Sant Eduard, rei; Gener, Marçal, Samuel i Florenci, màrtirs; Grau i Maurici, abats; santes Queredònia i Celedònia, verges

El poble de Su ha tingut molta devoció al santuari del Miracle, però no es quedava únicament allí, sinó que abastava molts altres àmbits i llocs, i així cal mencionar quatre capelles que pertanyen a Su i a la qual la gent té força tirada, entre les quals la del sant que se celebra avui: sant Grau.

La tradició suposa que aquest sant va venir a la nostra terra, on va convertir molta gent amb les seves penitències i prèdiques. Mentre s'estava aquí, es va escaure una gran malura de bestiar boví, que moria com a mosques, i es corria el risc de perdre's la ramaderia de la contrada. Un dia sant Grau va beneir un animal que acabava de morir, el qual al moment va revifar-se i tornà a viure, i des d'aquell moment ja no en morí cap més.

El dia de la festa del sant havia estat tradició, anys endarrere, de beneir l'oli, es deia que adquiria gran virtut remeiera i se l'anomenava "oli de sant Grau". Aquest oli era emprat per a guarir especialment el bestiar boví. Si en lloc de fer-lo servir per aquest menester algú se'l venia, perdia la gràcia.

En aquesta capella, de la qual té cura un any cada casa, encara és possible sentir els tocs d'oració que solquen l'aire del cel blau del Solsonès, tant al migdia com quan el sol se'n va a la posta. El so de la campana és una cosa ja no gaire habitual en la nostra societat moderna, però que per sort en alguns llocs encara persisteix.

Ditxosa aquesta terra
que un dia vós xafau,
vostra sort és venturosa
i nostre bestiar curau;
ni en el dia de vostra festa
ni mai no ens deixau:
Al devot que us suplica
afavoriu-lo Sant Grau.

En aquests dies la vila de Verdú es guarneix amb motius propis de la verema i organitza activitats com la piada.