Calendari tradicions

Santa Marta, verge; Serafina, màrtir; Beatriu, Flora i Lucil·la, verges i màrtirs; sant Olau (Olaf), rei i màrtir; Pròsper, bisbe; Adam (primer home); Faustí i Simplici, màrtirs; Fèlix II, papa, màrtir; Llop, bisbe; Urbà II, papa

Santa Marta havia estat venerada en tots els hostals de la nostra terra quan el mitjà de transport era en carruatges o a llom d'animals. En desaparèixer aquests va passar a convertir-se en la patrona dels hostalers dels hostals que hi havia en pobles i ciutats.

El motiu que santa Marta fos la patrona dels hostalers és que ella va fer d'hostessa de Jesús i dels seus deixebles, quan els va acollir a casa seva. La gent que havia d'anar de viatge i havia de menjar i dormir en hostal solia encomanar-se a la santa tot recitant-li:

Santa Marta venerada,
feu-me trobar posada honrada.

També s'encomanaven a ella totes les mestresses de casa quan havien de matar el porc i fer el "mondongo i les botifarres", a fi que aquestes els sortissin bé. Deien:

Un parenostre a santa Marta,
perquè la botifarra surti farta (grossa i bona).

Avui dia el gremi d'hostalers la té com a patrona, per això celebren molts actes festius en honor seu.

Santa Marta també havia estat la patrona de les criades, ja que va servir el sopar a Jesús i els seus deixebles, talment feien les criades fins fa pocs anys quan servien a la taula dels senyors, raó per la qual criades i serventes invocaven la seva protecció.

Les criades i serventes
us tenim per protectora,
de mals amos i desventures
guardeu-nos Marta gloriosa.

A Lleida aquesta santa té imatge a l'església de Sant Joan, i el carrer que baixa des d'aquest temple fins a la Rambla, porta el nom de Santa Marta.

A Sant Climenç el dissabte després de Sant Jaume se celebra l'aplec a Sant Jaume de Rossells. S'ha traslladat la festa al dissabte cap al tard perquè hi pugui acudir tothom. S'hi celebra la missa i es reparteix el pa beneït. Per la seva banda Lladurs celebra la seva festa gran.

A Arsèguel té lloc una trobada d'acordionistes del Pirineu, amb música popular i tradicional, que aplega més de cinquanta intèrprets d'acordió diatònic del Pirineu, d'Europa i d'Amèrica, que és concorreguda per part de milers de persones. Aquesta població compta, també, amb un museu de l'acordió.

Bellvís reviu el segle xvii durant el darrer cap de setmana de juliol amb els Firals de Bellvís i la representació de la llegenda de l'Anella de Cal Bufalà. Era l'estiu de 1637. Època de bandolers. A Bellvís, poble pagès d'uns 30 focs, hi residia el senyor de Bufalà, home de seny i ben considerat per tothom, fins al punt d'haver-se'n guanyat la confiança com també la reial, la qual va valer-li que li fos concedit el dret d'asil. Dret pel qual qualsevol pròfug que arribava a temps de tocar l'anella de la picaporta de casa seva quedava sota la seva tutela, garantint-li un judici just. És per aquesta gràcia, que en Joan, jove jornaler pretendent de la Maria, filla del senyor de Bellvís, aconsegueix sortir-se'n d'una falsa acusació. Aquesta havia estat preparada maquiavèl·licament pel cap de les tropes del rei Felip IV, que en aquells dies de festa i mercat a Bellvís, l'havien ocupat a desgrat de tot el veïnat.

Durant la representació es recupera la tradició i el vestuari del segle xvii.