Sants Cromaci, Nonno, Valentí, Pròcul i Silvà, bisbes; Anselm, monjo; Aurelià, màrtir; santa Bibiana, verge, màrtir; Elisa, verge; Martana i Paulina, màrtirs

A santa Bibiana l'han reclamat les mares amb fills, ja que hom tenia la certesa que aquesta santa tenia el poder de guarir qualsevol mal que afectés als menuts. Així mateix se la invocava perquè els ajudés a sortir bé les dents i que no ploressin molt en treure-les.

A Farrera de Pallars quan als infants els sortien les dents, els posaven una bosseta penjada al coll amb un cap de llangardaix dissecat a dintre, i d'aquesta manera s'evitava qualsevol mal a l'infant en dentar. Al mateix temps era una garantia que mai, en tota la vida, no els faria mal la boca. La creença generalitzada era que els qui havien portat el cap de llangardaix penjat morien amb tota la dentadura sana.

Les mares invocaven santa Bibiana demanant-li ajuda perquè els fills no agafessin el mal de Sant Pau, que era el nom amb què coneixien llavors l'epilèpsia, i així ho recullen els seus goigs:

És constant experiència
que als espelmats curau,
també del mal de Sant Pau
remeieu la dolència,
puix vostra intercessió guareix
tota nerviosa malaltia.