A Peramea, una de les tradicions més populars i més arrelades que hi ha és la que fa referència a les relíquies dels Sants Innocents, en honor de les quals la població fa la seva segona festa major el dia 28 de desembre.

La tradició popular conta que la primera vegada que aquestes relíquies van arribar aquí va ser pel fet que els comtes de Pallars, els quals tenien en el castell de Peramea el lloc d'estiueig, per descansar o per anar de cacera, van dur aquestes relíquies procedents de Terra Santa. Posteriorment foren donades a la població, que va acollir-les amb molt de goig.

La tradició continua dient que el seu lloc originari era a Peramea, però que amb motiu d'una guerra, i per tal que no caiguessin en mans enemigues, foren amagades a la serra de Peracalç.

Passat el temps de guerra, un bon dia, un bou d'una vacada de Peracalç les hauria trobat i el pastor se les va endur al poble, on les va dipositar. Assabentats del fet els de Peramea les van voler recuperar, però els nous dipositaris s'hi van negar.

El retorn va produir-se de la manera més inaudita, ja que la tradició popular conta com els dels dos pobles feien una menjada a l'estany de Montcortès i que a l'hora d'amanir l'enciam els de Peracalç van adonar-se que s'havien oblidat el vinagre, amb la qual cosa va sortir-los aquesta exclamació:

-Donaríem el que fos per un porró de vinagre per amanir l'enciam.

Els de Peramea, que ho sentiren, els proposaren donar-los el vinagre a canvi de les relíquies dels Màrtirs Innocents, cosa que els altres van acceptar. La versió popular canta el retorn de les relíquies al lloc d'origen per un porró de vinagre de la següent manera:

La gent de Peramea
aconseguí dels de Peracalç,
per un porró de vinagre
recuperar els Màrtirs Sants.

En temps de forta sequera hi havia el costum de celebrar una processó que sortia de Peramea i anava fins a l'estany de Montcortès, amb les relíquies dels Màrtirs Innocents (són uns cranis d'infants posats dintre d'una urna), a la qual també s'afegien d'altres poblacions, tot demanant la pluja que tanta falta feia. En arribar a l'estany submergien l'urna que conté les relíquies a l'aigua en una solemne cerimònia litúrgica.

Els goigs canten:
Per sa infinita bondat
nos ha fet Déu mercès tantes,
i en aquesta vila ha dat,
estas relíquies tant santes;
venerem-las nit i dia
adorant los Cossos Sants:
Ajudau-nos cada dia
gloriosos màrtirs sants.
Faltant aigua, diligents
demanam a Déu mercès,
portant los Sant innocents
a l'Estany de Montcortès;
i en continent Déu envia
las aiguas molt abundants:
Ajudau-nos cada dia
gloriosos màrtirs sants.

Actualment les santes relíquies ja no es treuen per fer rogatives, només el dia 28 de desembre s'exposen per venerar-les i adorar-les.

A Tartareu la festa dels Sant Innocents era celebrada, especialment, pel jovent. A molts dels nostres pobles el batlle lliurava la vara d'autoritat als joves i d'aquesta manera esdevenien l'autoritat i ningú s'atrevia a dir-los res, per més actuacions grotesques o bromistes que arribessin a fer. En altres llocs eren els nois en edat de marxar al servei militar (els quintos) els qui s'erigien en senyors de la població. De totes maneres, el final solia ser similar a tot arreu: un bon àpat col·lectiu fet amb tot allò que havien arreplegat i al voltant d'una gran foguera feta, també, amb llenya que havien agafat d'altri.

A Tartareu el jovent es reunia i comprava i es menjava un "crestó". Així mateix un parell de joves es posava a la font on les noies havien d'acudir amb el càntir a buscar aigua, i les esperaven amb una paella molt negra de sutge i un tap d'escorça. Quan les noies arribaven a emplenar l'aigua a la font els feien pagar un ral, i si alguna es negava a pagar-lo amb el tap ben mascarat de sutge li pintaven un bigoti negre.

Els pastors també estaven subjectes a pagament tributari i rebien la visita dels nois als respectius corrals, els convidaven a beure i també els demanaven col·laboració.

Si algun foraster passava pels camins de Tartareu tampoc es lliurava de l'esmentat tribut. Amb tot el que arreplegaven feien l'àpat.

La rabada, que així s'anomenava la cua del crestó, la portaven amb tot el ritual al capellà per tal que fes caldo i participés de la festa.

A Seròs, la vigília, els nois encenien una gran foguera enmig de la plaça, posant una gàbia al costat del foc, per donar entenent que posarien dintre tot aquell que no els pagués el tribut que li posessin. L'endemà es posaven a la porta de l'església i feien pagar un petit tribut a tothom que anava a missa, i després passaven per totes les cases del poble cobrant amb diners o en espècies el tribut que imposaven. Dels que obtenien feien un sopar col·lectiu. Això ho feien sobretot els joves que havien d'anar a la "mili", és a dir, els "quintos".

Per la seva banda a la Granja d'Escarp, la vigília, els fadrins també encenien una gran foguera davant de l'església. Tota la nit la vetllaven asseguts al seu entorn, tot cantant i tocant instruments de corda. El dia següent imposaven un petit tribut a totes les dones que anaven a cercar aigua. La que s'hi negava la posaven dins d'una sàrria com a presonera i la tiraven al rec. No cal dir que cap dona no es resistia a pagar. Per a la imposició d'aquest impost, els nois voltaven per tota la població dividits en diferents grups, cada un dels quals duia una sàrria. A mig matí celebraven una funció religiosa coneguda per la "missa dels Innocents". Després organitzaven una rondalla que anava a visitar totes les cases de la població. Cantaven cançons amoroses a les fadrines i demanaven diners i queviures per a fer un dinar entre tots.

Si sabies, amor meu,
la pena que el meu cor passa!
Si te'n feia demanar,
no em daries carabassa!
Un amor que a mi me donen,
un amor me volen dar,
la que em donen no m'agrada,
la que vull no em volen dar.
Treu el cap a la finestra,
cara de gata morena,
i et veurà el teu xicot
que amb les dents grata l'esquena.
Tu de la clenxa amb cortina
i sacons al davantal,
no facis tantes postures,
que els fadrins no en fan cabal.

Els acompanyava un home vell, a cavall d'una mula o d'un ruc amb uns arguenells, dins dels quals hi posaven el recapte que recollien. Comptaven que havien de sortir a un pollastre per cada tres. Si amb el que recollien no n'hi havia prou, posaven ells el que feia falta, i si sobraven diners dels que havien recollit, se'ls repartien entre tots.

A Almatret antigament era costum, el dia dels Innocents, d'agafar les noies quan sortien de missa, i les posaven dintre de "l'aixabia" -xarxa per portar palla de l'era a casa-, si no pagaven l'impost que els reclamaven els quintos. Les noies que els pagaven quedaven alliberades.

A Sunyer aquest dia els nois passaven per les cases per tal d'arreplegar per fer un gran dinar. A les cases els donaven de tot, xoriç, pernil, patates, farina, ous, corder..., per tal que poguessin fer una gran menjada.

Encenien una gran foguera a la plaça del poble amb molta gresca i per acabar la festa feien el trenca-plats. Tots tiraven els plats a l'aire per tal de trencar-los.

A Albatàrrec en temps passat avui celebraven la festa dels quintos, ja que aquests passaven per les cases a plegar menjar i llenya, amb la qual feien una gran foguera on coïen la menja. Era un dia de gresca molt arrelat i popular.

Qui s'ho ha passat d'allò més bé en els diversos pobles ha estat la quitxalla, penjant llufes a l'esquena de qui passava pel seu davant, i si era un adult, molt millor.

I per llufes la de la capital del Pallars Jussà, Tremp, on té lloc la penjada del Ninot al campanar del temple, el qual és d'unes dimensions considerables i s'ha convertit en un acte simpàtic i popular, ja que aquesta llufa gegant s'adreça, simbòlicament, al conjunt del poble, per aquest motiu es penja a l'edifici més majestuós.

A la tarda s'inicia la festa a la plaça de la Creu, que prossegueix amb una cercavila i la ballada de danses i interpretació de cançons vora el foc. A continuació, es procedeix a la crema del Ninot i, en acabar, es clou el festeig altre cop amb danses i cançons.

La tradició diu que els assistents han d'acudir amb una llufa, per tal de penjar-la a l'esquena del seu veí, a més d'una espelma que servirà, tant per a crear una vetllada màgica, com per fer d'encenedor arribat el moment, ja que entrada la nit es produeix la crema del Ninot.

Aquesta tradició ha arrelat fort a Tremp fins al punt que hi participa un gran nombre de gent de la població alhora que congrega gent arribada de pobles i comarques veïnes.

A Sant Llorenç de Morunys avui era el dia de les enredades i enganyifes, principalment la tan coneguda d'anar a cercar els neulers i altres que s'inventaven les persones més trapelles o enginyoses, enganyifes que generalment requeien sobre la gent menuda.