Sant Isidor (Isidori) de Sevilla, que no hem de confondre amb sant Isidre, fou venerat a les nostres terres molt abans que s'establís com a patró de la pagesia el sant madrileny.

Isidor va quedar orfe de pare i mare quan encara era un nen, i a mesura que va créixer va dedicar la seva vida a l'oració i l'estudi. Va fundar una il·lustre escola, i entre les moltes obres que va deixar escrites cal mencionar les Etimologies. Aquest doctor de l'Església va morir el dia 4 d'abril de l'any 636.

Sunyer ha celebrat festa el 4 d'abril en acció de gràcies a sant Isidori, pel fet que quan aquest poble es veié assotat per la pesta, el sant va guarir la població de tan greu estrall.

La llegenda conta que quan el poble estava afectat per la pesta fou el mateix sant el qui, sota la figura d'un pelegrí, va arribar fins aquí, i demanant aigua a una dona aquesta li donà i ell, en agraïment li va dir que si es comprometien a celebrar festa a perpetuïtat el dia 4 d'abril en honor seu, ell els guariria de la pesta. La dona ho consultà al poble i tots s'hi van avenir. Fou d'aquesta manera que el poble es veié net de la pesta i els de Sunyer han festejat el seu dia, fent uns panets que es reparteixen per tot el poble. Són els "panets del pelegrí".

El poble li canta:
Tot Sunyer es vesteix de gala
cantant himnes d'alegria
puix celebra en aquest dia
el sant que més s'encomana.
Cantem tots amb harmonia
lo que els avis han cantat:
Guardeu-nos de pestilència
sant Isidori sagrat.
A una dona prometéreu
que si féssim vostra festa
de malaltia i de pesta
a Sunyer deslliuraríeu.
El poble que en vós confia
no deixeu desemparat:
Guardeu-nos de pestilència
sant Isidori sagrat.

A Butsènit d'Urgell la festa de Sant Isidori també ha estat festa votada i la seva celebració ha revestit solemnitat des de temps llunyans, quan la contrada, afectada per una gran pesta, se'n veié lliure.

També Rocallaura havia celebrat com a festiu el dia de Sant Isidori, per vot de poble, ja que en altre temps la llagosta ho arrasava tot, i s'acudí al sant perquè els en deslliurés.

També l'havien invocat els pagesos de Tornabous, tot demanant-li que els guardés els cultius de qualsevol pedregada d'estiu.