Santa Madrona, que segons la tradició era filla de terres catalanes, ha tingut molta acceptació en les nostres comarques del Solsonès, l'Urgell i la Segarra, indrets on en aquest dia s'han celebrat actes en honor seu.

A nivell més ampli cal dir d'aquesta santa que ha estat invocada per a demanar pluja en temps de sequera, i en aquest aspecte l'estrofa dels seus goigs és prou eloqüent:

I quan, pels nostres pecats,
estan els camps molt eixuts,
per ella tots els sembrats
d'aigua són socorreguts.
Molt més fa del que diguem
la nostra santa patrona,
que tenim en aquest poble
Verge i singular Madrona.

Un indret del Solsonès porta, precisament, el nom de Madrona. Aquest lloc compta avui amb una quarantena d'habitants que viuen disseminats en les masies tan típiques d'aquesta terra. El seu terme és travessat pel riu que porta també el nom de la santa.

Durant molts anys, el dia 15 de març s'ha celebrat solemnement la festa de Santa Madrona i les cases d'aquesta contrada que per alguna causa havien d'enviar filles a servir pregaven de manera especial en aquest dia a la santa (que fou serventa esclava), per tal que els fes trobar bons amos que no maltractessin ni escandalitzessin les seves filles. Així mateix les cases que necessitaven llogar alguna minyona demanaven a santa Madrona que les trobessin bones.

La menja d'avui era encetar la botifarra del porc que s'havia matat a cada casa als volts de Nadal, i que la dita popular contemplava en les següents expressions:

La botifarra més bona, encetada per Santa Madrona.
La bona botifarra, a mig març vol ser encetada.

Per Santa Madrona, la botifarra i la llonganissa comença a ésser bona.

A Anglesola en el dia d'avui pel matí se celebrava una missa i per la tarda es feia una processó pels carrers, així es commemorava la festa de la santa compatrona de l'església parroquial de la població.

Vulgarment se l'anomenava festa de les noies, ja que si una noia volia estrenar un vestit d'estiu, aquesta era la festa assenyalada per a fer-ho.

La parròquia de la Manresana celebrava la festa major d'hivern en honor de santa Madrona. Sobre aquest dia hi havia una dita molt popular que es cantava, normalment, la vigília de la festa. Significava que mentre ells farien festa els de Sant Ramon haurien de treballar.

Demà és Santa Madrona,
xirivit, xirivit, pom, pom
farem la vergonya
als de Sant Ramon.

Malgrat aquesta cantarella, el dia de Sant Ramon Nonat, la situació era tot just a l'inrevés: mentre els de Sant Ramon feien festa els de la Manresana havien de treballar. Més endavant la Festa Major ja es va fer conjuntament.

La dita popular anuncia per aquest dia l'arribada de les orenetes amb aquesta dita:

Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora.