La gent d'Esterri de Cardós ha celebrat tradicionalment com a gran festa, la diada de la Conversió de Sant Pau, aquest 25 de gener. Si bé actualment ha minvat, per culpa de la baixa demografia del poble (20 h), ens conten que en temps passats en aquesta data hi acudia gent de tota la rodalia, fins i tot dels llocs més allunyats de la vall, ja que hi havia la creença (entre moltes altres) que la imatge de Sant Pau d'Esterri en aquesta festa guaria de mal de cap a aquell que l'invoqués. Per aquest motiu eren molts els que venien a posar-se sota la seva protecció per tal de passar tot l'any ben eixerits. Un fet a mencionar és la imatge de Sant Pau a l'altar major, ja que per les seves característiques i actitud, crida l'atenció del nouvingut.

Així mateix, era invocat perquè els infants quedessin deslliurats del "mal de Sant Pau", que no era altra cosa que l'epilèpsia, i per aquest motiu havia nascut una confraria sota el nom del sant per tal d'inscriure-hi els infants en aquest dia. També es deia que sant Pau era qui tenia les claus dels vents al cel, i per aquest motiu hom estava amatent als vents que bufaven ja que era senyal de com aniria la resta de l'any.

Adagis:

Sant Pau serè, tot l'any anirà bé.
Sant Pau mullat, tot l'any esbarriat.
Sant Pau tanca la festa amb clau, menys la Candelera que se li va quedar endarrera.
Si plou per Sant Pau, hivern, adéu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou.
Sant Pau ventós, fam, guerres i plors.
Sant Pau nevat, any de fam assegurat.

Els goigs que Esterri de Cardós canta a sant Pau diuen:

Al devot que a vós reclama
prestament li ajudau,
guardau-nos de mal d'espalma
gloriós apòstol sant Pau.

La Conversió de Sant Pau també s'ha celebrat a Mont, on a més de fer festa era tradicional de fer una gran truitada.

Els pastors tenien la creença que els corders nascuts el dia de la Conversió tenien la gràcia, posats al ramat, que no els atacava cap animal com l'ós, el llop, etc.

També els infants nats en aquest dia, gaudien de poder per guarir, i així tenim que, per exemple, el mal de queixal era guarit només mullant el queixal que feia mal amb la seva saliva.

També era el dia propi per ensenyar oracions guaridores o remeieres car el dia de la Conversió del sant apòstol era l'únic de l'any que es podien aprendre.

Els forcaires d'Alentorn tenien sant Pau en el dia de la seva Conversió, com a patró del seu treball, i aquest dia era festiu en honor seu. Era tan important la presència de forcaires a la població (es feien més de seixanta mil forques anuals) que en el dia del seu patró era costum de ballar la contradansa d'Alentorn, amb tot el seu tipisme i caràcter arcaic de dansa popular.

El batlle del poble ens fa avinent l'explicació: els ballaires formaven parelles i feien un passeig en rodona, tot marcant un suau punteig relliscant mentre es decantaven ara ençà, ara enllà. Fet el passeig s'estenia la rodona i feien el mateix punteig que quan es passejaven, però ballant en cercle. Així, per tres vegades, la llargada de la tonada. En reprendre la melodia les parelles s'entrellaçaven, passant per sota el pont que formaven els braços, fins a restar tots els balladors amb els braços creuats, ells de cara enfora de la rodona, mentre les balladores restaven de cara endins. Disposats així, seguien fent un ball rodó, puntejant sempre com quan havien començat. Per acabar el ball es desenllaçaven, fins tornar a restar en rodona i en disposició normal.

Aquest dia també era festa de molta solemnitat a Gavet de la Conca, tot i que la celebració es feia en honor de la càtedra de Sant Pere.