SOPES EN ANGLÈS?
Diverteix-te aprenent anglès!
Lleida Noguera 1-25 persones
25€
Castells: El gran Clàssic
Ruta “Castells de Lleida: Un Viatge al Passat”
Lleida Noguera 30-50 persones
19,70€
REF. 1098 - VALL DEL BISAURA
El Mirador del Bisaura
Barcelona Osona 8-10 persones
15€
"La Botiga" - Hab. Superior amb Jacuzzi
Habitacions amb encant a Montsonís Medieval
Lleida Noguera 2 persones
40.70€
Dinar a la grega
Vine a conèixer el món grec!
Lleida Noguera 1-80 persones
28€
BOSC TANCAT, centre d'oci i aventura
Barcelona Vallès Occidental
 
REGALA MONTSONÍS! Des de 34
Montsonís Experiència Medieval
Lleida Noguera
 
Tornar
Què són els bolets?
Començarem pel principi. Un bolet és com un fruit, com també ho és un tomàquet o un meló. I un fruit és un conjunt de teixits que la planta construeix amb la finalitat de reproduir-se. Una tomaquera es multiplica gràcies a les llavors que hi ha en els seus fruits: les llavors dels tomàquets. Els bolets, però, no tenen llavors. La seva funció la duen a terme les espores. S’anomenen així perquè els científics, quan hem de crear paraules noves, acostumem a buscar les arrels llatines o gregues d’allò que volem descriure. Així, el mot «espores» prové del grec i vol dir «polsim». I és que els bolets madurs fan polsim. Per constatar-ho, només cal que deixeu un bolet madur sobre una taula, el cobriu amb un got girat de cap per avall perquè no s’assequi i espereu unes hores, una nit per exemple. Quan, l’endemà, retireu el got i el bolet, veureu que a la taula hi ha un rastre d’un polsim finíssim, d’espores en definitiva. La funció de les espores és reproduir l’organisme, i la del bolet, escampar les espores de la millor manera possible. Insisteixo: la funció d’un bolet és assegurar l’èxit de la reproducció dispersant les espores de la manera més òptima. Tot i que en aparença no ho semblin, els bolets són estructures molt complexes. Només els fongs més evolucionats han aconseguit fer bolets, tots els altres fan floridures o estructures encara més senzilles. Habitualment distingim entre «fongs superiors», per referir-nos als que fan bolets, i «fongs inferiors», els que no en fan. N’hi ha alguns que se salten aquesta norma, però, a nivell de divulgació, la doble diferenciació resulta prou pràctica. En aquest llibre l’utilitzarem sovint. Les vies per les quals els fongs superiors han intentat construir bolets són molt antigues i diverses, d’aquí que tots els bolets tinguin trets en comú i, alhora, siguin força diferents. Un cep, un rovelló, un peu de rata i un pet de llop són diferents, però tots volen aconseguir el mateix: sobresortir de terra per llençar les espores ben lluny. Sota el barret d’un cep trobem una mena d’esponja farcida de forats que s’anomenen porus. Si l’esmicolem entre els dits, veurem que l’esponja està feta de milers de tubs posats l’un al costat de l’altre. Les espores es formen dins aquests tubs, es desprenen i surten, a través dels porus, a l’exterior. Tot el cep, per tant, és una estructura poderosa que protegeix els tubs i que els aixeca de terra per permetre que les espores es dispersin. En el rovelló trobem una estratègia similar; en el seu cas, però, les espores es formen a la superfície de les làmines que hi ha sota el barret. Les espores del peu de rata, en canvi, es troben en tota la superfície ramificada del bolet. I en el pet de llop madur, es troben a l’interior del bolet i són les gotes de pluja les encarregades de treure les espores: cada cop que piquen sobre la paret provoquen que s’enlairi un núvol d’espores. En el món dels bolets, doncs, les estratègies perquè acompleixin la seva funció són diverses i molt refinades.
Autor: Enric Gràcia
Llibre: Puc sembrar rovellons al meu jardí? Resposta a 150 preguntes sobre bolets
Editorial: La Magrana

Article

© Castells de Lleida S.L. | VIATGES MONTILINE 14, SL - Llicència 1434 | C/ Major 14, 25737 - Montsonís. | Tel: 973 40 20 45 | Cif: b25311242 | - Privacitat | Legal | Qui som
esto es un tooltip message