A Vilanova de la Sal és molt venerat sant Joan d'Organyà, fill de Bellcaire, i primer abat del Reial Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Caresmar opina que el fet de denominar-se "d'Organyà" és a causa del fet que descendia d'aquesta noble família, però no per haver nascut en aquesta població ja que sant Joan d'Organyà era natural de Bellcaire d'Urgell.

La devoció a aquest sant, conegut també com "El Sant Cap", és molt arrelada a Vilanova de la Sal i a altres pobles de la rodalia. Molts han estat els devots que han acudit fins aquí des de llunyanes comarques per implorar l'auxili del Sant Abat, nom que li pervé de ser cap de la comunitat premonstratesa quan es van establir aquí el 6 de gener de 1159.

La vida d'aquesta comunitat tenia com a base la pregària i el silenci, no menjaven carn en tot l'any des de la festa de l'Exaltació de la Santa Creu fins a la domínica de Resurrecció, i només menjaven un cop al dia després de pondre's el sol.

El jaç per a dormir la comunitat era de palla, però es diu que sant Joan dormia damunt d'uns feixos de sarments, i que aquests cada any en arribar el bon temps borronaven. Aquest fou un dels senyals amb què s'indicava la santedat d'aquell home.

Per la seva manera humil de ser va presentar la renúncia al càrrec d'abat moltes vegades, però no l'acceptaven. Ho aconseguí el 1172, després de 14 anys de ser-ho.

Sant Joan moria el 8 d'abril de 1193, i per això és en aquest dia que se celebra la seva festa.

El fet que se'l conegui amb el sobrenom del "Sant Cap" és perquè després de la seva mort es van repartir moltes relíquies per diferents llocs que les van demanar, i foren molts els fidels que arribaven fins aquí per conèixer el lloc on va viure i va pregar tot demanant la seva gràcia. Els seus seguidors, per satisfer el desig dels fidels que arribaven, aixecaven fàcilment la tapa del sepulcre, en treien el cap i el presentaven a la pública veneració.

Sant Joan d'Organyà va iniciar la seva vida vivint en una cova que ell mateix havia excavat, després en unir-se-li deixebles fou quan es consolidà el que seria el monestir premonstratès de Bellpuig de les Avellanes, l'únic de l'orde a Catalunya. La vida premonstratesa va acabar-se en aquesta zona l'any 1835, moment en què el monestir vivia encara plena eufòria i vitalitat.

Durant la guerra van desaparèixer les restes del sant i es localitzaren a Balaguer, després feren cap a Organyà i, al final, s'aconseguí el retorn a la terra d'on havien sortit i on ara reposen, concretament a la seva església.

Sant Joan d'Organyà, dit popularment "El Sant Cap", ha estat votat pel mal de cap i se li canta:

Contra pestilència i fam
sou principal advocat;
també en la esterilitat
de vós pluja alcansam;
per dolors de cap curar
se troba remei en vós:
Joan de Organyà gloriós
vullau-nos sempre ajudar.

A Llobera de Solsonès, en aquest dia se celebra la festa dels Pubills, una tradició ben particular que comporta una festa que dura tot el cap de setmana, i que reuneix un gran nombre de comensals al voltant de la taula, on tots els pubills van uniformats. Camisa blanca, armilla i llacet al coll, del mateix color que els tovallons.

Direm, per a la gent jove que potser no coneix aquesta paraula que un pubill és el que es casa amb una pubilla. La pubilla és la filla única o més gran d'una casa de pagès tradicional. Si és un noi s'anomena hereu.