Una de les festes de més esplendor que la vila de Verdú celebra des de fa molts anys són les dedicades a sant Flavià i al Sant Crist, que la veu popular ha batejat amb el nom de Festa Major d'hivern. El fet de celebrar-les en un temps de fred tan intens crea un ambient d'intimitat i de recolliment, a l'entorn del seu mòbil principal, i per això, encara avui, els actes religiosos tenen un relleu molt preeminent.

Les festes bones, diu la veu popular, comencen a la vigília, i era tradicional en cada casa reunir-se a l'entorn de la llar de foc, per fer les "orelletes", unes postres riquíssimes per als dies que seguien. Abans, tal dia com avui -dia 27- es feia cercavila al migdia i al vespre, mentre brandaven totes les campanes -ens assabenta Ramon Boleda i Cases- tot anunciant la gran festa dels dos dies següents.

La gent de les nostres terres creia que si avui no plovia i el dia 30 tampoc, el mes de febrer seria un mes amb una temperatura bastant benigna. D'aquí la dita:

Si el vint-i-set no plou
i el trenta ho veu bé,
farà bon temps el mes de febrer.