ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2016-17
Lleida Noguera
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Montiline. Agència oficial de la Vila del Llibre
Montblanc és la nova Vila del Llibre i acollirà la trobada els propers 1 i 2 d'abril
 
Curs de Turisme de Fauna
A càrrec de La Sabina i la Universitat de Lleida
Lleida Noguera
 
SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
Casa rural - Ref. 1098 - Vall del Bisaura
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
santdeldia

Sant del dia

L'Anunciació de la Mare de Déu, popularment dita "l'Encarnació" i també "La Mare de Déu de Març". Sants Humbert, abat; Dimes, el bon lladre; Irineu, bisbe, màrtir; Pelai i Quirí, bisbes; santa Dula, esclava, màrtir; Mare de Déu de Gràcia, de la Guia, del B

La creença popular de la gent dels nostres pobles, com succeïa a Puiggròs, deia que avui calia menjar-se la poma que s'havia beneït i que el dia de sant Blai es guardava per menjar-se-la avui, Mare de déu de Març, amb la seguretat que fent-ho serien preservats de molts mals.

Era costum que cada casa en guardés una, que es menjava normalment sense pelar-la, i si algú la pelava aquella pell no podia llençar-se com a deixalla pel fet que es considerava una cosa beneïda, i per tant el que es feia era cremar-la al foc (el foc és símbol de purificació). Encara avui hi ha cases que continuen amb aquest ritual i tradició.

Antigament també era la festa de la Mare de Déu del Roser, ja que en celebrar-se la festa de l'Anunciació en aquest dia va encarnar-se (segons la tradició) el si virginal de la Mare de Déu, el "Roser" que canten els goigs i que fan referència al dia d'avui:

Vostres goigs amb gran plaer
cantarem Verge Maria:
Puix la Vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
Déu plantà dins vós, Senyora,
lo Roser molt excel·lent,
quan vos féu mereixedora
de concebre'l purament,
donant fe al Missatger
que del cel vos transmetia,
Déu lo Pare que volia
fóssiu Mare del Roser.
Del Sant ventre produïda
la planta del Roser verd,
fou de àngels circuïda
i servida amb gran concert,
i restà pur i sencer
vostre Cos amb alegria,
quan parís en la establia
lo Celestial Roser.

El papa Gregori XIII, amb la finalitat de commemorar i donar gràcies per la batalla de Lepant la victòria de la qual fou atribuïda a l'ajut de la Mare de Déu del Roser, va traslladar la festa del Roser, que fins al segle xvi se celebrava en el dia d'avui, al dia set d'octubre, que és quan se celebra actualment la festa del Roser de tot el Món, tot i que a la nostra terra només es commemora litúrgicament, ja que la Mare de Déu del Roser és celebrada a tot Catalunya al mes de maig.

En temps passats, el dia 25 de març, festa de la Mare de Déu en la seva Anunciació o Encarnació, era un dia festiu a tots els pobles de la nostra terra, per això molts indrets aprofitaven per fer aplecs en diversos santuaris. Un dels més visitats i amb celebració multitudinària era el santuari de Sant Mer, on s'hi abocava tota la baixa Ribera Salada. Hi acudien romeus dels pobles de tota la serra de Madrona i d'altres indrets: Santes Creus, Sant Climenç, Pinell, Clarà, Castellar de la Ribera, Ceuró, Ogern, la Salsa, Altés, Oliana, la Valldan, Tragó, Peramola, Aguilar, Vilaplana, Tiurana, Ponts, Castellnou de Bassella, Mirambell, Guardiola i la Clua, amb la qual cosa la gernació era incommensurable.

Hi havia botiguers-taverners de Ponts, Tiurana, Oliana i Sant Climenç, rifaires de torrons, ampolles de licors i de vins.

Si la festa de l'Anunciació s'esqueia en Setmana Santa, llavors l'Aplec es feia el Dilluns de Pasqua Florida, hi acudien diverses colles de caramellaires que repetien les caramelles cantades el Dissabte i Diumenge de Pasqua. També s'hi deia missa solemne de caramellaires, cantada pels sacerdots assistents i corejada per tots els romeus.

El sermó de la missa es predicava fora de la capella, en el baluard o atri i al final es cantaven els goigs.

A la tarda, a les tres, es cantava el rosari. Parenostre i avemaries eren música tradicional que tothom sabia, i novament els goigs impressionants per la munió de gent que els cantava alternant els versos.

Era admirable que sense director no es confonguessin ni s'enredessin. La lletra és la mateixa de tots els santuaris que no en tenen de pròpia, la melodia és alegre, vigorosa i decidida:

Verge sou Immaculada,
Mare del summe Saber,
sigueu la nostra advocada
Verge santa de Sant Mer.

I és que la festa de la Mare de Déu de Març era molt arrelada en el poble, fins al punt que la dita ja hi feia referència:

No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu.

Actualment, l'aplec que se celebrava el 25 de març, en no ser data festiva es fa el diumenge després de Pasqua.

Un altre dels santuaris més visitats i amb celebració multitudinària en aquest dia era el de la Mare de Déu de Caldes de Boí, on s'aplegaven en processó els pobles d'Erill-la-vall, Taüll, Durro, Barruera, Saraís i Cardet. La resta de pobles hi anaven en romeria el segon dimarts de maig.

Vostra esplèndida capella
és com una flor de neu
que ha florit soliua i bella
en lo cim del Pirineu.
Vostres goigs amb gran fervor
cantarem altra vegada:
Oh Mare del Redemptor,
de Caldes anomenada.

Aquest dia de l'Encarnació, actualment festa de devoció, encara que fins fa poc ho era d'obligació, la gent de Vilaller acudia a la missa solemne que se celebrava a l'ermita de Riupedrós.

Sant Llorenç de Morunys en el dia d'avui anava a celebrar la festivitat de l'Anunciació de la Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu de Lord, situat a uns cinc o sis quilòmetres, cap al sud del terme municipal, darrere la muntanya coneguda vulgarment i popularment per les Roques, on s'alça una mola de pedra, dita per aquest nom "la Mola". S'hi va des de Sant Llorenç per un camí tortuós, costerut i pedregós. Al cim de la Mola s'alça aquest santuari marià de Lord, on des del segle desè s'hi venera la Verge titular. És un lloc predilecte dels que visiten la comarca, ja que el seu isolament (que per desgràcia algun dia perdrà) el converteixen en un veritable paradís per als autèntics amants de la natura.

Vilanova de l'Aguda anava en aquest dia en romeria a la capella de Santa Maria de les Omedes, que presenta un aspecte immillorable ja que ha estat restaurada, i que està situada vora el mas del mateix nom i a peu de la pista que va de Vilanova de l'Aguda vers el cap de la vall, d'on precisament prové una bella imatge de la Mare de Déu que actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

A Ribelles cal destacar l'ermita de la Mare de Déu dels Esclopets, que aglutina els pobles de la rodalia en els aplecs que en el decurs de l'any hi tenen lloc. Un dels aplecs se celebra precisament el 25 de març -festa de la Pedra- i té lloc per a demanar precisament que no pedregui durant l'estiu i no malmeti els fruits dels camps. Hi acudeixen, a més del poble titular esmentat, Vilalta i l'Alzina, i en temps reculats també hi acudia Guardiola.

En aquest aplec i en els altres que continuen fent-s'hi, una cosa que no falta mai és els panets beneïts. Passada la guerra es partia un pa rodó gran, es feia a bocinets, i es repartia entre tots els assistents (a cops veritables multituds). Ara es dóna a cada assistent un panet beneït i també se'n guarda per als malalts que no hi han pogut acudir.

La figura dels priors de la Mare de Déu dels Esclopets encara es conserva. Són de cases diferents, i mentre un guarda la bacina per fer la capta l'altre guarda els donatius que s'han fet per a les despeses del culte d'aquest lloc. El canvi de priors té lloc precisament el dia de l'aplec de la Mare de Déu de Març.

Si a Ribelles lliberal,
esteu reparant sos danys,
també per als més estranys
esteu prompta al camí ral.
De tots us feu trobadora
fent vagin per camins drets:
Socorreu-nos gran pastora
Princesa dels Esclopets.

Balaguer celebra avui la festa de la Mare de Déu de les Parrelles, titular del convent de la Santíssima Trinitat, de redempció de captius, que era situat extramurs de la ciutat. La Mare de Déu de les Parrelles és una imatge d'allò més preciosa, i, tanmateix, és ben desconeguda per part de molts ciutadans de Balaguer, encara que temps endarrere havia estat una de les marededéus més venerades i invocades d'aquest entorn.

Aquesta imatge de la Mare de Déu, inspiradora per la seva noble bellesa d'una fonda simpatia, procedeix del monestir de les Parrelles, situat als afores de Balaguer, a la banda de nord-ponent, a mitja hora de distància de la població. Aquesta imatge presidia l'altar major del convent trinitari de les Parrelles, que fou el segon bastit a Balaguer, després de les Franqueses.

Després de llargues vicissituds i d'algun desperfecte, la imatge ha estat bellament restaurada, i es troba dipositada a l'església de Santa Maria com a peça cabdal i insubstituïble del patrimoni inventariat que representa la unitat de la bellesa artística i de la devoció que el poble li tingué durant moltes generacions.

Puix per sobre les estrelles
regneu Vós, oh Verge Pura:
Lliureu-nos de desventura
Mare de Déu de les Parrelles.

Tiurana (avui negat sota les aigües del pantà de Rialb) pujava en aquest dia en romeria a la Mare de Déu de Solés, mentre que el poble de Montlleó i els de la seva rodalia acudien al temple a venerar la Mare de Déu de Montlleó. Tampoc no havia faltat cap any la romeria de Torà, que pujava fins al santuari de la Mare de Déu de l'Aguda per "menjar-hi la taronja".

Els de Sanaüja el 25 de març, festa de la Mare de Déu Encarnada, anaven amb tota solemnitat al santuari del Pla, on hi celebraven una missa tot demanant que no pedregués en tot l'estiu i malmetés les collites.

Així mateix Granyena de Segarra continua amb la tradició d'anar a festivar l'Anunciació de Maria a l'ermita de la Mare de Déu del Camí.

A Alcanó per la Mare de Déu de Març, es menjaven els aliments que havien sobrat (o s'havien guardat) del beneït de Sant Blai, i el capellà en aquest dia passava a fer "el sal i ous" per totes les cases. Això consistia a passar i tirar sal humida a les portes o llindes de les cases, a fi que aquestes restessin beneïdes tot l'any, i en conseqüència, no els hi passés res de dolent.

A Sunyer també es menjaven el beneït de Sant Blai, ja que creien que guardava de mal de ràbia. Tot menjant els aliments en aquest dia de la Mare de Déu de Març s'intercedia santa Quitèria, guaridora d'aquest mal ja esmentat, tot resant:

Santa Quitèria gloriosa
vulgueu-mos afavorir,
guardeu-mos de mal de ràbia
que és mal que no es pot sofrir.

A la Figuerosa les majorales del Roser eren les encarregades del bon funcionament i endreçament de la parròquia. Però a més, duien el ram a la núvia que es casava, desitjant-li felicitat, quan aquesta sortia de l'església un cop casada.

Era tradició que la majorala soltera del Roser digués un verset a la que s'acabava de casar:

Sigui eterna la ventura,
i el plaer sigui abundant,
i que la pau més sincera
no us deixi ni un sol instant.

Llavors passaven la bacina al nuvi perquè hi posés la voluntat. En celebrar un bateig se seguia el mateix procediment.

En anys passats, quan el dia d'avui era festiu, la majorala soltera en sortir de missa major passava pel poble a captar. Tot el que arreplegava, a la tarda, a la plaça del poble, el marit de la majorala casada ho subhastava. Era el típic encant. No cal dir que s'hi aplegava tot el poble, joves i vells, els quals anaven pujant el preu d'allò que se subhastava, i així passava la tarda enmig de la joia i d'una alegre convivència.

A Barruera en el dia de la Mare de Déu Encarnada, tenia lloc l'arrendament de les finques conegudes com el Prat del Comú i el Prat de la Borda, que eren de propietat municipal.

En arribar el 25 de març, a la tarda, s'aplegaven tots els homes del poble, a l'entorn d'un berenar, i en acabat es començava la subhasta, per tal d'arrendar les dues finques. Aconseguia l'arrendament aquell qui pujava el preu més alt.

A Boí també es feia, en el dia d'avui, una subhasta, però a diferència de l'anterior que era de terra, aquí era de fems. Quan plovia, com que els carrers eren plens de fems dels animals, l'aigua de la pluja els arrossegava arreplegant-los a la bassa del fem, que d'aquí li venia el nom, o també es coneixia per la bassa del Lluís.

Aquesta bassa s'emplenava de fems d'animals i el dia de la Mare de Déu de Març se'n feia pública subhasta. Qui més pujava el preu es quedava els fems per adobar els seus camps.

Amb els diners que feien dels fems pagaven el campaner i encara sobraven diners. El campaner era l'encarregat de tocar les vigílies i els dies festius, cridant amb el so alegre de la campana a la festa. Però també era l'encarregat de fer diversos tocs amb les campanes com per exemple el toc de temps, que es tocava en presentar-se una tempesta, amb la creença de trencar-la o tallar-la. Dintre del toc de temps n'hi havia de dues maneres: un propi de tronades i pluges poc intenses i un altre propi de grans tempestes. Quan es feia el segon toc, el poble acudia a l'església, on era exposada la Vera Creu, i hom deia oracions encaminades a deturar la fúria dels elements. Un altre toc (entre molts) era el toc de foc, per indicar al veïnat que s'ha produït un incendi i per demanar el seu ajut per anar-lo a apagar. El toc era més intens com més gros era el foc i com més necessari era l'ajut. En cas de foc, en pobles petits com aquest, l'ajut era moralment obligat.

Algunes dites d'aquest dia ens fan avinent que l'hivern ja queda endarrere:

Per la Mare de Déu Encarnada, la darrera gelada.
Per la Mare de Déu de Març, prou gelada a l'arç.
L'Encarnació s'emporta el gel i porta la calor.

Però també hi ha qui afegeix que si plou en el dia d'avui es retarda l'arribada de la primavera:

Si trona per la Mare de Déu de Març, s'allarga l'hivernàs.
L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera.

El darrer cap de setmana de març -dissabte i diumenge-, a Anglesola té lloc l'espectacular celebració de la festa dels Tres Tombs, amb desfilada de carros (uns 100 carruatges), cavalls (unes 500 cavalleries), etc., que han fet d'aquesta celebració de l'Urgell la més important i espectacular, no sols de les terres de Lleida, sinó una de les més significatives i emblemàtiques de Catalunya, a la qual hi acudeixen més de quinze mil persones. Conjun-tament a la desfilada no hi falta la celebració de la fira medieval. La Societat de Sant Antoni Abat d'Anglesola té cura de l'organització dels actes. Una de les peculiaritats és el sorteig del "carro carregat de fato".

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message