Bellpuig és la vila on aquest dia, divendres abans de Passió, pren més protagonisme de totes les terres de Lleida i de Catalunya sencera l'inici de les manifestacions i de les celebracions de la Setmana Santa amb la festa dels Dolors. A Bellpuig el Divendres de Dolors té una dimensió especial, s'hi fa una de les commemoracions més tradicionals i antigues de casa nostra, on s'hi barregen els caràcters cultural i religiós, de la qual cal destacar la Magna Processó Penitencial que s'inicia a les 22 hores d'aquest dia, i que partint de l'església de Sant Nicolau fa el seu recorregut per diversos carrers de la població, que es veuen desbordats per poder encabir els milers i milers de persones que, procedents de diversos i llunyans indrets, converteixen aquesta processó de Bellpuig en la més multitudinària del territori català, i que encapçalen els Armats precedits de l'Àngel.

Aquesta processó té una durada de tres a quatre hores i és d'allò més solemne i majestuós que avui es pot trobar. La vivència personal en aquest acte sacre del divendres anterior al Divendres Sant és inesborrable. Els carrers són plens de gom a gom. L'Àngel, els Armats, el pas de l'Oració o el Sant Crist; el pas del Natzarè, el pas del Trobament o la llum de les atxes; el Gran Crist, el pas del Calvari o el pas de la Verge dels Dolors, el qual arriba curull de llum, tot, tot, pren en aquesta nit una dimensió devocional inimaginable que penetra fins al fons del moll dels ossos.

Per adobar-ho solca l'aire el so del cornetí, i una llambregada recorre l'espina dorsal dels assistents. Això és quelcom més que paraules, que una simple processó...

La preparació, però, va des del dissabte abans de la domínica de Passió, en què es comença un solemne septenari a Maria Santíssima, fins al mateix dia dels Dolors. Consisteix en la meditació sobre els Set Dolors, amb sermons i cant del Stabat Mater, que es canta cada dia en record de cadascun dels Dolors de Maria. Reproduïm el primer i el setè:

Lo primer que us ferí
fou la veu de Simeó
que en misteri us va predir
de vostre Fill la passió.
En sentir-ho atravessada
quedàreu de gran dolor:
De Bellpuig sou advocada
oh mare del Redemptor.
El setè dolor destrossa
vostre cor sens pietat
al deixar dintre la fossa
de Jesús el cos sagrat.
Quedant Vós desemparada
puix n'era tot vostre amor:
De Bellpuig sou advocada
oh mare del Redemptor.

Les vigílies de la gran festa dels Dolors s'efectua una capta per les cases per recollir les almoines que els devots de la Mare de Déu tenen a bé lliurar per a contribuir a les despeses, tant del septenari com del dia principal, i els encarregats de fer-ho són les corresponents juntes dels cinc passos, repartides pels carrers.

En acta de l'Ajuntament consta el nomenament oficial de la Verge dels Dolors com a patrona de la vila, ja que anteriorment només ho era de la seva capella, i fou amb aquest motiu que es convertí en festa oficial de Bellpuig.

El dia festiu dels Dolors s'inicia amb una missa matinal a la parròquia. Quan arriben dos quarts d'onze, la Junta de la Congregació dels Dolors es reuneix davant de l'Ajuntament i amb la banda de música i els membres de l'esmentada junta van a buscar els priors als seus domicilis, on aquests s'esperen fins que els van a buscar.

Des de la casa dels priors se surt mitja hora abans de l'inici de la missa solemne, i obre la comitiva la banda de música que va tocant, seguida de la Junta de la Congregació i els priors. La comitiva s'adreça a l'Ajuntament on els espera la Corporació Municipal a la porta de la Casa de la Vila. L'alcalde, acompanyat de la seva esposa, els saluda i presenta els altres membres del consistori, i un cop fet això la comitiva reemprén el camí vers l'església. L'alcalde obre la comitiva, seguit de la banda musical i en companyia de la Junta de la Congregació, i darrere segueixen els restants membres del consistori i els priors.

La missa solemne i concelebrada comença a dos quarts de dotze, i és cantada per l'Orfeó. Arribat el moment es fa lliurament als senyors priors dels seus títols i en acabar la missa, priors, priores, autoritats i poble van a venerar la Verge al seu cambril fent l'ofrena de flors.

Acabats aquests actes es fa el retorn, que encapçala la banda de música i amb el mateix ordre que a l'anada, acompanyant el consistori fins a l'Ajuntament on es queden, i la música segueix acompanyant els priors fins al seu domicili.

A la tarda, a les cinc, es torna a buscar els priors i, com al matí, la comitiva s'adreça al temple on se celebra la funció en honor de la Verge Dolorosa, amb sermó final a càrrec del mateix orador del septenari.

Després són portats els estendards als domicilis dels nous priors. A l'ofici tres infants recullen l'estendard dels capellanets i tres noies el de les nenes blanques.

A la nit, a les nou, es fa repic de campanes. A la mitja hora surten els Armats i es fa la concentració de tots els passos al lloc indicat. Així mateix, la Junta de la Venerable Congregació, acompanyada amb música, anirà a recollir els senyors priors, per començar a les deu la solemne processó penitencial que ja s'ha descrit. En tot el recorregut es pot contemplar com, en tots els balcons i finestres, hi ha el símbol il·luminat de la Dolorosa, amb el cor traspassat per set espases de dolor.

Cal afegir que la devoció als Dolors de Maria pel món cristià la van estendre els pares servites, aprovada per Innocenci IV, que va escampar per l'occident un vertader eixam de congregacions dels Dolors, com un tercer orde amb el format de novicis i professos, pregàries i penitències per a seglars. Sembla que el 1724 era ben constituïda la congregació a la vila, tot i que la data de fundació cal buscar-la l'any 1704.

Sapiguem com vivien aquesta tradició anys endarrere, i fem-ho amb la descripció que Serra Boldú ens fa en el seu Calendari Folklòric de l'Urgell de la festa del 1914. Diu:

"La cera que es crema a l'altar major durant els oficis del matí i tarda és pagada pel prior i priora, per parts iguals, i cosa que és abundosa. A la processó de la nit, el prior porta un pendó de la Mare de Déu dels Dolors i paga la cera de tots els qui l'acompanyen, als quals ha cercat d'entre els parents, amics i coneguts; la priora porta una imatge del Sant Crist i fa cosa semblant amb les dones que hi porten atxa. Aquesta imatge i aquell pendó, que durant les funcions de l'església han estat exposats a la barana del presbiteri, després de l'ofici de la tarda són portats, respectivament, a la casa de la priora i del prior, i els col·loquen al balcó, on són il·luminats amb dues atxes, o llums, fins a l'hora de la processó.

"Quan han tocat les darreres batallades del senyal, la música, amb els armats, van a casa del sacerdot de la Congregació a cercar a ell i als capellanets que allí es congreguen; són una gran cobla de nens de cinc a deu anys, revestits, de sotana, sobrepellís i bonet, els quals duen l'escut dels Dolors penjat en una àmplia cinta. Sense aturar-se més temps que el precís per arreplegar-se, i tot tocant la música una airosa marxa, van a casa del prior, qui despenja el pendó i s'incorpora a la comitiva amb tots aquells als quals ha facilitat atxes perquè l'acompanyin; d'allí van a fer el mateix amb la priora i acompanyantes, i ja amb tanta de gent, tothom amb les atxes enceses encara passen per les Germanes Carmelites o col·legi, les quals tenen cura del repartiment d'atributs dels Dolors i organitzar una colla de nenes, vestides de blanc, i així, en animat cercavila, fa que tothom s'aboqui als carrers a contemplar tan vistosa entrada de processó, la qual després s'organitza, seriosament, a l'església parroquial, on s'hi afegeixen les autoritats, innombrables devots que porten atxa per pròpia voluntat, els nois o bé homes que porten els pendons de les sibil·les, cada túmul o pas amb les seves vestes sent el de la Mare de Déu el més ricament abillat, i aquells que han fet promesa de portar un Sant Crist a peu nu, altres penitents, descalçats, amb vesta i cucurulla, precedeixen a la Mare de Déu caminant a recules, braços en creu, amb una atxa en una mà i un Sant Crist a l'altra.

"Recorren amb cercles els principals carrers de la vila; i quan ha acabat, la música deixa els priors a llurs respectives cases, des d'on s'acomiaden els que han anat a acompanyar-los amb atxa, tot fent una copa i puro els homes i duent-se un grapat de confits les dones".

L'exposició de Serra Boldú és detallada i rica, i ens ha transportat fins l'any a què ell fa referència. Ara només cal que hom s'arribi a Bellpuig a veure i viure com es desenvolupa avui. L'exposició global ha estat extensa, però l'arrelada tradició de Bellpuig en aquesta manifestació s'ho mereixia.

Rosselló de Segrià també ha tingut molta devoció i un fort arrelament vers la Mare de Déu dels Dolors, fins al punt que es va constituir una confraria sota aquest nom, a la qual hi pertanyien quasi totes les dones casades. La finalitat d'aquesta era, sobretot, tenir cura de tot el que fes referència a la Mare de Déu dels Dolors. Tenir-ho tot ben net. Comprar el que fes falta. Preparar les processons, novenaris, tridus i tots aquells actes que es fessin en honor i devoció de la Dolorosa.

Així mateix, ens consta la predisposició d'aquesta confraria per ajudar a remeiar totes aquelles situacions que es donessin a la població que tinguessin caire dolorós. Ajudar els malalts, confortar moribunds, cercar ajut per als pobres, etc., etc.

També a Arbeca hi havia confraria sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors la qual, el divendres anterior al Divendres Sant, celebrava la processó, una de les més importants de la vila.