Sant Policarp s'ha considerat com a patró del mal d'orelles, d'aquí ve el costum que la gent que patia de l'oïda acudís a algun temple del bisbat d'Urgell on es venerava aquest sant amb la finalitat d'untar-se les orelles amb oli de la llàntia que cremava en honor seu, amb la seguretat que es guariria.

Cortàs, petit poble situat a 1.340 m d'altitud al vessant occidental de la vall Tova, té la seva església romànica sota el patronatge de sant Policarp, i era un dels temples més visitats en aquest dia. Una estrofa dels seus goigs diuen:

Sou un sant molt acostat
amb Déu obrant meravelles,
puix pel mal de les orelles
vós sou el més apropiat,
ja que el remei d'elles
molts, en vós, han trobat.

A mitjan segle passat a Oliana se celebraven dues fires, una el dia de Sant Sebastià i l'altra per Tots Sants. L'anomenada en primer terme és la que s'ha anat celebrant el 26 de gener, encara que cal reconèixer que d'uns anys ençà ha canviat.

Havia estat una festa celebrada amb molta lluïdesa, malgrat ser la fira petita. Els marxants, tractants de bestiar, i ben bé tota la gent de la comarca hi feien cap.

Un fet a destacar era que els cambrilesos baixaven pràcticament tots a la fira i duien a vendre les seves patates de llavor, les quals eren molt apreciades i buscades pels pagesos d'Oliana i per aquells altres que acudien a la fira només amb aquesta finalitat. Era en el moment d'aquesta fira quan es començaven a sentir els preus de les patates per a la propera campanya.

Avui, això, ja només és un record...