Martinet de Cerdanya té per patró sant Eloi, i li té l'església dedicada, a més de celebrar en el dia d'avui la festa petita en honor seu el dia primer de desembre.

D'aquest sant es diu que era el patró dels oficis que treballaven amb o per al metall, sobretot a muntanya. Fins i tot el nom de la població, Martinet, vindria de temps enrere, pel fet d'haver-hi una farga o martinet (instrument per a forjar i batre metalls) en aquest lloc, així que no ha d'estranyar que sant Eloi fos l'escollit com a patró. Cal afegir que els ferradors i els manescals també tenien sant Eloi com a patró.

De sant Eloi diu la veu popular que:
Sant Eloi, quan era petit era noi,
de mitjà va ésser manyà,
de mitjancer va ésser serraller,
i de gran va ésser sant.

Hi ha una llegenda que ens diu que aquest sant era invocat per guardar-se dels óssos, ja que en temps passats pels pobles del nostre Pirineu n'hi havia un gran nombre, i un dia fent el sant camí per aquestes contrades va sortir-n'hi un, el qual fou amansit per sant Eloi, i ho féu de tal manera que a partir d'aquell moment l'ós semblava més un gosset de companyia que no altra cosa.

Deu ser per aquest motiu que es presenta el sant patró de Martinet pintat sempre, o quasi sempre amb un ós que l'acompanya.

Tàrrega té ermita aixecada a sant Eloi (la qual ha estat al llarg dels anys reconstruïda i reconstituïda), en un indret que han sabut convertir en un bell paratge, que és l'admiració de tothom.

Aquesta ermita va veure com se sembrava la seva llavor al llunyà segle xiii, quan Simó Canet, argenter resident a Tàrrega, atorgà testament disposant que, després de la seva mort, el seu hereu i marmessor havia de construir una capella sota la invocació de sant Eloi, al cim de la serra que hi ha davant de la vila, i que fos assignat a aquella capella un prevere que hi celebrés cada dia una missa per l'ànima del testador. Així doncs, l'ascendència de sant Eloi en el viure targarí arriba de lluny.

Més endavant es constituí una confraria dita també de sant Eloi, la qual tingué una durada de segles, esdevenint una veritable institució.

La celebració del dia de la festa manté un ritual digne de destacar pel seu exemple i bon ordre. A primera hora del matí se celebra missa en honor del sant, a la seva capella o bé a l'atri, en pla de campanya. En acabar, la corporació municipal i acompanyament esmorzen coca, préssec i xocolata a l'atri de l'ermita, acompanyats de milers de targarins que, de vila o absents d'ella, s'apleguen cada any a Sant Eloi, i després es continua amb els diferents actes lúdics, esportius, culturals i religiosos que en fan l'aplec més multitudinari de les terres de l'Urgell, un exemple de tradició, de respecte al llegat dels avantpassats i de bon fer.

De dalt la serra florida,
mar de ginestes i pins:
Guieu, Sant Eloi, la vida
dels vostres fills targarins.