Puiggròs

Una estrofa dels goigs que se li canten diu:

Roc, per vostra gran virtut
de la divina clemència:
Alcanceu-nos la salut,
guardeu-nos de pestilència.

A Preixana una de les dates més significatives és el Dimarts de Pasqua, festa votada i dedicada a la Verge de Montalbà. El poble puja a l'ermita ja al matí i celebra la missa de pelegrinació.

Després de la missa és típic agrupar-se en famílies i colles d'amics per tal de fer el típic esmorzar en el qual no hi falta l'amanida i el xoriç, que en matar el porc ja es fa expressament per aquest dia, mona i el millor vi que hom tenia. Més tard hi ha ballada de sardanes i una missa concelebrada per uns quants capellans (varia el nombre) que dóna una solemnitat gran a la festa.

La fillada en Vós s'empara
al redós de vostre altar:
Protegiu Preixana, Mare
i Verge de Montalbà.

La festa continua a la tarda al poble, amb diverses actuacions, i així es clou un dels dies festius més tradicionals.

Mollerussa celebra, el Dimarts de Pasqua, la festivitat de Sant Isidori de manera molt popular i tradicional (del qual en conserven una imatge), no endebades és el patró de la població.

Sembla que la imatge esmentada és dels volts de 1646, quan Mollerussa era un lloc de no més de 50 famílies.

Segons la tradició fou el juny de 1793, a causa d'una epidèmia en què havien mort més de 90 persones en un poble que en tenia 200, que els veïns van treure sant Isidori en processó, prometent fer festa a perpetuïtat si la gent es guaria. Diu que l'endemà tots els malalts restaren guarits, cosa que s'atribuí a la intercessió del sant baró. Mollerussa, aleshores, prometé fer festa aquest dia i honorar el sant, fet que consta en acta.

Aquella imatge fou destrossada l'any 1936, però unes dones n'arreplegaren els trossets i després de la guerra va poder ser reconstruïda.

Isidori, vostre prec,
en pesta és de gran valia;
en sequedat Déu envia
aigua per los pous i recs.

Belianes anava al Tallat per vot de poble en aquest dia, tant per motius de pesta com per demanar la pluja. Per la seva banda Ciutadilla quan acabà la seva ermita dedicada a Sant Roc va prendre la decisió de fer, el Dimarts de Pasqua, el "dia del Sacrifici", i anaven en romeria o processó solemne fins a l'esmentada ermita, construïda de cara al Sant Crist de Balaguer.

Una de les tradicions que Cubells ha viscut i viu amb més intensitat és l'anomenat vot del silenci, que se celebra cada any el dia 25 d'abril, festa de Sant Marc.

Conta la tradició que el poble sofria els greus estralls del còlera, que totes les cases se'n veien afectades i que molta gent en moria. Fou en aquests moments de tribulació quan la població s'encomanà i demanà el favor de la Mare de Déu de Salgar, fent vot d'anar-hi en processó immediatament i que si el poble es guaria aquesta promesa es faria a perpetuïtat.

Aquell santuari de Santa Maria de Salgar, datat al segle xii i que fou convent carmelita fins el 1835 en què els monjos foren exclaustrats, fou on en aquella ocasió es van girar totes les mirades dels cubellencs. El vot contemplà que la processó seria presidida per l'Ajuntament, que s'aniria caminant des de Cubells fins al monestir de Salgar, a uns vuit quilòmetres, sense que cap dels membres de l'Ajuntament pogués dir ni una paraula, guardant el més complet dels silencis (d'aquí el nom de vot del silenci), i en arribar a Salgar entrarien descalços al santuari on oirien missa d'acció de gràcies i després es passaria a besar la Verge. Un cop a fora es repartiria a tots els assistents el pa beneït. D'aquest pa se'n diu la "caritat".

La població continua complint avui dia amb el vot. Fins i tot entre el 1936 i 1938, en plena guerra civil, l'alcalde republicà de Cubells es va encarregar de complir, tot sol, aquella promesa. L'Ajuntament actual continua mantenint intacta aquesta tradició, perquè són ells els qui encapçalen el pelegrinatge.

Les campanes ressonen en la nit anunciant als cubellans que cal aixecar-se per anar a la processó. Tothom que pot hi acudeix. La processó surt a les vuit del matí i enfila en direcció al monestir, darrere del consistori segueixen unes dues-centes persones. En arribar a la porta del pati de Santa Maria de Salgar l'alcalde i la resta de membres de la corporació es descalcen i entren dintre, on oeixen missa. Un cop acabada l'eucaristia i feta la penitència del silenci i dels peus nus, les autoritats i els pelegrins pugen fins a la cova on es troba la imatge de la marededéu de Salgar per a donar-li gràcies. S'acaba amb un esmorzar popular, continuant una tradició que ha passat de pares a fills.

També Montclar tenia vot a sant Marc d'anar a Salgar i, en aquest dia s'anava al santuari, caminant tal com s'estipulà en el vot.

Un altre poble amb celebració d'aplec és Artesa de Segre, el lloc no és altre que l'ermita de la Mare de Déu del Pla, i el motiu ha estat el compliment d'un vot fet el 1918 quan una forta pesta de grip va assotar la població causant greus estralls. Des d'aleshores s'ha recordat aquell succés anant a l'esmentada ermita en processó i celebrant l'aplec. Avui la processó ja no s'hi fa.

Així mateix Llesp celebra l'aplec de Sant Marc a l'ermita de Sant Salvador d'Irgo, on hi pugen caminant el diumenge sobre el 25 d'abril, per fer-ho en data festiva per tal que hi puguin acudir els fills de la població que treballen o viuen fora. Aquest aplec ha estat de temps ençà un fet molt tradicional, no sols de Llesp sinó de molts altres pobles de la rodalia, entre els quals havia sorgit l'amor propi de veure qui seria el que podria oferir el manat de blat més espigat de tots els que hi pujaven.

En no ser temps de massa blat espigat en aquestes terres el 25 d'abril, l'anaven a buscar a la terra baixa, on era més avançat. Després aquest manat era ofert a l'ermita de Sant Salvador, a la qual calia arribar-hi en processó.

Antigament Llesp, Gotarta i Igüerri feien l'arribada a la porta de l'església d'Irgo, on eren rebuts per representants d'aquest lloc, i després, tots en una sola processó, feien cap a Sant Salvador, on es feien els actes religiosos, cant de goigs i dinar popular. Avui Llesp continua amb aquesta tradició, canten els goigs i comparteixen la vianda en un dia de joia.

Más, Irgo y sus comarcanos
pueblos a vos acudimos
a vuestras plantas rendimos
almas, vidas pies y manos.

Anya va a l'ermita de Sant Marc, al terme de Montmagastre, el diumenge més proper al 25 d'abril. Hi ha molta devoció i s'hi va en romeria.

Altron celebrava en el dia de Sant Marc la benedicció del terme, tot demanant que l'any fos bo en collites i en pastures pel bestiar, que no pedregués i no fes mal temps.

La Coma celebra dues festivitats importants al llarg de l'any, i una és la de Sant Marc, amb una ancestral repartició de pa beneït, al qual la pagesia atribueix virtuts protectores contra els llamps.

Santa Linya té ermita dedicada a sant Marc, a la partida de Corbansé, la qual antigament comptava amb la presència d'una família d'ermitans que, a diferència d'altres llocs, no passava pels pobles a fer plega perquè tenien patrimoni. Antigament, el 25 d'abril celebraven la Festa Major petita, però actualment s'hi puja en romeria i als assistents se'ls obsequia amb pa beneït.

El dia de Sant Marc era el moment, segons la creença general, d'encomanar al sant tots els animals de pota rodona o de treball, ja que d'aquesta manera s'asseguraven que en temps de tempesta cap llamp no cauria a sobre dels animals causant-los la mort. Aquest sant ostenta el patronatge contra els llamps, i si no només cal recordar l'oració que es diu en temps de tempesta:

Sant Lluc, Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no mos deixeu.
I encara s'afegeix:
Al devot que en vós confia
guardeu-lo de tempestats:
Sant Marc benaventurat
socorreu-nos nit i dia.

També fa aplec a l'ermita que tenen dedicada a sant Marc el poble de Bellestar, tot i que els d'Aravell parlin d'aquesta ermita com si fos pròpia. A la Mare de Déu de Castell-llebre, a Peramola, s'hi celebra un aplec que s'anomena de Sant Marc, que actualment es fa el diumenge després. I també ha celebrat aplec a l'ermita que té dedicada a aquest sant el poble de Mont-ros, on la tradició manava que després de la missa i el cant dels goigs el majoral deixés anar un moltó, que emprenia el camí del poble, i els fadrins es posaven a córrer al seu darrere per veure qui el podia aconseguir.

Fórnols de Cadí i Cornellana conserven el gran aplec de Sant Marc, al qual han acudit sempre massivament els habitants de les dues poblacions. Els de Cornellana hi acudeixen en processó, i els de Fórnols surten a rebre'ls també processionalment. Quan es troben, es besen els sants crists i les banderes i junts els dos pobles marxen fins a l'ermita. Actualment el retorn al poble es fa lliurement, però antigament es tornava amb el mateix cerimonial que a l'anada.

Tots els anys en aquest dia,
i amb molta satisfacció,
els de Fórnols i comarca
vos mostran sa devoció.