A Vilanova de Bellpuig casa Penella celebrava la seva festa patronal en honor de sant Francesc Xavier, i ho feia de manera ben particular, ja que en sortir de missa convidaven a coca, orelletes o altres presents tota la quitxalla del poble, la qual hi acudia massivament. Avui encara conserven la tradició religiosa, si bé la resta ha anat davallant.

A Linyola el fet de batejar un infant era un acte molt important, fins al punt que quan el duien a l'església s'hi afegia molta gent del carrer a la comitiva -sobretot veïns i quitxalla-, i tenia molta transcendència social, fins al punt que la gent deia: "Ja l'han batejat". Com si aquesta fos la finalitat principal del nounat.

Així mateix, en el moment que la mare anava a presentar l'infant al temple, cosa que era el primer acte públic que feia quan podia sortir de casa, també la gent comentava: "Mireu, ja ha sortit a missa".

Qui escollia el nom de l'infant eren els padrins, encara que moltes vegades hi havia divergències fortes en les famílies, quan els pares volien un altre nom.

En sortir, des del balcó de casa, es tiraven caramels, ametlles, figues seques, alguna moneda, i altres llepoleries que la quitxalla s'apressava a recollir àvidament.

A Castellserà les majorales quan hi havia un bateig al poble, anaven a la casa del nou batejat, quan aquest tornava de l'església, amb la safata de la Mare de Déu del Roser, amb la finalitat d'arreplegar pel culte de la Verge. Era una tradició molt arrelada. Els de la casa, padrins, pares i familiars, posaven a la plateta el que els semblava, però majoritàriament eren els padrins els que hi col·laboraven.

En temps passats a partir d'avui, primer diumenge d'Advent, i fins al dia de Nadal, en molts pobles, com per exemple les Borges Blanques, en fer-se fosc tenia lloc cada dia un repic de campanes, anunciant així la bona nova que s'acostava el Nadal.