Santa Llogaia (Leocàdia) és la patrona d'Estavill i la seva festa se celebrava el dia 9 de desembre, el mateix dia de la santa.

Quan el poble era habitat es feien tres dies de gran festa, i es llogava 6 músics d'Arinyà. Si per atzar aquells tres dies nevava, llavors la festa s'allargava tres dies més, i en feien sis. L'explicació és molt clara, ja que si nevava els músics no podien marxar, quedaven aquí aïllats, a les cases els feien el "gasto" (menjar i dormir) i, en compensació, ells tocaven.

De la patrona d'Estavill sabem que va néixer a Toledo i que fou una de les santes més populars de la península.

A la capital que li fou bressol hi té tres esglésies aixecades, la primera al lloc de naixement, la segona al lloc on va romandre presonera i la tercera a la seva sepultura.

Es diu de Leocadia que era una jove d'extraordinària bellesa, però que la seva veritable virtut era el seu comportament senzill, amorós, la seva caritat i la seva fe.

Filla de família noble devia néixer al darrer terç del segle iii. La seva jove vida era tot un exemple per a població. El governador Dacià va intentar, amb promeses i favors, de canviar la seva fe, la seva vida, tot intentant que s'acostés als seus déus, ja que creia que si aquella jove ho feia, molts la seguirien. Però no se'n va sortir, per la qual cosa la féu empresonar. Quan ella es va negar a renunciar a la fe cristiana, la féu martiritzar cruelment. El martiri s'hauria produït el dia 9 de desembre (festa de la santa), de l'any 303.

Al segle vii ja se li atribueix un gran miracle, quan es manifesta a l'arquebisbe de Toledo, el qual estava pregant davant la seva tomba. L'arquebisbe Ildefons, que havia de ser sant, va tenir una visió que li marcaria la vida.

La patrona d'Estavill és, sense cap mena de dubte, una de les joves màrtirs més venerades a tot el territori de l'Estat espanyol, encara que a casa nostra no tingui molts temples dedicats.

L'interior del temple parroquial d'Estavill es conserva mitjanament bé, i les imatges continuen en els seus setials, però hi ha una cosa que fa saltar de goig, encara hi ha el rotlle penjat d'una corda del centre de l'església, en altre temps tan important en les celebracions festives dels nostres pobles, amb les figures dels majorals i les priores, i que avui ha desaparegut de tots els temples.

Antigament als nostres pobles, i a les misses de les festes solemnes, una cosa cridava l'atenció dels observadors, era l'encesa del rotlle o salomó, que penjava del centre de l'església. Mentre el celebrant cantava el Prefaci, sortia el majoral de la sagristia amb un ciri encès i el lliurava a la majorala soltera. Un cop lliurat, ell anava a desfer la soga del rotlle i pausadament el baixava amb la corriola perquè la majorala encengués tots els ciris (normalment dotze) del rotlle. Era un moment impressionant en què es constatava la simbologia de la força (el noi) posada al servei de la gentilesa (la noia), ja que era ell qui s'esforçava per tal que ella pogués fer la solemne encesa, cosa que feia lluint el vestit millor.

Mentre el majoral tornava a pujar el rotlle, la majorala tornava al seu lloc i, a continuació, ell li anava a buscar el ciri ben guarnit i virolat.

Un cop acabada la comunió del celebrant, tornava el majoral a sortir de la sagristia, abaixava el rotlle i la majorala anava a apagar els ciris, i ell el tornava a pujar.

El dia que s'encenia el rotlle era senyal de festa gran, i de lluïment i participació del majoral i la majorala. A Estavill ha estat tota una troballa!

De Santa Llogaia aquest poble
guarda vostre títol i nom,
per ésser vós a tothom
consol segur i noble;
verge i màrtir afamada
i patrona poderosa:
Llogaia, divina rosa
siau la nostra advocada.

Una altra població que té com a patrona santa Llogaia és Espot, mentre que, d'altra banda, avui Conques celebra la seva fira d'hivern, on s'ha imposat la celebració de la matança de diversos porcs i la posterior elaboració i àpat popular, recuperant d'aquesta manera la que havia estat una de les més importants fires de bestiar de la comarca. D'aquesta manera durant el matí els carrers de la població es converteixen en una atractiva fira, i al migdia té lloc el dinar de germanor.