Aquesta festa de Sant Antoni de la Sitja, que tradicionalment s'ha anat celebrant a Bellpuig fins als nostres dies, data del llunyà 1646, en què el poble va fer vot al sant a causa dels forts estralls que ocasionaven les tropes castellanes durant la guerra dels Segadors.

El sant que elegiren per sorteig, d'entre un gran nombre de suggeriments, va ésser sant Antoni, segons manifestació escrita en el Llibre Verd. El poble doncs, invocà la protecció d'aquest sant.

Va succeir que les tropes van entrar a la població i van fer moltes destrosses, maltractant la gent i violant els seus drets i intimitats, a més van exigir als paers uns impostos i unes fiances que aquests es negaren rotundament a consentir (es diu que entre les penyores exigien certes noies de Bellpuig), per la qual cosa van optar per fer front a les tropes castellanes invasores. Llavors els paers (avui diríem l'Ajuntament) van ser capturats per ordre del capità que comandava la tropa i els van posar dintre d'una sitja, que era el lloc on es guardava el gra antigament, excavada a terra. Un cop els paers dins a la sitja, amb el batlle en primer terme, el capità va insistir de nou en les seves pretensions, a la qual cosa es tornaren a negar en rodó. En veure el capità que no aconseguiria el que pretenia perquè el poble es mostrava fort i ferm, seguint l'exemple dels seus dirigents, manà a la seva tropa que tiressin oli bullent dintre de la sitja per castigar la negativa a les seves pretensions.

El poble, sabedor d'aquest fet (i també els mateixos paers que eren dintre la sitja tancats), van estremir-se plens d'angoixa davant la perspectiva d'un turment tan cruel. Allò era horrible!, i plens de confiança i en silenci, tot Bellpuig aixecà una pregària comuna: que sant Antoni, a qui havien adoptat com a protector feia tan poc, els alliberés i els guardés de prendre mal.

La tradició diu que així va succeir, i que l'oli bullent tirat a dintre de la sitja no va cremar els seus ocupants, ja que l'oli es refredava a mesura que passava de les calderes a la sitja.

Sigui com sigui, la realitat és que un cop fora de la població les tropes castellanes, el poble corregué, en ple, vers el lloc on creia que estaven cremats els seus representants municipals i, quina no fou l'agradable sorpresa en trobar-los sans i estalvis. Van atribuir el miracle a sant Antoni, que havia escoltat el prec del poble. En record d'aquell fet, el sant passà a ser conegut com Sant Antoni de la Sitja, la festa del qual és el dia 15 de febrer, l'Ajuntament assumeix les despeses dels oficis, com correspon al vot festiu que es féu en el seu dia.