El poble català en general sempre s'ha mostrat devot fervorós de Maria Santíssima en la seva Immaculada Concepció, prescindint de les controvèrsies que en algun temps es van generar, i que ara semblen revifar-se quant a supressió de festivitats pel fet que n'hi ha una de nova incorporació dos dies abans.

Sabem que des del segle xiii ençà es venera la Concepció de la Mare de Déu a casa nostra. El dia 4 de novembre de 1281 el bisbe Arnau de Gurb va aprovar la fundació d'una festa en honor de la Immaculada. Cal dir també que els reis s'associaren a la indicació dels seus prelats.

El Consell de Cent va proposar que la festa de la Immaculada fos dia de precepte, i per això el bisbe Raimon Cascales ho decretà el dia 13 de desembre de 1390, i estengué després el precepte a tot el Regne de Catalunya i Aragó per reial edicte.Martí l'Humà es distingí pel seu afecte a la Verge i a la festa de la Concepció.

Després s'instituí una confraria de la qual formaven part únicament els reis i la noblesa; però, obertes les portes a totes les classes socials, va créixer amb força. D'aquesta manera sabem que en molts pobles de les comarques lleidatanes es va fundar la confraria de la Immaculada Concepció l'any 1675, ja que d'una llista de confrares de l'any 1729 així es desprèn.

El fet que el 8 de desembre de 1854 Sa Santedat Pius IX declarés el dogma de la Immaculada Concepció, significà la revitalització i l'empenta d'una devoció que ja era arrelada a tots els pobles de Catalunya, entre ells la Guàrdia de Noguera.

Para dar luz inmortal,
siendo Vos Alba del día:
sois concebida, María,
sin pecado original.

La ciutat de Lleida també ha celebrat aquesta festa de manera solemne, i així cal recordar-ho a través del vot que els paers de la ciutat van fer l'any 1557, en què es van comprometre a celebrar la festa de la Puríssima Concepció amb la màxima solemnitat, com es fa amb les altres festes votades.

A Sant Llorenç de Morunys en aquesta festivitat, en sortir dels actes religiosos, la gent anaven a visitar les puríssimes. És a dir, les imatges de la Puríssima que tenien algunes cases particulars i també establiments i botigues, escultu-res que havien estat convenientment guarnides i enramades i en sortir, com és natural, la conversa girava entorn de quina casa la tenia més ben o més mal guarnida.

A Solsona el dia de la Puríssima es feia molta festa. Un dels llocs on més es vivia era a les Monges, ja que l'església que estava dedicada a la Puríssima era el centre dels actes religiosos que es feien. Es començava nou dies abans amb la celebració d'una novena i la vigília la festa s'anunciava amb un gran repic de campanes i el guarniment fet amb enramades.

A la mateixa Solsona les Filles de Maria celebraven solemnement aquesta diada. Mostraven un pendó, símbol de la confraria en què estaven constituïdes, que aquest dia duien en processó des de l'església de les Monges a la catedral, que era oberta per deixar entrar l'esmentat pendó i tota la comitiva.

A Organyà avui es començava a ballar el ball de la Mare de Déu que es ballava des del dia de la Puríssima fins al dia de Reis i es feia cada dia festiu.

Era organitzat pels pabordes de la confraria de la Mare de Déu, d'on li devia venir el nom. El lloc on es ballava era a la plaça, i per poder-lo ballar calia prèviament que el ballador hagués fet l'almoina d'un pa, la venda dels quals servia per a sufragar les despeses de la confraria. Per a la subhasta es posaven els pans apilats en una taula al mig de la plaça, i al damunt de la pila de pans s'hi col·locava un fanal amb una candela encesa.

Quina finalitat tenia la candela encesa? Doncs molt clar, la subhasta era oberta mentre la candela cremés, quan la candela es consumia i s'apagava, al moment que la flama s'extingia quedava tancada la subhasta, i per tant s'adjudicava el pa al millor postor.

Un cop llesta la subhasta totes les parelles, saltant i a la llum de les candeles, iniciaven el ball de la Mare de Déu.

La popularitat de la Puríssima Concepció era palesa a Altés i a tota la Ribera Salada, com també a tots els pobles de les nostres terres i a tot Catalunya. La jaculatòria: "Ave Maria Puríssima" la pronunciava tothom en trucar a una casa o demanar-ne l'entrada, i la contesta era igualment significativa: "Sens pecat fou concebuda".

A Ogern tenen la Puríssima com a patrona des de temps immemorial, i quan el poble no era res més que una sufragània de la Salsa ja era venerada una imatge de la Puríssima en una vella capella. El dia 20 de maig de 1917 la imatge, en processó, deixava la seva capella per passar a ocupar l'altar que en la nova església parroquial li havien dedicat.

Us té per patrona Ogern amb gran fe
guieu-nos, Senyora, pel camí del bé.
De l'hermós blau del cel, dugueu la llaçada
girem nostres ulls, a vós Verge aimada.

En temps passat a Ogern a la vigília s'encenia una gran foguera a la plaça del castell i també s'encenien les teieres, tal com es feia en els llunyans dies quan el senyor tornava de la guerra. El dia de la Puríssima acudien a la celebració tots els pagesos, els bosquerols, els forners de pa, de carbó, de teula, de guix, els llenyataires, els boïgaires, tots hi eren, no hi faltava ningú.

El dia de la Puríssima la gent de Massoteres acudeix en aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Camp-real. És la darrera celebració col·lectiva de l'any, tot i que particularment sempre hi ha gent que hi acut el dia que li va millor o en té necessitat.

Àger ha celebrat dues fires, una el 8 de desembre, més coneguda com la fira dels porcells, els quals eren comprats per engreixar-los durant l'any i matar-los l'hivern següent, que ara es fa el cap de setmana més proper.

A Agramunt celebren el Mercat de Nadal, i a la plaça de l'Església s'exposen i venen productes nadalencs; a més es fan altres activitats, com cantada de nadales.

La Puríssima és la primera festa del cicle nadalenc, que serà tancat per la Candelera. Tradicionalment avui és el dia en què cal fer la preparació del pessebre, que s'haurà de plegar per la Candelera.