Passant per aquests camins que uneixen el Pla d'Urgell i la Noguera, i enmig d'un mar de color verd, ens trobem amb Bellestar, indret on el nom de sant Vicenç Ferrer és habitual. No solament la Granja de Sant Vicenç Ferrer ha congregat moltes persones en el dia de l'aplec, o la capella de can Baró dedicada a aquest sant predicador valencià, sinó que en aquest nucli l'església és dedicada també a sant Vicenç Ferrer. És com una illa on tot porta i recorda el nom d'aquest sant, situada a cavall del Pla d'Urgell i la Noguera.

Tota enfermetat cureu,
si sou amb fe reclamat,
i en tota necessitat
emparo i consol doneu.
A part que el Senyor la clau
us confia de son poder:
Sigueu nostre protector
gloriós sant Vicenç Ferrer.

A Garòs, aquest dia havia estat la festa dels estudiants, que en deien "festa de Sant Vicenç".

Alguns dies abans, els estudiants deixaven els seus llibres, es feien amb espases de fusta i les pintaven de color virolat. Es convertien en una mena de soldats i tenien el seu capità. Aquest, en lloc d'espasa portava un "ast", i dos més en lloc d'espases portaven sarró.

Aquesta comitiva seguia el poble i també altres de la rodalia, i cridant a cada casa, els recitaven uns versos (normalment en castellà), i després demanaven a la mestressa ous, llonganissa, cansalada o qualsevol altra cosa.

Mentre deien el vers tots enlairaven les espases, fent-les brandar, i en acabar deien un "Visca a sant Vicenç".

Si els donaven cansalada l'enrastellaven a l'ast, mentre que la resta, fos porc, farina, fesols, etc., ho posaven al sarró que portaven els dos que hem mencionat.

Al matí tots els estudiants anaven a missa, i a la tarda feien la festa menjant-se tot el que havien arreplegat els dies anteriors.