Sant Nicolau de Bari, bisbe; Majòric, màrtir; Emilià, metge; Policroni, prevere, màrtir; santa Asèl·lia, verge; Dionísia i Leòncia, màrtirs; Gertrudis i Basa, abadesses; Maria del Carmen Sallés, fundadora

El dia 6 de desembre se celebra la festa de Sant Nicolau, i era general que els infants, o nois, celebressin aquest dia ja que es tenia per patró de la mainada o dels escolars. Aquesta festa i la seva tradició encara la vaig viure plenament en la infantesa i conseqüent etapa escolar. A Puiggròs tota la quitxalla, amb postisses barbes de cotó fluix, feia capta per la població, arreplegant per fer un berenar, mentre s'anava cantant reiteradament la següent cançó suplicatòria demanant quelcom per a la capta:

Caritat, senyora,
caritat, si us plau,
que venim de Roma
i en portem corona
de Sant Nicolau;
panses i figues
nous i olives
i tot el que vulgau,
caritat, senyora,
caritat, si us plau.

A Àger també feien la capta; era costum donar-los un gall perquè se'l mengessin per berenar. És una de les poblacions on la festa de Sant Nicolau encara se celebra i la mainada passa pel poble fent la capta, però malauradament avui ja queda molt poca quitxalla als pobles.

Una de les persones que més va treballar a la població per conservar les tradicions, i que va ser molt sensible en aquestes qüestions és el mestre, Andreu Farran, i també el farmacèutic Eduard Finestres.

A Àger, la lletra de la cançó ja recollida anteriorment continuava d'aquesta manera:

A davall del codonyer
jo no sé si hi haurà res,
violet sant Pere
violet sant Pau,
que venim de Roma
i portem corona
de Sant Nicolau.
Panses i figues,
nous amb olives
i tot el que vulgau
per a Sant Nicolau.

En aquesta vila, a més d'aquesta cançó, era l'únic poble que anaven alternant amb altres cançons com El Rataplam, Els gnoms de les muntanyes, El Ribiribiví, El Pere Gallarí o Els Tres Tambors.

A Camarasa la mainada per fer la capta duien un cove per anar-hi posant tot el que els donaven, a més de dur un gall i una gallina penjats a l'estendard que obria la comitiva, que els havien donat les cases fortes. Si en alguna casa els donaven algun dineró molt millor, però això no era gaire habitual. La cançó que cantaven deia:

Virolet sant Pere
virolet sant Pau
els xiquets fan festa
per sant Nicolau,
bisbe de pau.
Panses i figues,
nous i olives
i tot el que vulgau.
Caritat, senyora,
caritat, si us plau,
que venim de Roma
i portem corona
de Sant Nicolau.

Per la seva banda a Cubells era típic donar-los alguna botifarra, ous, fruita seca i alguna altra cosa. La cançó que cantaven aquí era diferent. Diu així:

Nicolet sant Pere
nicolet sant Pau,
els xiquets fem festa
per sant Nicolau.
Panses i figues
nous i olives
i tot el que vulgau,
adéu-siau, sant Nicolau.
Passarem per la plaça
tot ho trencarem,
que de plats i olles
no n'hi deixarem.
Al calaix del calaixó
fica nous al cistelló.
La catxutxa em penja,
la catxutxa em cau,
caritat, senyora,
caritat, si us plau,
doneu-mos la paga
i, adéu-siau.

Quan ja havien passat per la plaça, llavors canviaven aquella estrofa i deien:

Hem passat per la plaça
tot ho hem trencat,
de plats i olles
no n'hi hem deixat.
Al calaix...

A Vilanova de la Barca, a cal Templa, una casa benestant, avui pagaven el pa beneït, o millor dit, coques, que les majorales del poble en sortir de missa tallaven i repartien entre tots els assistents. També aquí la quitxalla passava durant el matí a fer la pertinent capta, i cantaven la popular cançó ja descrita, però que ells l'acabaven amb un:

Quatre de pa, quatre de vi,
si voleu que cantem més,
porteu figues, porteu figues,
si voleu que cantem més,
porteu figues i diners.

L'avantatge que tenien la quitxalla de Vilanova de la Barca sobre els dels altres pobles és que un cop cantada la cançó els de casa Templa solien emplenar-los les cistelles de coca o pa beneït, amb la qual cosa la mainada ja tenia el berenar assegurat.

Entre moltes altres poblacions, aquesta festa era intensament celebrada per la quitxalla de la Fuliola, Tàrrega, Maldà, Linyola, Sant Llorenç de Morunys on avui feien la processó de les guilleumes, i que consistia a dur una espelma lligada al cap d'un pal o canya, envoltada d'una paperina blanca i si podia ser de color millor, i passaven en una mena de processó desordenada pels carrers del poble quan ja era fosc i la claror bellugadissa de les guilleumes il·luminava els carrers foscos, generant un espectacle poc corrent en un poble de muntanya, i Rocafort de Vallbona, on la canalla abans de menjar-se el gall cantava:

Pobre gall, estàs perdut,
després de tanta tabola,
voldríem que la cassola
t'agradés com a taüt;
ja n'estem ben previnguts
per a fer-te el funeral,
amb incens de pebre i sal
que és la millor confitura,
i nostre ventre sigui ta sepultura
i el porró el nostre estendard.

Bellpuig, a més de la capta de la quitxalla, celebra aquest dia de manera especial car la seva parròquia és dedicada a l'advocació i el patronatge de sant Nicolau. Precisament anys endarrere, la Festa Major se celebrava el dia d'aquest sant.

En l'àmbit religiós havia sigut una festa tan gran per a la vila de Bellpuig que havien assolit el privilegi de celebrar processó amb la custòdia i el Santíssim pels carrers en aquest dia, cosa impensable en qualsevol lloc fora de la diada del Corpus.

La gent de Boí fa aplec a l'ermita de Sant Nicolau. Anys endarrere tota la població hi anava caminant o en cavalleries; els temps actuals han dut el vehicle com a mitjà per anar a l'ermita. Al matí tenen lloc els actes religiosos i el cant dels goigs, i després la "sangria" i la coca per a tothom. Un cop menjada la coca, la gent va al llac de Llebreta on es fa un dinar col·lectiu i de germanor. La menja típica del dinar és la llonganissa, que abans era coneguda com la de sant Nicolau, ja que a la matança del porc ja es feia una llonganissa especial per a aquest dia.

En esta santa capella
vos venim a visitar
perquè els fruits de la terra
vos dignau conservar;
i en totes necessitats
socórrer-nos sempre vullau:
Siau nostre intercessor
gloriós Sant Nicolau.

Naens manté la tradició de fer una romeria a la capella que tenen dedicada a sant Nicolau, la qual han arranjat darrerament, i on assisteix un gran nombre de gent. Així mateix Corroncui havia celebrat aplec en honor d'aquest sant en la capella que li tenien dedicada.