Balaguer celebra avui amb tota solemnitat la festa del Sant Crist. La corporació municipal surt des de l'Ajuntament cap al santuari del Sant Crist per assistir a la missa solemne, acompanyats de macers, gegants i capgrossos i la banda de l'Escola Municipal de Música de la ciutat. La celebració de la missa continua revestint la solemnitat de sempre.

Acabada la missa la gent puja fins al cambril a retre homenatge a la santa imatge. A continuació, té lloc una ballada de gegants i capgrossos pels carrers i places de la ciutat, fins arribar a la plaça Mercadal, acompanyats per la banda de música.

Durant els dies de festa són nombrosos i diversos els actes lúdics, esportius, musicals i culturals que la ciutat ofereix.

La tradició llegendària assegura que la imatge del Sant Crist de Balaguer era la primera que s'havia fet després de morir Crist en la creu, i l'autoria era atribuïda a Nicodem, un dels que en baixaren el cos de Jesús i que va quedar tan trasbalsat que va retirar-se a Gafarmagala en una casa de camp, per poder reproduir per a tota la humanitat el que els seus ulls veieren abans de desclavar-lo.

Continua la llegenda que Nicodem ja tenia el cos format però no s'atrevia a tallar el rostre quan, una nit, mentre ell dormia, uns àngels van acabar l'obra. D'aquí que els goigs cantin:

Vós sou la imatge primera,
que del nostre Redemptor
Nicodem amb molta cura
tragué a la claror.
Un àngel guià la seva mà
fent-vos igual al mateix Ser:
Crucifix sobirà
veniu-nos a socórrer.

La imatge havia estat venerada en aquells indrets fins que l'embat sarraí va fer que fos llençada a les aigües del riu. La tradició segueix dient que fou als volts de l'any 1300 quan la talla aparegué per Balaguer pujant aigües amunt pel Segre. Aquí s'havia aturat i, a la tercera nit la van treure de l'aigua i la van pujar al baluard des d'on es domina l'actual ciutat.

Al segle xvii, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que s'atribuïen al Sant Crist, es va eixamplar el temple i es va posar sota l'advocació de la venerada imatge.

Infinites malalties
esta santa imatge cura,
sols per ser del gran Messies
retrato i viva figura,
puix és temple i edifici
del que tant nos pot valer:
Adorem al Crucifici
Santíssim de Balaguer.

A les acaballes del segle xviii es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Aquella venerada imatge va ser cremada el 28 de juliol de 1936 i només es va poder salvar el peu, a partir del qual es féu la reconstrucció que avui presideix el santuari.

Al Sant Crist de Balaguer se l'invoca en tota necessitat corporal i espiritual. Abans de baixar el Canal d'Urgell eren freqüents els romiatges al santuari per demanar el do de la pluja, era el recurs suprem, acudir a la treta del Sant Crist. Ho confirmen unes estrofes dels goigs que es cantaven dos segles enrere, i que diuen:

Faltant aigua per la plana
vénen moltes professons,
i amb clemència sobirana
rep les santes devocions,
mai se'n va sens benefici
per tenir tal medianer:
com és lo Sant Crucifici
Santíssim de Balaguer.

També hi acudien aquelles noies que volien trobar casador, que estaven per merèixer, i que era habitual que recitessin:

Mare de Déu de les Sogues,
Sant Cristo de Balaguer,
si voleu que sigui monja
deixeu-me casar primer.

El 9 de novembre eren molts els pobles que acudien a honorar el Sant Crist de Balaguer, alguns dels quals hi anaven per a donar gràcies per haver-los concedit algun favor. En temps de còlera havien estat molts els pobles que l'havien invocat al seu santuari i, d'una manera especial, Linyola.