SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2018-19
Lleida Noguera
 
Tornar
Com es defensen les plantes dels fongs paràsits?
En les respostes anteriors ja hem esbossat alguns dels sistemes que les plantes elaboren per defensar-se dels fongs paràsits. Les vies de defensa són diverses, però generalment totes tenen una base química. La majoria de plantes elaboren superfícies refractàries a la colonització per fongs. La fusta i la superfície de les arrels o de l’escorça de certs arbres n’és un bon exemple, especialment si està carregada de tanins o de suberina. Les cèl·lules vegetals farcides de tanins adquireixen una complexitat química que només certs fongs evolucionats poden degradar. Per aquesta raó hi ha fustes que es consideren gairebé imputrescibles, com la teca o la caoba. La suberina, d’altra banda, és un compost elaborat per certes plantes que impermeabilitza les parets cel·lulars i les fa difícilment atacables per fongs. El seu exponent més conegut és el suro, que protegeix el tronc de les sureres i que intenta evitar l’atac de paràsits. Quan es trenquen branques o branquillons o es fan ferides als arbres, aquestes barreres químiques deixen d’actuar i s’obre una porta a les colonitzacions per fongs. Per això resulta tan gratuït i repulsiu, com a mínim als ulls dels micòlegs, l’hàbit de gravar amb un ganivet figures, de cors o similars, en les escorces dels arbres. Les reïnes del pi i d’altres coníferes són igualment una defensa contra determinats organismes, entre els quals, els fongs. Només un nombre reduït de fongs tenen la possibilitat de degradar-les o de ser resistents a les reïnes, de manera que poden atacar la fusta viva d’aquests arbres. El làtex, o llet, que fan certes plantes, com la lleteresa, la figuera o l’enciam, també són sistemes de defensa que, en part, constitueixen barreres de dificultat a la penetració dels fongs. Com també ho són les ceres que recobreixen molts fruits. El costum de llustrar les pomes sobre la màniga com es fa amb les sabates té una arrel comuna. A les sabates els apliquem ceres i betum, que després enllustrem amb un raspall, la qual cosa impermeabilitza el calçat. La cera de les pomes també les impermeabilitza: l’aigua no es queda a la superfície de la fruita, evitant així la germinació de les espores dels fongs que l’atacarien. De manera similar, la superfície de les fulles de la majoria de plantes és cutinitzada, és a dir que està coberta d’una capa de cutina que les protegeix, entre d’altres, de l’atac de microorganismes. Aquest llistat, que òbviament no és exhaustiu, perfila les lluites que es donen entre dos móns, el vegetal i el fúngic. Una lluita ancestral que ha permès grans avenços en les dues parts confrontades i ha forçat la diversificació, la formació d’espècies, en tots dos grups. Després de tants anys, és una lluita equilibrada: els fongs ataquen i les plantes es defensen. Com deia Fellini: «E la nave va...».
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message