A la Pobla de Cérvoles avui celebren el tradicional "besamà", que té lloc el dia següent de la festa de la Mare de Déu de la Jonquera, patrona del lloc.

A la tarda del dia 22 de novembre es toquen les campanes per anunciar el besamà. Es comença amb els actes religiosos pertinents. Es fa lectura de la lloa a la Mare de Déu de la Jonquera per un grup de persones que donen veu als personatges del text. Aquesta lectura es fa des de l'any 1989 i, després, en processó solemne es puja cap al cambril.

Aquesta manifestació de culte i veneració a la Mare de Déu patrona de la vila és, sens dubte, l'acte que convoca més assistents, ja que també hi acudeixen devots de les poblacions veïnes. La singularitat del besamà és la seva senzilla solemnitat. La processó del besamà està amarada de senzillesa i es basa en la relació filial entre una mare i els seus fills.

Des de fa uns anys, el besamà es repeteix en una cerimònia molt més senzilla, el diumenge següent al 22 de novembre, així els vilatans de fora vila que durant la festivitat de Nostra Senyora de la Jonquera, quan s'escau entre setmana, no poden assistir-hi, poden pujar al cambril i complir amb el ritual.

De l'aplec gros és la diada
que el dolç novembre fa florir;
joves i vells, vent i mainada
carrers mudats, balcons guarnits,
a la corrua enarborada,
pel carrer avall ens hem unit,
igual afany ens esmenava
igual deler, flama i desig.

La ciutat de Lleida té vot fet a santa Cecília, a la qual reconeix com a especial protectora de la ciutat en els moments difícils en què aquesta patia setge. Cada any en aquest dia, els paers, acudeixen als actes religiosos que se celebren a la catedral, i prèviament el Paer en Cap passa revista a la formació de la Guàrdia Urbana, cos que té aquesta santa com a patrona, com també la Paeria.

Un indret on ha rebut una gran divulgació aquesta santa és al poble del Tarròs, d'on n'ostenta el patronatge, i on anys endarrere s'hi congregaven gent afectada pels mals coneguts, en aquelles temps, com endimoniats i que cercaven el seu guariment.

Diu la tradició que aquesta santa va rebre potestat per a guarir aquells mals que més difícils eren de guarir per part de la ciència mèdica, és a dir: les malures d'embruixament. La societat d'anys endarrere va tenir veritables problemes en aquesta dimensió, i van ser molts els que foren assenyalats com a posseïdors d'aquests mals.

Al Tarròs a més de tenir aquesta santa com a patrona, s'hi venerava una veracreu que hom pensava que era fusta de la Creu en què va morir clavat Jesús. El dia de Santa Cecília, en què es considerava que el seu poder era més alt, hi acudia la gent que cercava remei al seu mal. En uns goigs del 1680 ja es reclama a la santa la seva intercessió.

Vostra imatge venerable
que és honrada aquí al Tarròs,
és terror per al diable
i llum pel qui acut a Vós;
Llucifer per vós s'espanta,
deixa l'home sa i normal:
Oh Cecília, Verge Santa,
preserveu-nos de tot mal.

A Senet de Barravés, on tenen aquesta santa com a patrona del poble, hi havia constituïda la confraria de Santa Cecília, i en el dia d'avui celebraven una processó a la qual assistien tots els confrares. Un cop acabada la processó passava un acordionista per tot el poble tocant el seu instrument per tal d'alegrar tothom i donar lluïment al dia. També Abella d'Adons té el temple dedicat a la santa i havia tingut llur confraria que celebrava el seu dia tal com ho hem contat de Senet.

Beders, Puiforniu i Son tenen santa Cecília com a patrona i encara avui la festa la celebren el 22 de novembre, també ho fan així a Montardit de Dalt en què la celebració consta de missa major i cant de goigs, a més de ballar el típic ball de l'Esquerrana, molt arrelat a la terra pallaresa, un ball que té un origen cavalleresc i senyorívol, car s'atribueix al fet que una filla, un fill, o el mateix comte de Pallars, sofrissin el defecte físic de la mancança d'un braç, i com que era molt afeccionada a la dansa s'hauria compost el ball de l'Esquerrana expressament per a pal·liar aquesta mancança.

Cantarem devotament
vostres goigs Cecília Santa,
puig de Déu Omnipotent
alcansàreu gràcia tanta;
adorem devotament
vostra imatge Verge Santa:
Guardeu al poble de Montardit
que amb tanta fe us canta.

Al terme de Ponts, entre terres de cultiu vora el camí que mena a Torreblanca, hi ha l'ermita rodona de Santa Cecília, que possiblement sigui l'ermita més petita del país, ja que només hi caben 4 persones. Aquesta construcció pot datar de principis del segle xii si no és anterior. Pot ser confosa amb una cabana de pastor. Amb tota seguretat aquell que s'hi acosti no en quedarà defraudat.

Artesa de Segre celebrava avui la tradicional fira de Santa Cecília, a la qual assistien un gran nombre de boletaires, però la fira més important d'aquesta data tenia lloc a Castelló de Farfanya. De la importància d'aquella fira ens en parla el fet que tenia una durada de 24 dies seguits i que anava del dia de Santa Cecília al dia de Santa Llúcia, ambdós inclosos, a més de la vigília del primer dia i el següent del darrer.