Des de l'any 1481, gairebé de manera ininterrompuda, a la capital de la Segarra es fa la representació de l'obra litúrgica "Crist Misteri de Passió".

A finals del s. XIV era costum representar a l'església de Santa Maria de Cervera, de manera popular, un Misteri de la Passió. L'any 1488 els paers de la vila encarreguen als preveres de fer La Passió.

Ens els seus inicis, els sacerdots interpretaven tots els papers, fins i tot els femenins.  
El Concili de Trento (1545-1563) prohibí tot acte no litúrgic a l'interior dels temples. En fer-se efectiva aquesta disposició, les representacions de La Passió se segueixen fent a l'exterior del temple, a la plaça de la Sebolleria. Els interprets ja no són els sacerdots, sinó la gent del poble.
Les cròniques de l'Edat Mitjana descriuen que les representacions de La Passió atrauen "innombrables munió de gents de fins contrades llunyanes i tots estaments"

Arribat el s. XX, les representacions varen passar a l'interior dels teatres, fins que la Guerra Civil posà un parèntesi obligat a l'escenificació d'aquestes tradicionals manifestacions religioses populars.
Acabada la Guerra, es reprenen les representacions i en l'arribada de la democràcia, també es fan en català.

Dites popupals referents a la Setmana Santa:

• La Setmana Santa per l'abril, fa l'any gentil.
  
• La Setmana del Ram renta tos draps, que per Setmana Santa, pluja a manta.
  
• Per Setmana Santa el cucut canta.
  
• Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament no és Santa.
  
• Quan el cucut no canta per Setmana Santa, és pres o mort o lligat a França.
  
• Qui no fa bunyols per Setmana Santa, és que és jueu.
  
• Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal.