Sant Fruitós és un sant no molt conegut ni invocat en les nostres terres, les quals tenen en sant Sebastià (que se celebra el dia anterior), el seu principal invocat.

De sant Fruitós sabem que era fill de terres catalanes i que el governador romà de Tarragona el va convidar a deixar la seva fe. La resposta fou negativa i el governador manà que fos cremat en una pira al mig del circ romà. Els catalans van agafar les cendres del cos del sant i les van guardar amb molta devoció, i a partir d'aleshores alguns dels pobles el prengueren com a model de vida a seguir, com és el cas de Músser, que en celebrava la seva Festa Major. Els freds rigorosos de l'hivern van motivar el trasllat de la festa al 15 d'agost, encara que al gener celebren la seva festa petita.

El poble de Perves està presidit per l'església parroquial de Sant Fruitós, que és un ampli edifici amb un airós campanar octagonal, i en aquest dia celebrava la festa petita.

A Balestui fou sant Fruitós qui esdevingué patró de la població i del temple parroquial, com també ho fou del desaparegut monestir de Balestui, probablement de benedictins, i conegut amb el nom de Sant Fruitós de Balestui. Actualment ha desaparegut, ens el situen molt a prop del camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí.

Tot fa indicar que fou la cel·la de sant Fruitós que el bisbe Possidoni d'Urgell va unir al monestir de Senterada entre els anys 814 i el 823. De les relíquies de Sant Fruitós, que es van repartir per molts llocs, en va arribar fins al monestir de Balestui.

També Boldís Sobirà ha celebrat festa en aquest dia i en honor d'aquest sant, al qual canten:

Sant de Boldís advocat
cantarem vostres lloors:
Guardeu-nos sempre de mal
gloriós Sant Fructuós.
Puig que valuós titular
de Boldís sou nomenat
no vullau mai oblidar
a vostre poble estimat,
ja que en tot sou advocat
escolteu-nos piadós.

A Guimerà, la presència de la Societat de Sant Antoni Abat fundada en un principi per traginers, encara que posteriorment s'hi afegiren els pagesos, feia que les celebracions s'allarguessin (del 20 al 22), aquest dia 21 era el que es dedicava al canvi o presa de possessió del nou abanderat. L'abanderat que sortia duia l'ensenya, la bandera, des de l'Ajuntament fins a la casa del nou elegit, el qual la rebia solemnement i la posava al balcó de casa seva.

Quan l'abanderat sortint agafava la bandera a l'Ajuntament per a dur-la a casa del nou, ho feia amb el so de la música tradicional que l'orquestra tocava en aquest esdeveniment, així com en companyia de l'Ajuntament i els músics, a més d'algú que sempre s'hi afegia tradicionalment. En la seva marxa pels carrers del poble vers la casa del nou, també l'acomboiaven el consistori i els músics, que no paraven de tocar.

Un cop arribats a la casa del que havia sortit elegit com a nou abanderat, i fet el lliurament de la bandera com ja hem especificat, aquest convidava tota la comitiva a casa seva i els obsequiava amb un refresc. La celebració més popular, però, havia estat la del dia següent.

Per la seva banda Unya celebra, l'endemà de Sant Sebastià, la tradicional romeria fins a la capella de Sant Blai, on té lloc la celebració de la caritat, oferint pa, vi i formatge.

Així mateix Selvanera ha mantingut la tradició de fer el primer aplec de l'any a l'ermita de la Mare de Déu de la Soledat el dia 21 de gener, que és l'endemà de la Festa Major d'hivern que el poble ha celebrat en honor del patró de l'església, sant Sebastià.

A Altés celebraven Santa Agnès, ja que és considerada com la patrona de les ovelles i dels anyells, i se li demanava que els protegís i que les ovelles mares no agafessin el mal de braguer.

Sobre el dia de Sant Fruitós hi ha alguns adagis o refranys, com ara aquests que ens han dit:

Si per Sant Fruitós fa sol, bon any, si Déu ho vol.

Sembra l'all per Sant Fruitós serà ben rabiós.
Per Sant Fruitós fa els freds majors.

Per Santa Agnès i Sant Fruitós, fa el fred més rigorós.