Durant molts anys ha estat costum dels nostres pobles rurals que en el matí d'avui la gent no anés a treballar, ja que el jovent així ho manava, amb la finalitat de celebrar el carnaval. Si algun pagès gosava sortir per anar a treballar al camp l'anaven a buscar i l'obligaven a tornar al poble, això sí, els joves l'asseien damunt d'un ruc i després de passejar-lo per tot el poble, l'obligaven a pagar una ronda de beure al cafè a tots els presents.

Possiblement era aquesta una de les dates més esperades pels joves de la població ja que parlar o esperar aquests dies equivalia a esperar divertiment, menjar, beure, ballar i, en definitiva, disbauxa.

També hi havia qui hagués abolit aquests dies si ho hagués pogut assolir, car considerava que la festa de les antigues saturnals (anomenat en l'actualitat carnaval), festes en què màscares i disfresses són les protagonistes, més aviat aportava una moralitat nul·la o ben dubtosa.

A muntanya aquestes celebracions havien tingut una continuïtat a pesar que en els moments de dictadura estaven prohibides, com passà en temps de Felip V o darrerament amb Franco. Els pobles de muntanya, però, fent-ne cas omís, mantingueren la tradició, i hem d'entendre que aquestes festes eren per a ells de summa importància, car l'esperaven com a part vital de la seva vida, perquè molta gent va néixer, viure i morir al poble sense sortir mai a altres llocs ni conèixer res més, era lògic, doncs, que esperessin la gresca amb molta il·lusió.

Carnestoltes fredes,
el blat a divuit.
Quants n'hi ha que ballen
amb el ventre buit!

La lletra és prou clarificadora de les privacions que tenien, i de com amb la diversió que aquestes festes aportaven la vida se'ls feia més alegre.

Amb l'ànim que la celebració durés i l'austeritat que representava la Quaresma no vingués mai més també es cantava:

Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de mes en mes
cada dia fos Carnaval
i la Quaresma mai vingués.

A Peramola havia estat típic ballar el "ball de l'Indiot"; concretament es ballava dilluns de Carnestoltes. Per la seva banda a Espot tenia lloc el ball de l'ós, que recordava la cacera en altres temps d'aquest animal. També tenia lloc el joc de la mula guita, l'origen del qual es troba en una tradició de lluita dels comtes de Pallars amb els sarraïns uns quants segles enrere. També Esterri d'Àneu, Rialp i Sort representen actualment el ball de la passa en les seves festes de Carnaval.

A Ponts, el dilluns de Carnestoltes fan el Lali-Lali. De bon matí un grup de voluntaris passa a fer la capta per tota la vila. Tothom dóna el que vol, n'hi ha que contribueixen a la festa amb queviures i altres amb diners per poder comprar el que convingui. La quitxalla acompanya la comitiva i desperta els veïns amb els cants del Lali-Lali i el so d'un tambor.

No en volem cap
que no estigui borratxo
no en volem cap
que no estigui ben gat.
A la fonda que anirem
vinga cigarros, vinga cigarros
a la fonda que anirem
vinga cigarros i aiguardent.
Lali-lali lali-lali lali-lali lali
lali-lali lali-lali lali laliron xim pom.