SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2018-19
Lleida Noguera
 
Tornar
Per què els bolets cultivats tenen un gust tan diferent dels silvestres?
Per diverses raons. El cas dels xampinyons és força representatiu. Per circumstàncies desconegudes, els consumidors prefereixen els xampinyons blancs, completament blancs, de manera que l’empresa que els ofereix té les de guanyar. La carn del xampinyó, les seves hifes, són molt riques en una mena d’enzims molt peculiars de nom enrevessat: polifenol-oxidases. És el mateix enzim que podem trobar en les cèl·lules de les pomes, els plàtans i les carxofes. Tots sabem què passa si tallem un d’aquests vegetals i els deixem oberts una estona: es tornen foscos. Només si afegim un àcid (llimona, vinagre) podem aturar la reacció de l’enzim, l’enfosquiment. Quan freguem amb el dit un xampinyó, trenquem part de les hifes superficials i provoquem que apareguin taques de color bru. Aquest problema existia, si més no fins fa poc temps. Forçats per la demanda del mercat, els especialistes en cultius van buscar races de xampinyons, les hifes de les quals tinguessin un nivell molt baix de polifenol-oxidases. El resultat són els xampinyons blancs, que gairebé no es maquen en manipular-los, però que, entre altres coses, han perdut part de les aromes i els gustos. I aquí no s’acaben les sorpreses. Des de fa uns quants anys, alguns productors intenten introduir en el mercat un xampinyó que no és blanc, és bru. Té la carn consistent i l’aroma dels parents silvestres, dels camperols. De moment tenen moltes dificultats, ja que variar un costum i les exigències dels consumidors és un procés molt llarg. Estaria bé que un dia els provéssiu, encara que només sigui per vèncer la resistència a tastar xampinyons que no siguin blancs immaculats. Un costum que, de moment, va en contra dels nostres interessos. El cas de les gírgoles és diferent. Les orellanes creixen de manera silvestre sobre pollancre i altres arbres fusta de tova. Tenen un creixement lent i no fan el bolet fins després de colonitzar la fusta durant uns sis mesos. Els bolets són aromàtics i la seva carn gens corretjosa. En canvi, els de cultiu es conreen sobre un substrat de palla a la qual sovint s’afegeix alfals o blat de moro. Els micelis que sembren el substrat s’han seleccionat per la rapidesa de creixement i la resistència a les malalties, així com per la elevada producció, etc. Mai pel bon gust. El resultat és un bolet totalment diferent del natural, poc saborós, sovint aigualit i lleugerament estellós. Hi ha algunes excepcions que provenen de cultivadors assenyats que prefereixen la qualitat, però són minoria. La meva dèria personal és que a casa nostra ja seria rendible cultivar bolets pel seu gust més que per l’aspecte. Crec que hi ha una fracció de mercat que pagaríem una mica més per tenir bolets saborosos. Ara només fa falta que els productors m’escoltin i s’arrisquin econòmicament.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message