Com ho feu els micòlegs per estudiar els bolets?

Bé, els micòlegs acostumem a estudiar el funcionament, el tipus de vida o el cultiu dels fongs. També n’hi ha que treballen identificant les diferents espècies de determinats grups de fongs o de bolets. Suposo que la pregunta va dirigida a saber com s’estudien les diferents espècies de bolets. O, més ben dit, que es fa per saber que una espècie és aquesta i no una altra. El procediment típic quan has de identificar una espècie de bolet és força pautada. El primer pas és descriure la mostra, que intentem sigui amplia (bolets joves i adults alhora). Anotem els principals detalls exteriors (forma, ornamentació, colors, olors) i interiors. Observem els canvis de color si es rasca la superfície o es talla la carn, que ens indiquen la presència de determinats enzims o de metabòlits oxidables. Les olors són un factor molt important ja que el nostre nas pot diferenciar molt netament substàncies que existeixen en molt baixa concentració. Cal entrenament, tècnica i no ser fumador. En determinats grups de bolets cal portar a terme petites reaccions químiques amb l’ajut de reactius. Així, afegint unes gotes d’amoníac, fenol o àcid nítric, podem observar que en determinats bolets es produeixen canvis de coloracions sobtades que ens poden ser de gran ajuda en el moment de diferenciar certes espècies. Usualment, i més ara que estem en l’era digital, tot els detalls són fotografiats i emmagatzemats per a posterior anàlisis. A partir d’aquest moment s’entra en l’anàlisi microscòpica. Amb l’ajut d’una lupa binocular i un microscopi, estudiem els detalls de l’estructura del bolet. Primordialment ens centrem en els teixits reproductors, gairebé sempre les làmines i els tubs, les estructures i detalls dels quals es descriuen i mesuren acuradament. Sovint els detalls més importants es dibuixen a escala i se’n detallen les mesures. Abans d’acabar la fase descriptiva, es disposa una mostra, o una part, de bolet sobre una cartolina o vidre per a que lliuri les espores madures. El color de l’esporada, de les espores en massa, és de gran ajut en la determinació. Finalment, una part del material s’asseca a baixa temperatura i s’arxiva per a anàlisis posteriors. A partir d’aquest moment comença la segona fase. Amb l’ajut de guies i monografies (publicacions que es refereixen a un grup, família o gènere de bolets) es segueixen claus de classificació i descripcions fins a arribar a determinar la espècie o possibles espècies a les que correspon el material estudiat. Sovint cal fer observacions microscòpiques de confirmació amb el material estudiat o sobre altres materials que s’han analitzat anteriorment i conservat en la col·lecció de bolets (micoteca). Un cop assegurada la determinació, si es creu interessant el material etiquetat s’arxiva en la micoteca pròpia o de determinada institució, o s’envia a revisió a un especialista.

Autor: Enric Gràcia

Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets

Editorial: La Magrana