SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Tornar
Al mas tenim fems de cavall, com els puc fer servir per cultivar xampinyons?
Abans, un incís. La denominació de xampinyó té un origen comercial, afrancesat. El nom tradicional català d’aquest bolet és rubiol o camperol. Si el cultiu comercial d’aquest bolet s’hagués estès des de casa nostra, avui en diríem així. En aquest llibre utilitzem la denominació de rubiol o camperol per referir-nos a les formes silvestres i la de xampinyó per a les cultivades. Hi ha espècies de rubiols que apareixen als boscos, altres ho fan en prats adobats i algunes, poques, sobre munts de fems. Aquest hàbitat, els fems més o menys descompostos, és el més senzill de reproduir, i això explica que els xampinyons hagin estat els bolets europeus que més s’han cultivat de manera rendible. També s’ha aconseguit cultivar alguns rubiols i camperols de prats adobats, però els resultats són encara difícils de reproduir a nivells comercials. De fet, els xampinyons que comprem com es cultiven? O més ben dit, i per no fer-ho massa llarg, sobre què es cultiven? La majoria, sobre palla de blat a la qual s’han afegit fems de cavall i s’ha fet fermentat de manera controlada. En acabar la fermentació, el substrat de cultiu es pasteuritza i, posteriorment, se sembra amb miceli de xampinyó. La clau de volta de tot el procediment està en la fermentació, que tècnicament anomenem compostatge. El resultat del procés de compostatge és el compost, el substrat que utilitzarem per cultivar el fong. Per què cal fer el compostatge? De fet, per aconseguir treballar amb un substrat de cultiu net. Net amb majúscules. Mitjançant el compostatge passem de tenir una barreja de palla i fems, amb bacteris, fongs, insectes i pudors, a tenir un substrat que fa olor, sí, olor agradable, sense insectes i amb molt pocs fongs i bacteris actius. Ara és un substrat digne per treballar, per cultivar-hi fongs. Tot seguit explicarem com s’ha esdevingut aquest canvi però només d’una manera superficial ja que se surt de l’objectiu del llibre. Els fems de cavall són un adob efectiu perquè són molt rics en elements essencials: nitrogen, fòsfor i potassi. En una porció d’aquests fems, hi ha una munió de microorganismes que degraden les restes vegetals que, en el seu dia, va menjar el cavall. La majoria d’aquestes restes estan constituïdes per compostos difícils de degradar pel fet que, els més simples ja van ser descomposts dins el budell del cavall. Si deixem els fems en un camp, s’aniran degradant lentament i en pocs mesos desapareixeran. La palla de blat o d’altres cereals està composta sobretot per substàncies que es degraden fàcilment, com certs sucres, cel·lulosa, i per restes difícils de degradar, principalment lignines. Amuntegada en un camp, la palla és un material que es degrada lentament perquè és pobre en materials nitrogenats, un element necessari per al creixement dels microorganismes. El panorama canvia si barregem fems amb una part important de palla humida i disposem el conjunt en un munt. És com encendre una metxa. Em recorda imatges preses en piscifactories on es veuen els peixos amuntegats lluitant pel pinso. Heu tallat la gespa del jardí i n’heu fet un munt? Al cap de poques hores, poses la mà a l’interior i gairebé crema! A la palla i els fems els passa el mateix. Els microorganismes ataquen en massa les substàncies senzilles de degradar i, en part, la cel·lulosa. L’activitat dels microorganismes, el seu treball, acaba escalfant el munt. La temperatura puja per si sola una cinquantena de graus. La major part dels microorganismes no toleren aquesta temperatura i moren o formen estructures de resistència. Hi ha, però, microorganismes que s’han especialitzat a viure a altes temperatures i són els responsables que l’alta temperatura es mantingui. Els anomenem organismes termòfils per diferenciar-los dels que viuen a temperatures usuals, que anomenem mesòfils. Quan la temperatura del substrat arriba a aquests extrems, els microorganismes termòfils es multipliquen a plaer, perdoneu-me l’expressió, i esdevenen els únics colonitzadors actius de tot el compost. Entre tota aquesta munió d’organismes termòfils hi ha un grup que domina sobre la resta, són uns bacteris anomenats actinomicets. El seu predomini és tan gran, que acaben acolorint el compost amb el seu color: el gris cendra. Tot aquest procés descrit fins ara, tota aquesta activitat biològica, precisa, perquè es desenvolupi correctament, d’un factor primordial: l’oxigen. Mentre la massa de substrat estigui correctament airejada, oxigenada, se seguirà la pauta indicada. Si el munt es deixa quiet, sense airejar, la respiració dels milions de microorganismes esgota l’oxigen i els dominadors passen a ser els que poden viure sense oxigen: els microorganismes anaerobis. Si això succeeix, el material ja no es composta, simplement es podreix i l’olor esdevé repulsiva. En la successió del compostatge cal, per tant, que el material estigui molt ben airejat. Fa uns quants anys, això s’aconseguia remenant mecànicament tota la massa de compost. Avui dia es prefereix situar-lo dins uns recintes especials en què la solera està perforada i ventilar-lo des de sota. Però tornem al nostre munt. Ben aviat l’activitat dels actinomicets comença a exhaurir els materials fàcilment degradables i, aleshores, succeeix el principal esdeveniment de tot el compostatge: els actinomicets són molt poc eficients per consumir cel·lulosa i substàncies difícils de degradar, i el resultat d’aquesta ineficàcia és que el munt de substrat comença a refredar-se. En poques hores, el compost arriba a temperatura ambient. En aquest moment podem observar que el seu aspecte ha canviat molt. La palla ha perdut la consistència, és de color bru i té la superfície cendrosa, a causa de la colonització per actinomicets. L’olor de fems ha desaparegut i queda una aroma que recorda el terra humit del bosc. Ara no s’ha de perdre temps. Si no fem res, aviat les espores i les formes de resistència dels microorganismes mesòfils començaran a germinar i dominaran novament el conjunt. El més aviat possible cal sembrar el compost amb miceli de xampinyó, que colonitzarà amb avidesa el substrat i eliminarà tota competència de microorganismes. Si el miceli que fem servir és poc agressiu, és a dir, creix lentament, el millor serà tractar amb calor el substrat abans d’inocular-lo. Aquest tractament s’anomena pasteurització, i tot i que no elimina completament els microorganismes, en redueix molt el nombre. La pasteurització afavorirà que el miceli que sembrem després colonitzi completament el compost sense entrar en competències amb altres organismes residuals. Més tard el miceli fructificarà, però això ja és una altra cançó. D’aquesta llarga explicació es pot deduir que el compostatge és un procediment complex i industrial. Podem intentar-ho a casa amb l’objectiu d’obtenir alguns xampinyons, però mai pretendre saltar al terreny comercial. Sense cap mena de dubte. Per tant, si teniu fems de cavall, palla, espai i temps, podeu produir el vostre compost per preparar-vos xampinyons. Us caldrà adquirir el miceli o llavor. Valoreu si no us és més rendible adquirir el compost preparat i inoculat. De fet, la majoria de productors de xampinyó s’abstenen de preparar el seu compost i l’adquireixen en empreses de compostatge. Per alguna raó ho fan així.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message