Sant Honorat ha esdevingut patró de la vila i la baronia de Peramola, tal com es pot llegir en l'encapçalament dels seus goigs i ens assabenten a la població.

L'antiga ermita de Sant Honorat, ubicada al cim de la serra a la qual ha donat el nom, a 1.061 m d'altitud, va tenir un fort arrelament devocional ja que molta gent hi pujava a complir i a portar prometences i exvots.

A la llinda de la porta de l'ermita hi ha la data de 1729. Quan el sostre i les parets del petit habitacle van començar a amenaçar ruïna, al final del se- gle xix, la imatge de sant Honorat fou baixada a Peramola, a la parròquia de Sant Miquel, però va ser cremada durant la guerra de 1936-1939.

L'ermita també sofrí un deteriorament que feia preveure que allò passaria a ser un mer record del passat. Em ve a la memòria la visita que hi vaig fer el maig de 1975, en què tot era enfonsat. Però com que la voluntat mou muntanyes, avui s'ha recuperat l'ermita i l'han restaurat, fet que ens congratula en gran manera.

Advocat contra el mal de cap, era molta la devoció que la gent li ha tingut, i no sols de Peramola sinó de tota la contrada.

Tota malaltia en vós
troba la medecina,
febres, dolor, mal d'orina
sempre logren lo repòs;
vostre mèrit poderós
consola tot deshauciat.
Aclama vostra grandesa
la Vila de Peramola,
i no és ella tota sola
qui favor rep amb prestesa;
en eixut esta deessa
per vós pluja ha lograt:
pregau per vostres devots
gloriós Sant Honorat.

La tradició ens diu que sant Honorat era bisbe i va renunciar a la vida fàcil i regalada en què vivia a ciutat i al palau episcopal i es va retirar al cim d'una muntanya, que per la tradició bé podria ser aquesta, on es posà a viure en una petita ermita per fer penitència i oració.

Com que era un home actiu i no podia estar-se quiet, excepte quan pregava, començà a fer pa, que enviava als pobles de la contrada amb un ruquet que tenia, que marxava sol i passava per les cases i masies, on la gent agafava el pa i hi deixava o bé altres queviures, animals de corral, o més farina per a pastar. Quan el ruquet havia acabat el pa que duia retornava sol vers l'ermita on hi havia el bon sant. I si algú li deixava diners en pagament, sant Honorat els esmerçava per fer caritat als pobres.

La gent atribueix a aquest sant la identitat catalana i els forners el feren el seu patró. Una estrofa dels goigs que els forners li tenen dedicats diuen:

I puix eix gremi devot
de forners i de flequers,
us venera amb cor sincer
i us obsequia en quan pot,
mostrant-vos pare amorós
amb qui patró us ha invocat:
siau lo nostre advocat,
gloriós sant Honorat.

Els antics forners, entre els quals cal comptar-hi els de Peramola, tenien per pecat treballar el dia del patró. Això sí, a Peramola i als altres indrets, era tradició que aquest dia obsequiessin amb coca tots els veïns del poble.

Després de la guerra venia fins a Peramola molta gent de la comarca i de més lluny, però com que no hi trobaven la imatge de la seva devoció, les visites es van anar perdent. Devia ser cap a l'any 1955 que els fills de Peramola que eren forners d'ofici van fer un bon present a la població: no oferiren la coca com era tradició sinó una nova imatge del sant que ells van costejar. Sens dubte el millor present!

A Bor, situat a 1.120 m d'altitud, al peu del serrat de la Quera, conserven en un pujolet, en solitari, la veritable joia romànica que és l'església de Sant Marcel.

La festa de Sant Marcel sempre l'han celebrat el 16 de gener, tot i que ara s'aprofita el cap de setmana més proper a aquest dia per a fer la festa. Aquest any, però, en ser diumenge s'ha pogut celebrar el mateix dia.

Des de sempre, en qualsevol necessitat o situació de la vida en què per si sols no es veien capaços de sortir-ne, la gent de Bor acudia al sant patró.

Havia estat tradició que quan hi havia un malalt en alguna casa del poble (si la malaltia revestia alguna mena de gravetat), es tocaven tres tocs amb la campana, i en sentir el toc, totes les dones acudien. Un cop reunides es començava una novena, demanant per la salut del malalt.

Normalment, un cop acabada la novena, el malalt ja estava guarit, i llavors era costum anar a donar gràcies i portar alguna cosa.

Puix vostre favor tant val
davant de l'Omnipotent,
siau-nos amb Déu valent
patró nostre Sant Marcel.
(Ells diuen "Marcell".)

A Vilaller, la gran festa de Sant Antoni ja començava la vigília, el dia 16 de gener, quan tota la jovenalla anava fins a la capella que el sant té dedicada, a un quilòmetre de la població:

La vila de Vilaller
esta capella os ha alçat,
en què proves ha donat
de tenir en Vós, molta fe,
i la vall de Barravés
aquí us vindrà a visitar.

Allí s'encenia una gran foguera. Tots hi anaven proveïts de les típiques "esquelles", conegudes aquí també amb el nom de "cabroneres i trucs", segons les seves dimensions. Aquest acte també ha estat conegut com "fer esquellots".

La jovenalla tornava després cap al poble, però ja es respirava en l'aire aquesta flaire típica de les festes populars dels pobles.

La gresca seguia l'endemà, dia de Sant Antoni, ja que la jovenalla feia "esquellots" a tothom. Anaven darrera d'algú tocant fortament "trucs i cabroneres", tot el grup, fins que no pagava alguna cosa.

Aquest acte de "fer esquellots" el feien darrere de tots els veïns que aquests dies sortien al carrer, a fi i efecte d'arreplegar. L'objectiu d'aquesta capta era fer un bon berenar o xocolatada, el mateix dia de Sant Antoni a la tarda.

A la Granadella ha estat tradició fins al dia d'avui, d'encendre una gran foguera nocturna en aquesta nit, just al cim més enlairat de la serra de Sant Antoni, voltada pels quintos, que menjaven, bevien, cantaven i contaven rondalles i xafarderies del poble. Passaven la nit en un cobert al costat de l'ermita de Sant Antoni, fins al moment d'anar a beneir els animals i fer els tres tombs al matí següent. Actualment aquesta festa popular encara recull una desfilada de carrosses.

També a Aitona la festa de Sant Antoni ja començava la vigília al vespre, quan per tots els carrers s'encenien unes fogueres anunciant la diada de l'endemà. Quan aquestes fogueres començaven a apagar-se entraven en joc els joves, els quals passaven per totes les del poble i intentaven desfer o esbarriar les restes del foc amb unes "masses" (era la canya amb l'arrel), mentre els veïns de cada carrer intentaven que la seva foguera no fos desfeta. Cal significar que entre quatre o cinc cases organitzaven una foguera que els veïns solien vetllar tota la nit, al seu voltant, contant coses, fets, anècdotes. L'endemà al matí, en el caliu que s'havia anat mantenint tota la nit, s'hi coïen patates al caliu i llonganissa, i tothom sortia al carrer a esmorzar entorn de la foguera revifada. L'àpat es remullava amb la garlatxa (vi bo) que s'havia fet expressament per aquest dia, i entre trago i queixalada feien un bon esmorzar.

A continuació s'escombraven i es netejaven els carrers (que eren terrers), i es preparaven els animals per a dur-los a la benedicció. Sortien totes les mules i els altres animals de pota rodona i donaven un tomb pel poble, conduïts pels mossos que duien picarols de guarniment, la qual cosa omplia els carrers d'una agradable cantarella.

La gent solia cantar durant tota la nit, sobretot quan estaven a redós del foc, aquella cançó popular d'aquí Aitona que deia:

Sant Antoni i el dimoni
jugaven al trenta-u,
el dimoni va fer trenta
sant Antoni trenta-u,
lireta, lireta, lireta, liró
lireta, lireta, lireta galindan
els xolladors se'n van,
lireta, lireta, lireta galindan.

Després passava la rondalla i el seu majoral demanava per les cases per tal d'arreplegar estris i viandes per l'encant que s'havia de fer a la tarda. Sobretot captava moltes potes de porc (feia poc que s'havia matat), i també pollastres, o alguna altra cosa.

A la tarda se celebrava la subhasta a la plaça, i la recaptació es destinava a conservar l'altar de Sant Antoni.

A Linyola, el tradicional mercat de Sant Antoni omple els carrers de parades amb productes artesanals, demostracions de forja, fabricació d'eines per al camp, i altres activitats com els Tres Tombs, que compten amb la participació de més de seixanta cavalls i sis carretes, a més d'altres animals domèstics que són portats a rebre la benedicció, per acabar el matí amb un dinar popular.

Algunes poblacions celebren els clàssics i tradicionals Tres Tombs el diumenge més proper a la festa de Sant Antoni, la qual cosa ha comportat que aquest any se'n celebressin algunes el diumenge anterior, vigília del sant.

També algunes poblacions celebren la seva festa major d'hivern, entre elles Gavet de la Conca, Pessonada, Torallola, Toralla i el Pont de Claverol (Pallars Jussà).