A Linyola, a Sudanell, a Puiggròs i a la pràctica totalitat de pobles, era tradicional que quan hi havia algun malalt en estat greu, se li portés el viàtic. La gent amb ciris encesos acompanyava el capellà que duia la Sagrada Forma fins a la casa del moribund.

Un cop havia combregat el malalt, la comitiva tornava a l'església. Era costum que la gent del carrer que es trobava amb el pas del viàtic adoptessin una actitud respectuosa. Els homes es descobrien el cap, treient-se la gorra o la boina, i les dones s'agenollaven al carrer. Si algú arribava amb el carro feia parar l'animal, i en baixar del carro també es descobria respectuosament. Aquesta tradició no fa molts anys que era ben viva en el viure quotidià dels pobles, i el qui subscriu en té clarivident record.

A sant Jaume de la Marca, que era tingut per advocat en l'agonia final, se li cantava:

Des del trono celestial
mireu-nos amb ulls d'amor,
i en tota pena i dolor
doneu-nos consol especial,
i en l'agonia final
assistiu-nos amorós:
Pregueu Jaume de la Marca
per qui us demana socors,