SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2018-19
Lleida Noguera
 
Tornar
Puc sembrar rovellons al jardí?
Feta en públic, aquesta pregunta canvia la cara dels assistents. Sempre. La pregunta suscita interès o incredulitat, però mai indiferència. Si ho pensem fredament, es tracta d’una pregunta completament lògica: els rovellons del bosc fan espores, aquestes arriben a les arrels d’alguns pins, formen miceli que estableix micorizes i aquest miceli produeix rovellons. Per quina raó no es pot fer el mateix amb els pins del jardí? Només es tracta de dispersar espores de rovelló vora les arrels dels nostres pins, en la concentració adequada que indicarem, i afavorir en la mesura que ens sigui possible que el miceli estableixi micorizes amb el pi. Si tot es fa de manera correcta, al segon any de la sembra ja es poden collir els primers rovellons. No és complicat, només cal seguir el procés natural. El primer punt que cal aclarir és, i perdoneu la pregunta: és realment un pi el que tinc al jardí? No ens sorprenguem, en moltes cases als avets, pícees, alerces, cedres, ginebres o xiprers se’ls diu «pins». Es com si es considerés que “conífera” i “pi” signifiquen el mateix. I no és així. El que ve tot seguit només s’aplica a veritables pins. Exclusivament. Segon aspecte a tenir en compte: per sembrar el jardí farem servir espores de rovelló. Però hi ha més d’una espècie de rovelló. Si comprem els rovellons al mercat o els recollim al bosc, podem utilitzar set espècies diferents. De fet als nostres boscos hi ha més espècies, però són molt rares. Set rovellons diferents, doncs! Suposem que els aneu a buscar al bosc. Per sembrar al jardí no feu servir cap rovelló recollit sota avets ni en boscs de pi negre, és a dir, cap rovelló d’alta muntanya. Amb aquesta regla ja hem eliminat el principal entrebanc. Els sòls, els terrenys d’una gran part del territori català són terrenys rics en carbonat de calci, són terrenys calcaris. La resta són majoritàriament silícics. Els bolets reaccionen de manera diferent a la presència de sals de calci en el terreny. Hi ha espècies de rovelló que només surten en terrenys silícics i altres espècies que són força indiferents. El que us interessa és que els rovellons que feu servir per sembrar siguin de terrenys semblants al del vostre jardí. Suposo que ho veieu complicat. Hi ha una solució. En terrenys calcaris acostuma a dominar el rovelló de sang vermella. El pinetell, el rovelló de sang taronja, prefereix els terrenys silícics. Si teniu a mà els dos rovellons, feu servir totes dues espècies i no tindreu cap problema. Això sí, recordeu que no han de ser mai rovellons d’alta muntanya ni d’avet. Si no esteu disposats a anar-los a buscar al bosc o us és complicat, queda la solució que hem apuntat: adquirir-los al mercat. Depeneu de la bona fe del venedor. No és que en dubti, però considereu l’adquisició de rovellons de diferents espècies... És a dir: assegureu el tret! No voldria que, en cas de no obtenir bons resultats, penséssiu que és a causa del que s’explicarà tot seguit. Què més queda? La quantitat de bolets que hem de fer servir per a cada arbre. Un altre cop ens calen uns comentaris previs. Com veurem més tard, les espores dels cama-secs, uns fongs de prats, germinen amb molta facilitat. Si fem germinar 100 espores de cama-sec en un terra, ben apartades les unes de les altres, germinaran totes 100. Això es deu al fet que aquestes espores no tenen cap mena d’inhibidors de la germinació. En bolets micorízics i paràsits és freqüent que les espores estiguin preparades per passar mesos en el terra d’un bosc a l’espera del moment òptim per a la germinació. Per aconseguir mantenir-se sense germinar tenen, en el seu interior, determinades substàncies inhibidores dissenyades per no actuar si les condicions per germinar són òptimes. Per aclarir-ho posaré un exemple. Les arrels dels pins, com les de la majoria de les plantes, deixen anar en el terra uns determinats exsudats. Les arrels traspuen humitat, com si suessin. En aquest líquid hi ha una combinació de substàncies que actua com un carnet d’identitat: els diferents pins les tenen molt similars. Bé, doncs, situem-nos en el terra d’una pineda. A uns dits sota terra hi ha les arrels dels pins i milers d’espores de diferents bolets, totes elles amb la germinació inhibida, esperant. A mesura que l’arrel va lliurant exsudats, només les espores dels fongs micorízics o dels paràsits dels pins germinaran. Els exsudats anul·len l’efecte dels inhibidors. És la manera que tenen les espores de «saber» que poden germinar, que han de germinar perquè ara tenen una arrel de pi a prop. Les espores germinen i les seves hifes es dirigeixen en línia recta cap a l’arrel. Alhora, modifiquen la composició dels exsudats per enganyar les espores contràries i evitar que germinin. És per aquesta via que els fongs micorízics ajuden a les plantes a evitar els fongs paràsits. Però aquí no s’acaben els inhibidors de la germinació. La majoria de bolets, entre els quals hi ha els rovellons, tenen una altra mena d’inhibidors que s’afegeixen als anteriors. La seva funció pot entendre’s amb un nou exemple. Si heu caminat per prats de muntanya segurament haureu vist més d’un cop pets de llop grans, de mig pam de diàmetre. Quan estan madurs es trenquen pel bell mig i queda una mena de cassoleta bruna, farcida d’espores. El vent escampa les espores, que cauen entre l’herba i, en humitejar-se, germinen amb molta facilitat. Ara, quan plou i la cassoleta s’omple d’aigua, les espores no germinen. Si ho fessin, tots els micelis resultants de la germinació moririen ja que dins la cassoleta no trobarien els nutrients necessaris. És per aquest motiu que les espores tenen un inhibidor de germinació que és gasós! Les espores alliberen substàncies volàtils que eviten la germinació de les espores veïnes. Només si estan molt separades les unes de les altres poden germinar. Una solució brillant. De tot el que acabem d’exposar es dedueix quina és la clau que ens permet inocular adequadament un pi amb rovelló: haurem d’utilitzar un nombre elevat d’espores, ja que només aquelles que trobin una arrel lliure seran efectives, però cal vigilar, perquè si inoculem amb una concentració excessivament elevada, les espores inhibiran la pròpia germinació. Aleshores, quina és la concentració adequada?: Dos rovellons grossos per arbre adult. Si feu servir dues espècies de rovellons, utilitzeu-ne dos exemplars de cada espècie (és a dir, quatre bolets). Bé, ara ja sabem que tenim un pi veritable al jardí i també disposem de rovellons adequats per micorizar-lo. Comencem. Farem la feina a la cuina. Ens cal una batedora i el got o recipient corresponent, els rovellons, una cullera i aigua que no sigui clorada (d’ampolla, pluja, font o pou). Amb l’ajut de la cullera rasqueu i arrenqueu totes les làmines dels rovellons i deixeu-les caure al recipient de la batedora. En acabat, afegiu l’aigua (fins a mig envàs, per exemple) i tritureu-ho ben fi tot plegat. El resultat, que anomenem batut esporal, el posarem dins una regadora. Ara, afegirem a la regadora l’aigua que calgui per regar els arbres. Per distribuir adequadament el batut esporal, afegiu aigua fins que el volum total sigui de 4 litres per arbre. El pas següent és regar amb el batut esporal, ben dissolt, el pi que volem micorizar. Aquest punt l’explicarem en la resposta següent.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message