Es diu que sant Guillem, en la seva vida d'abat, a més de tenir cura de la comunitat dels seus monjos tenia un punt feble, i és que estimava molt el bestiar, fins al punt que moltes hores les passava humilment fent de pastor tot pasturant el ramat pels voltants del seu monestir.

Conta la tradició que el bestiar augmentava considerablement, ja que quan parien, cada ovella feia dos corders. A més, cal afegir-hi que el bestiar del seu ramat mai es posava malalt, fet pel qual li tenien gran veneració els pastors, que li cantaven goigs tant mentre pasturaven com quan feien la transhumància.

Gran és vostra pietat
en voler-nos ajudar;
vostra gran benignitat
mostreu fins al bestiar.
En tota necessitat
vulgueu-nos ser advocat:
Guillem, pastor i abat
guardeu el nostre ramat.