SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2018-19
Lleida Noguera
 
Tornar
Hi ha boscos en què es troben una gran quantitat de bolets, però tots són de la mateixa mena. En altres boscos, en canvi, hi ha molta més varietat. A què es deu, això?
La diversitat d’espècies sempre és un senyal que el bosc és madur, adult. Un bosc amb poques espècies de bolets indica que es tracta d’un bosc jove, immadur, simplificat i dèbil. La propera tardor, intenteu visitar una plantació de pi insigne. El pi insigne és una espècie introduïda, aliena, plantada per forestals i altres persones que cultiven el bosc. El nom científc d’aquesta conífera és Pinus radiata, però també se la coneix com a Pinus insignis. I la reconeixereu fàcilment perquè, a diferència dels nostres pins, que agrupen les fulles de dues en dues, aquests arbres ho fan de tres en tres. Són fulles allargades i gruixudes. A més, la pinya és grossa i poderosa, musculosa, de forma cònica. Si localitzeu una plantació d’aquests pins i la visiteu durant la temporada de bolets, el primer que us xocarà és que el sòl està cobert d’una capa espessa de fulles. Després, us sobtarà la poca varietat de bolets. La primera raó que ho explica és que, en tractar-se d’una espècie acabada d’arribar, hi ha pocs bolets que siguin eficients degradadors de les fulles. Les fulles d’un pi insigne són diferents de les d’un altre pi, i els fongs ho reconeixen. Per tant, les fulles s’acumulen lentament fins que una determinada espècie de fong demostra un cert grau d’eficiència. Aleshores el miceli cobreix totes les fulles caigudes i el bolet fructifica de cap a cap de la plantació. De vegades aquesta tasca la fan fongs forans, les espores dels quals s’han importat amb la grana dels pins o amb els plançons. En aquest cas ens trobaríem que la pineda és colonitzada per espècies desconegudes. Quan les fulles són parcialment degradades perden gran part de la seva identitat. Podríem dir que totes s’assemblen, sigui quin sigui el seu origen, és a dir, l’espècie de la qual provenen. Això significa que, a poc a poc, la pineda s’anirà poblant d’altres espècies autòctones, tot i que es mantindrà el predomini de la inicial. De manera similar, només determinades espècies micorizaran les arrels dels pins insignes, per la qual cosa aquestes seran les úniques que trobarem en la pineda. En general seran bolets ubiqüistes, que viuen bé en qualsevol arbre. Per entendre’ns, espècies vulgars. A diferència del que succeeix en un bosc més variat, amb el pas dels anys la diversitat d’aquesta pineda no millorarà gaire, ja que les arrels sempre seran similars. I quan tallin la pineda per aprofitar-ne la fusta, trobarem un terreny simplificat, amb espècies banals, pobre en definitiva. Aquest exemple es pot aplicar a qualsevol mena de bosc alterat. Quan un bosc és visitat per molta gent, quan s’humanitza, se seleccionen diverses espècies, que predominen, mentre que altres són apartades i desapareixen. En resum, quan s’altera un bosc, sempre s’empobreix i, en conseqüència, les espècies de fongs se simplifiquen. A mi m’agrada utilitzar la paraula «trivialitzar»: les espècies fúngiques es trivialitzen, es tornen banals, poc peculiars, generalistes. En canvi, en els parcs naturals ben cuidats, cada lloc, cada hàbitat, té la seva espècie. La diversitat és més gran. Dóna gust passejar-se en un bosc així. És divers, amb múltiples espècies diferents. És com un passeig per una gran ciutat, com unes Rambles, on el més apropiat és seure i gaudir de l’espectacle de la diversitat. Compte, per tant, amb certs tècnics forestals. Especialment si són joves. Alguns només veuen els arbres i els beneficis que se’n pot obtenir, però obliden la resta d’organismes del bosc.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message