La dita popular assenyala com la "setmana dels barbuts" la que inclou els dies que se celebra la festa de Sant Pau ermità (dia 15), que passa per Sant Antoni (17), i que clou amb Sant Vicenç (dia 22), ja que la iconografia representa els tres sants amb llargues barbes, i el poble associa aquesta realitat amb freds molt vius, d'aquí la denominació d'aquesta setmana com la "dels barbuts". L'únic que no portava barba era sant Sebastià (dia 20), d'aquí que la dita popular digui d'ell que "reganyava" les dents a causa del fred d'aquests dies:

Sant Pau ermità porta el fred a sant Antoni,
sant Antoni allarga la mà i el passa a sant Sebastià,
sant Sebastià reganya les dents i el dóna a sant Vicenç.

S'hi poden afegir sant Maur (dia 15) i sant Fruitós (21), ja que també duien barba. La gent deia que aquests sants portaven el fred a la barba, per això aquesta setmana ha estat considerada com la més freda de l'hivern. El refrany ho representa prou gràficament:

Per la Setmana dels Barbuts
governen els tres germans:
tos, mocs i amagamans.

A Algerri nombroses cases del poble han celebrat la festa de Sant Pau Ermità fent festa en aquest dia.

A algunes cases els ve dels seus avantpassats, que van votar aquest sant, cosa que van fer a títol familiar. Altres van continuar la tradició, com és el cas de casa Borràs, donant pa beneït a l'església, la qual cosa feien per prometença. Els d'aquesta casa fins i tot tenien un altar propi a l'església dedicat a aquest sant. La gent l'ha anomenat popularment "l'altar Borràs".

Actualment, la festa continua celebrant-se amb l'assistència a l'ofici religiós de moltes de les famílies del poble.