Fins fa poc temps, l'Església celebrava en el dia d'avui (ara és el dia 3) la festivitat de Sant Felip i Sant Jaume el Menor, apòstols, i una de les tradicions pageses d'aquest dia era la de sembrar les bledes anomenades dels apòstols, que duraven fins a Nadal sense espigar-se. Així ho feien a Llardecans, Almatret a Balaguer i a la gran majoria de pobles d'àmbit rural.

A Castellar de la Ribera continuen amb la tradició de celebrar, cada primer de maig, l'aplec dels Apòstols. La gent va caminant fins a la capella que porta aquest nom, on té lloc la celebració de l'eucaristia i la posterior benedicció i repartiment de pa.

Puigverd de Lleida celebra la festa de la cassola, on la germanor de les colles és la nota predominant com a record d'aquella que en temps passat els reunia al tros al voltant de la cassola.

El poble del Portell fa festa votiva com a conseqüència d'una pesta que va sofrir la població. Es va celebrar durant molts anys el dia primer de maig; després va passar a l'onze del mateix mes i ja, actualment, es torna a celebrar el primer dia de maig. Per la seva banda Clarà té vot de poble a Sant Sebastià, que ha anat celebrant el primer dilluns de maig.

Els pobles d'Arestui i Baiasca, situats en una vall tancada i intacta enmig de paratges esplèndids i solitaris, fan avui aplec a l'ermita romànica de Sant Jaume, situada en un turonet i arran d'un espadat que faciliten una bellíssima i àmplia visió de la vall. La gent hi puja amb la família i els amics. Després de la celebració religiosa, molts es queden a dinar. També hi acudeixen aquells que tot i que són fills d'aquests llocs viuen fora, alguns a ciutat, i que avui es retroben amb les arrels de la tradició retornant al lloc i celebrant aquest aplec.

Anys endarrere era tradicional que les joves solteres demanessin a sant Jaume que els fes trobar marit ben aviat i que fos bon home, mentre que les dones que criaven llurs fills se li encomanaven perquè les guardés de qualsevol mal dels pits i tinguessin força llet, ja que es deia que el sant obtenia aquestes gràcies.

Puix que sempre sou estat
nostre amparo llum i guia:
Ajudeu-nos cada dia
Jaume benaventurat.

Un aplec de gran importància que se celebra el dia primer de maig és el de Santa Maria d'Àneu, a Escalarre, la patrona de les valls d'Àneu, on acudeixen tots els veïns d'aquestes contrades. Abans hi venien tots els pobles en processó, amb les banderes al davant obrint la corrua de gent de cada lloc. Durant uns anys va minvar aquesta tradició fins al punt que ja no s'hi arribava en processó, però des de l'any 1992 s'ha recuperat la tradició i la processó surt d'Esterri d'Àneu, amb la bandera al capdavant i els fidels resant i cantant al darrere. Té lloc ofici, cant dels goigs i bes de la imatge de Maria per part de tots els aneuencs, que arriben dels diferents pobles com Cerbi, Gavàs i Unarre, entre altres, a més dels ja mencionats.

Vos circumda la Noguera
d'escumes i de remor,
d'espills d'argent la Mullera,
les vernedes de frescor;
la prada flors vos ofrena,
els aneuencs sos amors...

Arcalís celebra a l'ermita d'Arboló un dels aplecs més importants del Pallars i són innombrables els fidels que s'hi apleguen (alguns anys s'ha fet el primer diumenge de maig). És un dia d'aplec, de trobar-se amics i coneguts, de menjar un bon dinar a recer de la muntanya i del santuari, al qual també hi acudeixen massivament des de Baro i de Gerri de la Sal.

Anys endarrere aquest era l'aplec de la joventut, hi acudia tot el jovent i resultava un aplec joiós i alegre, on la gatzara solcava tot l'entorn. Per aquest motiu tota la joventut pallaresa esperava amb ànsia aquest dia.

Així mateix, unes dècades endarrere, l'aplec d'Arboló també era conegut com el de la "fira de les minyones", ja que totes aquelles noies que volien anar a servir a les cases fortes del Pallars, aquest dia feien cap davant de l'ermita, on també acudien aquells amos i mestresses que necessitaven minyona, i allí feien els tractes per saber quant guanyarien i parlaven de tot el que representava anar pel món a fer de minyona.

A més d'aquelles que cercaven feina de minyona, també hi acudien totes aquelles noies que estaven en edat de merèixer. En aquesta diada esperaven trobar el galant que se'ls declarés o que el "casamenter" (home encarregat d'arreglar casaments), arreglés, amb algun jove ric i ben plantat, el seu futur matrimoni.

La Mare de Déu d'Arboló era considerada, també, la patrona dels raiers, que quan baixaven amb les tramades pel riu en la feixuga tasca de conduir els troncs fins a la terra baixa, en passar per l'estret d'Arboló, tots alhora, com un sol home, es descobrien i, alçant els ulls vers l'ermita, resaven una salve, tot demanant a la Mare de Déu que: "Els donés una bona raiada, sense topar, ni desfeta ni escuiada", i perquè els guardés de prendre mal tant ara "en la baixada com en la puiada".

Causa de nostra alegria,
consol en tota aflicció.
Siau-nos del Cel la guia,
Verge Santa d'Arboló.

També se celebren altres aplecs, on es concentra gent vinguda de les respectives contrades al santuari del Miracle, del municipi de Riner, del qual destaca el vot de poble que compleix Joval; a l'ermita de la Mare de Déu de Montalegre de Vilanova de la Sal; a l'ermita de Sant Jaume de Graell, al terme d'Oliana; a la capella de Sant Cristòfol (possiblement la capella més petita de Catalunya, s. xii) a Hortoneda de la Conca; a la col·legiata de Sant Pere de Ponts; a l'ermita de Santa Margarida a Erillcastell; a l'ermita de la Mare de Déu del Fa (Far), a Espui; al santuari de la Mare de Déu de la Bovera, a Guimerà, on en aquest dia hi puja el poble de Ciutadilla; al santuari de la Mare de Déu d'Aguilar, a Os de Balaguer; l'aplec de tota la comarca que es fa al santuari de la Mare de Déu de Refet de Seró o la trobada a l'ermita de la Mare de Déu de Santes Masses de Sedó. Són alguns dels aplecs, entre molts altres, que es reparteixen de cap a cap de les nostres terres ponentines.