Una vella llegenda conta com els cossos de sant Celedoni i sant Ermenter reposaven al santuari de Cellers, de la baronia de Pinós, on gaudien de gran fama de guaridors de malalties. El duc Ramon Folc de Cardona, en sentir-se greument malalt, s'hi va encomanar per recobrar la salut, la qual cosa va obtenir per la gràcia dels esmentats sants. Molt agraït, i per fer públic aquest sentiment, volgué honorar-los en l'església del seu castell, i va decidir una nit, acompanyat de molta de la seva gent, presentar-se al monestir i agafar els cossos dels dos sants. Un cop assolit el desig van fugir ràpidament, fins arribar a terres fora de la baronia, i un cop allí, que ja no havien de témer res de Pinós, van organitzar una solemne processó, a la qual es van sumar molts prohoms que no havien participat en l'acte del robatori però sí que volien participar i donar la benvinguda als dos sants venerats, cosa que van fer acompanyant la solemne comitiva fins a Cardona.

També hi ha versions que diuen que els de Pinós es van vendre els cossos i per tant no hi va haver robatori. Una facècia popular feia referència al fet que es diu que els de Cellers es vengueren els cossos dels sants:

Sant Celedoni i Sant Ermenter
foren enterrats sota el canyer.
Gent de Cellers, pobres sou,
i pobres sempre sereu
perquè els cossos sants us veneu

Sigui el que sigui, però, des d'aleshores les relíquies van deixar les terres lleidatanes per anar a Cardona, i aquí ja no van cantar-los aquella estrofa que diu:

Sempre logra beneficis
de vostres mans sobiranes,
puix al tocar les campanes
se desfan los maleficis;
oferint-vos sacrificis
doneu bona pluja als blats:
Sou medicina segura
en totes calamitats.

En aquest dia la gent d'Altés anava a visitar l'església parroquial de Cellers, al final de la Ribera Salada, on reposaven les relíquies dels dos soldats màrtirs, i invocats contra la trencadura. Hi duien oli per a la llàntia al mateix temps que amb una ampolla buida s'emportaven oli del que hi havia hagut durant tot l'any per usar-la com a remei per untar "espatllats". Els romeus s'explicaven els miracles, ja sigui quan es trobaven pel camí o en la capella dels sants màrtirs.

Antigament sant Medir havia estat patró dels pagesos i a Altés hi havia tingut força devoció. Les bones pageses sembraven cols, espinacs, apis, bledes, etc., confiades a la intervenció protectora de sant Medir.

El primer divendres de març la Portella i Albesa celebraven festa votiva en honor de la imatge del Sant Crist del Bon Consol, venerada en la primera de les poblacions, tot i que els segons es desplaçaven a buscar la imatge per celebrar la processó de la festa votiva. Encara avui, trobem gent que festeja el primer divendres de març.

El motiu fou que ambdues poblacions (i tota la contrada) es veieren afectats per la pesta i aquests dos pobles van acudir a demanar la protecció de la imatge esmentada, tot prometent-li fer festa a perpetuïtat si es veien lliures del flagell amenaçador, el primer divendres de març.

Puig ser venerada vol
aquí vostra imatge bella
Sant Cristo del Bon Consol
aidau als de la Portella.
(o Albesa, segons qui ho canta)
Puig ells des de l'antigor
de cor vos han venerat.
Los avis d'amor en prova
vos votaren festa anyal
i aquest poble tal vot renova
amb humilitat filial.
Puig Vós sou llur protector
en tota necessitat:
Teniu compassió Senyor
del que tan vos hem costat.