SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Tornar
En una altra conferència ens van dir que s’havia descobert que el verderol era tòxic. A casa, tota la vida els hem menjat. A qui haig de creure?
És un tema que cal tractar amb cura, que ha de ser interpretat correctament. El verderol, també anomenat canari, groguet i pixaconill, s’anomena científicament Tricholoma equestre. És un bolet corrent a casa nostra. Apareix en pinedes, des de vora mar fins a la muntanya, i és més freqüent en terrenys silicis. Sol consumir-se en tot el territori, fresc o en conserva, i en especial en escabetx. L’any 2001 es va publicar un treball que assenyalava que dotze persones que havien consumit verderols havien desenvolupat una rabdomiolisi retardada, una malaltia destructiva de la musculatura. Els consumidors, tots ells francesos, havien ingerit els bolets en gran quantitat i al llarg de tres dies consecutius. Tres dels pacients van morir. Poc temps després, a Polònia, tres persones que havien consumit verderols durant 4-9 dies consecutius, i en quantitats abundants, repetien el quadre clínic. Davant l’alarma generada, diversos estaments governamentals van concloure que calia aturar preventivament la comercialització de verderols i recomanar-ne la retirada dels llistats de bolets comestibles. Ara, analitzem la informació. Les dades clíniques que suggereixen la toxicitat del verderol me les miro amb desconfiança des de l’inici. Hi ha excessius punts dèbils. N’enumeraré uns quants. En primer lloc, no hi ha cap evidència científica que els bolets consumits fossin verderols, ni que entre uns possibles verderols no hi hagués altres bolets no comestibles. És veritat que es van identificar algun dels bolets que no es van consumir, però per a la identificació només es va utilitzar una guia de camp, la de Marcel Bon, sense observació microscòpica. Per tant, no és una identificació segura i es desconeix si existien altres espècies entre els bolets que s’havien consumit. No se’n van guardar mostres per analitzar-ho posteriorment. Cal recordar que al voltant del Tricholoma equestre hi ha un eixam de bolets mal coneguts i de comestibilitat dubtosa, o bé directament no comestibles i tòxics. A més, diverses espècies del gènere Cortinarius, la majoria de les quals són tòxiques, tenen un aspecte molt similar al del verderol. Més dades, l’hàbitat on es van collir els anomenats verderols és molt peculiar per a aquest bolet: pinedes litorals sobre sols sorrencs (rellegiu la resposta a la pregunta 65). I no tinc constància que en anys posteriors cap grup de micòlegs hagi estudiat les espècies que apareixen en les localitats on es van recol·lectar el que presumptament eren verderols. Per refermar l’estudi, l’equip francès va forçar el consum de verderols, secs i en pols, en ratolins. Les dosis equivalien, a escala humana, a la ingesta de 4 kg de bolet fresc al dia durant dies consecutius. Les anàlisis sanguínies dels ratolins mostraren alteracions (increment de la creatinina cinasa), a l’igual que es van manifestar diarrees i desorganització de fibres musculars. Recentment, un equip finès ha repetit les proves amb verderols ben identificats i, per recolzar el test, l’han repetit amb bolets considerats comestibles. Els resultats han estat sorprenents: tots, comestibles inclosos, han provocat reaccions similars en els ratolins. Cal, per tant, realitzar un treball molt seriós sobre un ampli ventall de bolets, però utilitzant dosis menys elevades: ingerir bolets en quantitats enormes sembla perjudicial per a la salut. Resumeixo, per no fer-me pesat. El consum de bolets es basa més en la tradició que en l’evidència científica. De la majoria de bolets que consumim, com de la majoria de plantes d’horta o fruites, no hi ha cap estudi que ratifiqui que realment són comestibles i que no revesteixen perill si es consumeixen en grans quantitats. En les dues intoxicacions que s’han produït no hi ha evidència certa que els causants fossin els verderols. I les proves de laboratori sobre ratolins només podem extreure la conclusió certa que alguns bolets no es poden consumir a dosis altíssimes (difícilment es podrien consumir 4 kg de bolet fresc durant tres dies consecutius). Considero que les administracions van actuar correctament davant de l’alarma, i també que no hi ha constància que el verderol sigui el causant de la rabdomiolisi. Cap dada confirma que els verderols fossin els causants de la mort dels afectats. Només hi ha l’evidència de la intoxicació greu de quinze persones que van menjar abusivament i repetida uns bolets que semblaven verderols, collits en unes localitats determinades i en hàbitats molt rars a casa nostra.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message