La Candelera o la festivitat de la Presentació del Nen Jesús al Temple era, fins fa ben poc temps, una de les festes més assenyalades de l'any litúrgic marià. Es tractava d'una festa eminentment popular, amb motiu de la qual l'Església renova i reprodueix tota la vida de la humanitat sobrenaturalitzada. A més, tingué en les nostres àvies i en les nostres mares una incidència notable en els nous naixements, car qui no recorda que la mare no podia sortir de casa fins al moment de presentar el seu fill al temple?

Cal recordar que era norma general, en seguiment de la llei mosaica que obligava a la purificació de les dones que havien tingut un infant, que la mare no es mogués de casa durant la "quarantena", ja que era el temps de la "purificació", i era després d'aquest temps que la mare sortia de casa i el primer que feia era anar a donar gràcies al temple.

La mare (de manera general), després del part no es movia de casa i s'alimentava de brou de gallina, a fi i efecte de recuperar-se, car la gallina i el brou eren considerats molt bons aliments.

L'infant es batejava als pocs dies de néixer i era la llevadora qui duia l'infant a batejar, juntament amb el pare i padrins. Tots els nens i nenes del poble acompanyaven l'infant a la pica baptismal. Les nenes portaven totes tovalloles blanques plegades; les duien amb els braços creuats davant del pit, fent com una processó. L'infant, quan sortia de casa, portava un vel blanc a la cara per tal que ningú no el veiés abans de la cerimònia. Un cop batejat, li treien el vel i de retorn a casa les veïnes i curiosos ja el podien veure.

En sortir tiraven per a tota la quitxalla figues seques, ametlles, confits, dinerets, i es tocaven les campanes en signe d'alegria.

Era als quaranta dies quan la mare sortia de casa i s'encaminava al temple on el capellà la rebia al cancell, s'hi encenia un ciri i entraven dins l'església, fins a l'altar, la mare s'asseia amb l'infant al primer banc de davant, i el capellà celebrava la missa. La dona aguantava el ciri encès durant tot l'ofici.

Era el signe de l'acabament de la Purificació. A partir d'aquell moment la mare ja podia sortir de casa i anar arreu. Les veïnes en sortir la mare de la missa solien dir que ja havia complert que equivalia a dir que ja podia fer vida normal.

El dia 2 de febrer, dia de la Purificació de Maria en tenir Jesús, és quan se celebra aquesta festa anomenada de la Candelera. Això pervé del fet que aquest dia a la missa es beneeixen i es reparteixen candeles als qui acudeixen als oficis. Fa pocs anys, a molts pobles, viles i ciutats de Catalunya, els ajuntaments es feien càrrec de les despeses de les candeles que es donaven als fidels.

Aquestes candeles beneïdes, i enceses a l'hora de la missa, el poble senzill i fidel les guardava com una mena de talismà que utilitzava en moltes ocasions de la vida. En cas de tempesta s'encenia per a desfer-la i que no pedregués; en els infantaments s'encenia perquè el part anés bé i la mare donés a llum sense cap complicació, i, en l'hora final de la vida, amb l'intent que aquella flama de candela beneïda ajudés a trobar el camí de la vida eterna.

Als pobles petits, on la tradició ha arribat més neta fins als nostres dies, sabem que la candela s'usava en moltes altres circumstàncies, com per exemple perquè acabessin bé certes coses.

Aquestes referències que poden resultar incomprensibles per a la societat d'avui han estat unes tradicions que han viscut els nostres pares i nosaltres mateixos (la benedicció de les candeles encara es fa actualment), i que esdevingué un hàbit i una tradició quotidiana de moltes generacions.

A la casa anomenada La Ribera, del municipi de Clariana de Cardener, tocant mateix de la presa del pantà de Sant Ponç, hi ha una capella sota la invocació del Misteri de la Purificació de Maria i Presentació de l'Infant Jesús al temple. El dia 2 de febrer se celebra la Festa Major de la capella i de la casa, amb una missa i benedicció de candeles, cerimònies a què concorren els veïns de la rodalia. Moltes dones de la contrada acudeixen a donar gràcies a la capella de La Ribera un cop han infantat.

Vostres socors implorem
en els perillosos parts,
i en totes necessitats
a vostres peus ens prostrem,
humilment us demanem
vostres gràcies i favors...

Al santuari de Massarrúbies, a Montpolt, el dia de la Candelera té lloc un aplec (Santa Àgata és tres dies més tard i es fa coincidir tot en un dia), en el qual es dóna la candela per a tothom i el pa beneït és sufragat per les cases de l'entorn i que comportà que l'any 1997 repartissin 400 pans.

A Ivorra el dia de la Candelera, celebren la seva Festa Major d'hivern, o petita, i la gent acudeix al santuari del Sant Dubte a buscar la candela, tal com succeeix a Olp, on la Mare de Déu de la Purificació, o la Candelera com ells l'anomenen, ha estat des de sempre la seva patrona i, en honor seu, han celebrat la segona festa major, un dia de festa gran en què ballaven el ball pla i el ball de bastons. Cal recordar, també, que Adrall té l'església sota aquesta advocació, i a més, celebraven en aquest dia la festa de la llum tots els treballadors relacionats amb la companyia elèctrica que tenia la seva seu en aquest indret, i de la qual la Candelera n'era la patrona.

A l'ermita del Pedregal, del Talladell, era costum que el dia de la Candelera moltes dones dels pobles de la rodalia que tenien nadons anessin a oferir ciris i a cantar els goigs a la Mare de Déu del Pedregal (dita també de la Llet). També hi portaven llurs infants i els alletaven davant la imatge, amb la seguretat que així mai no els en faltaria:

Las casadas a ti Virgen Madre,
desde lejos acuden confiadas;
Y si de hijos se hallan privadas,
Vos del cielo lográis tal favor;
si sus pechos licor no fluyeren,
abundante les dais manantial.
Socorred al devoto Señora
guarda fiel del feliz Pedregal.

Fins als nostres dies ha estat tradició que les dones embarassades hi acudeixin amb una petita ofrena per tal que l'embaràs i el part els vagin bé, com també la posterior lactància, encara que avui moltes mares joves alimenten els nadons de manera artificial, no s'obliden, però, de fer l'ofrena, que acostuma a ser un ram d'olivera o un ram de flors, que deixen en una de les finestres de la façana. Per això és habitual d'arribar a l'ermita i trobar-ne alguna. Idèntica tradició la trobem a Lladrós, amb la Mare de Déu del Pont, dita també de la Llet.

Cal dir que la devoció a la Verge de la Llet ja apareixia dibuixada a Tàrrega l'any 1269 en el pergamí fundacional de la Confraria dels Mercaders.

Tant els veïns de Ceuró com els d'Ogern anaven a oir missa i buscar la candela al santuari de la Mare de Déu de Ça-Vila, ja que es creia que la candela si s'anava a buscar a algun santuari tenia més poder que les altres per a desfer tempestes d'estiu. També hi havia gent que hi acudia en compliment d'alguna promesa.

La candela beneïda al santuari era usada a les cases per fer una creu a les portes, finestres i altres obertures que la casa tingués, per tal d'evitar que pogués entrar el dimoni. Aquest personatge es creia que podia entrar per obertures, però no per llocs tancats, com passa amb els humans. Hi havia gent que també es feia una creu a les seves mans amb aquesta candela, ja que així podrien lliurar-se de servir el dimoni. Mentre es feia aquesta creu calia dir la següent oració:

La Mare de Déu del Candeler
ens lliuri de dimonis i males bruixes
i dels seus artificis també.

A Puiggròs, després de la benedicció de candeles es feia la processó, com també a Castelldans i a Tarroja de Segarra, poble on hi havia la creença entre les dones que si la candela no se'ls apagava en tota la processó volia dir que la llocada de polls aniria bé i que sortirien tots els pollets. En canvi, si a alguna se li apagava, volia dir que encara que s'esforcés molt, a ella, les llocades de polls aquell any, no li anirien gens bé. Les candeles es guardaven per encendre-les el dia que fes mal temps. A Lleida es fa benedicció de candeles en tots els temples, i anys endarrere les que es repartien a la Catedral era tradició que les pagués l'Ajuntament.

També Aitona ha celebrat aquest dia en totes les seves vessants religioses i tradicionals, una festa que es veié reforçada pel fet que en aquest dia, anys endarrere, van arribar sans i estalvis de la guerra de Cuba, set joves de la població i amb aital motiu ells i els familiars celebraren una festa gran que va contagiar tota la població, i d'aleshores ençà la Candelera, a la vila, sempre ha estat molt celebrada.

A Algerri encara podem veure a la façana del temple parroquial la imatge de la Verge en la seva Purificació, i la festa major de la població sempre ha començat el dia de la Candelera. Celebren festa, entre altres poblacions, Lloberola i Torà.

En el dia d'avui també se celebra la festa de la Mare de Déu del Blau de Lleida, imatge que primitivament era venerada a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, i que ja es troba datada al segle xv, ja que fou col·locada en aquell indret a l'agost de 1448, on va romandre fins que Felip V ordenà que la Seu Vella passés a convertir-se en quarter militar, iniciant, des d'aquell moment, el seu particular pelegrinatge fins al 1936 en què fou trossejada. Recomposta després d'aquella contesa, la imatge avui es troba a la catedral nova de la ciutat.

El motiu d'anomenar-la Verge del Blau és que llegendàriament s'atribueix l'escultura a un aprenent de taller. El mestre en veure que l'aprenent feia una obra millor que la que ell realitzava en aquells moments, irat, va tirar un martell a la cara de l'escultura amb la finalitat de trencar-la, però no sols no va aconseguir l'objectiu, sinó que en el lloc de la cara on impactà el martell va sortir-li un blau a la imatge, d'aquí li ve el nom de Mare de Déu del Blau.

Dels dos escultors que us feren,
l'un la cara us va formar;
com ses gràcies corprengueren
gelós l'altre us va tirâ
un martell que borrés l'honra
que a l'humil obrer donau:
sigueu nostra protectora
oh, Mare de Déu del Blau.