BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
santdeldia

Sant del dia

Santa Llúcia, verge i màrtir, patrona de les modistes, matalassers, oculistes, fotògrafs, cecs, i altres oficis que requereixen bona vista; Otília i Columba, verges; sant Autbert, bisbe; Antíoc, Auxenci, Mandari i Orestes, màrtirs; Judoc, prevere

L'església de la Fuliola està dedicada a santa Llúcia, la qual des de temps immemorials té arrelada devoció en aquest poble.

Vostra imatge venerada
atreu el poble sencer;
sou vós, Llúcia ben amada,
font de gràcia i de tot bé.
Brolleu sempre abundosa
pel fidel esgarriat:
la Fuliola us proclama
advocada del poblat.

La Fuliola, a més de fer la seva festa en aquest dia i tenir goigs dedicats a la santa, també li cantava unes cobles. La festa de Santa Llúcia ha estat, doncs, una festa molt celebrada. Per ajudar a les despeses de la festa religiosa, en temps passats les majorales del Roser passaven per les cases i recollien donatius quan sortien de la missa major. Així, doncs, continuant aquella tradició dels avantpassats en què van fer vot a santa Llúcia perquè els guardés de pesta i mal, els fuliolencs han continuat fidels a la promesa i a la tradició.

Santa Llúcia va néixer a la Bisbal segons uns, i a Barcelona segons altres. Santa Llúcia ha estat la patrona de tota la gent que treballava amb l'agulla, com les modistes, sastres, matalassers, etc., i també la patrona de les nenes que temps enrere dedicaven les tardes de l'escola a fer costura o labors, ja que calia que la nena n'aprengués per estar preparada pel que en aquells temps es creia la seva tasca, ser mare i mestressa de casa. Per aquest motiu les nenes aprenien més a cosir que no a fer operacions aritmètiques, per exemple.

Cal tenir present que les noies d'abans es feien a casa tota la roba que s'havien d'endur en casar-se, i que se'n deia el nuviatge. Per això no ha d'estranyar que un dels elements que no faltava en cap dot de noia era la filosa per filar.

Puig al cel teniu posada
molt amada,
Oh, Llúcia de Crist esposa,
oïu-nos verge gloriosa.
En aquesta vida trista
de la vista,
vos tenim per protectora,
a qui favor us implora
dau-li la vista,
amb llum clara i veu sonora
guieu-nos, màrtir sagrada.

Els matalassers també invocaven la santa, i tothom resava un parenostre a santa Llúcia perquè els guardés la vista.

Quan algú tenia una brossa a l'ull, s'invocava la santa amb aquesta oració:

Una brossa tinc a l'ull,
si és de terra no la vull,
si és del cel sí que la vull.
Santa Llúcia me la traurà
amb un mocador a cada mà.

Al Pla de Sant Tirs en temps passats hi havia la tradició, ja que la gent tenia molta devoció a aquesta santa, que l'agutzil, a partir de Santa Llúcia, passés per les cases a fer captiri (a arreplegar), tot dient:

Si teniu devoció de fer caritat a Santa Llúcia o Sant Antoni.

I la gent solia donar mongetes, ja que se'n feien moltes, peus i cap de porc, i alguna altra cosa per l'estil.

El dia de Sant Antoni era el darrer dia de fer captiri, i llavors, amb tot el que s'havia arreplegat, es feia una subhasta a la plaça.

La gent anava pujant el preu, i el millor postor era el qui s'ho quedava. Tot el que es feia era per a sufragar les despeses religioses d'aquestes dues festes.

Balaguer continua celebrant la fira de Santa Llúcia on es pot trobar tota mena d'elements relacionats amb les festes que s'acosten, però, tot i l'èxit d'assistència, queda la nostàlgia del que fou aquesta fira anys endarrere, que era la darrera de les que es feien durant l'any i servia, en acostar-se el Nadal, per proveir-se de l'aviram que es necessitaria per celebrar aquelles dates nadalenques, de manera especial capons i indiots.

Aquesta fira destacava, també, pel fet que molts pagesos hi compraven les sabates clavetejades que fins i tot havien donat nom a la fira ja que alguns en deien la fira "de les sabates", en clara al·lusió a la compra que anaven a fer.

Tampoc no hi faltaven les fragatines que hi anaven a vendre figues seques d'aquella contrada, i que es treien per la sobretaula de Nadal, ja que les figues seques eren molt apreciades.

Les modistes feien festa i anaven a missa a Sant Josep i després era tradició que anessin en colla a passejar per la fira, que estava ubicada a la plaça.

En totes les fires que se celebraven a Balaguer destacava, però, un fet ple d'espiritualitat, i és que en totes la gent que hi acudia podia trobar la típica mida del Sant Crist, d'altra banda d'una devoció i veneració molt arrelada en tota la contrada.

A Lleida fins fa pocs anys la festa de Santa Llúcia era celebrada per les modistes, les quals acudien als actes religioses que es feien a l'església de Sant Llorenç, on hi ha un retaule i un altar dedicats a la santa. Així mateix també hi havia el costum que les modistes anessin avui, dia de la seva festa, fins a l'ermita de Butsènit, on es guarda una pedreta blanca que molts malalts de la vista es passen pels ulls, car la gent diu certament que la relíquia de la Mare de Déu guareix del mal de vista, i són innombrables les persones que arriben fins allí per posar-se la relíquia als ulls. Un col·lectiu que acudia cada any en aquest dia a fer-ho era el de les modistes de Lleida.

A Mollerussa les modistes han tingut un gran protagonisme, i des de fa uns anys el dia de la patrona, ara traslladat al cap de setmana més proper, té lloc el concurs nacional de vestits de paper, que aplega els millors professionals del fil i l'agulla en creacions de paper. El concurs ha pres tanta embranzida que ha projectat el nom de la ciutat de manera positiva i particular.

Sunyer tenia ermita dedicada a santa Llúcia, i la segona festa major en importància se celebrava avui. També Perves tenia la tradició d'anar a la petita capella de Santa Llúcia, a la qual hom invocava per tenir bona vista, i perquè la santa els protegís en les necessitats i perills, talment com succeeix a Vilac on l'hi tenen un pilar aixecat en el seu honor, mentre que els d'Artesa de Segre avui van a l'ermita de la Mare de Déu del Pla, un dels dos dies que s'hi acudeix durant l'any. A Coborriu de la Llosa, antigament en aquest dia feien la Festa Major, moment en el qual les noies solteres que volien casar-se aprofitaven per tirar el "boix" a sant Antoni, amb la seguretat que si aconseguien tocar el nen que el sant portava al braç, es casarien abans d'un any.

A Paüls de Flamicell hi ha una ermita romànica dedicada a la santa, mentre que a Santa Llúcia de Mur han recuperat el temple parroquial, de tradició romànica, i que és dedicat a la patrona que dóna nom al poble, i després d'anys sense fer-hi celebracions aquest any s'ha pogut dur a terme la celebració religiosa dedicada a santa Llúcia.

Finalment cal parlar de la capella dedicada a Santa Llúcia que hi ha als afores de Vilamitjana, que tot i que no s'han trobat documents que hi facin referència, i que la capella ha sofert reformes i arranjaments, cal situar aquest senzill edifici en les construccions del segle xii. El dia 13 de desembre, festa de la santa, és festa votada de la població, i s'hi diu missa i es canten els goigs propis. Amb motiu d'aquesta celebració actualment hi han afegit la celebració de la fira de Santa Llúcia.

Quan algú busca una cosa i no la troba reclama santa Llúcia per a trobar-la, i l'expressió popular de Santa Llúcia mos conservi la vista, vol remarcar la necessitat de tenir la vista clara per a trobar les coses.

Aquesta data ha marcat en el calendari el moment d'obrir les fires dedicades a temàtica nadalenca, i al Cap i Casal barceloní és popularment coneguda la fira de Santa Llúcia dedicada a la venda de figures del pessebre i altres elements nadalencs. També és en aquesta data que a Lleida s'instal·len les parades de les figures nadalenques, on també es venen figures del "tió" i l'incorporat arbre de Nadal, donant colorit i vida en l'indret de la ciutat on estan ubicats.

Un fragment del "Romanç de Santa Llúcia" de Josep M. de Sagarra diu:

Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç,
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.

L'esperit de Nadal és present en les activitats i l'aire n'està impregnat.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message