ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2017-18
Lleida Noguera
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
santdeldia

Sant del dia

Sants: Anselm de Canterbury, bisbe i doctor; Silví, Apol·ló, Isaci, Fortunat, Fèlix, Ustazanes i Vidal, màrtirs; Simeó, bisbe, màrtir

Sant Anselm fou un dels grans pensadors del seu temps, i va escriure excel·lents tractats: Va passar els tres darrers anys de la seva vida a l'església de Canterbury, i va morir a setanta-sis anys, el 21 d'abril (Dimecres Sant), de 1109. L'Església el venera com un dels seus il·lustres doctors, i a les nostres terres se l'hi ha cantat fins avui:

Al qui us reclama afligit
doneu consol puntual,
sou medicina en tot mal
del qui us invoca contrit.

En la quasi totalitat de pobles de les nostres terres el dia de Divendres Sant comença amb la representació matinal del Via Crucis, que en alguns pobles arriba fins al Calvari, que si bé actualment no és tan massiu com anys endarrere, encara hi veiem acudir un gran nombre de gent. Hi ha algunes poblacions que encara conserven llur tipisme i tradició heretada dels seus avantpassats.

El que s'ha suprimit és aquell ofici de tenebres que abans es feia a totes les esglésies a mig matí d'avui, i que resultava llarg i tenebrós, com també el mata-jueus.

A Puiggròs i a Juncosa a primera hora del matí es feia el Via Crucis (actualment es fa a mig matí), i després l'ofici de tenebres (actualment ja no es fa) pel qual

hi havia un canelobre o tenebrari amb tretze ciris, posats en una mena de triangle, amb sis a cada costat i un al vèrtex, i que estava posat a l'altar major de l'església. S'anaven recitant salms, i després de cada salm s'apagava un ciri. L'apagament dels dotze ciris que representaven els apòstols significava la seva pèrdua de fe, i només quedava encès el que representava Jesucrist i en conseqüència l'Església, que era transmissora de la llum. Aquest ciri encès es retirava a darrere de l'altar en el moment que s'entonava el Tenebrae factae sunt. Es feia en record de la foscor que seguí la mort de Crist. És difícil oblidar aquella escena apocalíptica.

Tant a Sunyer com a Puiggròs, per Setmana Santa, el sometent feia guàrdia permanent pels voltants del poble mentre la gent era als oficis religiosos per evitar que robessin aprofitant que les cases romanien buides durant les esmentades celebracions. Al vespre encenien grans fogueres a les quatre puntes del poble (a Alcarràs encara ho fan). Aquest cos de sometent era voluntari, i feia serveis desinteressats, sortint sempre que fos necessari. Quan passava la processó de Divendres Sant rendien "acatament" amb llurs armes.

A Artesa de Lleida el Via Crucis del matí arribava a l'ermita de Sant Ramon. Després s'esmorzava figues amb nous, i altre cop es retornava al temple a escoltar el sermó de les set paraules.

A Vilaller el Divendres Sant es va en via+C21crucis a Riupedrós. Se surt aviat en direcció al santuari. La primera estació es fa a l'església abans d'eixir-ne, i la segona a l'altre cantó del pont. Durant el viacrucis es canten cançons i cobles referents a l'estació que es resa. En arribar a l'ermita de Riupedrós es fa el resum de la passió, es resen set avemaries a la Verge dels Dolors, alguna altra oració i es fa un descans d'un quart d'hora. Un cop recuperats es prepara i s'inicia el retorn, amb el cant del kyrie, i altres composicions adients.

Abans de la guerra en aquest viacrucis hi havia "Els Penitents", homes que anaven vestits amb un llençol lligat amb una soga al cos, anaven descalços i amb cadenes als peus. Els tres primers portaven una creu de fusta massissa, mentre que la resta (els de "Carga") duien una barra de ferro a les espatlles. Tots anaven amb un vel de dol que els tapava el rostre.

El poble de Durro també havia destacat per la duresa del seu viacrucis, on hi acudien aquelles persones que volien complir alguna prometença, i que anaven fins i tot coronats amb una corona d'arços, en mànigues de camisa, descalços i prims de roba, tot i que la climatologia a cops feia que la neu encatifés el sòl. Duien una pesada creu al coll i una cadena de ferro lligada a un turmell.

A Talarn la capella del Calvari té el divendres Sant un protagonisme especial i acull una gran gentada. A les nou del matí tots els veïns i assistents s'hi arriben en processó on s'escenifica el tracte que Judes va fer per tal de vendre Jesús. Realitzat aquest acte, la processó amb la imatge del Sant Crist retorna al poble. Les figures emblemàtiques de la samaritana o els armats hi són presents, donant un relleu i una sensació al seu pas pels estrets carrers de la vila, que fa volar (imaginàriament) els assistents a aquells carrers estrets i costeruts per on va discórrer realment el viacrucis de Jesús.

A les nou del vespre la població iniciarà una nova processó que, passant per tots els carrers del poble, simbolitzarà la mort i enterrament del Senyor. El poble hi acut massivament, i fins hi ha gent que arriba de molts indrets de la conca per participar-hi i viure aquests moments sacres d'una tradició que a la població va arrencar al segle xvi.

Fins no fa gaires anys en aquests dies es prohibí jugar a les cartes o als jocs de cafè, car deien que el vestit de Crist se'l repartiren als daus o a les cartes, que són jocs de cafè, i per aquest motiu es prohibien aquests jocs.

Al Soleràs, d'aquesta prohibició en va sortir un altre joc, car aquest no era de cafè, és el joc " de les xapes", que es practica a l'aire lliure, en sòl de terra, i es juga a cara o creu. Aquest joc amb el temps ha esdevingut popular i concorregut, car cada Divendres Sant al matí arriben fins a la població gent dels pobles de la rodalia i de ciutat, per tal de jugar-hi. També el Vilosell recupera els jocs tradicionals del Divendres Sant.

A la tarda continuen celebrant-se els oficis pertinents d'aquest dia, amb notable assistència en totes les celebracions entre les quals destaquen les diverses i variades processons vespertines que tenen lloc en un gran nombre de poblacions (després d'una davallada ara se n'ha recuperat moltes), com per exemple la de Juneda, la de Puigverd de Lleida; la del Pont de Suert amb la representació d'escenes de la passió de Crist; la processó de Tremp, amb la gran vitalitat que li aporta la confraria del Sagrat Cor de Crist; la de les Borges Blanques que es remunta al segle xvii, amb desfilada d'armats i banda de cornetes i tambors, i presidida pel pas de la Verge de la Soledat, imatge titular de la capella de l'Hospital, acompanyada pel pas del Crist Jacent i l'antic Crist del Carme.

A la Guàrdia de Noguera destaca la processó del silenci que se celebra actualment, durant la qual només s'encén llum de cera, tant en la processó com en els balcons de les cases, això li dóna un aspecte silenciós i de retorn al passat.

La Seu d'Urgell destaca en la processó del Sant Enterrament. El document més antic que en parla pertany a la congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, fundada l'any 1603 i confirmada el mateix any pel papa Climent VIII. Des d'aquest moment s'incorporaren d'altres gremis i corporacions a la desfilada processional, aportant els misteris, entre els quals els més antics són, segons els documents, el de l'Oració a l'hort de Getsemaní i el Davallament de la Creu. Aquests passos sortiren per primera vegada l'any 1661. El 6 d'abril de 1725 es creà la congregació de la Verge dels Dolors. Aquestes confraries, juntament amb d'altres de caràcter gremial, a més de prendre part a l'acte de religiositat popular complien finalitats socials de gran vàlua. A poc a poc, s'anà configurant la processó amb l'ordre que encara es manté avui. Actualment aquesta processó del Divendres Sant té el suport no solament del poble sinó també de les autoritats civico-religioses més representatives de la ciutat, la qual cosa fa que d'una manera atàvica la gent de la rodalia, i no cal dir els veïns de la Seu, acordonin en nombre incom-mensurable les voreres i s'omplin els balcons dels carrers per on passa la processó guardant un silenci impressionant, gaudint d'un espectacle d'arrels vigoroses, quasi immortals.

A Lleida la processó del Sant Enterrament és organitzada per la congregació de la Sang, que compta amb la participació de diversos passos, i que és encapçalada per la popular esquadra dels Armats de la Sang. Els carrers es veuen plens de gom a gom per una multitud de persones que, vingudes de diferents pobles de la rodalia, s'ajunten als lleidatans per a contemplar la magna desfilada processional. Un dels passos més admirats és el de la majestuosa Verge de la Soledat; així mateix causa gran respecte i recolliment entre els assistents el pas de l'emblemàtic Crist de Sant Llorenç.

Per un, i per altre dolor,
per vostra Passió rigorosa:
Per la vostra Sang preciosa,
Misericòrdia, Senyor.

Oliana sempre havia destacat amb les seves processons de Dijous i Divendres Sant, amb participació de diferents personatges disfressats que emulaven les escenes i els personatges amb què va trobar-se Jesús en la seva vida i mort en creu. Aquesta maduresa del viure tradicional de la vila és la que ha donat pas a la tradicional processó de la Passió Viva, i que fa reviure in situ la Passió i mort de Jesús a la creu. Cal que el visitant es passegi per la vila, per tal de poder veure i viure cada escena de la Passió que es representa en diferents indrets de la població. Entre els quadres o escenes que es poden admirar hi trobem: El Sant Sopar, l'Hort de Getsemaní, el Judici de Pilats, la Flagel·lació, el Cirineu, la Verònica, el Calvari o el penjament de Judes, entre altres, i que fan d'aquesta representació una obra única i exemplar, i que ha esdevingut punt de referència de les diferents representacions i actes que aquests dies es realitzen en l'ampla geografia de les nostres terres.

També Balaguer escenifica la passió en viu en l'incomparable marc del Castell Formós, on tot i que no fa gaire temps que s'hi representa ja aconsegueix una multitudinària participació.

A Algerri el Divendres Sant al matí, i amb l'assistència i participació de quasi totes les cases del poble, es fa una processó visitant les creus dels carrers fins a l'ermita de Sant Blai, i a la nit té lloc la processó solemne i de recolliment, amb la desfilada de diverses imatges davant una nombrosíssima assistència.

A Tírvia al vespre, encara avui, tot pren un semblant de recolliment i solemnitat amb la processó, els armats, la samaritana, les tres maries, la Verònica i tots els altres personatges bíblics en desfilada. En aquesta processó cal mencionar el protagonisme especial de la figura mítica i misteriosa (perquè ningú sap qui és ) del Papurrot. Un personatge típic de la processó penitent pallaresa que no es troba a la terra baixa. És una vesta que porta una canya a les mans i és l'afilerador de la processó: que ningú surti de la fila, que ningú parli, que els turistes no facin fotografies, i sinó, cop de canya que fa fort. Qui és? Tothom s'ho pregunta però ningú de la processó ho sap. Només se'n coneix que hi accedeix voluntàriament, és un costum que s'ha fet sempre, de tota la vida, i mai, mai ha faltat aquest personatge a la processó.

A Sort, i davant la imatge d'un Crist, articulat, es cantava el miserere i després del cant tenia lloc el Davallament. Mossèn pujava en una escala i, enmig d'un silenci sepulcral, picava amb un martell el clau de la mà dreta, i després el de l'esquerra, a continuació els dels peus. A cada clau que treia feia un cerimonial, ensenyant el clau agafat amb les tenalles als fidels, que el miraven amb veneració. Al peu de la creu hi havia tres noies vestides de negre, en representació de les tres Maries, cada una portava una safata on s'hi dipositaven la corona d'espines, els tres claus i les tenalles i el martell successivament. A continuació es posava el cos de Crist al sepulcre.

Cal recordar també les vestes, amb les seves llargues túniques i les punxegudes caputxes negres. Les vestes eren les encarregades d'organitzar bé la processó, portaven unes canyes llargues que feien servir per donar algun cop al cap d'algú i indicar-li que es posés bé a la fila o que callés si estava parlant.

La processó imposava, amb els armats, el soroll del timbal, el picament de les llances al terra, els passos, els personatges bíblics..., els carrers de Sort es transformaven. Els balcons s'il·luminaven amb atxes per enllumenar el pas de la processó, segons la possibilitat econòmica de cada família hi havia més atxes o menys. Normalment eren llogades a Ton de Tonet, que les cedia a la gent a pes. Quan es retornaven es pesaven un altre cop i s'havia de pagar la diferència de la cera gastada. L'any següent un altre cop s'hi tornava i d'aquesta manera no calia comprar-les.

A Esterri d'Àneu els armats s'anomenen "jueus"; aquests típics personatges tan habituals de trobar en les processons de Setmana Santa que es fan arreu de la nostra terra, aquí sempre han tingut un protagonisme especial en les celebracions sacres. Després de molts anys d'absència, el 1992 es va recuperar aquesta figura mítica, i els seus cops de llances tornen a solcar l'aire arribant al cor de tots els habitants (i curiosos) de la població. És tradició fer el Calvari el Divendres Sant al matí, tot recordant el Via Crucis de Jesús. Queden com a testimoni d'altres temps unes boniques rajoles policromades escenificant aquell pas dolorós. Al vespre té lloc la processó de l'Enterrament, amb la participació de figures sacres. En aquesta desfilada processional no hi falta la figura dels jueus.

A Bossòst es conserva des de 1879 l'única processó del Divendres Sant de tot el territori aranès. Dijous Sant la gent acudeix a les capelles de Sant Fabià i de Sant Roc, patrons del municipi, per fer les seves pregàries. Divendres Sant al matí la gent es reuneix a la plaça de l'església, on s'inicia el viacrucis. En aquesta processó tots van de color, excepte la Verge Negra, anomenada també la "Dolorosa". A la nit, a la processó del Sant Enterrament, tothom va vestit de negre.

A les Garrigues una de les tradicions d'aquest dia és anar a collir farigola, que ja està florida, que la gent creu que si es cull en Divendres Sant encara augmenta les seves propietats desinfectants.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message