Santa Eulàlia, coneguda popularment com a patrona de Barcelona, ho ha esdevingut, també, d'un bon nombre de pobles lleidatans. A més, en l'esperit català hi ha molt arrelat el simbolisme d'aquesta santa i tot allò que va representar en la lluita contra les tropes de Felip V quan Rafael de Casanova, portant la bandera de Santa Eulàlia, es posava al capdavant de la defensa en aquell fatídic 11 de setembre de 1714. Sobre aquest fet i la bandera cantava el doctor Llagostera:

La vostra bandera vella
és del català fermança,
vinguin la pesta de França
i el mal aire de Castella,
que quan sos plecs descabdella
fins als dèbils agullona.

De Santa Eulàlia es diu que va veure la llum del món a Barcelona, i que va tocar-li de viure una època en què la persecució als cristians per part de Dacià fou molt forta.

Va sofrir martiri en paga a la seva actitud caritativa, perquè ella mai deixà de socórrer cap dels pobres que trucaven a la seva porta.

Es diu que fins i tot els seus pares estaven amoïnats per la generositat de la seva filla, i que li van posar un límit. Un dia, en què ja havien vist els pares que l'havia depassat amb escreix, en sentir trucar a la porta demanant caritat, i veient que la seva filla anava vers el lloc amb una faldeta plena de pa per a una pobra, la van aturar i li van preguntar què hi portava. Ella va respondre amb veu serena que portava flors. I obrint el davantal tots pogueren veure que efectivament, la faldada era plena de flors. Quan l'emperador decretà la persecució contra els cristians Eulàlia tenia tretze anys.

Arròs la té com a patrona, i el dia de la seva festa li canten:

Arròs per patrona
vos té en gran veneració,
de Déu sou tan estimada
pel martiri gloriós.
Vulgueu sempre ajudar-nos
a tots els fidels d'Arròs.

Així mateix, a la Val d'Aran, també trobem el poble de Unya que la té per patrona de l'església amb tradició festiva local.

Erill-la-vall també té el temple dedicat a santa Eulàlia, i en honor seu s'ha celebrat sempre festa en la població de manera molt popular i participada. La cosa ja començava la vigília, quan se celebrava una mena de cercavila per tot el poble.

Així mateix, i uns anys endarrere, la vigília ja es preparava la "cambra", que com ja s'ha comentat consistia a preparar als baixos de la casa de la vila o qualsevol casa del poble, coques i vi en abundància, tant pels que venien d'altres pobles com per la mateixa gent del lloc.

La gent forastera que arribava fins aquí tenia la coca i el vi assegurat, pagant una mòdica quantitat podia comprar coca i tenia dret a ballar.

El dia 12, festa de la santa, ha estat el gran dia d'Erill, amb celebració de missa d'àngels (tota la missa era cantada pels infants), cant de goigs, un bon àpat i ball, que en anys passats solia ser als sons d'un acordió.

També Éller ha tingut una significada i especial devoció per santa Eulàlia, en honor de la qual es feia la Festa Major petita (o segona, ja que la gran, la primera, és per Sant Joan). Per Santa Eulàlia es feia ball amb manubri, i la poca gent del poble s'ho passava d'allò més bé.

La devoció que el poble tenia (i té) vers la santa ha fet que s'atribueixi a la seva intercessió, algunes de les realitats o fets que en el decurs dels anys han passat al poble i als seus habitants, com per exemple el fet que no prengués mal ningú quan un dia de fort vent va caure una part del campanar a terra, arribant els enderrocs fins davant del portal de cal Comes.

Un fet de situació geogràfica fa que per santa Eulàlia el sol només toqui Éller amb els seus raigs a primeres hores del matí.

Puix que d'Ellar sou Patrona
deu-nos el vostre socor:
Eulàlia, verge ditxosa
pregueu per als pecadors.

Alendo també la té per patrona, mentre que a Lladorre organitzen un aplec a la interessant església romànica de Santa Eulàlia de can Serra, tot i que amb la finalitat de retre homenatge al costum dels catalans de celebrar aplecs i trobades arreu del país, es va escollir el cim del Punta Puiti, entre les poblacions de Lladorre i Lladrós, mirador excepcional de la vall de Cardós, per tal de col·locar-hi una imatge de la santa juntament amb sengles banderes de Lladorre, can Serra i la senyera.

Santa Eulàlia també havia tingut ermita aixecada a Llavorsí, a uns 10 o 15 minuts del poble, indret que mostra indicis d'haver estat poblat. Aquest és un lloc encisador amb un banc de pedra per a seure i contemplar el bell panorama, tot i que l'ermita és en ruïnes.