La festa de sant Antoni abat ha estat, sens dubte, la més celebrada en el món rural. El patró dels animals de peu rodó s'ha vist festejat en totes les viles i pobles que en aquest dia festiu li demanaven protecció sobre els animals, tant de treball com domèstics.

Aquest sant, conegut amb el sobrenom de "sant del porquet" pel fet que els seus biògrafs i pintors el pintessin sempre amb un animal d'aquesta espècie acompanyant-lo tot recordant el miracle que va produir quan va arribar a Barcelona per tal de guarir la filla del governador. Se li acostà una truja -diu la llegenda- amb un garrinet a la boca que tenia les potes trencades. El sant, tot impartint la seva benedicció el va guarir, motiu pel qual aquell porquet l'acompanyà durant tota la vida, fins i tot en el moment de la mort. D'aquí que l'estampa iconogràfica ens presentés sempre sant i porquet junts, i donant peu al mot esmentat de sant Antoni del porquet.

La festa de Sant Antoni ha estat considerada festa anyal, és a dir, de molta solemnitat. És una de les que més s'han conservat en els nostres pobles i el seu origen possiblement calgui cercar-lo a l'edat mitjana, quan un cicle pestífer, procedent de l'orient, s'introduí a Europa causant innombrables víctimes. Fou llavors que uns devots de la població francesa de Viena del Delfinat, que guardaven unes relíquies d'aquest sant, van pregar per tal que protegís la població d'aquell flagell que assotava persones i animals. A partir d'aquell moment se li dedicà un dia festiu en el qual es feien innombrables actes, fou llavors que s'instaurà la "rifa del porc", per ajudar a la despesa que ocasionaven. També prengueren embranzida les desfilades dels Tres Tombs, amb els banderers i els estendards, celebracions que van arrelar fortament durant el segle xviii.

Aquesta data ha estat la més celebrada en el món rural, no endebades el sant patró dels animals gaudia de la màxima devoció que es pot tenir a un sant. Ningú anava a treballar i els animals eren enflocats i ben guarnits per portar-los a beneir.

A nivell general de tots els pobles al matí tothom anava ben mudat cap a missa, i en sortir es feia la benedicció dels animals, que s'havien arreglat amb els millors guarniments de la casa i ben nets. Després de la benedicció tenien lloc els Tres Tombs, i a continuació coca per a tothom a la plaça.

La tarda portava les clàssiques curses de rucs i la cursa de la cordera. També es posava un pal encerat i al cim un gall que era per al valent que aconseguís enfilar-se pel pal fins a agafar l'animal amb les mans. Era un xic difícil si tenim en compte el recobriment de cera, però no impossible.

La tarda s'acabava amb ball i amb el sorteig del porc de Sant Antoni, la rifa del qual servia per ajudar a pagar les despeses de la festa.

Sant Antoni ha estat invocat com a protector contra el dimoni. Qui no ha sentit exclamar: "Sant Antoni mos guardi!"?

A Organyà la festa s'iniciava la vigília, moment en què ja sortien els músics a recórrer el poble fent serenata i aturant-se davant les cases que més animals tenien perquè els dedicaven una cançó especial, com per exemple a cal Martí Sastret o cal Valentí. Aquestes cases responien a la deferència oferint coca i vi.

A Oliana s'oficiava la benedicció als Àngels, i un cop fet l'acte religiós, els animals guarnits i engalanats iniciaven una cercavila amb l'orquestra, que anava de la capella dels Àngels, pel carrer Major, de Cavallers, Nou, dels Dolors i tornava per Cavallers i carrer Major.

Davant la font de Baix es feia una gran vetllada amb tota classe de divertiments. També es feia la rifa del porc. Alguns anys es deixava l'animal solt pels carrers del poble, per tal que tothom el veiés i comprés números de la rifa, fet que va donar peu a la dita popular de: Voltes més que el porc de sant Antoni, i que es deia quan algú no parava quiet.

Cal esmentar que a Oliana hi havia la confraria de Sant Antoni, amb majorals que assistien a tots els actes.

La festa de Sant Antoni ha tingut a Artesa de Segre un significat molt especial, ja que si d'una banda s'esperava aquest dia per fer el guarniment dels animals i portar-los a beneir a l'església un cop acabada la missa, i posteriorment donar els tres tombs de rigor que servien com de salvaguarda perquè els animals no prenguessin mal durant tot l'any, d'altra banda s'esperava aquest dia perquè era quan es començava a ballar el "ball rodó".

El dia de Sant Antoni era esperat amb ànsia per tota aquella gent que no tenia, aleshores, altre divertiment a les festes que prendre el sol en un recer i fer petar la xerrada. El ball rodó es ballava des del dia de Sant Antoni fins a Carnestoltes.

El ballaven els joves i les noies, però les dones de més edat, sospirant amb els records dels seus bons temps, no trigaven a enganxar-se a la dansa sense fer-se pregar. Aquest ball es ballava al so de cançons. Els ballaires se servien d'un llarg repertori, però la més usada era la Raimundeta. La part de la tornada, que correspon a la cobla, la ballaven en rodona o ball rodó.

El ball rodó era una espècie de sardana que no es puntejava al so de la mateixa música, sinó al compàs de tonades populars ben airoses. Mentre durava cada quarteta, totes les balladores anaven cantant i rodant cap a la mà esquerra; quan arribaven a la tornada, sense desfer la rodona, es cantava:

Si voleu oir
cançoneta nova,
jo vos la diré
d'una gran minyona.
Raimundeta, adéu
Raimundeta, hermosa
Raimundeta, adéu.
D'ençà que la casen,
nit i dia plora.
-No ploreu, Raimunda,
que ara no és hora,
capítols són fets
les cartes són closes;
diumenge vinent
vos duran les joies:
sabata amb taló,
la mitgeta groga,
faldellí vermell
amb punta a la vora,
el davantal blanc
tallat a la moda,
mantó i cirineu
a tall de senyora.
Raimundeta, adéu,
Raimundeta, hermosa
Raimundeta, adéu...

A Albesa es portaven a beneir tots els animals, però d'una manera especial les mules que s'havien comprat durant el darrer any, aconseguides a les fires de Verdú o de Salàs de Pallars.

El poble havia tingut una mena de mútua de socors que, sota la denominació de Germandat de Sant Antoni, tenia cura d'aquelles necessitats que poguessin afectar els seus socis, ja fos d'accident, malaltia o en cas de mort. Així mateix hi arrelà la Mútua d'Animals, la finalitat de la qual era de reposar els animals que morien als mutualistes amb els diners que es recaptaven amb les quotes dels socis. Un cas ben poc usual en els nostres pobles.

Camarasa té vot festiu dedicat a sant Antoni, el motiu és que van invocar el sant perquè els protegís i els guardés de l'exèrcit invasor fa un grapat de segles, i es veu que foren escoltats, ja que quan els sarraïns arribaren amb els seus cavalls al lloc on ara hi ha la Creu de Sant Antoni (la darrera corba de la carretera actual abans d'arribar al poble), els cavalls no pogueren continuar endavant. Malgrat tots els intents dels genets, els cavalls es negaven a obeir.

Per aquest motiu s'escau que a Camarasa es fa festa el dia de Sant Antoni abat per agrair-li la seva protecció, i en el lloc on succeïren aquells fets el poble hi aixecà una creu en recordança.

Aquesta festa tan popular sembla que va voler ser treta del calendari camarasí, tant en els anys 1945-1950 com no fa gaires anys, adduint que és temps de fred i podria celebrar-se a l'estiu, però, manifestada la voluntat popular a través del vot, es decidí massivament que continués fent-se en la data habitual del 17 de gener.

Vilanova de Bellpuig celebra aquest dia amb els actes tradicionals, però una tradició que no hi ha faltat en el decurs dels anys és que, en sortir de missa, els de cal Palau pagaven i donaven pa beneït a tothom, a més a més d'una estampa del sant. El pa era conegut com el panet de sant Antoni. D'aquest panet se'n donava un bocí als animals, mules, rucs, someres..., i l'estampa era per posar-la clavada a la porta de l'estable, per tal que el sant deslliurés els animals de tot mal.

Aquesta tradició encara es conserva, car la vídua de cal Palau, que viu a Balaguer, en aquest dia torna al poble per conservar la tradició. La gent avui penja l'estampa a les portes de les granges, per tal que sant Antoni protegeixi els animals.

Sense deixar aquesta contrada del Pla d'Urgell a la qual pertany Vilanova, també Bellvís celebra aquesta festivitat amb molta intensitat i participació, així com als Arcs, on la festa de Sant Antoni ha tingut el rang de solemne, i les majorales en aquest dia encenien l'atxa en la celebració de la missa. Aquesta festa era molt popular als Arcs i en tota la contrada, ja que a més de venir-hi gent de la rodalia, també hi feien cap gent necessitada, que en aquest dia sabia que a cal Tonet, a cal Xacó i a cal Pere i Cava donaven pa i diferents queviures a tothom que ho demanés.

Llesp celebrava aquesta diada amb la particularitat que, un cop beneïts els animals, el jovent agafava els "trucs", que és l'esquellot gros, el que normalment porta el cap de ramat, siguin bous, vaques, xais, i que amb el seu so és qui el va guiant, i sortint al carrer anaven tocant (o donant la tabarra), a tothom qui trobaven posant-se al seu darrere i seguint-lo pertot arreu, i no paraven de fer-li soroll fins que aquest pagava. Així mateix baixaven a la carretera i repetien l'operació amb tothom que passava, tant si baixava com si accedia vers Boí, Taüll, Barruera, Cóll, Durro, etc., i no paraven de fer-li serenata fins que pagava, o bé, fins al final de les terres de Llesp.

Amb tot el que plegaven feien un berenar suculent, que ha estat popularment conegut com: menjar de bisbe.

Puiggròs celebrava la seva Festa Major d'hivern en honor de sant Antoni. A més del que es feia per ésser Festa Major, s'ha de tenir present que la missa i el predicador el pagaven sempre els de cal Cabau; el motiu era perquè un any els va caure el carro i les mules pel portal avall, quan no hi havia barana, i els animals van quedar il·lesos.

A la tarda del dia 17 es feia processó pels carrers del poble amb la música, imatges, pendons i relíquia del sant. En acabar es cantaven els goigs mentre es feia el besamans de la relíquia. En aquesta processó hi assistia gairebé tots els habitants en pes i molts fills del poble que venien a passar aquests dies a la casa pairal. Una estrofa dels goigs que se li canten diu:

Ara tots amb reverència
vos supliquem confiats
que nostres necessitats
aiscan de Vós clemència,
puix sou Vós tan piadós
com de tot home és sabut,
que en les bèsties fins virtut
teniu per lliurar Vós:
Valeu al qui a Vós acut
Sant Antoni gloriós.

Un fet similar se celebra a Castelldans, on es conta que la família Curcó anava antigament a carregar garbes. Mentre estaven carregant, els animals tiraren endavant, i caigueren per un barranc, mentre els homes cridaven: "Sant Antoni, sant Antoni". Les mules van arribar al fons sense fer-se gens de mal. A partir de llavors, els de cal Curcó van pagar la missa del dia del sant, i actualment a més de la missa, que encara conserven en tradició i record, paguen coca per a tothom. Coca que es beneeix durant la missa del dia i es reparteix entre tots els assistents, tot i que també se'n fa arribar a aquells que no han pogut assistir a l'ofici religiós.

A Alcanó per Sant Antoni es recollien coses per les cases i després es feia "l'encant". Se subhastava tot allò que s'havia recollit. El "vell de la Guilla" ho feia amb força gràcia. Arbeca i Bellaguarda també celebraven aquesta data amb força intensitat festiva, però on prenia un caire més particular era a les Borges Blanques ja que, en el record, encara són presents aquells carrers plens de gom a gom, de gent, animals, fires, faixeros i d'altres, que amb sincronitzada i puntual arribada donaven vida i color a la fira de Sant Antoni de les Borges. En aquesta fira es feien tractes de compra, i de pagament, que eren a la fira d'Arbeca.

Les cases del carrer Marquès d'Olivart ja estaven condicionades per donar cabuda a tota la cavalleria, mules, rucs, someres..., amb grans menjadores. Podien encabir-s'hi de 30 a 40 mules a cada una. Aquestes cases cobraven un lloguer als ramblers, que un parell de dies abans ja arribaven aquí amb les seves rècules d'animals.

Si les cavalleries se situaven al carrer Marquès d'Olivart, al castell eren situats els bous i les vaques; al carrer de la Capella, els corders, cabres, i tot l'oví en general; els sabaters vinguts d'arreu, se situaven a l'actual carrer Vedruna; les joguines en general eren a la plaça; els faixeros ocupaven la cantonada del Malagato, on ara hi ha l'actual Banesto.

A la Pobla de Cérvoles esdevingué molt tradicional fer cursa de rucs a la carretera vella; a Sarroca feien encant, mentre que a Tarrés celebraven aquesta festa de manera multitudinària, ja que es veien acompanyats pels traginers que en aquest dia es trobaven de pas i eren a l'hostal de la carretera vella, i que venien fins al poble per a beneir els animals. En aquells temps era freqüent veure llargues corrues de traginers, que venien de l'Aragó i duien blat a Reus i Tarragona; els Torms tenia sant Antoni votat per la pesta i era tradició que la confraria del sant del porquet en aquest dia elaborés "coques foradades dels Torms" per a tothom. A Sanaüja el moment de més divertiment tenia lloc després de la benedicció dels animals al santuari del Pla, quan es retornava al poble, per tal de participar en el joc de la paella. De retorn, i davant de tota la comitiva, hi anaven els dos priors junt amb un acompanyant, fent així el tercet de cavalls, que obria la corrua. En arribar al poble es dirigien a la plaça on es posava una paella penjada en una corda. A la paella s'hi enganxaven, per la part de fora del cul, unes monedes de plata, i el joc consistia a agafar-les amb la boca sense caure del cavall. Qui ho aconseguia se les quedava. Cal dir, però, que abans de començar la paella havia estat ben untada amb estalzí o betum negre. Ara, després de la benedicció, es reparteix coca, figues i mistela entre tots els assistents. A Seròs el dia de sant Antoni a la tarda es feia "la rucada", una mena de cavalcada de fadrines muntades en rucs que feien diverses passades per la població enmig d'una gran alegria i molta gatzara. Hi prenien part totes les dones fadrines de les cases que tenien rucs. Actualment el 17 de gener té lloc la matança popular del porc, i es fa un dinar col·lectiu on tot el poble participa. Així mateix Tírvia ha celebrat la segona festa major del poble en aquest dia. Es nomenaven dos fadrins majors i dues priores. Es feia també la missa dita de fadrins, en què oferien coca a tots els assistents a la missa. Com que era coca beneïda hi havia molta creença que menjar-ne guaria i preservava de malalties. A Ardèvol actualment es fa la típica "vianda de Sant Antoni", que consisteix a fer un present a tot aquell que vagi a missa. Un cop acabat l'ofici i dintre del mateix temple cada assistent rep una bossa amb dues botifarres (una blanca i una negra), fruita i vi. És l'altra versió de la tradició de Sant Antoni del porquet, ja que si bé no es maten tants porcs, ni es "rifa" un d'aquests animals el dia del sant, l'animal s'hi fa present en forma de botifarres. La festa popular continua amb un dinar massiu a l'hostal, on hi pot acudir tothom. Amb la finalitat de poder il·luminar la imatge del patró d'aquest dia i que pogués cremar la llàntia durant tot l'any, els fadrins d'Altés rifaven un porquet.

Aquesta festa està encara molt arrelada a Solsona, i si bé actualment encara es fan els Tres Tombs, es nomena un pendonista o es fan curses, només és una petita mostra del que va ser i representar en altres temps. La gent, per expressar que era una festa que s'havia fet de tota la vida, deia que era tan antiga com la de la Mare de Déu del Claustre, en una clara referència al fet que se celebrava de molt de temps enrere i tenia molta personalitat. Sant Antoni sempre havia tingut un altar dedicat, fins se li féu una capella al carrer del Castell. Una de les notes típiques de la capital del Solsonès és que en tornar a casa després de les curses, us podeu trobar "els macips", els quals custodien la imatge de sant Antoni al carrer, venent pa beneït a tots els que passen per allí.

A la vila el dia 17 de gener s'havia considerat com la Festa Major d'hivern. El fet que ja no sigui dia festiu i la progressiva pèrdua d'animals en les tasques pageses, ha fet recular la seva importància, encara que hi hagi hagut interès i intents que no quedi en l'oblit, per això la celebració té lloc el diumenge proper a la festivitat.

Havia estat típic el "ball del porró", que tenia lloc a la sala de l'Ateneu. Aquest ball es ballava amb el porró ple de vi al cap, i si durant la cançó no en queia guanyava la partida o el premi i es donava a beure al públic, però si queia, com que el porró es trencava, ningú no en podia beure i es feia molta gresca. Les estrofes de la cançó eren un xic picants i en certa manera feien referència a persones de la vila.

Ponts duia els animals ben abillats, amb cintes, picarols i campanetes, a la plaça del Planell i el carrer Major per tal que fossin beneïts, però el que més havia destacat conjuntament amb la tradicional cursa que anava des del Pont del Riu fins a un pal ubicat a la plaça del Planell, i que recompensava el guanyador amb el trofeu d'un corder, era la tradicional i singular cursa de les cintes, i que consistia en un genet que havia d'anar a galop de cavall per tal d'agafar una cinta penjada en una barra. Prèviament les noies solteres havien brodat les cintes i deien al noi del seu cor quina era la seva, ja que el genet que aconseguia una cinta a l'hora del ball podia ballar amb la noia que l'havia brodada, per això era habitual que el noi que sentia algun atractiu per una noia intentés aconseguir la que ella havia fet.

Així mateix es feien curses de dones amb càntirs que s'anomenaven cóssos de càntirs.

Sant Llorenç de Montgai celebra, per vot de poble, aplec o romeria a la Mare de Déu del Castell el dia 17 de gener, festa de Sant Antoni, on es dóna un panet beneït a tots els assistents.

A la Seu d'Urgell, a més de celebrar la festa els traginers, els pagesos i els ramaders, i fer la benedicció dels animals que lluïen la seva netedat, coberts amb draps i picarols, una de les coses que cal destacar d'aquest dia és la calderada, celebració que ha esdevingut una de les tradicions més arrelades.

A la matinada els nois ja encenien les fogueres per a preparar la vetlla del pernil. Entre preparatius i gatzara el jovent es cruspia un pernil. Això sí, l'os es guardava perquè donés bon gust a la calderada. A fi de beneir la calderada el rector era portat en un carro guarnit des de la catedral fins al passeig.

Avui la tradició continua ben viva, es fa visita protocol·lària a les autoritats i es presenta el nou banderer. Es dóna coca amb vi, al Cafè Orient. Se celebra missa a la catedral, amb la benedicció i posterior repartiment dels panets de Sant Antoni. Benedicció dels animals davant de la catedral, i després, al passeig, benedicció i repartiment de la tradicional calderada, de la qual es reparteixen 5.000 racions, i els clàssics Tres Tombs.

Os de Balaguer organitza missa i els Tres Tombs, com també Tàrrega, que protagonitza una lluïda desfilada de carrosses i mostra de com es ferraven els animals; Balaguer veu despertar el dia amb repic de campanes, i també amb la benedicció i el repartiment dels "panets", però a més constata com any rere any, la plaça Mercadal s'omple de gom a gom per a participar en aquesta festa, que prepara amb molta il·lusió la confraria de Sant Antoni Abat de Balaguer, com a la culminació de tota una setmana de celebracions fetes en honor de Sant Antoni abat.

Sant Llorenç de Morunys veu com es recupera aquesta festa a la vila, que antigament havia estat la Festa Major d'hivern. Els denominats "Cavallers de la Vall de Lord", amb les seves cavalcadures, posen alegria a la festa, mentre que a Artesa de Lleida la popular "olla barrejada" reuneix els veïns entorn d'un àpat de germanor; en canvi, a Tremp, la nota típica de Sant Antoni la posa el ball del contrapàs, que té lloc després de les tradicionals celebracions d'aquest dia i que és ballat només pels fadrins. Vuit joves, amb vestits típics de principis del segle xx, tenen cura de la seva representació.

Ens cal recordar, per anecdòtic, que Castelló de Farfanya celebrava aquest dia molt festivament, les majorales portaven unes coques a beneir a la capella de Sant Antoni, guarnides amb rams, que després eren repartides entre la població. Però el fet anecdòtic té l'origen al molí del poble, on hi havia el "pouet de Sant Anton". De manera voluntària, a cada mòlta s'hi tirava un bon raig d'oli, que el sagristà recollia en acabar la campanya i servia per fer cremar durant tot l'any una llàntia davant la imatge del sant, com també servia per fer les coques d'aquest dia.

Per la seva banda, Lleida és fidel a aquesta cita anyal i les carrosses, carros engalanats i cavalleries recorren, amb puntual fidelitat, els carrers i places de la ciutat, fins a parar-se en lloc proper a l'església de la Sang, on es venera la tradicional imatge de sant Antoni, i des d'on es va a fer la benedicció dels animals que fan la desfilada. Seguidament, i per la Rambla d'Aragó, continuant fins a fer els Tres Tombs al voltant de la creu del mateix nom que està situada al principi del carrer Balmes.

Les partides de l'horta competeixen en la fabricació de vehicles i carrosses on es plasmen les principals preocupacions que, any rere any, afecten el món pagès. El vehicle guanyador rep, a més d'un premi en metàl·lic, un porc, continuant així la tradició de fer rifa i atorgar un porc, conegut popularment com "el porc de Sant Antoni".

Promou i conserva aquesta celebració la Cooperativa Agrícola Pràctica, que tot mantenint la tradició no obliden de potenciar el màxim possible aques- ta festivitat, d'aquí que es puguin trobar diversos actes en els dies que precedeixen la festa, i que en el dia de Sant Antoni, a més de l'esmentada desfilada, se celebrin actes solemnes a l'església de la Sang, on es venera el sant que és patró, també, de la Congregació de la Puríssima Sang, que té el seu referent en aquesta antiga església dels antonians, al carrer Sant Antoni, on els fidels porten centenars i centenars de ciris al seu patró, i on també té lloc la benedicció dels panets i dels tortells que porten el seu nom.

Actualment, la festa dels Tres Tombs més espectacular i concorreguda de totes les comarques lleidatanes se celebra a Anglesola, tot i que per a poder comptar amb la participació d'animals i carruatges vinguts de tota la geografia catalana, no ho fan en aquest dia sinó en un cap de setmana del mes de març.

Alguns refranys d'aquest dia diuen:

Per Sant Antoni abat, mitja hora per cap (s'allarga el dia).
Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu el solet.
Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré.
Per Sant Antoni de gener, camina una hora més el traginer.
Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot.
Per Sant Antoni, la perdiu vol matrimoni.
Sant Antoni serè, omple la bóta i el graner.
Dels sants del gener, sant Antoni és el primer.
Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.
Per Sant Antoni, gelades, i per Sant Llorenç, calorades.