Santa Caterina, verge i màrtir; Jacunda, verge; sants Gonçal i Riel, bisbes; Erasme, màrtir; Adelard, religiós; Mercuri, soldat màrtir; Moisès, prevere màrtir

Anys endarrere, a les Garrigues, als pobles de secà del Segrià i de l'Urgell, la data de Santa Caterina marcava l'inici de la collita de les olives i, també, la de l'arribada de la boira, tot i que aquesta darrera en ser un fenomen meteorològic no tenia data exacta, tot i això l'adagi diu referent a la boira:

Per Santa Caterina, o molt freda o molt humida,
i pel que fa a la collita de l'oliva diuen:

Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva, Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva, Per Santa Caterina, cull l'oliva; si esperes al gener, no hi trobaràs res.

Aquests adagis marcaven al pagès d'abans el temps apropiat per començar a collir el petit i preciós fruit de l'olivera, un arbre tradicional dels països mediterranis que tan abundant ha estat en les nostres terres de secà com les esmentades, encara que avui ha desaparegut en grans extensions.

La feina de collir olives no requereix gran esforç físic, però sí que a cops el fred és abundant. El problema és quan la boira humida es posa plana, i el fred gela, llavors queda tot un gebre que mata les olives i impedeix collir-les, per aquest motiu la gent aprofita al màxim el bon temps, per tal d'acabar com més aviat millor.

El fet de treballar en colla i no ser una feina físicament pesada, convida a la conversa entre els seus components i, anys endarrere, a cantar cobles i cançons, algunes de les quals eren pròpies d'aquesta feina.

El pagès abans a Puiggròs esmorzava en família, a la vora del foc, les restes del sopar d'anit o un plat de sopes escaldades, després marxaven amb el carro i la mula, sacs i borrasses, tots cap al camp. Si feia sol començaven llur tasca, però si hi havia humitat o gebre, feien un bon foc tot esperant que els arbres fossin eixuts per començar a collir.

Estenien les borrasses sota les oliveres, els homes enfilats als bancs i les dones des de terra, i tot collint cantaven cançons.

Moltes vegades es contrapuntaven colles veïnes, a veure qui cantava més fort o tenia el solista més afinat.

El dinar era lleuger: una arengada crua, un clafoll de ceba i un crostó de pa; i ràpid, ja que al bo del dia no es podia perdre temps.

A posta de sol, tornaven a casa i, mentre passaven les olives pel passador, per tal de treure'n la fullaraca i les duien al molí, la mestressa feia el sopar: sopes escaldades, fesols o cols i trumfes amb cansalada i botifarra; si ja s'ha matat el porc, es feia una bona escudella i carn d'olla. De tot se'n feia en abundància perquè en sobri per esmorzar l'endemà. I a dormir aviat per a no gastar gaire llenya, que l'hivern era llarg! Avui aquesta feina tot i fer-se igualment ha canviat molt, la mecanització del camp ha portat aquests canvis.

A Arbeca té lloc la fira de Santa Caterina, on actualment s'hi celebra la "fira del gos caçador" o la "fira de productes artesans" entre altres actes, però cal fer recordança que la fira de Santa Caterina d'Arbeca, fins fa poc, era la manifestació més real de l'economia del poble i se celebrava els dies 25, 26 i 27. Hi acudien els veïns dels pobles de la rodalia, puix el ressò de la seva anomenada s'anava transmetent des del segle xvi en què fou autoritzada la vila a celebrar-la.

Durant tres dies el poble estava totalment ocupat pels firaires, tractants i ramblers. Aquests exposaven les seves rècules de mules fermades al carrer del Molí Vell, el de l'Hospital i al raval de Sant Joan. Era molt curiós i divertit presenciar i escoltar un tracte entre un rambler i un pagès per la manera tan típica d'utilitzar un vocabulari deliciós, propi d'aquella mena de vendes.

A Jou tenen una petita ermita dedicada a santa Caterina que es troba a l'entrada del poble. A l'interior, el petit altar i un retaule del segle xviii.

Avui s'hi celebra aplec de germanor, amb missa a l'ermita i en sortir un aperitiu per a tots els assistents.

A Altés santa Caterina havia estat considerada la patrona dels teixidors de cànem i de lli, cosa que pràcticament es feia a totes les cases.

Les velles cases de la Ribera Salada plantaven i conreaven el cànem i el lli per teixir les robes, tant de la casa com les que havien de donar de dot a les noies casadores. Es feien els llençols, les tovalles, els tovallons, els eixugamans i tota la roba blanca que necessitaven.

Ha perdurat molt de temps el nom de la bassa del cànem, i en algunes golfes de les cases encara s'hi podia trobar les esgranadores i les restes dels vells telers, que eren utilitzats sobretot en dies tèrbols i revoltats que no es podia sortir a treballar al camp. Avui ja no es conrea el cànem, ni es teixeix.

A Prullans d'avui al 17 de desembre té lloc la Fira del Pessebre, on s'hi pot trobar exposició i venda d'articles relacionats amb el pessebre i el Nadal.