Segons la tradició popular, sant Palemó havia estat pastor abans de retirar-se a un monestir d'on arribà a ser abat, i on va continuar exercint la feina humil de pastor amb el ramat de la comunitat. Per això se l'invoca a fi de guarir el bestiar de qualsevol mal.

A la muntanya lleidatana se l'ha invocat perquè guareixi el bestiar de mal de melsa, i perquè aquest mal del bestiar no sigui contagiat a les persones, d'aquí que els pastors l'invoquessin amb aquest cant:

Los que mal de melsa pateixen
o es troben desmenjats,
promptament queden curats,
si a sant Palemó acudeixen.

En canvi a sant Higini, que assolí el soli papal de l'Església, se li canta una estrofa que ens parla de la seva alta dimensió:

Savis decrets va donar,
los quals són en benefici,
d'aquest sublim sacrifici
que es venera en l'altar.