SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
ACTIVITATS ESCOLARS - NOVETATS 2018-19
Lleida Noguera
 
Tornar
Com s’ho fan els fongs per alimentar-se?
L’exemple de les floridures de les taronges que s’ha tractat a la pregunta 5 ens ha permès veure com es nodria un determinat fong. Sobre la taronja produïa certs enzims que digerien determinats materials del fruit. Un fong pot produir un nombre extraordinari d’enzims diferents que li permeten degradar, utilitzar, un gran ventall de productes, de substrats. De fet, a mesura que una hifa creix i s’enfronta amb els materials, va preparant els enzims que li permetrà utilitzar-los. El sistema funciona com si els fongs carreguessin un enorme clauer. Cada cop que troben un producte nou al seu voltant, proven les claus fins que troben la que funciona i, aleshores, fabriquen l’enzim que pertoca. Quan l’enzim deixa de ser utilitzat, perquè ha desaparegut el substrat, el deixen de fabricar. Els fongs són un dels organismes que tenen un ventall enzimàtic, un catàleg d’enzims, més ampli. Aquestes eines els permeten degradar la gran majoria de materials que hi ha sobre i dins la terra, dins del mar, arreu. Poden viure pràcticament en qualsevol àmbit i de qualsevol material. És per aquest motiu que diem que la majoria de fongs són organismes recicladors, perquè utilitzen els materials que deixen la resta d’organismes (excrements, materials no utilitzats, restes de cossos morts, deixalles) i els eliminen. Amb les restes fabriquen miceli, raó per la qual desapareixen com també ho fa el mateix miceli. Si gravem amb una càmera el que succeeix un cop ha caigut un arbre al bosc, durant uns quants anys, i passem les imatges a velocitat ràpida, veurem l’activitat frenètica d’un munt d’organismes, molts d’ells fongs, i, a la fi, l’arbre desapareixerà. L’arbre haurà estat reciclat per organismes recicladors. Per què en l’exemple de l’arbre caigut tenen tanta importància els fongs? Principalment per dos polímers: la cel·lulosa i la lignina. Al llarg de la seva evolució, els vegetals han creat productes per evitar que els organismes els reciclin abans d’hora. Simplificant una mica els passos evolutius per no fer l’explicació carregosa podríem dir que una de les explosions evolutives de les plantes es va donar quan van produir per primer cop la cel·lulosa. Quina molècula més brillant, quin invent! Els va permetre passar des de les formes microscòpiques fins a les falgueres arbòries, plantes de desenes de metres d’alçada. El material era tan nou i resistent que no hi havia organismes que el poguessin degradar, eliminar, reciclar. I sobre la terra i dins el mar es van anar acumulant restes orgàniques de plantes. Una quantitat enorme d’energia extreta del sol i acumulada en forma d’una molècula resistent. Una part d’aquesta energia es va transformar al llarg dels anys en petroli i encara ara l’aprofitem. Un pastís energètic com aquest no podia quedar durant molts anys sobre la taula de l’evolució. Lentament, fongs i bacteris van aprendre a crear enzims per degradar la cel·lulosa i, a partir d’aquell moment, es va produir una explosió evolutiva en el món bacterià i fúngic. Els fongs capacitats per degradar la cel·lulosa van especialitzar-se i van formar milers de noves espècies que lluitaven per degradar la cel·lulosa emmagatzemada a la biosfera. Eren tan eficients que van posar en perill el sistema: es van crear espècies que degradaven els vegetals vius, els paràsits. Aquí l’evolució vegetal es va tornar a lluir. Com a resposta, les plantes van produir teixits de resistència, protectors, resines, metabòlits tòxics, un munt d’estratègies que els van permetre continuar dominant sobre la terra. Fruit de la lluita per la supervivència dels vegetals, i molts anys més tard, algunes plantes van generar una nova molècula destinada a ser un èxit: la lignina, una molècula d’una complexitat extraordinària. Les cèl·lules vegetals van revestir les fibres de cel·lulosa amb una xarxa molecular de lignina; les plantes es varen lignificar, endurir, i la majoria ho han continuat fent fins ara. La lignina es comportava com un escut, donava resistència física a les plantes i impedia que els fongs i els bacteris degradessin la cel·lulosa que, ara, quedava protegida. Els arbres actuals, els arbusts i les plantes de més d’un any de vida, encara tenen aquest sistema de defensa. Va ser un èxit evolutiu extraordinari: els arbres van passar a dominar la terra. Com podeu suposar, la irrupció de la lignina va fer que les restes vegetals fossin difícils de reciclar. Aquest cop, però, els fongs van triomfar sobre els bacteris. Un determinat grup de fongs van trobar la clau enzimàtica que els permetia degradar la lignina. Cap altre organisme pot degradar la lignina amb la rapidesa i l’eficiència amb què ho fa un fong. La troballa va significar una nova explosió evolutiva per als fongs, que van esdevenir, fins a l’actualitat, els protagonistes en la degradació dels materials vegetals terrestres. A banda de les profundes implicacions ecològiques que aquest fet comporta, hi ha un altre fet que pot interessar encara més alguns lectors: la pràctica totalitat dels fongs que fan bolets són els que van «descobrir» en el seu moment els enzims degradadors de lignina. La propera vegada que poseu un rovelló en un cistell de vímet, tingueu present que el vímet és resistent al pas del temps gràcies al fet de contenir lignina i que els rovellons han pervingut fins a l’actualitat perquè van aprendre a degradar-la. D’una manera senzilla i simplificada, hem comentat els grans trets evolutius dels fongs. De fet, els grans grups en què es classifiquen els fongs s’adapten força a l’esquema s’acaba d’exposar i per això s’acostuma a utilitzar des d’un punt de vista didàctic. Així, parlem de fongs zigomicets per referir-nos als fongs simplificats que, per nodrir-se, utilitzen materials fàcilment degradables, com els sucres, i que tenen dificultats per a degradar cel·lulosa. Els ascomicets, en canvi, són fongs que poden utilitzar cel·lulosa, però només els més evolucionats poden degradar parcialment materials amb lignina. I, finalment, els basidiomicets estan capacitats per degradar els materials que presenten cel·lulosa i lignina —materials lignocel·lulòsics—, com la fusta, les escorces, etc. Com ja s’ha dit, la majoria dels fongs que fan bolets pertanyen al grup dels basidiomicets. Bé, fins ara hem parlat dels fongs que descomponen materials morts, deixalles, i que s’anomenen fongs sapròfits, i dels que parasiten organismes vius, coneguts com a fongs paràsits. Els fongs, però, poden fer ús d’una tercera estratègia per nodrir-se. És el cas dels fongs simbiòtics. Ho he deixat voluntàriament per al final perquè és una estratègia que ha sorgit diversos cops al llarg de l’evolució dels fongs. Comentar-ho abans hauria complicat l’explicació. Posem-nos-hi, doncs. Què fan els fongs simbiòtics? La vida simbiòtica és la que es realitza de manera conjunta i íntima amb altres organismes. Un fong simbiòtic que produeix bolets acostuma a viure unit d’alguna manera a les arrels d’arbres o arbusts. El rovelló és un bolet de vida simbiòtica i el seu miceli gairebé sempre està unit a les arrels de pins o d’altres coníferes. I per què diem que la unió a les arrels és íntima? Què vol dir unió? Avancem que qualsevol miceli de rovelló no pot viure lliurament dins el sòl d’un bosc però sí que pot fer-ho en una placa de cultiu de laboratori. En una placa de laboratori incloem tots els substrats que trobarà al camp més, i aquí està la clau, vitamines i altres metabòlits que només es troben en organismes vius. És a dir que la relació del miceli del rovelló amb les arrels de les coníferes ha de ser tan íntima que permeti que productes propis de l’arrel de pi viva es transfereixin al miceli. Paral·lelament, el miceli continua sent funcional: absorbeix substàncies del sòl, una bona part de les quals es traslladen al llarg del miceli fins que passen a les arrels i d’aquí a la resta de l’arbre. Una relació simbiòtica, doncs, possibilita l’intercanvi de substàncies entre organismes, en aquest cas entre fongs i plantes. Les substàncies bescanviades permeten als diferents partners ser més competitius o, fins i tot, sobreviure. Tornem a l’exemple del rovelló. El miceli del rovelló pot sobreviure en el sòl d’un bosc mercès a les substàncies que extreu de l’arbre o dels arbres amb els quals estableix relacions simbiòtiques. Si tallem aquestes relacions, el miceli mort. Al voltant d’entre un 20 i un 25% de les substàncies hidrocarbonades, de sucres per entendre’ns, que un arbre elabora mitjançant l’energia solar són extretes de l’arbre pels micelis que hi ha a les arrels. Això és entre una cinquena i una quarta part de tot el que produeix! Sens dubte, una poderosa dieta d’aprimament. En canvi, els arbres que tenen fongs a les arrels (nosaltres els diem «micorizats») són més agressius, més competitius, toleren millor la sequera i poden viure en terrenys pobres sense problema aparent. Com s’entén tot plegat? Un arbre micorizat té connectat a les seves arrels un veritable eixam de conductes miceliars que extreuen els minerals i l’aigua del sòl amb una eficiència molt superior que les arrels nues. La vida simbiòtica és un concepte de vida més evolucionat, que aporta estabilitat als organismes implicats i capacitat per superar problemes ambientals. No és estrany, per tant, que la majoria de fongs que fan bolets tinguin aquest sistema de vida.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message