BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
santdeldia

Sant del dia

Sants Flavià i Tirs, màrtirs; Julià i Valeri, bisbes; Tomàs d'Aquino, dominicà i doctor; Joan, prevere

Sant Flavià era fill de Verdú, motiu pel qual és molt venerat en aquesta població. A la parròquia, l'altar de Sant Flavià ha estat un dels més apreciats, on es guarda el sagrari que conté les seves relíquies. Aquest reliquiari es tancava i obria amb tres claus, i n'eren dipositaris el rector, el batlle i el síndic de l'Ajuntament. D'aquesta manera havien de ser els tres per poder-lo obrir, ja que sense la vènia d'un d'ells ja no es podia fer. La solemnitat en el moment d'obrir-lo era màxima.

Una de les coses que destacava anys enrere era quan es feia el darrer toc de l'ofici moment en què sortia tot el clergat revestit de la sagristia amb els millors ornaments i al presbiteri esperaven els membres de l'Ajuntament; en arribar aquests, es dirigien junts en processó vers l'altar de Sant Flavià. El rector, posat ja damunt de la taula de l'altar, obria amb la seva clau una porta del reliquiari, llavors el síndic avançant en la cerimònia de l'acte, li feia lliurament de la seva clau i de la de l'alcalde. Extreta l'urna de les relíquies del sant, es guardaven les claus, i tot el seguici acompanyava processionalment les relíquies a l'altar major per rebre pública veneració dels fidels, i s'iniciava la celebració de l'ofici.

A la tarda, col·locada l'urna damunt d'un ric tabernacle, és el moment de la solemne processó. Com a fet curiós, cal dir que el tabernacle, durant molts i molts anys, ha estat portat per quatre sacerdots, sempre naturals de la vila, no endebades el sant era fill del poble. La processó abans era encapçalada pels gegants, i ball de "faixes". En arribar davant de Casa la Vila, es deturava, per tal de cantar-hi els goigs del sant oriünd de la població.

Puix Verdú per major glòria
per Patró vos senyalà,
al devot que us té en memòria
teniu-lo de vostra mà.

Els caporals o majorals acompanyaven amb la senyera de Sant Flavià les autoritats quan, amb acompanyament de música, assistien als diversos actes que es feien durant el dia, com per exemple completes, oficis i processons. Ells eren també els que s'ocupaven de "treure atxa", passar la col·lecta i tenir cura de l'arranjament del culte a sant Flavià.

Sant Tirs, màrtir del segle iii, és el que ostenta el patronatge de la població del Pla de Sant Tirs, i que fins no fa gaire celebrava aquest dia la seva Festa Major, però a causa del temps fred i la baixa demografia, es passà la Festa Major al setembre, un temps en què el lloc té més vitalitat, car hi ha més habitants.

Aquest sant ha tingut molta veneració i ha estat molt visitat en aquells llocs on hi havia una imatge o un temple amb el seu nom, com és el cas del Pla de Sant Tirs, amb la finalitat de demanar-li protecció contra el mal de ventre, i de manera especial hi acudien les mares que tenien infants menuts, tot demanant que no els afectés el mal de ventre ni s'herniessin.

Ja que sou en tots els dies
patró nostre suspirat,
de tots danys i malalties
el Pla de Sant Tirs sigui deslliurat,
i sigui exaltat per vós
aquest lloc amb cor postrat:
Sigueu el nostre advocat
sant Tirs, màrtir gloriós.

El 28 de gener se celebra a Oliola la festa de coldre (de guardar) en honor del gloriós sant Tirs, patró de la parròquia.

En el dia d'avui se celebrava la fira del Bancal, al terme de Madrona (municipi de Pinell), que dista de Solsona sis hores caminant, que és com s'hi anava llavors. Hem de dir que aquesta fira de bestiar de llana es va celebrar durant diverses generacions el 28 de gener, i com que molts anys feia molt de fred i mal temps, era difícil d'anar-hi, ja que a cops els camins eren intransitables, per aquest motiu els firatans van acordar celebrar-la a Solsona, però amb el temps s'ha perdut.

Aquesta fira que en el seu origen se celebrava vora de l'hostal del Bancal dels Sacs, devia els seus inicis a la carrerada que passava pel sector. De tothom és sabut que les carrerades eren els camins per on passava el bestiar per anar d'un lloc a l'altre.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message