A Vallbona de les Monges havien tingut veneració vers l'abat Adjutori, de l'orde de Sant Benet, possiblement impulsat des del convent, però que havia arrelat a tota la població, i fins i tot a la comarca, i al qual en aquells temps invocaven els matrimonis que no tenien fills i les dones en estat de gestació després de fer-ho a la Mare de Déu del Claustre, per reforçar, potser, la seva súplica de tenir fills o que anés bé el part. Els seus goigs ho recullen:

Tot malefici borreu
i feu fugir el dimoni,
a l'estèril dona alcanceu
lo fruit del sant matrimoni;
dels dolors la deslliureu
del part que és gran purgatori:
Nostres súpliques oïu
gran abat sant Adjutori.