Sant Pere Màrtir era frare dominic del convent de Balaguer. L'església el va escollir perquè guardés els camps de tot mal, i així les persones i els camps quedessin lliures de pedregades, llamps i foc.

El segell que tingué el frare dominic elevat després als altars fou usat per encunyar unes hòsties que els pagesos posaven entre dos paperets perquè es conservessin i les penjava als rams d'olivera i en altres arbres, disposats en forma de creu perquè els guardés de llamps i de pedregades i la collita fos abundosa.

Era tradició de molts pobles d'anar a plantar a cada camp un ram d'olivera, conegut popularment com "el brot", que es beneïa en aquest dia a totes les esglésies, perquè d'aquesta manera hom salvaguardava els camps. Així ho feien Bellpuig, el Soleràs, Almatret, Tarrés, Puiggròs, Guissona (aquí el brot era de "gavernera"), les Oluges, Rocafort de Vallbona (on al ram d'olivera hi posaven romaní), Balaguer, Menàrguens, el Pla de Sant Tirs, la Pobleta de Bellveí i Massoteres, que encara acudeix a l'ermita de la Mare de Déu de Camp-real i continua amb la tradició de beneir els rams.

Quan amenacen los cels
trons, llamps, pedra i tempesta,
lo ram que aquí beneïm
el dia de vostra festa,
té un poder gran i diví
que pertot es manifesta.

La Sentiu de Sió va fer vot de poble a sant Pere Màrtir (ja de temps immemorial), per tal que els lliurés de pedregades i de secada. Beneïen un ram d'olivera que anaven a portar als camps i també en posaven darrere de la porta de casa, d'aquesta manera no pedregaria als camps ni cauria cap llamp a les cases on hi havia el brot.

A Brics, a més de fer el ritual de plantar el brot deien que aquest sant era el patró dels pubills.

Per Sant Pere Màrtir
el pagès se'n va al camp,
a la mà s'emporta
un beneït ram.

A Solsona aquesta festa tenia el seu punt central a la capella de la Mare de la Font, on cada any s'hi deia missa a les sis del matí per tota aquella gent que li agradava ser matinera. Després, a les vuit, tenia lloc la missa solemne, cantada, amb la benedicció dels rams, que s'anaven a portar als camps. Quan la gent ja estava de retorn tenia lloc una solemne processó i es beneïa l'aigua de la Mare de la Font.

Així mateix aquest sant també era considerat el patró dels pubills, que tenien un estendard en honor seu. Era costum que el pubill que s'havia casat durant aquell any havia de portar-lo en acció de gràcies tal dia com avui.

Agulló li ha dedicat aquest dia fent la Festa Major petita, amb oficis religiosos i processó fins a l'ermita que el sant té dedicada, i en la qual no hi faltava la bandera vermella. Per la seva banda Salàs de Pallars continua celebrant l'aplec de Sant Pere Màrtir.

A Sant Romà d'Abella tenen, en un petit raval, una bella església romànica restaurada dedicada a sant Pere Màrtir. Avui s'hi va en processó des de la parròquia. Es canten la missa i els goigs. Es fa benedicció del terme i de rams que després es van a plantar:

Gloriós sant Pere Màrtir,
guardeu-nos de pedregada
per tota aquesta anyada.