SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2018-19
Lleida Noguera
 
Tornar
Quantes espores fa un bolet?
De vegades aquesta pregunta s’enfoca superficialment, com qui vol elaborar una llista a l’estil del llibre Guinness dels rècords biològics, però sempre hi ha qui la fa amb curiositat. Llavors m’agrada estendre’m en la resposta. De fet, és una pregunta que, reconduïda, és útil per entreveure l’esforç que fan els fongs per reproduir-se, l’energia que esmercen per elaborar bolets que funcionin amb una mecànica fina. Som-hi, doncs. En la pregunta anterior ja hem comentat que si fem una esporada, deixant reposar un bolet sobre una superfície, podem recollir les espores que produeix un bolet. Alguna vegada, amb els alumnes, hem deixat reposar els bolets sobre un vidre tota la nit. L’endemà al matí, amb l’ajut d’una fulla d’afaitar, raspen la superfície del vidre i traslladen totes les espores a un recipient amb un volum d’aigua determinat, usualment 10 mil·lilitres. Tapen el flascó i l’agiten per dispersar uniformement les espores en l’aigua. A continuació, utilitzen una cambra de Neubauer, un estri aparentment senzill però molt complex de calibrar. Es tracta d’un vidre especial per muntar preparacions microscòpiques que té dibuixat un quadriculat finíssim i que, a més, disposa d’uns solcs i relleus determinats. Quan es disposa una gota d’aigua sobre el vidre i es cobreix, el relleu permet que a l’interior de la cambra hi quedi un volum determinat de líquid, sempre el mateix. Els alumnes disposen la suspensió d’espores en aquesta cambra i, amb l’ajut del microscopi, compten les espores que hi ha en cada reticle del quadriculat. Només cal fer les multiplicacions corresponents per deduir quantes espores hi ha en la cambra i, a partir d’aquí, quantes n’hi havia en suspensió i quantes n’ha produït el bolet. El resultat depèn principalment de la maduresa del bolet, de les seves dimensions i de l’espècie. El total d’espores produïdes per un bolet durant una nit acostuma a situar-se entre les cent mil i el milió. Una anàlisi encara més interessant és dur a terme les mesures al llarg d’un temps per avaluar quantes espores produeix un bolet en una hora. Això no es pot fer en una sola mesura. Cal repetir-ho diversos cops, ja que les primeres dues o tres mesures estan influïdes per l’arrencada del bolet, el transport i la manipulació. Tots aquests processos fan que hi hagi espores molt diverses, madures i immadures, que queden recolzades en les làmines i que, amb el temps, cauen damunt el vidre. A partir de dues o tres hores, el ritme en la producció d’espores madures és constant, i hores després, minva per manca de reserves, d’aigua o per simple descomposició. El valor mitjà es pot situar al voltant de les 20.000-100.000 espores/hora. Aquesta quantitat és proporcional a la superfície de les làmines i depèn de cada espècie. Hi ha, per cert, una pràctica molt educativa que pot fer-se en centres d’ensenyament amb l’objectiu de calcular la superfície de les làmines d’un bolet. Es recull una cogomella o apagallums, un bolet que pot arribar a fer barrets de 40 cm de diàmetre. Es compten les làmines del bolet i es dóna a cada alumne una làmina sencera. Els alumnes ressegueixen el perfil de la làmina dibuixant-la sobre un paper i posteriorment en retallen la silueta. Mesurar aquesta superfície és complexa ja que un dels costats te forma d’arc. El millor és fer-ne una mesura aproximada: dibuixen a l’interior de la làmina diferents rectangles que ocupen la majoria de la superfície. La resta de peces de làmina consideren que són triangles. Per a calcular la superfície total de la làmina sumen les superfícies dels rectangles i la dels triangles. Multipliquen aquesta mesura per dos, les dues cares de la làmina, i pel nombre de làmines del bolet. El resultat és abassegador, tot i que depèn del tipus de cogomella: la superfície se situa entre els 5-10 metres quadrats i, per a bolets de mides usuals, al voltant de 0.1 metres quadrats. A efectes pràctics es pot considerar que la superfície de les làmines d’un bolet corrent, d’uns 10 centímetres de diàmetre, se situa entre la d’una cara o les dues d’un full de paper, un DIN A4. Aquesta superfície produeix al voltant de 20.000-100.000 espores cada hora durant tot el temps que és al bosc. És lògic deduir que si ens miréssim de prop una làmina de bolet veuríem que hi ha una ingent activitat. Les làmines estan cobertes per basidis, les cèl·lules reproductores, disposades les unes al costat de les altres ben atapeïdes. Cada basidi forma espores, aquestes maduren, s’alliberen, el basidi es desinfla com un globus i desapareix. Durant aquest procés també s’han anat formant basidis jovenets, basidiols, que es van allargant i suplint els que han desaparegut. Una activitat frenètica per aconseguir alliberar espores i reproduir-se abans que manquin els nutrients o que tota l’estructura sigui malmesa pels insectes o malbaratada pel peu d’un galifardeu. Un altre exemple prou significatiu de la complexitat del sistema reproductor dels bolets és el cas de les boletals, aquells que en el revers tenen esponja en lloc de làmines. Us heu mirat de ben a prop l’esponja d’un cep? Cada perforació, cada porus, correspon a un canal o tub que es dirigeix cap al barret. Al microscopi es veu que l’interior de cada tub està recobert per una catifa atapeïda de basidis allargassats. Quan arriba a la maduresa, el basidi dispara les espores a la distància suficient perquè caiguin a través del tub fins a sortir pels porus i escampar-se per l’aire. El sistema és tan eficient que els tubs no s’embussen mai encara que pel seu interior passin milions d’espores. Els tubs d’un cep madur poden arribar a mesurar fins a 3 centímetres de llargada, mentre que les espores mesuren entre 14 i 20 micres de llargada. Permeteu-me que ho plantegi amb un símil a escala humana. Si imaginem que les espores tenen les dimensions d’una persona dempeus, de fet també són allargades i estretes, el procés d’esporulació seria més o menys com si un basidi ens disparés per deixar-nos caure verticalment per un pou d’uns 30 metres de diàmetre i 3 quilòmetres de profunditat. Les parets d’aquest túnel són tan ben orientades que el travessaríem sense rebotar en cap moment. Quin túnel! Imagineu-vos la importància que té per a un cep que els tubs de l’esponja estiguin perfectament verticals. Si no fos així, les espores toparien contra les parets, s’aturarien i acabarien obturant el tub. La responsabilitat del sistema recau en la cama i el centre del barret, que són els encarregats d’inclinar-se i créixer adequadament, de manera que els tubs es mantinguin verticals fins i tot si inclinem el bolet amb els dits. El procés de formació d’espores és ben diferent en el cas dels pets de llop i dels bolets que els són propers: les espores es formen, maduren i tota l’estructura es desfà en pols abans que la paret de l’embolcall es trenqui. És aleshores que les espores es dispersen. El bolet, doncs, no forma espores al llarg del temps; al contrari, s’ho juga tot a una carta. Per aquesta raó el nombre d’espores acostuma a ser força alt, al voltant d’un bilió d’espores per bolet. En el cas del pet de llop gegant, el Langermannia gigantea —que pot arribar a mesurar més de 50 centímetres de diàmetre—, s’han fet recomptes de més d’un trilió d’espores per exemplar. És el que dèiem al principi, tot un rècord Guinness. Davant d’aquestes xifres però, se’ns planteja una segona pregunta: si el nombre d’espores és tan alt, com és que hi ha tan pocs bolets? En parlem més endavant.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message