Sant Llorenç és advocat contra les cremades, els incendis i també contra els mals de cap, a més de tenir-lo com a patró certs oficis que utilitzen el foc. El motiu d'aquest patronatge amb relació amb el foc ve donat pel fet que diu que aquest sant el van rostir damunt d'una graella, d'aquí que la iconografia i la imatgeria ens el presenti sempre portant una graella a la mà.

Una de les poblacions que té aquest sant com a patró i celebra la seva festa gran en aquest dia és Sant Llorenç de Morunys.

De Morunys tot el veïnat
us aclama protector:
Sant Llorenç nostre advocat
siau en la tribulació.

Isavarre té el temple parroquial dedicat a sant Llorenç, i sempre n'ha celebrat la festa de manera molt lluïda mentre la població va mantenir la seva demografia.

El fet que el patró de la població morís rostit al foc ha fet que la gent l'escollís com a protector d'incendis, per aquest motiu les cases d'Isavarre tenien una estampa del sant penjada darrere la porta de casa perquè els guardés del foc la casa i els corrals de bestiar.

La vigília de Sant Llorenç es reunien els fadrins, anaven a buscar un arbre molt alt per tal de plantar-lo a la plaça i guarnir-lo, i durant la festa ballaven al seu voltant.

A mitja tarda els músics arribaven al poble i començaven una cercavila acompanyats dels fadrins majors i de la resta de joves, però qui més en gaudia era la quitxalla. Al vespre es cantaven solemnes completes en honor del sant.

El dia del sant sempre s'ha caracteritzat per la participació massiva a tots els actes. Un dels moments més solemnes i emotius ha estat la missa en honor del patró, i a la sortida l'oferiment a tots els assistents, per part de les noies, de coca i moscatell.

A continuació d'aquest oferiment començava a ballar-se a la plaça el ball de guapos i el de l'Esquerrana.

Una de les creences d'aquest dia era la de guardar (si es trobava) alguna engruna de carbó, ja que es creia que pertanyia al foc amb què fou cremat el sant, que preservava de cremades. Una altra també deia que les cremades que hom es feia en lluna nova creixien i costaven de guarir, però si la cremada es feia en lluna nova de Sant Llorenç es tancava ràpidament sense cap mena d'untura.

A Mont hi havia la convicció que el dia 10 d'agost és el dia més calorós de l'any, ja que a la calor ja forta del sol s'uneix la del foc que va martiritzar el sant, i que avui per un do especial es deixa sentir per tots els llocs on sant Llorenç té el patronatge, recordant així com deuria sofrir el bon sant.

Els avis tenien per pecat menjar ous en aquest dia, ja que segons la tradició sant Llorenç fou cremat i rostit en una foguera on van posar-hi clofolles d'ou perquè cremés més. Per això en aquest dia ni menjaven ous ni cremaven cap closca.

Això sí, totes les cases de Mont feien coques i en donaven als que arribaven fins aquí, mentre que els nois pagaven un bot de vi. Tot un acte de generositat i benvinguda.

Lleida té un bell temple dedicat a sant Llorenç i aquest dia celebra festa grossa el barri que hi ha a redós de l'església, i que també porta el nom del sant.

També celebren aquest dia Mafet, Saraís, Soses, Preixana, Rocallaura i Sant Llorenç de Montgai, entre altres.

Agramunt celebrava avui una de les seves tres fires, la més breu de totes, segurament perquè en aquella època de l'any al món rural hi havia molta feina.