Una estrofa dels goigs de Sant Lermes diu:
Amb lo do de curacions
lo Senyor us adornà,
i de moltes regions
molts malalts a vós cridà.

Des de l'any 1962 Lleida ha celebrat la festa de la Mare de Déu de l'Arcada el darrer diumenge de gener, tot i que en un futur sigui susceptible de canviar la data de la celebració segons valoracions de l'Associació de Comerciants del carrer Major, que són els que l'organitzen i fan l'ofrena floral i la missa en honor de la seva patrona.

En un arc que hi havia al carrer Major, que s'enderrocà a principis del se- gle xix, hi havia una cavitat que contenia una bella imatge de la Mare de Déu, la qual rebé el nom de "Verge de l'Arcada" pel fet d'estar situada en aquell arc.

Quan s'enderrocà l'arc la imatge fou ubicada en una fornícula que es va fer en una casa propera, i allí va romandre molts anys, això sí, amb alguna treta del seu setial per qüestions de seguretat, com fou el cas de la invasió napoleònica, o a la dècada dels seixanta del segle xix amb motiu de fets revolucionaris. Passats els ensurts la imatge fou retornada al lloc que se li havia habilitat, però un nou i greu ensurt arribà el 1936. Sortosament, la diligència de dues germanes propietàries de la casa on era la fornícula va poder salvar la imatge d'una més que segura destrucció. Passada la guerra, aquesta talla de fusta policromada fou dipositada a l'església de Sant Pere, al carrer Major de Lleida.

L'any 1959 l'Associació de Veïns del Carrer Major i Plaça Paeria va declarar la "Verge de l'Arcada" patrona de l'entitat i del carrer, si bé en aquells temps la celebració de la festa tenia lloc el tercer diumenge de setembre. Des de l'esmentat 1962 se celebra l'últim diumenge de gener.

Actualment, tots els usuaris del principal vial lleidatà que és el carrer Major, poden contemplar a la fornícula que s'obre en la paret lateral de l'església de Sant Pere, la nova imatge que de la Verge de l'Arcada va esculpir l'escultor Montagut amb la finalitat de preservar l'original i continuar amb la tradició que la imatge estigués a la vista dels caminants.

Estadella i Arnó li cantà:
Mare de Déu de l'Arcada
tota plena de dolçor
dins el mur arrecerada,
del nostre carrer Major;
tan menuda i aromada
pel perfum de l'Infantó
sobre la turba afanada
ets un raig de serenô.