A Aurós hi ha l'ermita de Sant Joan, la qual té molta amplada de façana, tres naus amb arcades, teulat de bigues, paviment de còdols i un petit campanaret. Les seves parets apleguen molta gent de la contrada durant el tradicional aplec el dia del sant patró. No hi ha dubte que aquest lloc d'Aurós, en altre temps amb jurisdicció pròpia, ha mantingut encesa la torxa de la seva coneixença gràcies a la tradicional trobada de Sant Joan. Tota la vall el dia de Sant Joan fa camí vers aquest llogarret, que s'omple de colorit, cridòria, gresca i tota mena de tonalitats festives.

Un dels més destacats és la cantada de goigs al sant patró. Potser és el fet més significatiu de la festa religiosa, on s'hi suma tothom amb la seva veu.

És tal vostra santedat
que sou amb Déu poderós:
Siau lo nostre advocat
gloriós Sant Joan d'Aurós.
La vall d'Unarre us venera
per lo seu intercessor,
el favor que de Vós espera
alcançau-lo del Senyor,
ja que en Vós ha confiat
mostrau-li ser poderós.

En temps passats, quan aquests pobles encara eren plens de gent, la vigília de Sant Joan era tradicional l'encesa del foc. Una d'aquestes enceses tenia lloc a la plaça d'Unarre, on la gent, plena de ganes de gresca i vitalitat, no parava ni un moment de ballar al so de la música i saltar la foguera.

Tota aquesta gresca era el preludi de la que seguiria l'endemà, el dia gran de Sant Joan, on es faria via vers Aurós a fer el tradicional aplec, i on es trobarien amb la gent de Cerbi i Gavàs.

Una de les tradicions de la vigília havia estat aquella en què les noies dels tres pobles oferien un ram de flors als nois dels pobles respectius. Aquests nois, el dia de Sant Joan, ben abillats, havien de portar aquests rams a l'ermita de Sant Joan d'Aurós i fer-ne ofrena. La veu popular havia de decidir quin era el ram guanyador, el millor; la gent de la vall hi passava a cops llargues estones. Al final un era l'elegit i la gent en parlava durant molt temps, ja que era fàcil sentir: "Aquest any el més bonic ha estat el de Cerbi, però Déu n'hi do! com era el de Gavàs", o bé "no hi havia cap dubte, el d'Unarre era el millor, ara bé..." Era una tradició força popular que unia les poblacions i que els feia viure unes hores de sana alegria, perquè Déu n'hi do els mossos amb les seves millors robes...

Un altre lloc on la celebració d'aplec ha estat habitual en aquest dia és a Sant Joan de l'Erm, on la gent de Montenartró acudien en processó des del poble. L'única manera que hi havia (fins fa quatre dies) d'arribar a l'antic Sant Joan de l'Erm era caminant, per aquest motiu hi havia gent de Barcelona que havia fet alguna prometença a l'esmentat sant (se li feien moltes prometences i vots) i anava fins a Montenartró, on pernoctava, i l'endemà llogaven un animal que els portés des del poble fins a Sant Joan de l'Erm. Un dels pobles que tampoc no falta mai a l'aplec és Castellbò.

Puix que de tot mal guariu
al qui en vós confia ferm
nostres súpliques oïu
gloriós Sant Joan de l'Erm.

Una altra ermita que en el dia d'avui sempre s'ha vist molt concorreguda és la de Sant Joan de la Riberola, a la qual continuen acudint-hi els pobles de Castellnou, Vilancòs, Castellvell i Avellanos, fent un animat aplec.

Sant Joan de Montanissell, la capella romànica de Sant Joan de Sobeig, i l'església de Sant Joan d'Orcau que va centrar l'antic nucli de població, veuen com en el dia d'avui la gent hi acudeix per a fer-hi les pertinents celebracions.

Sant Joan és el patró d'Arties i en aquest dia la població sempre s'ha engalanat de festa per celebrar-ho amb tota solemnitat. El dinar típic d'avui solia ser sopa de brou, cabrit rostit i de postres coca, regat tot amb vi.

Boí també celebra el patronatge de sant Joan, i a més dels actes religiosos com la missa, la processó solemne per tot el poble portant la bandera vermella i la imatge del sant, han destacat els balls típics que en el decurs dels anys s'han ballat en aquest dia, alguns dels quals han deixat de ballar-se, com per exemple el ball de la roca. Avui també celebra la seva festa Senet.

A Vilella el dia de Sant Joan s'aixecaven molt matí per anar a tallar branques de l'arbre de la virtut, per tal de fer-ne bastons que tenien la propietat de treure el cansament dels caminants, per més hores que aquest caminés. I com que temps enrere tots els desplaçaments es feien caminant, era qüestió de no cansar-se.

També calia proveir-se d'una branca de saüc, més conegut amb el nom de "bastó de les bruixes", ja que en poder d'elles servia per a fer mal, però en poder de la gent servia per a defensar-se'n i desfer els encanteris, per això hi havia molta gent que avui al matí, abans no sortís el sol, anaven a la recerca d'un bastó de saüc.

Les fulles de noguera que es collien aquest matí tenien molta virtut remeiera i dons d'amors. Només que la noia portés al seu damunt una fulla de noguer collida per ella aquesta matinada de Sant Joan, podia atreure l'amor del noi que es proposés.

A Erta encenien una foguera a la plaça a la vigília, la qual era considerada gairebé com a sagrada, les cendres de la qual eren guardades per salvaguardar-se de llamps en moments de tempesta.

També creien que aquest matí era possible guarir-se el goll, que molta gent tenia i, que segons diuen es guarien avui anant a beure aigua de 9 fonts diferents abans que el sol apuntés per l'horitzó.

A Puiggròs, per tal d'eliminar les berrugues, la gent que en tenia s'anava a refregar amb la primera herba que trobés en sortir de casa; a Gàver abans de sortir el sol cremaven timó al galliner, de tal manera que amb el fum del timó cremat en aquest dia, quedava net el galliner de polls de gallina durant tot l'any, mentre que a Sant Ramon de la Manresana el 24 de juny hi havia una fira de bestiar i d'animals de treball i a Sudanell celebren la festa de la sega.