El diumenge següent a la Puríssima, a Cervera, se celebra la festa de la Mare de Déu de l'Incendi, que és la patrona dels bombers de la ciutat. Aquesta imatge, en haver-se convertit l'antiga església en auditori, va ser dipositada a l'oratori privat de les religioses de la Sagrada Família, que atenen la contigua Casa de Misericòrdia, antiga residència dels pares de la Companyia.

Llardecans té capella dedicada a la Mare de Déu de Loreto, a la qual el poble serva molta devoció.

La llegenda ens conta que aquesta imatge va arribar-hi dintre del sarró d'un soldat, el qual l'havia recollit de les runes d'un temple destruït en cruenta guerra. Quan li fou concedit un permís emprengué el viatge que l'havia de dur a casa seva, però entre les coses que s'enduia hi havia aquesta imatge de la Mare de Déu. En una de les jornades arribà a les envistes de Llardecans quan ja fosquejava, i va decidir quedar-se a dormir en un camp proper al poble, ja que d'aquesta manera se sentia un xic més resguardat.

Quan l'endemà, a punta de dia, es disposà a seguir el camí després d'haver recuperat forces, s'adonà que en carregar-se el farcell al coll no podia moure's del lloc, com si es quedés clavat. En canvi, quan deixava l'equipatge al terra podia caminar. El prodigi fou atribuït a la voluntat d'aquella imatge de la Mare de Déu que volia romandre en aquest indret, en aquest poble. Així que va decidir deixar respectuosament la imatge en aquell indret davall d'una mateta, i ell va seguir el camí.

Quan el poble la va descobrir, la van venerar en aquell mateix indret sota l'advocació de Loreto, en un petit oratori. El poble va decidir aixecar-li una ermita dintre del poble, però dues vegades que van intentar-ho no van poder fer el trasllat perquè l'ermita s'ensorrava abans que hi portessin la imatge. Finalment en bastiren una altra, fora del poblat, en un indret on es podia veure perfectament la "mateta", el lloc on havia estat trobada la imatge, i aquesta vegada sí que van poder fer el trasllat i venerar la patrona dintre de la nova ermita.

En l'àmbit històric, a principis del segle xvii trobem el testament de mossèn Francesc Salvador, deixant béns a la capella de Loreto. L'any 1741, per la degradació de l'edifici fet de materials ordinaris, el poble inicià la construcció de l'actual capella en el mateix lloc, i a extramurs del poble, que va durar 19 anys, ja que no fou innaugurada fins el 15 d'agost de 1760. L'any 1804 es fa menció de la confraria de la Mare de Déu de Loreto, com a entitat ja existent, i que tenia cura d'organitzar la solemne festa de Loreto del dia 10 de desembre.

En eixa formosa Capella
del poble de Llardecans
en sos mals troba descans
el devot que us prega en ella,
de febres i malaltia
cureu aquell que us implora:
Empareu-nos nit i dia
de Loreto gran Senyora.

A mig camí de la carena que segueix des del terme de Lloberola vers Biosca hi ha la gran masia de Xoriguera, d'on possiblement en va sortir el gran escultor, creador de l'estil barroc xorigueresc, i on hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de Loreto.

A Pi tenen com a patrona del poble i de l'església santa Eulàlia de Mèrida, i en celebren la seva festa. Aquesta santa Eulàlia era germana de santa Júlia, i durant molts anys al poble es va escenificar la vida d'aquestes santes germanes. En aquesta escenificació s'havia representat la vida exemplar i el martiri de la crema de les dues germanes.

A Cornellana tenien ermita dedicada a santa Eulàlia, la qual també tenien com a patrona, raó per la qual antigament la Festa Major del poble la celebraven en aquest dia. D'aquesta festa també en deien la festa dels naps, a causa de la rigorositat del temps en aquesta època de l'any, en què solien caure fortes nevades, i de vegades els convidats no podien marxar perquè el desplaçament se solia fer a peu. Finalment, i com que s'havien de quedar més dies dels previstos, sort en tenien dels naps per atipar els convidats.

El poble de les Anoves ha mantingut el temple parroquial sota l'advocació de Santa Eulàlia de Mèrida, una santa a la qual el poble tenia molta confiança, així almenys ho manifesten els goigs que ha tingut dedicats:

Poden dar molt altas probas
de vostre gran valiment,
vostres fills de Las Anovas
i tota classe de gent;
en qualsevol sufriment
vos proclaman poderosa:
Siau nostra advocada,
Santa Eulàlia gloriosa.

Traslladada al cap de setmana, Navès celebra la seva popular fira de Santa Llúcia, on els visitants podran trobar tots els productes nadalencs i també exposicions, recuperació d'oficis artesans i un ampli ventall d'ofertes.

La fira de Navès, datada del segle xvi, s'havia convertit en una de les fires més importants del Solsonès, ja que fins aquí hi arribava gent procedent de molts i llunyans llocs, a més de no faltar-hi ningú de tota la rodalia. Abans la fira se celebrava el dia 13 de desembre, data de la festa de la santa que li dóna nom, però en perdre's tot el moviment firal d'animals es va passar al segon diumenge del mateix mes.

En temps passat aquesta fira servia també perquè molts joves es coneguessin, i d'aquesta coneixença en sortia posteriors casaments. Hi havia, però, casaments ja anunciats i "arreglats" pels pares en què els joves ni es coneixien i el dia de la fira de Santa Llúcia era l'ocasió perquè aquests joves ja predestinats a casar-se coneguessin aquell o aquella que havia de ser la seva meitat.

A la santa li canten:
Navès i comarca adora
i us implora
dels ulls en la malaltia
i experimentant cada dia
la millora;
vos lloa amb alegria
per la salut desitjada
alcansada.