La patrona d'Alentorn és la Mare de Déu de la Pau, de la qual se'n venera una imatge que fou esculpida i portada des de molt lluny d'aquí, concretament de Trapani, a Sicília (Itàlia), més o menys ara fa tres-cents seixanta anys. Cal dir, però, que com tantes altres imatges fou trossejada l'any 1936 amb motiu d'aquella cruel guerra civil que van viure els nostres pobles, i un cop passats aquells anys es reposà la imatge patrona d'aquest poble.

La peça original d'alabastre amidava entre peanya i imatge uns 70 cm, i així es va fer la còpia de la Verge de Trapani. En aquells temps de tantes dificultats i llargs viatges era habitual que la gent es proveís d'alguna imatge, ja fos de Maria o d'algun sant, per tal d'encomanar-s'hi durant el llarg i perillós camí, que s'havia de fer a peu o a cavall. Aquest sembla que fou el primer motiu de la persona que es va proveir d'aquella imatge de Maria: que el protegís en el seu camí.

Sembla que va ser un gran devot de Maria: fra Manuel, gran prior de l'orde de Malta, qui portà la imatge des de terres italianes fins a Alentorn. Una estrofa dels goigs, ja centenaris, quan fan referència al tema diuen:

Vostre devot Manuel
de Malta essent Gran Prior,
ens regalà aquí un tresor
dàdiva tota del cel.
En est poble vos quedau
per a ser nostra ventura:
De Trapana Verge pura
nostra advocada siau.

Des d'aquell llunyà moment, molts i molts han estat els favors que la gent d'Alentorn i d'altres pobles han atribuït a la Mare de Déu de la Pau, entre els quals cal mencionar el fet de l'any 1922 quan una forta passa de grip va assotar tota la contrada i també el propi poble, i el dia 24 de gener la febre va desaparèixer de tots els malalts, fet que no van dubtar a atribuir a la seva patrona.

Una capella dedicada a sant Tirs, dintre del terme de la parròquia de Sant Miquel, de Pinell, la festa del qual se celebra aquest dia, ha servit perquè els habitants de Castellar de la Ribera acompanyats pel seu rector, s'hi congreguessin en gran nombre (junt amb d'altres pobles) per tal de venerar la imatge de l'esmentat sant i demanar-li la seva protecció i el lliurament de qualsevol mal de ventre. Aquest lloc encara el té per patró.

Antigament la gent hi anava caminant, i en arribar allí oïa missa i cantaven els goigs. Al migdia la cosa prenia aires de festa i gresca, ja que la gent es reunia al voltant d'unes bones fogueres i menjava sota les alzineres i els roures cepats, al peu dels marges. Les menges consistien en perdius i carn de porc que feia poc temps que havien matat, ben acompanyades amb mongetes i bons tragos de vi, i després tenia lloc la gran xerinola, jocs de cartes i tota mena de divertiments, sans i agradables. A mitja tarda s'emprenia el retorn i es deixava enrere un dia d'esbarjo, en bona harmonia, i amb l'esperança de tornar-hi l'any següent, això sí, amb les alforges plenes de torrons, els darrers de les festes nadalenques que es compraven als torronaires d'Agramunt.

Ceuró acudia puntual a la trobada de Sant Tirs, com també gent procedent de tota la Ribera Salada, ja que la feina del camp no apressa en aquest temps. La gent hi acudia a demanar la protecció del Sant contra el mal de ventre. Ha estat, en el decurs dels anys, una festa molt i molt concorreguda, a la qual no faltaven els venedors ambulants, que li donaven un colorit molt vistós i bellugadís.

El poble de Sant Climenç celebra festa litúrgica a la capella pròpia de Sant Tirs i s'hi canten els goigs, una estrofa dels quals diu:

Puig en lo cel i en la terra
tals honors haveu lograt:
Siau nostre protector
gloriós Tirs, Màrtir sagrat.

També Sentís té com a patró del poble sant Tirs, al qual han invocat no sols pel mal de ventre, sinó perquè els donés un bon camí. Eren innombrables les capelles que aquest sant havia tingut dedicades en el conjunt del territori, i de manera molt particular vora dels camins, a fi que els caminants s'hi poguessin encomanar i tenir bon camí, sense ser assaltats per lladregots.

Ja que sou en tots els dies
patró nostre suspirat
de tots els mals i malalties
Sentís sia deslliurat.

D'altra banda, Sort celebrava, el 24 de gener, la segona fira més important del seu calendari firaire, tot i que avui ja només és un record.