El primer diumenge de setembre té lloc el gran aplec a l'ermita de Sant Llubí, al terme de Millà. En aquesta ermita s'hi celebren dos aplecs anuals, un el primer diumenge de juny, el qual no té tanta transcendència, i per això a nivell familiar l'anomenen la festa de Sant Llubinet.

L'altre aplec, que és el gros, se celebra el primer diumenge de setembre, i a més de la gent de Millà i dels Masos de Millà, arriba gent d'Alberola, d'Algerri, d'Alfarràs, Balaguer, Àger i fins i tot d'Aragó. Els de Millà abans hi pujaven en processó. Els llibres del Comú registren que aquesta processó ja la celebraven l'any 1500.

Los de Millà amb devoció
per son patró us veneren
i alcançar, per vós, esperen,
la divina protecció;
implorant vostra potència
amb efecte fervorós:
Guardeu-nos Llubí gloriós
de mal de coll i esquinància.

Abans era tan nombrosa la concurrència en aquest aplec que era necessari matar trenta corders per donar dinar a tothom, ja que s'hi reunia una veritable multitud. Eren milers les persones que hi acudien, vingudes de totes bandes, i que més de tres-centes cavalleries s'encarregaven de dur, normalment dones, quitxalla i vells.

Molta gent portava vots a sant Llubí en agraïment per alguns favors rebuts i en compliment de prometences. A aquest aplec hi venien, també, els torronaires, els donadors de cartes, els venedors de begudes i un llarg reguitzell de diferents venedors pel fet de ser un aplec molt gran.

Avui ha decaigut aquella enorme concurrència, tot i això són nombrosos els assistents, encara que no tots s'hi queden a dinar, ja que n'hi ha que marxen a dinar a casa.

La data de l'aplec és una data que també marca pauta dintre del viure quotidià i tradicional de la gent dels Masos de Millà, ja que aquests es troben a l'ermita de Sant Llubí per passar comptes. Aquesta tradició continua viva després de 200 anys. La cosa acaba amb un àpat, ja que hi porten un gran nombre de quilos de carn que es mengen entre tots (el pa se'l porten), i només poden acudir-hi els homes, les dones es queden a casa, menys dues que hi van per cuinar.

El primer diumenge de setembre també se celebren de cap a cap de les nostres terres molts aplecs marians, no endebades el fet que el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, i festa per excel·lència de les marededéus trobades, sigui dia laborable, fa que moltes d'aquestes celebracions i aplecs s'avancin al primer diumenge de setembre.

Entre altres avui es fa aplec a la Mare de Déu de la Cova de l'Albi, que rep la visita de tota la població en el seu bell paratge natural a la vora del riu Set. A la Mare de Déu de Soler de Clariana de Cardener, amb aplec a la seva capella. A la de Carrassumada a Torres de Segre. Així mateix el primer diumenge de setembre (o el dia 8 si s'escau en diumenge) se celebra l'aplec a la Mare de Déu del Boscalt a Ansovell, en el bell marc que ofereix la Serra del Cadí. A la de Solés de Tiurana, on abans es feia la clàssica pujada d'acció de gràcies per les collites, i que actualment en quedar el poble negat sota les aigües serveix per aplegar els veïns i celebrar la Festa Major, i també a la Mare de Déu de l'Horta a Ivars d'Urgell, on al matí, abans de la missa que té lloc a l'aire lliure davant de l'ermita, es fa la processó amb la imatge de la Mare de Déu que arriba fins a la creu. Per la seva banda els infants hi acudeixen amb vestits típics i fan les pertinents ofrenes. Una estrofa dels seus goigs canta:

Ivars i el seu veïnat
a l'ombra vostra descansa,
amb segura confiança
d'ésser per Vós consolats;
per ço en Vós sempre ha trobat
en ses necessitats socors:
Gràcies vos donem, Senyora,
Ivars i els demés devots.