SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Tornar
Fa temps es deia que soterrant les deixalles dels rovellons al peu dels pins, aquests acabaven fent rovellons. És veritat o mentida?
És veritat però es tracta d’un sistema molt atzarós. A moltes persones els ha anat bé, però són minoria. Jo també ho vaig fer, de jove, i repetidament. I vaig tenir un èxit molt parcial. Fa temps que pregunto a la gent que va escampar deixalles de rovelló i que no van tenir èxit, on van dispersar-ne els trossos. Crec que molts vam incórrer en el mateix error: els vam escampar en el lloc equivocat. Era lògic, perquè en aquell moment desconeixíem els avenços que s’han produït posteriorment. En l’actualitat tenim coneixements per fer més efectiva la dispersió. Per entendre on s’han d’escampar les deixalles de rovelló o conèixer el punt en què cal regar amb el batut esporal hem de tornar a fer un comentari previ. Un pi estén les arrels de manera força superficial. Les grans arrels es ramifiquen a mesura que s’allunyen de la principal. Les més primes es troben especialment a la part més exterior, la perifèrica. I on hi ha menys arrels fines és, justament, vora el tronc principal. Els llocs per on el miceli de rovelló entra en contacte amb la planta són, doncs, els extrems més prims de les arrels, els punts de creixement. Més detalls. És ben sabut que les arrels d’un pi que viu en terrenys magres o secs s’estenen a molta distància. Si els terrenys són els usuals i, sobretot, si els pins estan en un jardí que es rega freqüentment, les arrels tenen una extensió molt més migrada, no els cal anar tant lluny. En general, i pel que fa a un arbre adult, la part principal de les arrels superficials i l’àrea que amb la major part d’extrems d’arrels primes es troba en una franja que envolta l’arbre una mica més enllà de la capçada. En les conferències acostumo a utilitzar una imatge: imagineu que la capçada d’un pi és com un paraigua. L’indret on hi ha les arrels primes més interessants per a nosaltres, el lloc on cal micorizar, és allà on se situaria el degoteig del paraigua. Tornant al principi, el lloc on cal que reguem amb els batuts esporals i, on hauríem d’escampar les restes de rovelló, és en una franja de mig metre més enllà de la línia de degoteig. Aquest és el millor punt. Per això us deia que no m’estranya que la majoria de les meves proves de jove amb els bocins de rovelló fracassessin: no sé per quina estrambòtica raó sempre els vaig escampar vora el tronc principal del pi, on gairebé no hi ha extrems fins de les arrels. I què cal fer si al jardí només hi tenim un pi jovenet, que encara no té capçada? En aquests pins el resultat és un mica més aleatori, hi intervé més la sort. Recomano que escampeu el batut esporal en el terreny comprès entre 1 i 1.5 vegades l’alçada de l’arbre. És una zona força extensa, però és el més segur. Bé, doncs, què cal fer amb els batuts esporals? Així que els hagueu posat a la regadora regueu, sense esperar, la franja que hem indicat. En acabar, feu un reg superficial amb aigua per afavorir que les espores penetrin en el terra. Res més. Perdó, sí, un detall més. Si a l’indret on heu de regar no hi teniu gespa ni cap superfície de valor encara podeu fer un petit treball que millorarà els resultats. Emporteu-vos un càvec o una eina similar. En la franja a micorizar, claveu el càvec fent que arribi només a dos dits de fondària. Per un extrem, aixequeu una mica el terra i regueu en aquest punt. Deixeu caure de nou la terra i premeu amb el peu. Aneu resseguint el voltant de l’arbre fent aquesta feina fins a exhaurir el batut esporal. He dit que aquest sistema millora l’efectivitat. Ho fa per dues raons. La primera, perquè tota la suspensió queda en contacte amb les arrels. Però n’hi ha una altra de més important encara. En el moment de clavar el càvec, tallem les arrels fines. En pocs dies i des del punt de tall en sortiran de noves, sense micorizar, i entraran en contacte amb les vostres espores. És molt més segur i efectiu. Bé, la feina ja està feta. Ara què passarà? El més probable és que després d’una espera de dos anys, quan sigui temporada de bolets, colliu rovellons vora el vostre pi. Què ho pot espatllar? El problema més freqüent és l’adob. Els fongs micorízics són la via més senzilla que té un pi per obtenir sals minerals. De fet, quan un pi es micoriza deixa d’absorbir aigua a través dels sistemes usuals. La feina la fa majoritàriament el miceli fúngic. Com diem en un altre punt, el miceli dels fongs treballa dia i nit. D’aquí que el miceli dels fongs micorízics actuï com un dipòsit: absorbeix aigua i nutrients i, de dia, els van facilitant a l’arbre. Paral·lelament, l’arbre, com si fos un peatge, subministra al miceli part dels productes que elabora mercès a la llum del sol. Un sistema eficient i equilibrat que permet a tots dos organismes ser molt més efectius i competents. Tota aquesta aliança es pot trencar si nosaltres adobem la gespa i, de retruc, l’arbre. Per sistemes que són massa tècnics i que no cal descriure ara, els arbres trenquen el lligam amb els micelis dels fongs micorízics si reben adob, especialment si són adobs rics en fòsfor. No és estrany si tenim present que un miceli «cobra» pels serveis que fa entre un 20 i un 25% del que fabrica l’arbre mitjançant la fotosíntesi. És una despesa important per a un arbre. Per tant, si al jardí teniu pins que no han de rebre adob, aquests són els que sempre heu de triar per micorizar. Una segona font de problemes és la competència amb altres fongs micorízics. Quan una arrel està micorizada per una espècie de fong, és difícil que una altra prengui el relleu. Si el pi és jove, de menys de 15 anys, el rovelló té molts punts de guanyar i apartar la majoria de competidors. Per aquesta raó els pins joves sempre han estat l’objectiu predilecte dels que busquen rovellons. En un arbre més adult, el més freqüent és que pugueu collir rovellons el segon any i poques anyades més. Hi ha, però, determinats fongs micorízics que de cap manera es deixen perdre la micorizació en benefici d’altres. Entre aquests hi ha els mollerics, els fredolics i els fetjons. Si en el vostre pi del jardí surten aquests bolets, considereu que teniu moltes menys possibilitats d’èxit. Com a recomanació feu servir sempre el sistema del càvec i, també, el que apunto en la resposta següent.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message