A santa Macrina se li canta:
Fruit de benedicció
alcanseu a les casades,
i si us preguen, aliviades
són del part en l'aflicció,
la llet per la nutrició
logren per als seus infants.

Les Borges Blanques celebra durant tres dies la tradicional i autòctona Fira de l'Oli de qualitat verge extra, dintre del marc i conjuntament amb la Fira de les Garrigues, on s'exposen els productes d'oli i maquinària d'elaboració enmig d'un ampli ventall expositiu.

En aquest temps ja està ben avançada, o ja s'ha acabat, la collita de l'oliva en la terra garriguenca, la que produeix el millor oli d'oliva del món.

Tot i que avui la mecanització n'ha canviat la imatge, en un temps no gaire llunyà la collita de les olives esdevenia una activitat animada i febrosa, que començava a finals de novembre i s'allargava fins al gener o febrer, és a dir a ple hivern, quan els dies són curts i la necessitat de no deixar massa temps el fruit a l'arbre i d'anar emplenant les premses dels molins obligava a fer via.

Era una feina que no requeria gran esforç físic, però sí que a cops el fred era intens. El problema era quan la boira humida es posava plana, i el fred gelava, llavors quedava tot un gebre que matava les olives. La gent aprofitava al màxim el bon temps, per acabar com més aviat millor.

Actualment aquella imatge del carro situat a l'extrem del camp, amb les vares amunt, mentre la mula menjava del "sibader", ha estat substituïda pel de la maquinària. I les borrasses esteses sota les oliveres, entomant les olives que unes mans nervioses i treballadores esgarrapaven de les rames de l'arbre símbol de la pau, mentre diferents cants anaven solcant l'aire del cel garriguenc, han deixat pas a les noves formes de recol·lecció i, també, a unes persones que han oblidat la lletra d'aquells cants i fins i tot la joia de cantar.

El fet de treballar en colla i no ser una feina físicament pesada, convidava a la conversa entre els seus components i a cantar cobles i cançons, algunes de les quals han estat pròpies d'aquesta feina. Una de les devocions cantades més populars de les Garrigues, en aquest temps de collir olives, és la dels "Vuit Dolors de la Mare de Déu".

Una de les cobles populars, i que es cantava a darrera hora del dia, significant que calia treballar mentre hi hagués un raig de sol, deia:

El sol se'n va a la posta,
les gallines al joquer,
quina cara farà l'amo
si no acabem l'oliver?

Temps d'olives, d'oli i de fira a la capital de les Garrigues.