● Condicions físiques i d’accessibilitat:

La ruta en sí té una longitud de 16 km (només anada). La tornada es pot fer pel mateix camí (en total 40 km) o baixar pel Coll d’Orenga i la Vall d'Ariet (56 km). La primera modalitat té un desnivell positiu de 1.100 m i la segona modalitat de 1.600. Cal estar avesat a fer aquest tipius Algunes de les parades són les mateixes que a l’activitat anterior, però se n’hi han afegit algunes altres:

Inici de la ruta – Vistes al conjunt del paisatge: El punt de partida ofereix una panoràmica del mosaic de camps, matollars i boscos. És un bon lloc per introduir els temes de la ruta: el foc, la regeneració i la transformació del món rural. Es pot parlar del paper del clima mediterrani i del risc d’incendis en paisatges cada vegada més densos i abandonats.

Parada 1 – El corral del llop: arquitectura i coexistència: L’antic corral de pedra seca conserva una estructura singular de protecció contra el llop, amb murs alts i un sistema de pedres a la part alta que dificultava l’accés de depredadors. Es tracta d’un testimoni de l’arquitectura ramadera tradicional i de la manera com les comunitats s’adaptaven al medi i a la presència de grans carnívors. La seva bona conservació permet explicar com aquestes construccions formaven part d’un paisatge funcional. Al llarg de tot el recorregut es passa per altres antics corrals, testimonis de l’activitat pastoral que va modelar aquest territori. Amb l’abandonament de la ramaderia extensiva, moltes d’aquestes estructures han quedat en desús, i amb elles, també la gestió del mosaic agroforestal.

Parada 2 – Corrals i parets de pedra seca: Restes d’antigues infraestructures ramaderes. Les parets i tancats ens parlen d’una activitat que mantenia el paisatge obert i divers. Amb la desaparició dels ramats i l’abandonament del camp, el bosc ha anat envaint els antics prats. Aquest punt convida a parlar del paper de la ramaderia extensiva en la prevenció del foc, a més d’analitzar la dinàmica d’invasió dels espais oberts per part de la vegetació després de l’abandonament de terres de cultiu i pastures.

Parada 3 – El bosc cremat i el rebrot: Entre troncs negres es veuen rebrotsd’alzina, matolls com l’argelaga o el romaní i també hi creixen alguns individus de pi blanc aïllats. Aquest punt permet explicar les estratègies de regeneració de les plantes mediterrànies i reflexionar sobre el paper del foc com a procés natural, diferència d’estratègies de rebrot segons les espècies (les més dominants sobretot que son pi blanc i alzina). Per una banda, les alzines rebroten de soca-rel el que permet una menor erosió i una recuperació més ràpida del bosc. Per contra, l’adaptació del pi blanc als incendis és “esclatar” les pinyes i brotar de pinyó, amb un creixement més lent i una recuperació lenta del bosc. A més, els pins cremats, al no recuperar-se acaben tombant-se i sovint aixecant una massa important de terra i arrels que afavoreix l'erosió.

Parada 4: Canyet de carronyaires: Des de l’Associació d’Agroturisme d’Alòs de Balaguer s’ha muntat aquest canyet com atractiu turístic. S’explica la relació entre aquests ocells i la ramaderia extensiva i la dependència dels uns i altres. 

Parada 5: Corral de Pifanyo. El corral del darrer pastor de Sant Mamet. És una instal·lació que res té a veure amb els corrals i pletes vistes fins ara. Malauradament, per desavinences amb els veïns d’Alòs i l’Ajuntament el ramat va marxar a començaments de segle.

Parada 6: Mines de bauxita dels Coms: Com a curiositat s’explica el funcionament d’aquestes antigues mines de bauxita (se'n fa alumini) avui totalment abandonades.

Parada 7: Cim de Sant Mamet. Des de dalt el cim, i amb l’ajuda de fotos aèries de mitjans del S.XX es fa una interpretació de l’evolució del paisatge al vessant sud del Montsec de Rúbies (la vista és espectacular). Éns centrarem sobretot en veure com ha evolucionat la superfície forestal. Se’n expliquen les possibles causes i les repercusions que aquest fet pot tenir a nivell mediambiental i social. Les causes segurament són múltiples, com abandonament rural, conreus abandonats, manca de ramaderia extensiva, desaparició d’activitats que comportaven la tala del bosc (carboneres, llenya, fusta …). Les conseqüències són la uniformització del paisatge, amb desaparició d’espais oberts el que comporta pèrdua de biodiversitat i problemes en la gestió dels grans incendis forestls.

Parada 8:Poble abandonat de Perauba (opcional): Cas que s'opti per la ruta llarga (tornada per

la Vall d’Ariet) es farà una parada al poble abandonat de Perauba. Es farà una explicació sobre

els darrers habitants del poble i les causes de l’abandonament d’aquest i d’altres pobles del

Montsec.