Sant Francesc de Paula, fundador de l'orde dels mínims, és l'advocat de leprosos, mancos i orbs, així com també de les dones estèrils, les quals creien que invocant aquest sant tretze divendres seguits deixarien de ser-ho.

Anglesola celebrava, per vot de poble, la festa de Sant Francesc de Paula, el dia 2 d'abril, amb lluït ofici i solemne processó, en gratitud per haver lliurat la població dels estralls de la pesta.

Ens han fet avinent uns goigs que canten al sant, que curiosament estan en castellà. En canvi n'hem pogut recuperar aquestes dues estrofes d'uns altres goigs en català.

Los de lepra carregats
si a Vós acuden amb fe,
tantost ja no els fa mal res;
mancos, cegos i esgarrats
també de mal deslliurats
veuen vostre valiment.
Una pesta contagiosa
Anglesola flagel·lava,
quan Francisco salut dóna
al poble que l'aclama,
de suplicar no reposa
al sant la població:
Francisco, guardeu Anglesola,
sigueu el nostre intercessor.

El mes d'abril es caracteritza pels pelegrinatges. Aquest mes era tradició, des de temps immemorials, anar en pelegrinació a la Mare de Déu de les Sogues, a Bellvís, per tal de demanar pluja i protecció.

En el dia d'avui hi anava Sidamon, poble que acudia a demanar aigua a la Mare de Déu. D'aquests actes se'n deia ''fer la treta". És a dir, treien la imatge del seu lloc, del cambril, i l'exposaven en un lloc durant la novena. Normalment es ficava en una capella del claustre del convent. Els pobles solien anar-hi en processó, i quasi era normal que hi anés més d'un poble al dia, per fer l'acte més solemne. Consta que Bellvís i Sidamon feien la processó el mateix dia i això és degut, segurament, al fet que un dels dos té la imatge de la Verge i l'altre és el poble nadiu de qui la va trobar.

De l'Urgell Mare i Patrona
sigueu la nostra advocada,
aigua envieu-nos, Maria,
que estem en gran secada.

Selvanera va en aplec, el quart diumenge de Quaresma, a l'ermita de la Mare de Déu de la Soledat. Aquesta festa, encara vigent, ha esdevingut el tercer romiatge anual (els altres dos s'han fet el 21 de gener i el 5 de febrer), al qual hi acudeixen tant els fills del poble com de molts altres de la rodalia.

Es fa funció religiosa amb benedicció de terme, i s'acaba amb una participada i animada menjada de coca i beguda de mistela per part de tots els assistents.

El diumenge de Quaresma
prèviament assenyalat,
per l'aplec conjuminar-hi
amb honors de festa anyal,
de les terres més llunyanes
feien cap adelerats,
a l'ombrí de Selvanera,
de Guissona i Florejacs,
Palauet, Guarda-si-venes,
la Morana, Llor i Gra.