La llegenda de sant Iscle ens parla del martiri que aquest sant va sofrir a mans de l'emperador Dioclecià a principis del segle IV de la nostra era, i com després de molts turments ell continuava sent fidel a la seva opció de fe. Els noms d'Iscle i Victòria han anat sempre units.

A les nostres terres hi ha relíquies d'aquest sant cordovès. Possiblement va dur-les el vescomte de Girona l'any 1010 amb motiu de l'expedició militar que els catalans van fer contra Còrdova.

Sant Iscle i santa Victòria havien estat molt venerats i les seves imatges van abundar arreu de Catalunya, encara que no van ser gaires els temples en què se'ls atorgà patronatge, però sí que a les nostres terres en trobem una bona mostra, com per exemple a Turbiàs, Paüls de Flamicell, Senyús, la Torre de Rialb, Surp, Béixec i Talltendre.

Segons la tradició s'invoca sant Iscle perquè protegeixi els camps i persones de tot mal, mentre que santa Victòria per guarir el mal de pits i per afavorir la lactància dels infants, per això moltes mares que estaven criant feien presentalles o vots en els temples que en tenien patronatge, entre ells aquests que hem relacionat.

Era tradició que el dia 17 de novembre, dia de la seva festa, en aquests temples i a l'hora de la missa es beneís pa que les dones que criaven anaven a buscar amb tota la confiança i tota la fe, i se'l menjaven sucat amb llet, amb la creença que d'aquesta manera podrien alletar sense complicacions els seus nadons.

També havia estat tradicional fer una foguera el dia de Sant Iscle i Santa Victòria, posar-hi rames i herbes que no fossin seques, per tal que així fes molt de fum, ja que tothom creia que aquest fum preservava animals i camps de tota malaltia fins l'any vinent al dia de la festa dels dos patrons.

La dita assenyala que ja estem en dates de fer fred, d'aquí que digui:

Per sant Iscle, el fred ja xiscla.

A Tírvia el 17 de novembre tenia lloc la tercera fira de l'any, coneguda com la fireta, ja que el bestiar que s'hi tractava era en nombre considerablement inferior al de la fira de tardor.