SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Tornar
L’altre dia, en obrir un pot de mel, va desprendre una mena de gas. La mel no es floreix, oi?
La mel és un producte alimentari amb unes propietats extraordinàries, una de les quals és la conservació. La concentració de sucres és tan elevada que no permet que cap fong o bacteri pugui extreure’n aigua o nutrients per a la seva supervivència. Des d’un punt de vista pràctic, la mel es conserva com el sucre cristall. I un parell de dades: la mel òptima té entre un 16% i un 18% d’aigua, i més del 75% de sucres. Les abelles recullen el nèctar i el pol·len de les flors. En el líquid ensucrat que és el nèctar acostumen a coexistir llevats que fermenten els sucres fent alcohol, un alcohol que ajuda a seleccionar les espècies de llevats i a augmentar les olors i la capacitat atraient del nèctar. Les abelles transporten el nèctar en un diverticle de l’esòfag fins a la bresca del rusc. Allà el regurgiten i omplen les cel·les. Si el nèctar, ara ja mel, té més concentració d’aigua, les abelles deixen les cel·les de la bresca obertes, sense tapar. L’aigua s’evapora i, quan controlen que el grau d’humitat és entre el 16% i el 18%, tapen les cel·les. Els apicultors saben que si, en obrir un rusc, la bresca té més del 75% de les cel·les sense tapar, han de deixar madurar la mel de manera que perdi humitat. De tota manera, hi ha elaboradors poc curosos que no volen que la mel perdi pes i venen la mel excessivament hidratada. Aleshores comencen els problemes. Si la mel té menys concentració de sucres del normal, o algú afegeix aigua a la mel, el risc que sigui utilitzada per organismes augmenta. Els primers organismes amb capacitat per a colonitzar-la són els llevats, sovint els mateixos llevats del nèctar que encara estan vius en la mel. Determinades espècies de llevats són els organismes que toleren les concentracions més elevades de sucres o sals. Quan viuen en mel, els llevats fermenten els sucres, produint anhídrid carbònic i alcohol. L’anhídrid carbònic s’acumula dins els pots de mel i, quan els obrim, s’allibera a pressió. A l’edat mitjana, els monestirs eren grans consumidors de cera, que utilitzaven per fer espelmes. D’aquí que els monjos fossin bons apicultors i, indirectament, bons pastissers. Aquesta tradició encara es conserva en alguns establiments monacals i, sovint, en les prestatgeries de llibres de gastronomia encara trobem llibres de rebosteria de monges o monestirs. El fet de disposar de mel en excés també va conduir a certs representants eclesiàstics a dominar l’art de la fermentació. La mel amb alt contingut en aigua, sembrada amb llevat de pa, fermenta produint l’aiguamel, una beguda de marcat contingut alcohòlic. No se’ns fa estrany que, coneixent aquesta tècnica, molts monestirs acabessin sent l’origen de cerveses de gran anomenada i que, un cop dominada la tècnica de destil·lació, també ho fossin de begudes espirituoses de grau alcohòlic més o menys potent. Vet aquí com els llevats ens han permès teixir un fil històric que lliga la mel amb la cera, els monjos trapencs, la cervesa, l’aigua del Carme i les Aromes de Montserrat. La picaresca d’alguns «elaboradors» de mel els condueix a afegir aigua amb sucre, glucosa o fructosa, just fins al límit de dilució, en què ja corre el risc de ser contaminada per organismes. Es tracta de mels molt líquides, que certs consumidors agraeixen per la facilitat de servir-les, però de propietats igualment «diluïdes», perquè les aromes i els enzims propis de la mel s’han diluït sense que això s’indiqui a l’etiqueta. Res a veure amb la mel de veritat. Un exemple. El meu pare es prepara unes farinetes de cereals amb aigua, espesses, glutinoses, és a dir, enganxoses a causa del gluten del cereal. Un cop fetes, si els afegeix una culleradeta de mel artesanal, les farinetes s’aclareixen i queden com una sopa líquida. Si ho fa amb mel líquida, no provoca cap canvi en l’espessor final. On és la diferència? La mel té enzims digestius de les abelles, que trenquen la viscositat de les farinetes. Per ser exactes, trenquen els polímers de cadena llarga, és a dir que predigereixen el menjar fent-lo més digerible. Una demostració més que cal menjar productes de qualitat.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message