Sant Ramon Nonat va veure la llum del món al Portell, a principis del se- gle xiii. El naixement de sant Ramon, si es pot anomenar d'aquesta manera, es produí després de la mort de la seva mare, ja que el vescomte Ramon de Cardona, que havia vingut al Portell per assistir a l'enterrament, va veure com el ventre de la mare es bellugava, cosa que volia dir que l'infant encara era viu. Sense dubtar-ho desembeina la daga i, tot i haver passat vint-i-quatre hores de l'òbit, obrí el costat del ventre de la mare, aconseguint treure el nadó. D'aquí ve el sobrenom de Nonat i que les parteres tinguin aquest sant com a patró.

Vostre naixement benigne
fou en el lloc nomenat
de Portell, que per insigne
protector vos ha aclamat.
Al malalt que a Vós acut
en la dura adversitat:
Doneu-li vida i salut
pare Sant Ramon Nonat.

La tradició conta de sant Ramon Nonat que va morir a Cardona, l'últim diumenge d'agost de l'any 1240, i que els religiosos mercedaris i el vescomte de Cardona es barallaven per aconseguir els drets sobre el cos del sant. Per tal de solucionar aquesta situació, van decidir, a la fi, posar el cos del sant damunt una mula cega; on l'animal el portés, allí l'enterrarien. La mula el va portar on havia nascut: a l'ermita de Sant Nicolau, al terme del Portell. A aquesta ermita hi anava sovint el sant quan, abans d'ingressar a l'orde de la Mercè, feia de pastor.

La tradició diu que, en arribar, la mula va fer tres tombs i va caure morta en sec. Aquest seria l'origen, doncs, dels tres tombs que encara s'executen al voltant del santuari del poble de Sant Ramon.

L'origen d'aquesta tradició és molt antic. Quan hi havia animals, aquests, portats pels seus amos o pels mossos, començaven a fer tres tombs al santuari a les 12 de la nit del dia 30, i fins a les 12 del migdia del dia 31 no paraven. Amb això s'entén, si deien que cada animal només feia tres tombs, que hi havia una assistència massiva d'animals de la Segarra i de l'Urgell.

De l'agost l'última albada
s'ha cada any assenyalat,
vostra festa és celebrada
amb molta gran solemnitat.
D'Urgell i Segarra vénen
i de tot l'arquebisbat
pels favors que'ls fidels obtenen
de Vós, Sant Ramon Nonat.
Bous i mules us presenten
i animals atorsonats
i dels mals que'ls atormenten
són per Vós alliberats.
Molts miracles, pel qui creu,
obreu amb gran quantitat,
que se'n parla a tot arreu
de Vós, Sant Ramon Nonat.

D'aquest dia al poble de Sant Ramon i al seu santuari se'n deia la festa de l'aplec, i tenia un abast d'assistència ampli. Normalment hi assistien d'unes 40 a 50.000 persones. Ara els tres tombs es fan amb tractors i carretes adornades, els quals representen passatges de la vida del sant. A grans trets el ritus és el mateix que el d'abans: primer surt un tractor guarnit on van els majorals, amb una bandera, després continua una fila llarga de tractors, molts d'ells engalanats.

També moltes dones embarassades van al santuari a pregar i demanar un part fàcil i fan els tres tombs. Moltes, també, hi tornen després amb els seus fills a presentar-los al sant per donar-li gràcies.

Artesa de Lleida té ermita dedicada a sant Ramon Nonat, bastida al se- gle xviii per la família Jové en acció de gràcies pel fet que, havent bolcat la tartana que duia la filla que estava en estat de gravidesa, tant la noia com el fill que duia a les seves entranyes resultaren sans i estalvis.

A Tàrrega, a l'església dels pares escolapis, el dia 31 d'agost es repartien ciris, que totes les dones en estat tenien cura d'anar a buscar i encendre'ls tot demanant al sant patró de les parteres que les ajudés en el moment del part.

Per la seva banda Aitona celebrava fira el 31 d'agost que ja s'allarga fins la festa de Sant Antolí.