SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Tornar
Les múrgoles surten en terrenys cremats. Cal que cremi l’herba d’un tros per a tenir-ne?
La múrgola o rabassola és un bolet de biologia peculiar, ben diferent de la dels bolets comentats fins ara. Durant molt temps el comportament d’aquest bolet ha estat gairebé misteriós i, fins a dates molt recents, no hem tingut orientacions clares de per on van els trets. Resumirem el que se’n sap en l’actualitat. Les múrgoles de casa nostra són fongs que no fan els bolets a partir del miceli vegetatiu com en el cas d’un rovelló o un cep. Hem vist que aquests darrers comencen a formar els primordis mesos abans de fer els bolets. La múrgola, probablement pel fet d’aparèixer a la primavera, no utilitza aquest mètode. És probable que no pugui utilitzar-lo perquè les gelades hivernals podrien malmetre el primordis durant l’hivern. Com resol aquestes dificultats la múrgola? Sabem que mentre el miceli de múrgola es desenvolupi en terrenys amb abundant matèria orgànica, creixerà de manera vigorosa. Però quan penetra en àrees poc nutrícies elabora òrgans de resistència, que anomenem esclerocis. Un escleroci és una estructura endurida, elaborada amb hifes disposades de manera densa, que sovint té la mida d’un gra d’arròs. El miceli de múrgola genera esclerocis al llarg de la seva vida i aquests queden en dipòsit en el sòl. Es podria dir que es mantenen en vida letàrgica. El temps erosiona les parets dels esclerocis i, en especial, l’activitat biològica del sòl (bacteris i petits insectes, primordialment). Quan la paret exterior dels esclerocis es malmet, aquests tendeixen a absorbir aigua i entren en activitat. Es desperten, en altres paraules. A partir d’aquest moment, els esclerocis entren en fructificació, absorbeixen més aigua i es formen els bolets, les múrgoles. En una temporada usual només fructifiquen una part molt petita de tots els esclerocis que hi ha en repòs en un bosc. Aquesta relació pot canviar per factors externs. Un incendi, una allau, l’erosió del sòl o una rierada poden contribuir a despertar de l’estat letàrgic els esclerocis del sòl. Aleshores es produeixen florides generalitzades de múrgoles, zones de boscs que es converteixen en murgolars. Aquest és el punt del cicle biològic de les múrgoles que les feia tan difícils d’entendre. Com s’explicaven aquestes florides massives després d’un incendi, quan era corrent que ja no existís cap miceli viu? Amb el descobriment dels esclerocis s’entén que aquests murgolars desapareguin al cap de pocs anys, un cop fructifiquen tots els esclerocis romanents en el sòl. A partir d’aleshores, caldrà esperar que les múrgoles generin espores, que aquestes formin micelis, que es creïn nous esclerocis i que es mantinguin un quant temps en el sòl, perquè a la fi puguin produir-se noves fructificacions de múrgoles. Encara que sembli que un incendi va bé per a les múrgoles, la realitat és una altra. Destrueix el miceli actiu i fa germinar més aviat del que calia els esclerocis del sòl. Si recollim aquestes múrgoles, no es formaran nous micelis i s’estroncarà la producció: abundància per un dia, desert per demà. Ara tenim les bases per entendre com viuen les múrgoles i també com afavorir la seva conservació. Per exemple, sabem que després d’un incendi caldria inocular els terrenys amb miceli cultivat de múrgoles perquè en pocs anys es poguessin tornar a collir. Ara només manca convèncer les administracions. Però aquesta és una altra guerra. Responent a la pregunta, si cremeu una àrea de camp, poden aparèixer múrgoles si al subsòl hi ha esclerocis. Si no n’hi ha, la feina serà en va. Si n’hi ha, en podreu collir un any, potser dos i a partir d’aquí, tardareu vora una desena d’anys a tornar-ne a collir. Sempre que en quedi alguna per sembrar el terreny d’espores. Massa riscos, molts perills.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message