Santa Apol·lònia és la patrona de les noies solteres (santa Àgata ho és de les casades, tot i que actualment és considerada patrona de les dones en general), i són molts els pobles de les nostres terres que celebren amb gran gatzara la festivitat de "les Apol·lònies", que organitzen les noies de les respectives poblacions.

Tot i que el santoral ens presenta santa Apol·lònia com a verge i màrtir, la tradició llegendària ens diu que aquesta santa havia contret matrimoni amb un home de mal caràcter, que sempre rondinava, mai no estava content de res del que ella feia i molt sovint li pegava durament. Avorrida i sense forces per suportar més temps tanta brutalitat, un dia la pobra dona va fugir de la seva llar i es féu monja dominica.

Al poc temps de fer vida conventual, un capvespre, va tenir una visió en la qual observà que Jesús duia la pesada creu al coll i queia defallit. Ella exclamà:

-Ai, si pogués ajudar-vos a portar la creu!

Però en aquell moment va semblar-li que la visió li deia:

-Com vols ajudar-me a portar la creu si no ets capaç de portar la teva amb el marit?

Apol·lònia va comprendre el sentit de la visió i, deixant el convent, se'n tornà a casa seva. El seu marit quan la veié, sense dir-li res li ventà un parell de bufetades tan fortes, que li féu saltar tots els queixals i totes les dents de la boca. La història, però, ens diu que aquesta santa sofrí en el martiri el trencament de les seves dents amb una pedra.

Aquest és el motiu pel qual santa Apol·lònia és invocada en el mal de queixal o de dents, i els dentistes n'han fet la seva patrona.

Dels grans prodigis la fama
per tot lo món s'espargeix,
que a qui mal de dents pateix
cureu si amb fe vos reclama;
perquè creguda amb més fe
aquesta veritat sia,
mostreu-vos als homes pia
de dents contra lo dolor.

En la contrada del Baix Segre és on més se celebra la festa de "les Apol·lònies". Si passeu en aquest dia per Seròs us trobareu amb l'agradable sorpresa d'una foguera al portal, i les dones conviden el personal que passa a esmorzar. Així mateix es posen als punts claus de sortida del poble, de tal manera que ho tenen tot controlat, i paren tots els vehicles i persones que surten o entren a la població, que conviden a menjar pastes o coca, i a beure vi.

Generalment, la gent que troba aquest gest simpàtic i agradable, correspon a la invitació de les dones aportant un donatiu amb diners, a cops simbòlic.

D'aquests diners arreplegats paguen l'orquestra del ball que es fa, com també altres despeses de la festa.

Ribelles té especial devoció vers santa Apol·lònia, de la qual se n'ha servat una relíquia i se li canten goigs propis:

Ribelles en est altar,
vostra relíquia venera,
i el consol que d'ella espera,
ja mai li ha de faltar;
sou en extrem generosa
al punt que sou advocada.
Doneu doncs, sempre consol,
Verge santa al veïnat
i a quants us han invocat
per sa pena i desconsol;
doncs escolteu carinyosa
al punt que sou reclamada:
Siau-nos sempre advocada
Verge i Màrtir gloriosa".