A Durro fan la festa en honor de sant Quirze, que allí és "Quirc", el qual té una bella ermita romànica dedicada, situada en un indret bellíssim, més elevat que el poble.

La nota més destacada de Durro en aquest dia és l'encesa i la baixada de les falles des de l'ermita de Sant Quirc fins al poble. En altres poblacions del Pirineu aquest ritual té lloc la nit de Sant Joan (solstici d'estiu), mentre que a Durro les baixen amb motiu de la seva festa patronal, i són les que obren el cicle festiu de baixada de falles de tot el Pirineu.

Aquesta tradició és una supervivència del culte al foc purificador. A l'època prehistòrica, el descobriment del foc o, millor dit, el descobriment de la manera de produir-lo i controlar-lo fou un esdeveniment capital per a la humanitat. El foc proporcionava escalfor, llum, defensa contra les feres, possibilitats de coure els aliments i, a la llarga, permeté la fabricació del vidre i de la ceràmica i l'obtenció dels metalls. La importància del foc i la dificultat d'obtenir-lo foren les causes que es concedís al foc el caràcter sagrat i se li atribuís un origen diví: segons la mitologia Prometeu robà el foc al cel i el donà als homes.

Així mateix el foc ha estat des de temps remot i gairebé fins als nostres dies, el centre de la casa i les idees de família i de foc domèstic anaven unides i estaven associades al culte dels avantpassats.

Si hem fet aquesta breu descripció és perquè hom s'adoni de la gran importància que el foc ha tingut en el viure quotidià del ser humà. Sense la descoberta del foc la humanitat no seria on és.

Així mateix, els nostres avantpassats, tenien el Sol com a element purificador per excel·lència, i tot el que era més a prop de l'astre rei era més pur. Per això es creia que la llenya dels cims de les muntanyes era més pura, ja que rebia millor els raigs del Sol en estar-ne més a prop.

Per aquest motiu "els faros" són, encara avui, encesos en els llocs més elevats, generalment, el dia del solstici d'estiu.

Aquest foc més "pur" o purificador, encès al cim de la muntanya és el que baixa fins al poble amb les falles, i es passeja per tots els seus racons, per tal de purificar de mals esperits tots i cadascun dels llocs del poble.

Actualment les falles es preparen uns dies abans, cada dia se'n van fent unes quantes, fins al nombre que es calcula de fallaires que hi assistiran. També uns dies abans es prepara "el faro", que consisteix a plantar, dalt a Sant Quirc, un pi gran, i quatre més petits fent cabana al seu voltant. Aquesta cabana s'emplena de borra de pi, argelagues, boixos i, tot allò que tingui una cremada ràpida. Aquesta tradició, comuna a d'altres pobles, constitueix un autèntic motiu de joia per als joves del poble, els quals se senten honorats de poder córrer les falles.

Els fallaires pugen, negra nit, fins a l'ermita de Sant Quirc. Allí s'encén una gran foguera que no es veu des de Durro i que permet encendre les falles als fallaires. Un cop tots tenen la falla encesa el majordom fa un senyal. Com un sol home tots s'agenollen al voltant de l'ermita, mentre el majordom comença a resar un parenostre al sant (aquesta acció d'agenollar-se no és altra cosa que la continuïtat de la reverència de l'home primitiu davant el foc). Un cop acabat el parenostre el majordom encén "el faro", moment en què al poble comencen a repicar les campanes, que no paren fins que els fallaires arriben a baix.

En aquell moment, i posats en filera, es dóna un tomb a l'ermita i comença la davallada vers Durro. La davallada és una experiència inoblidable. Vuitanta falles enceses emprenen el camí vers la població, emplenant de llum, de guspires i de crits una nit màgica. Els sons guturals dels fallaires són continuats. Les flames donen un to d'encant a tot l'entorn. El so de les campanes s'escampa per tota la vall. Encapçala la comitiva el fadrí o cap de grup, i la tanca el major, en signe d'autoritat.

En arribar als Bets de Mariana, abans del barranc, la corrua fa una S majúscula, com a signe de Sant Quirc (o del solstici). La corrua avança, entre tocs, guspires i sons guturals, fins travessar, per un pontarró, el riu, per un corriol avall, fins a sortir a trobar el camí. Fins aquí el pas és lleuger, a cops ràpid, però en aquests moments s'inicia la carrera. Amb la falla al coll, encesa, i sense perdre ningú distància amb el de davant, s'entra corrent a la població, entre els aplaudiments, crits victoriosos i joia que la població ret als fallaires, els quals continuen corrent pels carrers del poble, plens de gom a gom, fins que, un cop donat el tomb, es tiren les falles en una gran foguera, que fins ara era situada davant l'església.

El foc purificador ha baixat i s'ha passejat pel poble. Ha baixat de l'alta muntanya, on les flamejants teies de pins, allà al "faro", continuen pujant encara amunt, il·luminant una nit per sempre màgica.

Amb les falles aflamades
davallem dels alts turons,
nostres festes enramades
de ginestes i timons.

El so de la campana emmudeix. Els fallaires, suats, reposen forces. Hi ha coca i vi per a tothom. És la festa! Un any més, s'ha fet realitat la baixada de les falles per part d'uns fallaires que continuen una tradició, que ja l'home primitiu, amb una altra fe i amb diferent convicció, va dur a terme. És una experiència inoblidable que he viscut personalment.

Veneren sant Quirc, entre altres poblacions, i han tingut o tenen ermita dedicada: Alins de Vallferrera, Berén, Ossera (sant Quirze i santa Julita són els patrons del poble) i Sas, on l'ermita està ubicada en un lloc visual privilegiat i ha estat restaurada amb molta cura. La llegenda parla del fet que la gent de Sas "voliven" baixar el seu sant Quiri a fi de tenir-lo més a prop, i per aquest motiu li van fer una capella a la vora del camí. El van anar a buscar i el van baixar, però l'endemà al matí ja no el van trobar al lloc on l'havien deixat. Van pujar a dalt de l'ermita i el van tornar a trobar allí. Aquest fet es va repetir, i els veïns van entendre la lliçó que el seu sant Quiri volia estar al lloc de privilegi on té l'ermita i on es troba actualment. I També Taüll, on s'ha mantingut la llarga tradició d'anar en processó fins a l'ermita el dia 16 de juny, que pujava pel camí Vell i era encapçalada per la bandera. Actualment aquesta ermita també ha estat restaurada amb molta cura. Els goigs de Sas canten:

Puig qui està desconsolat
tan prest troba en Vós favor:
Siau nostre protector
Sant Quiris màrtir sagrat.