Lleida celebra, organitzat per l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, al capvespre de la vigília de Sant Jaume, la tradicional romeria dels Fanalets, a la qual acudeixen els infants de la ciutat portant fanalets encesos que recorden el moment en què, el vespre d'un llunyà dia, van sortir els infants d'aleshores portant-los per fer llum a sant Jaume. És la festa més original i pròpia de la ciutat. Una festa de caire popular i religiós que té el seu fonament en una antiga llegenda que s'ha transmès de pares a fills.

Segons la seva narració, l'apòstol sant Jaume peregrinava per terres d'Espanya per donar a conèixer l'Evangeli i en un d'aquests viatges va arribar a les terres lleidatanes. El bon home venia de la banda de Saragossa i va arribar fins aquí acompanyat pel seu ruquet.

En arribar a l'actual Butsènit el sant parà per fer un mos ja que el sol de la tarda baixava ràpid i aviat es faria fosc, i volia reposar forces. Des d'allí veia, al lluny, el portal que donava accés a Lleida venint per aquell costat, el portal de Sant Antoni.

Mentre menjava el bocí de pa sec que duia, i el ruc menjava l'herba que creixia per allí, va pensar que entraria a la ciutat per passar la nit a cobert en algun hostal. Reprengué el camí ja fosquejant, i de cop sentí una forta fiblada al peu. El bon home ja veié que s'havia clavat alguna cosa, però com que ja fosquejava va decidir no entretenir-se a mirar de treure's la punxa que s'ha-via clavat i va optar per fer via i arribar a la ciutat abans no tanquessin els portals.

Entrà pel portal de Sant Antoni i anà endinsant-se a la ciutat tot buscant un hostal. El peu cada vegada li feia més mal, fins i tot el tenia inflat.

Quan va arribar a la cruïlla del carrer que ell seguia amb la del carrer que s'enfilava vers la ciutat que era a dalt, el bon sant ja no es podia aguantar del mal que li feia el peu, amb la qual cosa va optar per asseure's en un pedrís que hi havia i treure's aquella punxa que tant dolor i malestar li causava.

El bon sant així ho va fer, però com que la nit ja era tancada i tot era negre com una gola de llop, no hi veia un borrall.

Fou en aquest moment que es va produir el fet excepcional i la llegenda ens en dóna dues versions. La primera ens diu que va baixar la Mare de Déu i uns àngels del cel que van fer llum al sant perquè es pogués treure la punxa:

Sant Jaume ve de Galícia
s'atura al Peu del Romeu,
baixen els Àngels amb llum per treure's
una punxa que té al peu.

Mentre que la segona conta que foren els infants que van acudir amb fanalets a fer llum a l'apòstol que així es va poder treure la punxa i seguir el seu camí. El bon sant agraït va beneir la ciutat, li va augurar tota mena de benaurances, i d'una manera especial als infants que havien acudit en el seu ajut:

Sant Jaume ve de Galícia,
Sant Jaume ve d'Aragó,
portant als fills de Lleida
la fe de Nostre Senyor.

Tots els anys, cada 24 de juliol al vespre, vigília de Sant Jaume, els infants lleidatans surten amb els fanalets encesos i acompanyen en romeria la imatge del sant.

En record d'aquell fet, en aquella cruïlla de camins s'hi va construir una capella. Aquell lloc és conegut per tots els lleidatans amb el nom del Peu del Romeu, i tot fill de Lleida l'estima i se'l sent seu.