SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Tornar
Puc cultivar xampinyons al jardí?
Aquest enfocament és diferent del de la pregunta anterior. Aquí no es tracta de produir industrialment un bolet silvestre, al contrari, es tracta d’intentar reproduir al jardí les condicions perquè apareguin uns determinats bolets quan en sigui la temporada. Com em dit més amunt, és complex intentar el compostatge un mateix. Si volem tenir èxit, és més recomanable buscar una via alternativa. De totes les possibilitats publicades que he provat, la que m’ha donat més resultats és, potser, la més senzilla. Es tracta d’adquirir un sac de compost comercial preparat per produir xampinyons, barrejar-lo amb palla i soterrar la barreja en un indret ombrejat i frescal del jardí, on no arribi sol directe a terra. Per si us poden ser útils, us comentaré les meves experiències. En climes mediterranis la millor època per iniciar el cultiu és la tardor o la primavera, quan la temperatura màxima de l’ambient no supera els 20 graus. Per a uns 6 metres quadrats de jardí cal un sac de compost amb xampinyó i una bala de palla premsada. No es pot fer servir palla que abans s’hagi humitejat, que estigui florida. Aquests productes es poden sol·licitar en magatzems de productes agrícoles. També necessitareu tres plàstics per cobrir la superfície de producció, tres plàstics d’una mica més de 6 metres quadrats cadascun. El primer pas, el més feixuc, és treballar la terra per estovar-la. Us caldrà arribar a 20 centímetres de fondària. A mesura que caveu, retireu la terra i deixeu-la en un munt a part. En acabat, regueu la terra extreta i cobriu-la amb un dels plàstics. El segon plàstic us servirà per cobrir el forat que ha quedat, la parcel·la de cultiu. Sobre aquest segon plàstic col·loqueu la bala, trenqueu els lligams i esteneu més o menys homogèniament la palla sense que s’acosti als marges del plàstic. El pas següent és humitejar-la. No és un procés ràpid. Regueu la palla i, tot seguit, cobriu-la amb el tercer plàstic. Interessa que l’ambient es mantingui humit. Repetiu-ho diversos cops (quatre o cinc) al llarg d’un dia fins que estigueu segurs que heu completat la hidratació. Només aleshores, esquinceu el sac de compost i distribuïu-ne manyocs entre la palla humida. Per avaluar com de grans han de ser els manyocs, calculeu que d’una bala n’hauríeu de treure uns 50. Tapeu ràpidament i colgueu amb una mica de terra tot el perímetre del tercer plàstic de manera que no es perdi humitat ni el vent el faci voleiar. L’endemà, aparteu la terra, retireu el plàstic i removeu els flocs de compost i disposeu-los en altres llocs on no n’hi havia. Cobriu de nou i segelleu amb terra els plàstics. Deixeu reposar un altre dia. El tercer dia retireu els dos plàstics de manera que tota la palla reposi sobre el terra estovat de la parcel·la. Escampeu-la homogèniament. Amb l’ajut d’una pala, aneu cobrint amb el terra humitejat tota la massa de palla. Quan hagueu utilitzat, més o menys, la meitat de la terra que vau treure, atureu-vos i regueu abundosament el conjunt. Probablement tornarà a aparèixer la palla: no hi ha cap problema. Amb la terra restant cobriu la superfície regada. Ara ja no s’ha de veure palla a l’exterior. Regueu finament la superfície de la parcel·la i descanseu. La feina està feta. A partir d’aquest moment només cal esperar i anar humitejant finament el terra si no plou. Com si fos gespa. En cas que, a causa d’una pluja forta, tornés a aparèixer la palla, afegiu-hi terra d’un altre punt fins a colgar-la. En 15-20 dies han d’aparèixer els primers xampinyons. Les florides es repetiran diversos cops, cada vegada amb menys intensitat. Tornaran a aparèixer a la propera temporada. Vigileu els cargols i els llimacs! Si són, o poden ser, un problema hi ha dues possibles actuacions (que també serveixen per a lluitar contra aquests animals en altres llocs o circumstàncies). Les he provades totes dues, amb èxit. La primera, la més simple, és cobrir la zona que us interessi tenir lliure de cargols amb grava d’1-3 centímetres de diàmetre. Amb un gruix d’un o dos dits n’hi ha prou. Els cargols han de seguir les restes de la seva pròpia bava per tornar a casa, i com que això no és possible sobre un terreny gravós, no s’hi endinsen. Jo tenia un hort cobert amb làmines de plàstic i vaig recobrir tot el plàstic amb grava d’aquesta mida. Mai vaig tenir cargols! Si l’estètica és un factor limitant, podeu establir només una vorera de grava. Però això no ho he provat. Un segon sistema per evitar la presència de cargols i llimacs és el químic. Voregeu la parcel·la amb una línia de cristalls de sulfat de ferro. En passar-hi per sobre, els cargols dissolen el sulfat, s’enverinen i moren. Tot l’animal, i fins i tot la closca, esdevenen de color rovell. El sistema és molt efectiu però requereix manteniment: heu de vigilar que, en regar, els cristalls no es mullin i de reposar-los si plou. En pocs dies però, haureu posat fi al problema, d’una manera neta i no contaminant.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message