Els dos sants i germans Gervàs i Protàs, fills de sant Vidal i santa Valèria, tot i néixer a Milà, han tingut un fort arrelament en la nostra terra, d'aquí que trobem que tenen ermites dedicades, i temples on se'ls ret culte. Gervàs fou assotat fins que va morir, mentre que Protàs fou decapitat.

La seva devoció s'estengué, i Llimiana els dedicà una ermita al seu honor (és terme i parròquia de Llimiana), a la qual acudeixen els fidels de la vall de Barcedana, els de Llimiana, Aransís i la resta de pobles del municipi. Té lloc processó des del castell, benedicció del terme, santa missa i cant de goigs, per continuar amb un dinar popular.

Vostres relíquies venera,
alegre sempre i ufana,
la vila de Llimiana,
la Vall i tota Noguera;
Puix miracles portentosos
los feu tan continuats:
Gervàs i Protàs gloriosos
siau nostres advocats.
En aquesta santa ermita
tenen vostra intercessió
los que amb molta devoció
vénen a fer-vos visita.

La tradició conta que dues persones de Llimiana van emprendre un llarg viatge, i passats uns anys, quan van iniciar el retorn, el viatge es va complicar molt, fent perillar la seva integritat. Fou en aquelles circumstàncies que van encomanar-se als dos sants, i van fer promesa que si arribaven bé farien construir una ermita en honor seu, on poguessin rebre culte, i que aquesta l'aixecarien a l'indret primer on petgessin terra de Llimiana. Com que llavors el terme i la parròquia arribaven fins on hi ha l'ermita, que fou l'indret per on hi arribaren, és on la van construir.

També la Torre de Tamúrcia té ermita dedicada a sant "Girvàs", situada a 1.290 metres d'altitud, a la meitat de la serra que porta el seu nom (la serra de Sant Gervàs), i és d'una majestuositat imponent. L'ermita és un edifici petit d'arquitectura popular del segle xvii, d'una sola nau, i pintada de blanc, fet que la fa ressaltar en la serra a la qual ha donat nom. L'accés a l'ermita s'ha de fer caminant (una hora des d'on es pot deixar el tot terreny), ja que està molt aïllada i és difícil l'ascensió.

Als que amb bona devoció,
visiten la vostra ermita,
donau-los gràcia infinita
i als treballs consolació;
perquè digueu amb fervor
que d'ells sou consolador:
Socorreu a aquells que us criden,
que tots són vostres devots!

La romeria a l'ermita es fa el 19 de juny, tot i que pel canvi social i laboral que s'ha produït en els darrers anys, si el dia 19 és dia feiner, se celebra el diumenge següent.

De totes maneres, sí que és cert que l'aplec de sant Girvàs esdevé la veritable festa de la Terreta. Aquest bocí de món on la terra és tan fluixa que no "arriba a terra", d'aquí el nom ben trobat de Terreta. Hi acudia (abans més gent perquè la demografia era més alta), i continua acudint-hi avui, tota la conca.

És tradicional de donar un pa beneït a aquells que pugin fins a l'ermita a besar la relíquia del sant. Així mateix abans passava l'ermità per tots els pobles de la conca demanant caritat.

Els dos sants bessons Gervàs i Protàs han estat considerats els patrons dels herniats o "trencats", i a banda que així ho recullen i canten els seus goigs, ens parlen d'aquesta realitat diferents exvots que estan penjats de les parets de l'ermita, com també testimonis directes que hem pogut recollir.

Eren moltes les mares que feien promeses per guarir els seus fills de trencadura. Quan un infant s'herniava, la mare el duia a coll a dalt de l'ermita amb la creença que així es guariria. Una estrofa dels seus goigs diu:

Sant Gervàs i Sant Protàs
pregant-vos agenollats,
perquè vulgau curar
a tots els infants trencats;
perquè les seves mares
no vegin semblants dolors:
Socorreu a aquells que us criden,
que tots són vostres devots!

Sant Gervàs (també diuen Girvés) és el sant que ostenta el patronatge i la titularitat de la parròquia de Castellnou de Carcolze, i en honor del qual s'ha celebrat durant anys la festa petita o segona, el dia 19 de juny, ja que la Festa Major se celebrava per Santa Victòria, el dia 17 de novembre, tot i que actualment celebren l'única Festa Major el tercer diumenge de juny, coincidint amb el sant titular de la parròquia.

De Carcolze, Castellnou
us honora des d'antic,
advocat i bon amic
per a tots fóreu i sou.

A Arties havien celebrat Sant Martí de Corilla el 19 de juny de manera ben peculiar. La vigília de Sant Martí es feien munyir totes les vaques del poble i la llet es portava a casa Barbarà on es feia un gran formatge, per oferir-lo al sant l'any vinent.

El dia de Sant Martí els veïns del poble pujaven en processó fins a la capella de Sant Martí a Corilla, portant el formatge d'unes 400 lliures fet l'any anterior. Aquest formatge, juntament amb el pa i el vi que aportava l'Ajuntament de Gessa, constituïen la "caritat" que, després de beneïda, era repartida entre els assistents a la pregària. Actualment aquest aplec que durant molts anys es féu el dia 19 de juny, l'han traslladat al segon dissabte d'aquest mes.