La gent de pagès, i també els pastors de muntanya, invocaven sant Hilari per les serps. Els de la terra baixa per a lliurar-se'n, mentre que els pastors i la gent de muntanya li pregaven perquè fossin abundants, ja que les serps eren utilitzades com a remei (a les farmàcies es pot veure la serp com a símbol).

A Farrera de Pallars es veieren afectats per la pigota borda. La gent es posava a les crostes oli amb sofre. Alguns van quedar marcats. Els únics que no es van contagiar van ser els que menjaven sopa de serp. Cap d'ells no va agafar la pigota.

Altrament, quan trobaven una serp la mataven i la pujaven al tronat, on la penjaven per tal que s'anés assecant. Un cop era seca s'aprofitava la pell en cas de malaltia del bestiar. La picaven ben picada i la mesclaven amb la sal destinada als animals, i així preservaven (o guarien) de qualsevol mal el ramat.

Així mateix als infants que els sortien les dents, els posaven una bosseta penjada al coll amb un cap de llangardaix dissecat dintre, i d'aquesta manera s'evitava qualsevol mal a l'infant en dentar. Al mateix temps era una garantia que mai, en tota la vida, no els faria mal la boca. Diuen que els que havien portat el cap de llangardaix penjat, morien amb tota la dentadura sana.

A sant Gumersind se li canta:
Per tot lo pobre malalt
que sofreix enfermetat,
doneu, Gumersind sagrat,
remei sempre en son mal.