De sant Damàs, que era germà bessó de santa Irene, ens conta la tradició que els seus pares quan van néixer van posar els dos bessons dintre d'un cistell i el van dipositar a les aigües del riu. El corrent se'l va endur fins a una resclosa de molí, on el moliner va descobrir el cistell i el que portava a dintre. El va recollir i diu que va alimentar els dos infants conjuntament amb els seus fills, i així va créixer el nen i després jove Damàs entre les moles del molí, on exercí també de moliner, fins que va optar per emprendre un altre camí, ja que un dia va preguntar al seu pare adoptiu quin era el millor ofici de tot el món, a la qual cosa el progenitor va respondre que el de papa, i des d'aquell moment va decidir el jove que ell volia ser-ho, cosa que al llarg dels anys conta la tradició que efectivament va assolir.

Es diu que fou ell, en ser Papa, qui ordenà que s'afegís al parenostre l'acabament que encara perdura del Gloria Patri, que és l'actual Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant", d'aquí que els seus goigs ho recullin:

Vós fóreu qui ordenàreu
que cada dia es resessin,
els Salms, i amb decret manàreu,
en lo cor així es cantessin,
i el Glòria Patri posessin
per a cada final Déu lloessin.