Si bé el beat Salvador d'Horta va néixer a Santa Coloma de Farners, fou en terres de l'Urgell i més concretament a Bellpuig on féu de porter del convent i on manifestà els seus dots de santedat.

Conta la tradició que aquesta vila de l'Urgell tenia una ermita dedicada a sant Bartomeu que fou construïda l'any 1460, i que al seu costat hi sorgí al segle xvi un monestir de frares franciscans, on trobaven asil els pelegrins i aliment els pobres.

Segueix contant la tradició que al convent de Bellpuig hi fou enviat un jove frare llec de divuit anys, aproximadament. S'anomenava Salvador, era molt bon xicot, fidel de tots els seus deures religiosos i desitjós sempre d'ésser el primer en la perfecció. Però tenia un "defecte", tot ho donava als pobres, tant allò que era seu com allò que no ho era, sobretot viandes als famèlics, que equivalia a "saquejar" el rebost conventual, per lliurar-lo als necessitats.

El pare guardià, que sovint es trobava en conflictes per la desaparició de comestibles que li eren indispensables per tal d'alimentar els membres de la comunitat, no trigà a adonar-se de les incursions de Salvador i decidí donar-li una bona lliçó amb el propòsit d'evitar-los. Es posà a l'aguait i sorprengué Salvador quan sortia del rebost amb una gran quantitat de pa, amagada al davantal de feina que portava.

Deturà el llec i cridà tots els frares perquè presenciessin l'escena, tot seguit li manà, en nom de l'obediència, que mostrés el pa que portava amagat. Salvador no s'immutà i quan va alçar les puntes del davantal, en caigué una considerable quantitat de flors.

Tots restaren esbalaïts davant aquell fet considerat com un miracle, revelació divina que el suposat "defecte" de Salvador era una gran virtut, i així aquell generós llec de Bellpuig meresqué, amb el temps, l'honor de ser venerat als altars amb el nom de sant Salvador d'Horta.