aquesta congregació apareix l'any 1586 a conseqüència d'una pesta. La raó d'ésser de l'associació rau en el seu caràcter assistencial, tant en les malalties com en els enterraments dels confrares difunts. Al Pont de Suert hi havia una altra confraria amb la mateixa finalitat, les mateixes obligacions i els mateixos tipus de confrares que la de Sant Sebastià. Estava sota la invocació de sant Eloi.

La finalitat de la confraria de sant Sebastià fa que no solament la integrin els membres de famílies del poble sinó també els de tots els pobles de la comarca, especialment de les poblacions que es trobaven sota el domini del monestir de Lavaix.

Existien diferents tipus de confrares: de diner (els actuals de devoció); d'ovella; de llenya; de blat i d'escot.

Els de diner, tant homes com dones, pagaven una quantitat fixa cada any. Els d'ovella estaven obligats a aportar aquests animals per als menjars de la celebració de la confraria. Els de llenya havien d'encarregar-se de fer la llenya necessària per a la cuina. Entre els de blat distingim els benestants, que n'aportaven més quantitat, i els que solament tenen l'obligació d'aportar un almud, com els confrares d'escot, que també havien de contribuir amb la mateixa quantitat. Totes aquestes aportacions calia fer-les per la Mare de Déu d'Agost.

El dia de Sant Sebastià al matí es diu missa, i a les 12 té lloc la solemne processó pels carrers del poble, amb una massiva assistència (en dono fe personalment). Els goigs de Sant Sebastià, que canten en aquesta processó, diuen entre altres estrofes:

Afligida està la vila
per la pesta, per la mort.
Quina força la vigila
per sis mesos de dissort?

El punt fort -gastronòmicament- es produeix al migdia del dia 20, amb un dinar que congrega centenars i centenars de confrares i algun convidat. El sopar ja és menys multitudinari, i serà a base de sopes, escarola, bròquil amb fesols i, per postres, nous.

El dia següent, a l'hora de dinar, que serà a base d'amanida, sopa i carn de xais, mentre que per postres hi haurà taronges, portarà l'elecció dels nous priors, que es fa de la següent manera: "es reparteixen les postres a tothom que ha assistit al dinar i, a tots se'ls dóna taronja, menys a dos que se'ls dóna poma de postres. Els dos que se'ls ha posat la poma de postres són els que resten elegits priors per l'any."

El càrrec de prior s'ha definit com a irrenunciable. En cas contrari, el confrare renunciant seria expulsat a perpetuïtat, a més de satisfer una pena pecuniària.

A Cóll de Tor la gran festa de Sant Sebastià tenia més transcendència que la purament religiosa o processional, malgrat que era aquesta la que més fervor i devoció generava. La que feia esperar la diada més intensament.

Al matí la missa solemne i la processó del sant, la imatge del qual era duta amb tot el fervor i, alguns dels que la duien anaven descalços, emplenaven aquest matí de festa, mentre que la tarda era dedicada al lleure i el divertiment. A la Cambra no hi faltaven ni les coques ni el vi, de manera que durant un parell de dies, tot era gresca, menjar i beure.

L'Albagés celebra la festa de Sant Sebastià i ho fa conservant una preuada relíquia, construïda en fusta, de forma ovalada, que s'aguanta en un peu de la mateixa matèria del reliquiari. Dins del cofret hi ha la relíquia del sant, protegida pel davant per un vidre, i pel darrere per una fusta recoberta de tela blanca, cosida per un fil. Hi ha un antic document escrit en llatí per l'abat de Poblet, fra Sebastià Castell, l'any 1833, que ens en parla. El document porta el segell del monestir i la firma de l'abat abans esmentat. Aquesta festivitat sempre ha revestit de gran esplendor tant la parròquia com el poble de l'Albagés.

Per la seva banda, Alfés celebrava amb processó aquesta festa, tal com ho feien solemnement Cervià de les Garrigues pel fet d'haver votat sant Sebastià amb motiu del còlera; a la Floresta, també van acudir al sant per desfer-se de la pesta, i en gratitud feien festa solemne aquest dia, semblantment al dia de Corpus. Tant a la missa com a la processó hi assistia tot el poble i es recordava el guariment que s'esdevingué, tot demanant que no tornés el flagell, mentre que als Omellons, que per vot de poble feia una de les festes més populars i solemnes del lloc, en què se celebrava una solemne processó, en la qual, a més de participar-hi tothom hi figurava la bandera dels fadrins del Roser i de Sant Isidre, continuen avui en dia amb la festivitat tot celebrant actes religiosos i lúdics.

A la Granadella actualment ja no és festa i ningú té record que, abans de construir l'església parroquial actual (segle xviii), hi havia allí, esguardant la bassa solitària, llavors del Pla, l'ermita de Sant Sebastià, després de Nostra Senyora de Gràcia, a la qual s'anava en processó des de la parròquia antiga (exconvent actual) per implorar al sant protecció contra la pesta. Testimoni d'aquella devoció la imatge de sant Sebastià, amb les fletxes clavades per tot el cos, tingué lloc de privilegi a la nova església, amb una figura de mida natural.

Artesa de Segre fa celebració en honor del sant, i aplega la germandat de Sant Sebastià d'Artesa de Segre, tot celebrant actes religiosos i un dinar conjunt. Així mateix també se celebra la festa de la germandat a Martinet de Cerdanya.

De temps immemorial sant Sebastià és patró del poble de Maials, ja que segons conta la tradició, en un moment d'invasió forana els habitants d'aquest lloc van acudir al sant i aquest va respondre a les súpliques dels fidels del poble, per aquest motiu, i en el lloc on succeïren els fets, el poble hi aixecà una ermita en honor seu, que encara avui és molt venerada. També té ermita aixecada, i de grans proporcions, a Talarn, poble que va acudir al sant amb motius de la pesta i encara avui continuen amb la tradició d'honorar aquell qui en el seu dia els en va guardar, i a qui els avantpassats van fer vot:

En lo temps que en esta terra
tan cruel mal afligí,
d'aquest país no morí
solament una persona;
dels de Talarn la pietat
agraeix vostra assistència:
Guardeu aquest Principat
dels treballs de pestilència.

L'assistència massiva de grups de familiars i amics, entitats culturals i associacions, ha fet que des de fa uns anys la pujada a Sant Sebastià s'hagi convertit en un veritable i multitudinari aplec (hi acudeixen més de mil persones). S'encenen fogueres per cuinar les típiques paelles d'aquest dia, que han donat lloc, fins i tot, que se'n faci un concurs.

S'ha mantingut la celebració festiva de Sant Sebastià, bàsicament religiosa, ja que es va fer vot al sant en ocasió d'epidèmies a moltes poblacions de la geografia lleidatana, com per exemple a Sant Martí de Canals, al Canós, a les Oluges, on l'any 1908 es va instaurar la germandat de Sant Sebastià, amb la finalitat de vetllar els malalts del poble i ajudar a qui ho necessités a més d'enterrar els morts; també la ciutat de Lleida celebrava aquesta festa per vot fet el 27 d'octubre de 1652; a Montoliu de Lleida impulsaren la festa els carnissers, mentre que a Soses ho fou per epidèmia, destacant la iniciativa popular de fer una col·lecta entre tot el poble per fer una campana i posar-la al campanar, en commemoració d'aquella data i d'aquell guariment. La gent col·laborà, es van recollir els diners necessaris i la campana es va fer realitat. En el moment de la seva posada al cloquer hom la batejà amb el nom de "la Sebastiana". Bellvís i Miralcamp, amb la seva festa petita; Fondarella i Castellserà, amb capella dedicada al sant votat per frenar l'epidèmia de febres palúdiques ocasionades per les aigües entollades del canal en els seus inicis.

També ha estat festivitat a Guimerà, Tírvia, Algerri, Cabanabona, Rocafort de Vallbona, Claverol, Espui, la Guàrdia de Noguera, la Pobleta de Bellveí, Ivars de Noguera, Ponts, Montfalcó Murallat, Riu de Cerdanya, Torrelameu, on encara es beneeix el pa (coques) que és portat al cap i en processó fins a l'església, i un cop beneït a la missa es reparteix entre tots els assistents; com també es reparteixen coques, fetes per la majorala, i és festa gran, a la Clua d'Aguilar; també Clarà, on un dels costums típics del dia 20 de gener, festa del sant patró de la pesta, esdevingué el fet de reunir-se a la capella gent vinguda de tota la Ribera Salada, i amb el costum de cuinar grans olles de fesols amanides amb talls de cansalada i botifarra; a Oliana, a més de vot per la pesta, havien celebrat una fira en aquest dia, que aquests darrers anys s'ha celebrat el 26 de gener. Os de Balaguer anava, per vot, al santuari de la Mare de Déu de Cérvoles.

Però on la celebració destaca per la seva lluïdesa és a Almenar, Alfarràs, Térmens, Alcarràs, Alpicat, el Vilosell, o Isona.

Almenar té aquest sant com a patró i celebra processó multitudinària abans de la missa. Li té ermita dedicada, abans ja n'havia tingut una altra a l'indret del Sessal, conegut també amb el nom de Sant Sebastià el Vell, que encara perdura. D'aquesta ermita vella ja se'n parla l'any 1495, i posteriorment n'hi ha noves referències, com la de l'any 1673. L'any 1724 el poble anava fins a l'ermita en processó el dia de la festa, i aquesta processó era fundada (pagada) per la família de Gabriel Perpinyà. L'any 1796 es fundà la confraria de Sant Sebastià. A Alcarràs celebren la seva Festa Major d'hivern amb cinc dies plens d'activitat, i el dia del sant, celebren missa major amb ofrena floral i posterior cant dels goigs. Actualment han recuperat el vell costum de repartir la coca beneïda de sant Sebastià per a tots els vilatans, d'aquí que el repartiment d'unes 2.000 racions es faci pels carrers més cèntrics de la vila. També Alfarràs ha continuat amb la tradició, ja que si sant Pere ha estat el patró del poble, i és el dia en què es fa la Festa Major gran, sant Sebastià també té forta i arrelada devoció, i és venerat dedicant-li la segona Festa Major, coneguda com la petita, no endebades el poble vol recordar aquest sant tan estimat pels seus avantpassats, que l'imploraren perquè els deslliurés de la pesta. La processó en honor del sant va des de l'església vella fins a l'església nova. També Alpicat celebra festa i processó pel vot de poble fet a sant Sebastià amb motiu d'una epidèmia de còlera, al qual li canten:

En lo poble d'Alpicat
confiant sempre amb Vós
té un medi poderós
per quedar aconsolats.

També Térmens s'engalana festivament en aquest dia per celebrar la seva festa d'hivern, i és un dels pobles que destaca en aquesta celebració, on els actes lúdics, culturals i religiosos s'abracen en bona harmonia, sense deixar de banda la gastronomia que és cita obligada en el dinar popular preparat per les colles.

Per lo molt poder amb Déu
busca vostra protecció,
tot aquest poble de Térmens
venerant-vos per patró.

No es queda endarrere en la celebració el poble del Vilosell, que ha convertit aquesta Festa Major d'hivern amb un bon motiu per retrobar-se parents i amics. La celebració d'ofici amb la benedicció de la nova imatge del sant va iniciar els actes del dia, amb la posterior processó i el seu trasllat fins a l'ermita de Sant Sebastià.

Fent record d'aquest dia cal mencionar Alguaire on, des de temps passats, les religioses eren molt devotes de sant Sebastià. Devoció que era compartida pel poble, que el tenia per compatró. L'ermita que el sant tenia aixecada a la població era situada vora la bassa de l'Om, i al costat del camí que pujava al convent. La seva existència està datada al segle xvi. Allí es deia missa i s'hi cantaven els goigs, i la gent es quedava a dinar per l'ermita i rodalia, encenent grans fogueres on coïen el dinar i s'escalfaven el cos. A la tarda se subhastava el que es coneixia com a "pans beneïts", que no eren pans sinó coques, i que s'havien elaborat amb la vianda que prèviament s'havia arreplegat per les cases.

Isona ho celebra de tal manera que la solemnitat de Sant Sebastià és una segona festa major de la Posa. És quan els devots romeus reben el "panelló", que és producte de les antigues fundacions del santuari i de les captes en espècies que en altres temps feien els ermitans. Avui s'ha convertit en un aplec multitudinari.

Vilaller va a celebrar els oficis a l'ermita de Riupedrós, i en acabar es dóna un pa beneït, mentre que a Arties el dia de Sant Sebastià és de festivitat popular.

D'altra banda, sant Fabià ostenta el patronatge d'Arres de Jos, on té dedicada la petita església romànica. Aquest dia es diu missa a l'església, a la qual hi acudeix tot el nucli, així com els veïns d'Arres de Sus que baixen per celebrar-ho conjuntament.

Un cop acabada la celebració litúrgica, l'Ajuntament convida a menjar coca tots els assistents.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message