Avui és la vigília de Reis, motiu pel qual a la pràctica totalitat dels pobles de la nostra terra se celebren les tradicionals cavalcades. La ciutat de Lleida llueix aquesta tradició amb personalitat pròpia, i la desfilada va recorrent, entre una gran multitud, diversos carrers i avingudes de la ciutat.

Les poblacions que ostenten capitalitat comarcana també destaquen molt en la celebració tradicional de l'arribada i cavalcada dels tres mítics personatges d'orient:

"Els tres Reis de l'Orient porten coses per tota la gent".

I no es queden endarrere cap dels pobles de la nostra geografia, on la il·lusió dels infants omple cada racó de l'àmbit familiar i de poble.

A Torregrossa hi ha una tradició local: surt el "cuc", els gegants i els capgrossos a rebre i acompanyar les egrègies personalitats.

A Estaràs ha estat arrelada la creença que si anaven a esperar els Reis, el dia 5 de gener, al Torrent, amb una canya verda i una camisa mullada, podrien veure els tres personatges originaris d'aquesta festa.

Temps endarrere a Puiggròs, el dia 5 de gener es posaven les sabates al balcó amb un cabasset de gra per als camells dels reis. L'endemà, al costat de les sabates i del cabasset de gra buit, trobaven mandarines, taronges, i alguna nina de cartró, joguina senzilla, però sense veure els reis, ja que als menuts se'ls deia que passaven de nit. I és que abans no es feia cavalcada. En canvi actualment se'n fa, i ben lluïda; en destaca el guarniment de les carrosses.

A Riu de Santa Maria havia estat costum de guardar la palla de la darrera garba que s'havia batut, per tal de fer-ne una torxa que en el dia d'avui era encesa i passejada pel poble i pel seu voltant, amb la finalitat que la seva claror orientés els mags d'Orient. Era una tradició molt arrelada per tots els llogarrets d'aquesta contrada; diuen que era molt bonic veure totes aquelles torxes enceses quan es feia fosc en la nit de la il·lusió, la nit de Reis.

En canvi, a Ogern, quan encara no es feia cavalcada, a la tarda d'aquest dia els nens anaven en colles seguint tot el poble i totes les cases veïnes. Portaven un cistell i un banderí lligat a una canya i anaven cantant:

Ara tusta el rei petit
ben calçat i ben vestit,
amb un tall de botifarra
cantarà tota la tarda,
amb un bon requisit
cantarà tota la nit.

No cal dir que a les cases els donaven ous, ametlles, figues, botifarra, pomes, etc., recapte que servia per a berenar tota la quitxalla junta.

Ja capaltard era típic de sortir pels camins i per les carreres a veure la claror de l'Estel o sentir el trepig dels cavalls. Un cop ben cansats de caminar fent la capta i d'haver sortit a escoltar com s'acostaven, la quitxalla es retirava a dormir, perquè com que ningú sabia l'hora en què passaven calia dormir ràpidament, no fos cas (i així es deia) que si algun estava despert no li deixessin res.

A Organyà els rebien amb torxes, teies, canyes i cantant cançons típiques perquè els Reis, en passar, els veiessin i no s'oblidessin de deixar els presents, però tot seguit es retiraven a casa a sopar i ràpidament a dormir. Abans d'anar al llit, però, la quitxalla, deixaven al balcó un cabàs ple de blat de moro i una galleda amb aigua, per tal que els cavalls poguessin apaivagar les seves necessitats de menjar i beure en una nit de tant tràfec.

L'endemà al matí, no cal dir, salt del llit i directes al balcó...

En l'actualitat, en els pobles encara es conserva un xic l'esperit i la tradició però a les grans ciutats esdevé una cavalcada de tipus comercial.

Algunes dites d'aquesta nit fan:
Nit dels Reis estrellada, any d'eixut i de secada.
Nit dels Reis serè, els ous a cap diner.
Nit dels Reis estrellada, any de vi i de llocada.