A Araós i a Prullans tenen Sant Esteve com a patró de la parròquia a més d'ostentar el patronatge del poble.

D'aquest bon sant es diu que fou el primer en morir per Jesucrist, i que ho féu jove. El motiu no és altre que com que era marxant de robes, quan va veure que Jesús i els seus anaven un xic esparracats, els va lliurar un vestit nou per a cada un, ja que el sermó que havia fet Jesús li havia arribat al fons del cor.

Els fariseus, que ho van veure, s'ho van agafar molt malament i van catalogar Esteve com un dels deixebles.

Un cop el Mestre fou crucificat, parla la llegenda que els fariseus anaren a trobar Esteve, per tal d'esbrinar si era seguidor de Jesús, i la manera de comprovar-ho no fou altra que demanar-li que els donés a cada un d'ells un vestit nou com havien vist que havia regalat a aquell que havien crucificat. Com que s'hi va negar, els fariseus ho agafaren com a signe afirmatiu de seguiment i van començar a lapidar-lo fins a la mort. D'aquesta manera Esteve es convertia en el primer màrtir del cristianisme. Per aquest motiu l'església celebra la festa d'aquest sant l'endemà mateix de commemorar el naixement de l'infant en el portal de Betlem, és a dir, el 26 de desembre.

Això no és més que una llegenda que parla del patró d'Araós i de Prullans. Els goigs que li canten al primer poble diuen:

Oh protomàrtir gloriós
de Jesucrist molt amat:
als qui demanen socors
siau-nos sempre advocat.

Tuixén també li té el temple i el patronatge dedicat, la qual cosa ja surt mencionada l'any 963 en la donació feta pel comte Borrell II. Els tuixentins, pel fet que el seu patró va morir lapidat, tenen cura de demanar-li protecció contra el "mal de pedra", sigui aquesta de tempesta, o sigui mal de pedra del propi cos. Diuen els goigs:

Altres miracles heu fet
tal com ens conta la història,
curant tullits i contrets,
de tot mal canteu victòria;
la Parròquia de Tuixén
sempre haveu patrocinat:
Sieu-nos sempre advocat
Sant Esteve gloriós.
De mal de pedra cureu
al devot que en Vós confia,
i sempre ens ajudeu
en qualsevol malaltia;
pregueu a Déu bondadós
que ens guardi del pecat:
Sieu-nos sempre advocat
Sant Esteve gloriós.

Sant Esteve també era el patró dels joves de tots els nostres pobles, per això s'organitzaven diferents actes arreu de la geografia comarcana, encapçalats pel "fadrí major" d'aquest sant.

A Butsènit d'Urgell hi havia la confraria de joves de Sant Esteve, fins i tot tenien unes terres que treballaven en conjunt els diumenges al matí i de la qual en treien algun benefici que destinaven a la celebració de la festa. A la Pobla de Cérvoles es va fundar una societat de previsió que duia el nom de germandat de Sant Esteve.

A Puiggròs i a Juncosa era tradició que els escolans, amb un cistell, passessin a arreplegar pa per les cases que després es beneïa a la missa i se subhastava després. Els diners que es feien eren per les necessitats del jovent de l'església, del qual sant Esteve n'era el patró. Per la seva banda a Anglesola, per a ben celebrar la festa d'avui, els joves comptaven amb uns ingressos fixos, ja que l'Ajuntament els cedia el benefici dels fems dels camins propers al poble, i ells arrendaven aquests fems al millor postor. És a dir, subhastaven el dret de recollir els fems dels camins. Aquell que més diners en prometia era a qui els joves li donaven el dret de collir-los. Pensem que antigament hi havia disputes, car tothom volia arreplegar els fems dels animals ja que era l'adob dels camps.

A més, els joves es posaven el dia del sant a la porta de l'església i a tothom que hi entrava, que era tot el poble, li feien pagar una almoina. Amb els diners recollits celebraven solemnement la festa de Sant Esteve, patró dels joves.

A Tarrés el majoral i la majorala, per Sant Esteve, feien dir una missa per tots els joves del poble i després li regalaven un conill al rector.

A les Borges Blanques, en altre temps els joves elaboraven una immensa coca que portaven a beneir, i que després repartien a bocinets entre els assistents a la celebració eucarística. Per a pagar les despeses de la festa rifaven un gall. La tradició de la rifa del gall i la pertinent plega per a les despeses també s'havia fet a Juneda i a Preixana.

El dia de Sant Esteve també ens porta la popular i tradicional "Cursa de l'Indiot", que des de fa molts anys se celebra a Mollerussa.

D'altra banda avui se celebrava a Artesa de Segre la darrera fira de l'any, anomenada popularment "fira dels mossos". El nom li venia perquè aquest dia, a més del tipisme que tenia qualsevol fira, era el moment de llogar els mossos de pagès per tot l'any. Els que quedaven lliures anaven a la fira a veure qui els llogava. Els amos, quan veien els mossos en aquesta fira ja sabien que estaven disponibles per a llogar.

Aquest fet era general de tota la nostra geografia, ja que el canvi dels mossos no era fet d'un sol poble, sinó hàbit general i establert d'aquesta manera.

Cal recordar que en aquells moments el llogament d'un mosso de pagès anava des del 26 de desembre al dia de Nadal de l'any següent, en què si no volia continuar, després del dinar de Nadal ja quedava lliure. Això sí, el dinar de Nadal era sagrat de fer-lo amb els amos.