Sant Sabas, abat; Sola, ermità; Joan Taumaturg i Niceri, bisbes; Peli i Dalmau, bisbes màrtirs; Crispí i Grat, màrtirs; santes Crispina i Potàmia, màrtirs; Elisa, matrona verge

Sant Dalmau, bisbe i màrtir, ha estat celebrat en algunes de les parròquies de les nostres contrades, i li han cantat:

Aquesta parròquia us festiva
tenint-vos per son patró,
i us canta amb alegre to
que sou Vós prova decisiva,
de la fe que professem
recordant-vos en tot moment:
Sigueu el nostre advocat
Dalmau, màrtir excel·lent.

Una tradició que tenia lloc a la ciutat de Lleida i de la qual avui no ens n'arriba més que una llunyana referència, tot i que en alguns indrets com Montserrat continua realitzant-se, és que la vigília de la festa de Sant Nicolau de Bari els escolans de la catedral elegien un escolanet al qual nomenaven Bisbetó, i que representava, com el bisbe ho és per al clero, la màxima autoritat escolàstica.

Aquesta és una celebració pròpia de les comunitats religioses que es basa en el fet de la inversió de l'ordre normal, característic de les celebracions saturnals romanes, i que aquí consistia a nomenar un escolà com a bisbetó, o un abató si la celebració s'esdevenia en un lloc on la figura màxima era l'abat.

El seu regnat com a Bisbetó tenia tan sols una durada de vint-i-quatre hores, ja que finia l'endemà a la mateixa hora, festa de Sant Nicolau, considerat patró dels nois.