Tot i que a Catalunya el patró i el símbol dels enamorats és sant Jordi, també hi ha qui celebra el dia de Sant Valentí com el dels enamorats.

Potser aquesta festa arrenca de relacionar, en temps passats, aquesta data amb algun geni primitiu relacionat amb el retorn del bon temps i de la revifada vegetal gràcies a l'escalf del sol. Algunes dites d'aquest dia així ens ho fan pensar: Per Sant Valentí floreix el romaní, o l'altra que diu Per Sant Valentí, l'ametller a florir, en clara referència al floriment com a símbol d'esclat de vida, i que és relacionat amb l'amor. Algunes il·lustracions franceses ens presenten sant Valentí amb un sol a la mà, significant que és temps d'iniciar la florida els arbres, com a símbol d'aparellament, de galanteig.

Un fet que va ajudar a divulgar el nom i patronatge de sant Valentí l'hem de buscar al Palau Reial, tot seguint la creença que el famós cristall de Sant Valentí ajudava les parteres a infantar sense perill, quan una reina havia d'infantar anaven a buscar l'esmentat cristall a fi de que els protegís, i d'aquesta manera després del naixement d'Alfons XII, la seva mare féu emmarcar ricament l'esmentat cristall i es convertí en divulgadora d'aquest sant i dels prodigis que obrava en el part i en les relacions conjugals.

A Catalunya, però, el símbol de l'enamorament i de la rosa està arrelat el 23 d'abril, festa de Sant Jordi.