Tot i no pertànyer a les terres ponentines cal mencionar la festa de la Misteriosa Llum, a Manresa, baixada des del cim de Montserrat fins a la capital del Bages, allà al segle xiv que posà punt final a una disputa entre el comú de Manresa i el bisbat.

De santa Irene es diu que era catalana i filla d'un moliner, per això les dones de les nostres terres que anaven a moldre en van fer la seva patrona perquè les guardés dels perills tant del bandolerisme com dels atacs dels mateixos moliners, que es creien amb llicència i llibertat de tot al molí. Prou cançons ens parlen de molineres de farina i de la pols que aixecava l'aire. N'ha pervingut el record d'aquest patronatge tant al Pallars Jussà (vall de Manyanet) com al Solsonès (vall d'Ora), on aquesta santa representava la puresa i la virtut femenina. Se li canta:

Mireu des de l'alta glòria
la Catalunya estimada,
tingueu de ses filles memòria
que us prenen per advocada;
puix és vostra virtut tanta,
defenseu-les en tota hora:
Irene, verge sagrada,
de les molineres, protectora.