Avui és el dia de la festa dedicada al Sant Crist de Verdú. Un Crist que sofreix amb tota la seva expressió d'una majestat imponent. Els fills de la vila en són molt devots i a ell han acudit al llarg dels temps tant per demanar aigua en temps de sequera, com perquè intercedís per ells amb motiu d'epidèmies o altres realitats. La devoció i la festa que se li tributa -diu Boleda- van tan aparellades que fan d'aquest dia (29 de gener) el més solemne del calendari verduní.

De sant Pere Nolasc ens cal dir que la tradició ens el presenta com a mestre del gran rei Jaume I, i fou ell qui l'hauria acompanyat des de Montpeller, on va néixer, fins a Catalunya. Així mateix, també és la seva figura la que se'ns presenta com qui va sojornar, junt amb el jove Jaume, sota el famós i mític pi de les tres branques, del qual es conta que a la seva ombra el jove rei, va somiar que ho seria de tres reialmes. I Pere Nolasc li va interpretar el somni pronosticant-li que seria rei de Catalunya i Aragó, com ja era aleshores, i de Mallorca i València, que conquistaria per la seva valentia i el seu bon talent, i que seria ajudat pel seu poble.

En honor de sant Pere Nolasc, el dia 29 de gener feia la seva Festa Major d'hivern el poble de Sant Ramon de la Manresana. Es deia missa al santuari de Sant Ramon, es feia una processó i balls amb orquestres, a la tarda. Actualment aquesta festa ha quedat reduïda a la celebració d'una missa solemne a l'església del santuari, on habiten religiosos mercedaris, orde fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l'assessorament de Ramon de Penyafort i l'ajuda del rei Jaume I.

Antigament, la festa major d'hivern de Benavent de Segrià era el dia 20 de gener, per Sant Sebastià -votat-, el qual gaudia de molta devoció, ja que era popular la creença del guariment del poble, en la malaltia del còlera, gràcies a la intervenció del sant, la qual cosa el féu molt popular. Per aquest fet el poble celebrava la seva Festa Major. Succeïa, però, que molts altres pobles de la rodalia també la festejaven en aquest mateix dia i pocs eren els forasters que assistien a la festa de Benavent fet pel qual van decidir celebrar la seva Festa Major el dia de Sant Valero, que és el dia 29, com es fa encara.

Una de les notes típiques que troben a faltar és la de fer el ball a la plaça del poble, amb un bon foc al mig, que envoltava els balladors. Com que feia molt de fred -abans en feia més que ara, diuen-, els nois portaven la manta o "tapaboques" penjada a l'esquena, i quan treien una noia a ballar la parella ballava tapada amb la manta, només els caps sortien pel forat que la manta o tapaboques deixava per damunt. Aquesta era una realitat de cada festa major. Una nota típica que es troba a faltar en el ball actual.