Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
28€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
santdeldia

Sant del dia

Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist; santa Betlem; Anastàsia, màrtir; Eugènia, verge; Rictruda, Susanna, Noèlia i Clàudia; sant Pere el Venerable, abat El Nadal cristià, tal com l'entenem avui, fou instituït pel papa sant Telesfor (s. ii), i com que els E

Aquesta data s'anà seguint com a tradicional pels cristians d'Orient, mentre que els d'Occident que no havien reconegut aquesta data del 6 com a veritable del Nadal, cap a les acaballes de la tercera centúria o començaments del se-gle iv, fixaren el 25 de desembre per a commemorar la data de la vinguda de Jesús. A aquesta idea s'hi va adherir més tard l'Església d'Orient.

En principi Nadal tingué un caràcter rústic i humil, però va anar augmentant i a partir del s. viii ja se celebra amb la pompa i litúrgia que ens ha arribat a nosaltres.

A Lleida anys endarrere, en el dia d'avui, hi havia la tradició del Sant Bolquer, una preciosa relíquia anomenada el "Sant Drap", venerada a la catedral i que segons la tradició popular, era un bocí de bolquer amb el qual la Verge Maria "faixà el Nen Jesús nounat", i que avui ha desaparegut de la nostra terra.

Els lleidatans tenien en molta estima i veneració aquell "bolquer". Respectaven i estimaven tan bella tradició. Mossèn Àngel Garriga deia:

Quin fill de Lleida no l'ha vist
el Bolqueret de Jesucrist
que guarda la formosa Seu
com a relíquia de més preu,
sota les plantes de Maria,
la que el rentava i l'estenia?

Si la diada és solemne, el menjar no es pot quedar endarrere. El menjar d'aquest dia era considerat el més important de l'any a casa nostra. Podríem parlar de:

L'escudella, comuna arreu. Porta més de vint ingredients i un cop bullida "es pot tallar".

El rostit, de pollastre o capó o gall d'indi, i el tall rodó, de bou, lligat amb fil i rostit.

El farcit, fet de pomes, prunes, panses i pinyons, posat dins el pollastre rostit, o en cassoleta a part.

Per beure: bon vi, el de la bóta del racó i, actualment, no cal dir-ho, el cava.

Les postres, a base de torrons d'Agramunt i d'Os de Balaguer, neules, vi ranci i també panses, prunes, figues, nous, mel i mató.

La importància de la festa de Nadal anys endarrere en els nostres pobles es recull en aquesta cançó cantada per la padrina Concepció Villaró i Marsenyac, de 91 anys, de la casa Masia a Castellar de la Ribera:

Per Nadal farem gran festa
la Mare de Déu ja ho sap,
li farem unes faldilles
ja no ens falta sinó el drap.
Lo drap n'és a Barcelona
a casa d'un botiguer,
la tela és a Girona
a casa del passamenter.
L'agulla n'és espuntada
i el didal és foradat,
les estisores no tallen
i el sastre encara no és nat.
Quan Jesús vingué a la terra
per salvar lo trist mortal,
alegrem-nos, alegrem-nos
que avui ja és Nadal.
De la soca en surt la rama
de la rama en surt la flor,
de la flor en surt la Verge
de la Verge el Redemptor.
Ai dolces festes com són aquestes,
les de Nadal,
la gent se'n riuen quan els nois diuen
neules, neules, torrons i vi blanc.
Aixequeu's xics i quitxalla
fora el son, deixeu les pells,
veniu ara ben de pressa
que n'és nat el Rei del Cel.
Pastorets d'aquesta terra
que dormiu amb tan repòs
veniu ara ben de pressa
que n'és nat el Redemptor.
Ai dolces festes com són aquestes,
les de Nadal,
la gent se'n riuen quan els nois diuen
neules, neules, torrons i vi blanc.

A la vila d'Organyà hi havia una tradició original que es feia per Nadal, que era la dels tradicionals personatges que foren el Cavallot i la Balladora que sortien cada any el dia de Nadal fent una representació pel poble amb la finalitat de fer col·lecta en honor de la Mare de Déu de Gràcia.

Algunes dites fan referència al dia de la setmana que és Nadal, i fan previsió de com va la c osa:

Nadal en dilluns, festes a munts.
Nadal en dilluns, any de difunts.
Nadal en dilluns, tots els fruits perduts.
Nadal en dilluns, de dos pans, guarda-te'n un.
Nadal en dimarts, pa i vi per totes parts.
Nadal en dimarts, dolent pels sembrats.
Nadal en dimarts, festes a grapats.
Nadal en dimecres, sembra marges i feixes.
Nadal en dijous, mengen més els ocells que els bous.
Nadal en dijous, ocells a grans vols.
Nadal en dijous, el pagès sembra pels ocells, per molt gra que sembri, no n'hi ha prou per ells.
Nadal en dijous, any de molts ous.
Nadal en dijous, crema la carreta i ven els bous.
Nadal en divendres, bo per les ovelles.
Nadal en divendres, any de moltes abelles.
Si Nadal és en divendres i és any de traspàs, no te'n fiïs pas.
Nadal en divendres, crema focs i cendres.
Nadal en dissabte, serà any de poc recapte.
Nadal en dissabte, no facis cap tracte.
Nadal en diumenge, serà un hivern que menja.
Nadal en diumenge, totes les festes es menja.

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message