Descobreix els amagatalls naturals i reserva les propostes culturals, gastronòmiques, culturals i tradicionals que t’ofereix Catalunya.
Conegueu tots els bolets. Consulti i esculli el tema mitjançant els selectors:
tema:
pregunta:
Com viuen els bolets?
Caçadors de Bolets
Quant triga a sortir un bolet?
És una pregunta que sempre miro de respondre amb calma i prudència. En una conferència s’acostumen a aplegar assistents que han observat al camp comportaments contraposats. Alguns han «comprovat» que un bolet pot sortir en una nit i altres, que pot trigar dies. Sovint la qüestió es complica a causa de les rivalitats, ja que amb la pregunta el que es vol resoldre és una diferència d’opinions o de «comprovacions» entre dos assistents. La pràctica m’ha ensenyat a adoptar una estratègia: preguntar si saben que molts bolets de tardor comencen a formar-se a la primavera. A més de ser veritat, la pregunta suscita la sorpresa total dels assistents. I esperona la seva atenció. A partir d’aquí comença l’explicació...
El procés de construcció d’un bolet té dos passos. Primer, el miceli forma el que s’anomena primordi i, després, aquest es transforma en bolet. En la majoria de bolets, la fase de primordi és la més llarga, de fet pot durar mesos. En el cas d’un xampinyó és d’uns deu dies, mentre que en les tòfones negres s’estén des de maig a octubre. El rovelló, per exemple, s’assembla més a les darreres: els primordis es formen a finals de primavera o inicis d’estiu, segons l’indret. Observem què els succeeix als primordis de rovelló.
El nombre de primordis que produirà un miceli a l’inici de temporada dependrà de les condicions ambientals. Si la primavera és plujosa, els micelis podran emmagatzemar reserves, per la qual cosa es generaran més primordis que en una temporada eixuta. Mentre duri la temporada de pluges, el miceli transportarà als múltiples primordis les reserves que va elaborant. Si l’estiu és eixut, la majoria de primordis no es nodriran i restaran a l’espera. Amb les pluges de la tardor, les reserves acumulades seran suficients per tirar endavant la fructificació. Els primordis hauran absorbit les reserves del miceli i, lentament, formaran la major part de les cèl·lules del bolet adult. Seran bolets diminuts carregats de reserves.
Tot està a punt per arrencar, però cal esperar el tret de sortida definitiu: en la majoria de bolets, el que regula l’inici de la fructificació és una baixada de la temperatura. En el cas dels rovellons, al voltant dels 9 graus. La primera nit que la temperatura baixa de 9 graus, la majoria de primordis comencen a absorbir aigua del miceli. Només aigua. Les cèl·lules es dilaten ràpidament i els primordis s’inflen. Si l’aigua acumulada pel miceli és suficient, el primordi forma un bolet en una nit. Si n’hi ha menys, el procés pot allargar-se diversos dies.
La qüestió fonamental és, doncs, que un bolet no creix a mida que les cèl·lules es divideixen, com ho fem nosaltres, ja que això implicaria molt de temps. Les seves cèl·lules només es dilaten, d’aquí la rapidesa.
Del que s’acaba d’exposar encara se’n poden extreure altres conclusions. Si la primavera és eixuta, encara que la tardor sigui plujosa, no hi haurà bones collites. La raó és que a la tardor la majoria de bolets no formen primordis, per tant, només podran madurar els que s’hagin format a la primavera. Si teniu un jardí que us fa bolets, regueu adequadament a la primavera: us hi notareu a la tardor.
Si després d’una primavera plujosa i un estiu amb tempestes, arriba una tardor de pluges escasses i un hivern suau, hi pot haver una bona collita de bolets la primavera següent. Això ho vaig comprovar a principis dels anys vuitanta, un pont de primers de maig a Port de la Selva. És un dels cops que he collit més rovellons, i sense cucs, és clar. La raó és fàcil de deduir: els primordis de l’any anterior no havien pogut fructificar per manca d’aigua a la tardor, havien sobreviscut a l’hivern i van fructificar amb les pluges de primavera, quan les nits encara eren fresques, per sota dels 9 graus.
Si l’aigua reservada al miceli és escassa, només fructificaran alguns dels primordis que ja estan a punt. Per aquesta raó, si quan arrenquem un rovelló en trobem de molt menuts al voltant del peu, podem deduir que el miceli no ha pogut facilitar aigua per a tots.
Tornant a la pregunta tal com la plantejàvem al començament, la conclusió és que un bolet tant pot sortir en una sola nit com en més d’una, tot dependrà de l’aigua de què disposi dins el miceli.
11 de setembre: Sants Protus i Jacint, germans, màrtirs; Vicenç, abat,...
Mostassa nostrada
