SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2018-19
Lleida Noguera
 
Tornar
Oi que als bolets els fan poc mal les gelades?
Aquesta pregunta la sol fer gent que se sent encuriosida en observar el poc impacte de les gelades sobre els bolets que estan en creixença. En indrets de fred, al matí sovint es veuen bolets menuts completament glaçats, que, amb la calor d’unes hores més tard, continuen creixent. Sembla que, aparentment, no els afecti la glaçada. De fet, els bolets disposen d’un sistema específic i interessantíssim per suportar-ne els efectes Així com nosaltres emmagatzemem les reserves majoritàriament en forma de greix, en el cas dels fongs se sintetitzen en substàncies ben diferents. Una de les més corrents és la trehalosa, però també hi ha el mannitol, els olis i el glicogen. La trehalosa és un sucre i el mannitol un producte proper, un sucre alcohol, com ho és la glicerina La resistència a les gelades és un dels efectes de la presència de trehalosa. Durant un temps he treballat en la congelació de micelis de fongs i les característiques de la trehalosa no m’han deixat de sorprendre. És una molècula molt peculiar, un potent protector de les proteïnes, dels enzims, de les cèl·lules i, fins i tot, dels òrgans que s’han de trasplantar! Imagineu-vos si té aplicacions en biotecnologia. Comentarem algunes de les seves característiques més notables. A mesura que un miceli va emmagatzemant trehalosa modifica el comportament enfront de la congelació. A partir d’una certa quantitat, en congelar-se l’aigua de l’interior de la cèl·lula només es formen cristalls extraordinàriament diminuts que no trenquen les parets de les hifes. El miceli no s’esberla en congelar-se i es manté funcional. En canvi, si un miceli és jove i encara no ha aconseguit acumular trehalosa, en congelar-se se li fissura la paret cel·lular i el miceli mort. Aquesta propietat que adquireix el miceli quan ha reservat trehalosa permet als fongs adaptacions molt interessants. La més notable és la resistència a la congelació de totes les seves estructures. Així, les espores també acostumen a emmagatzemar trehalosa i arriben sobreviure en condicions molt desfavorables. Hi ha nombroses espècies fúngiques que poden sobreviure sense problemes aparents vora, o dins, la neu i el gel. I s’han detectat fongs que viuen sobre l’alumini dels avions, aprofitant els greixos residuals o el querosè, i que suporten sense inconvenients les desenes de graus sota zero d’un vol regular. Però els fongs adquireixen altres propietats interessants quan emmagatzemen trehalosa. Una de les més sorprenents és la resistència a la dessecació. Un miceli amb trehalosa pot deshidratar-se i, sovint, manté la capacitat de regenerar-se un cop es rehidrata. Hi ha molt encara per descobrir en aquest camp. A l’aula de pràctiques mantinc un tronc de surera que vam collir al bosc ara fa una dotzena d’anys. Una de les primeres pràctiques de l’assignatura consisteix a esberlar una porció de fusta interna i, asèpticament, sembrar-la en un medi de cultiu: cada any tornem a aïllar el miceli d’un fong d’esca que perviu dins el tronc. En canvi, quan hem provat de conservar el miceli per dessecació, deshidratant-lo, mai ho hem aconseguit. Pel que sembla, només assecant el substrat de cultiu molt lentament s’aconsegueix que emmagatzemi trehalosa i atenyi la resistència a la mort cel·lular. Cal continuar treballant... Un detall que potser us ha passat per alt. És probable que hagueu vist que a les botigues de queviures o en supermercats venen uns sobres de llevat de pa deshidratat. M’estic referint al llevat viu, no al químic. Si obrim un d’aquests sobres, veurem que conté al voltant de 10 grams de boletes de color beix. Es tracta de llevat aglomerat, reunit en forma de petites perles, que es manté viu perquè s’ha cultivat de manera que s’enriquís en trehalosa. Gairebé el 40% del contingut del sobre és trehalosa. Aquest sucre permet al llevat mantenir-se viu i sec durant més d’un any sense cap mena de problemes. En els països del nord d’Europa aquest llevat deshidratat és el que s’utilitza més sovint en l’elaboració del pa. Així doncs, quan a finals de tardor observeu un bolet completament gebrat, recordeu que dins les cèl·lules d’aquell fong hi ha un sucre que li permet mantenir la vida. Una particularitat que nosaltres no hem sabut assolir.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message