En un temps no gaire llunyà en el dia de cap d'any, els menuts dels nostres pobles passaven amb una cistella per les cases de parents i amics, a plegar el "Ninou".

Aquest mot és una adaptació popular del terme llatí annum novum, que és una manera familiar d'anomenar el primer dia de l'any. Ple de nous desitjos i esperances, "Any nou, vida nova", els familiars i les amistats s'oferien, com a símbol, un ram d'esca, a més de menjar uns grans de raïm d'aquell que havien penjat a les golfes per assegurar-se allò que diu la dita:

Menjar raïms per cap d'any,
porta diners per tot l'any.
Tot menjant els raïms també es deia:
Any comencem,
finalitzar-lo vegem.

A Organyà aquesta tradició era coneguda amb el nom de ninou o les ninoves i la quitxalla passava pels carrers de la vila fent una visita a les cases de parents i coneguts per tal de desitjar-los un bon any.

Solien dur un cistell penjat del braç per posar-hi els obsequis que els donarien en aquestes cases que visitaven, i que solia ser fruits autòctons de la terra.

En arribar a cada casa solien trucar a la porta, tot dient:

- Déu Gràcies!
- Qui hi ha?- responien des de dalt els de la casa.
- Venim a plegar el ninou (o les ninoves)- deien els menuts.
- Que ens guarden o salven les filloles- contestaven els de la casa.

Era el moment que els de la casa solien obsequiar els infants.

A la casa que no els donaven res solien cantar-los aquesta cançó:

Ninou, ninou, el cul se'm mou
si res no ens dau, escales avall caigueu.

En canvi a les cases que, sense ser família, els donaven alguna cosa, els felicitaven de manera més afectuosa. Comparem:

Bon dia, bon any,
som els ninous
que us ho demanem
el matí de cap d'any.

A la Granadella se celebrava molt aquesta diada, amb lluïda missa major, voleiar de les campanes i un bon dinar. A la tarda, a la taverna, al cafè o a jugar a bitlles al Pla, o a l'era de Pere Escolà, el carrer del Doctor Galceran d'avui.

A Albatàrrec aquest dia tenia un significat especial entre la quitxalla, que passaven per les cases a "plegar cap d'any". Aquesta plega la feien recorrent els carrers i les cases amb una cistella a la mà, i cantant aquesta cançó:

Cap d'any, bon any,
passeu bé
les festes de tot l'any.
Si no em voleu donar res
ni mai,
si no em doneu
així us fumeu
d'escales avall.

La gent de la casa solia posar a la cistella nous, figues o algun altre fruit. Amb això la quitxalla seguien la seva ronda vers d'altres cases.

En canvi, a la Portella la cançó que cantaven era:
Cap d'any, cap d'any
fins a un altre any,
aquí duc la cistelleta
perquè m'hi poseu una coseta.
La lletra de la cançó de la Móra Comdal, deia:
Padrineta ninova
bon tió, bon carbó,
bon any que Déu vos do.

A Àger, la quitxalla també feia plega passant per totes les cases, excepte les que portaven dol, mentre cantaven:

Ninou, ninou,
la cua del bou;
panses i figues,
nous i olives;
si no me'n doneu,
escales avall caigueu.

Tot el que recollien s'ho menjaven en comú enmig de gran gresca i alegria.

A Arties aquesta tradició del dia de cap d'any ha estat coneguda com "Bon dia des aninòs". La gent es dóna les estrenes per sorpresa. Així, qui primer les podia donar a un altre, rebia d'aquest una petita gratificació.

La mainada recorria tot el poble donant el "Bon dia des aninòs", sobretot per les botigues, ja que era on recollien més llaminadures, nous i avellanes.

Al mateix poble durant la missa de cap d'any, després de l'ofertori de l'ofici, el capellà beneïa un pa que es trossejava i els bocins eren posats dins un cistell. Un escolà els repartia entre els fidels després d'haver-los fet besar la pau. Aquest pa havia estat donat per una casa del poble. Els qui en rebien un bocí havien de dir un parenostre per les ànimes dels difunts de la casa que feien l'ofrena. Després de l'oració se senyaven amb el pa, per això l'anomenaven "pa senyat".

Aquest costum es practicava a totes les festes de precepte. Les cases donaven el pa per rigorós torn. El sacerdot en trossejar el pa en deixava un crostó regular, que era conegut amb el nom de "canteth". Un escolà anava a portar-lo a la casa que li tocava oferir el pa la festa següent, per tal de recordar-li l'obligació.

Cap d'any, a la Seu d'Urgell ha estat dia d'oficis religiosos solemnes. També es plegaven les ninoves per part de la quitxalla.

A Cornellana havia estat tradicional que la quitxalla organitzés un ball llogant fins i tot els músics. Estenien el tapaboques a terra on hi posaven les nous que havien recollit fent la capta, s'asseien al seu voltant i se les menjaven acompanyant-ho bevent uns porrons de moscatell.

Un cop acabades de menjar giraven el tapaboques, tiraven les clofolles al terra i s'hi ballava al damunt. D'aquest ball se'n deia "el ball de les clofolles".

A Ponts s'iniciava l'any amb el bullici d'una fira, dita de Cap d'Any, que tenia molta importància, motiu pel qual es veia molt concorreguda.

A Castellserà el costum que hi havia era que, en sortir de missa d'aquest primer dia de l'any, el cap de casa anava a visitar els camps de conreu, i donava el bon dia a un arbre de cada espècie, perquè aquests, agraïts per l'atenció, donarien fruits més bons i abundosos durant tot l'any.

La població d'Àreu va fer vot a sant Sebastià que si aquest lliurava la població de la pesta, tal i com va succeir des d'aleshores ençà, seguint la tradició dels avantpassats, la gent del lloc faria festa el seu dia (20 de gener). Però a causa dels canvis laborals i socials que fa que tothom treballi en aquell dia, es va decidir de celebrar la festa en honor del sant benefactor el dia u de gener, amb la intenció d'aplegar-hi els que treballen o estudien a fora. El dia 1 de gener es converteix així en la festa votiva d'Àreu a sant Sebastià.

A Ciutadilla han anat celebrant els costums i les tradicions que els seus avantpassats els havien transmès i als quals restaven fidels. Abans era el dia de cap d'any, a la missa major, que tenia lloc el canvi de majorals. A l'església tenien un banc assignat en un lloc de preferència i els que havien d'entrar de majorals s'asseien en aquest banc a l'hora de la missa. Quan era el moment de "treure atxa", els majorals entrants rebien, de mans dels que sortien, atxes ben guarnides, que agafaven i ja restaven en la seva propietat durant tot l'any, simbolitzant l'acceptació del càrrec. Aquesta tradició de canvi de majoral posteriorment es traslladà i en lloc de fer-se el primer dia de l'any es passà al següent, el dos de gener, atès que a Ciutadilla ha estat un dia festiu importantíssim, ja que se celebra la festa votada de Sant Roc.

Aquest dia primer de l'any, que sol celebrar-se festivament reunint-se en família, convida, després del dinar, a visitar algun dels nombrosos pessebres vivents que es representen en diferents pobles de les comarques lleidatanes, i que s'han convertit en veritables exponents d'una arrelada tradició. Moltes poblacions tenen pessebres vivents, entre les quals: Sant Guim de la Plana, Ardèvol, Camarasa, Térmens, Sudanell, Sant Martí de Riucorb, Rocafort i Bossòst. També es fa representació dels Pastorets a Tremp, Cervera i Lleida.