Seròs celebra dues festes en honor del Sant Àngel. Una a l'octubre (que és la festa dels Àngels custodis), i l'altra en honor de l'àngel que tallà la pesta que es feia i es fa, tot incrementant-se la seva devoció, el primer divendres després de Pasqua.

Conten que el poble estava sota els estralls de la pesta, i que aquests eren molt forts, ja que cada dia eren nombrosos els casos de defunció a causa de l'esmentada malaltia.

El poble davant aquestes circumstàncies que el depassaven va acudir a la protecció celestial.

Diu la tradició que un Àngel armat d'una espasa flamígera aturà aquell terrible estrall que assotava la població. D'aquesta manera va cessar l'assot que havia caigut sobre les persones de Seròs.

El poble va fer vot de festivitat perpetu pel favor rebut, i d'aquesta manera, i de generació en generació, ha arribat fins als nostres dies.

Puix que el poble en vós confia
i us venera tan joiós,
Àngel sant, custodi i guia,
vetlleu per la pàtria mia,
vetlleu sempre per Seròs.

En temps passats, Sort celebrava una fira de bestiar boví, mentre que a la Sentiu de Sió la vigília de Sant Pere Màrtir, les dones dels majorals de la confraria d'aquest sant feien capta per totes les cases del poble i per les masies arreplegant ous, farina, oli i sucre, i amb allò pastaven les famoses coques de sant Pere Màrtir, les quals adornaven amb rams, alguna flor, confitura i alguna garlanda. L'endemà, dia de la festa votada, les duien a missa i a la processó en uns taulells posats damunt del cap de les mateixes dones, i després de la processó i la posterior benedicció es repartien entre els assistents.

Així mateix en aquests dies Balaguer comença una fira multisectorial, on les tradicionals coques de recapte i samfaina s'emporten un bon protagonisme.