Ornitologia: Serres i pantans del nord de la plana a Gerb - Noguera - Lleida

Recorregut:
Itinerari que recorre el límit nord de la Plana de Lleida, una zona interessant tant per la varietat d'ocells que es poden veure com per la diversitat d'ambients que hi són presents: brolles, riu i embassaments, penya-segats, conreus de secà i de regadiu, pinedes, etc. 
 
Espècies més freqüents:
Tot l’any: cabussó emplomallat, cabusset, bernat pescaire, aligot comú, astor, esparver vulgar, mussol banyut, blauet, picot verd, picot garser gros, cotoliu, cogullada fosca i vulgar, roquerol, cuereta torrentera, cargolet, còlit negre, merla blava, tallareta cuallarga, tallarol de casquet, teixidor, mallarenga cuallarga, mallerenga blava, pardal roquer, passerell comú, gratapalles.

Estivals: martinet menut, agró roig, àguila marcenca, falcó mostatxut, torlit, corriol petit, xot, enganyapastors, siboc, abellerol, colltort, oreneta de ribera, ballester, trobat, còlit ros, merla roquera, balquer, boscarla de canyar, bosqueta vulgar, tallarol emmascarat, oriol, hortolà.

Hivernals: corb marí gros, diverses espècies d'anàtides, arpella vulgar, esmerla, becada, pardal de bardissa, cotxa blava, cercavores, tord ala-roig, bruel, durbec, pinsà borroner.

De pas: xarrasclet, fumarell negre, àguila pescadora, aligot vesper, milà negre, cuereta groga, cotxa cua-roja, còlit gris, tallareta vulgar, mosquiter de passa, mosquiter xiulaire, mastegatatxes, etc. 
 
Itinerari:

L'inici d'aquest itinerari (km 0) és davant del convent de Sant Domènec. En aquest punt, i des del pont de Sant Miquel (o vell) podem observar, segons l'època de l'any, el corb marí gros, el bernat pescaire, l'agró roig, el blauet, les cigonyes, les polles d'aigua, l'oreneta de ribera, la tórtora turca, etc.

Travessem el pont en direcció al poble de Gerb (passant per sota del Sant Crist). Un cop som a Gerb, al bell mig del poble trobem un indicador a l'esquerra del cementiri; seguim per aquest camí sense asfaltar fins al km 4,500. Un cop hem passat el cementiri, a uns 100 metres, aproximadament, farem la primera parada al costat d'una filera d'ametllers. Aquest indret és interessant per observar l’àliga marcenca, el xoriguer comú, el gratapalles, la merla blava, la xixella, el bitxac comú, el tallarol de garriga, el passerell comú, la cogullada fosca, el ballester, la gralla de bec vermell, el pardal roquer, el roquerol i el còlit ros. Hi ha una petita basseta, la qual és molt interessant als mesos calorosos ja que serveix d'abeurador a nombroses espècies, algunes tan interessants com el trobat.

Desfem el camí fins al poble de Gerb i, en arribar a la carretera, seguim cap a l'esquerra. Al km 5,700, al mig d'una corba a l'esquerra, prenem el camí a la dreta; uns metres més enllà es pot veure un magatzem de color blanc que ens pot servir de referència. Tot seguit passem entremig d'unes granges i travessem el pas a nivell sense barrera (atenció!).

Continuem recte fins al km 7,400, on trobem una cruïlla, que prendrem a la dreta. Hem travessat una zona de fruiterars, camps d’alfals i cereal, on, a l'hivern, podem trobar esplugabous, estols de fringíl•lids, tallarol de casquet, griva, mussol comú, xoriguer comú, esmerla, bernat pescaire i on en època de pas és freqüent la cuereta groga.

En aquest camí trobem un rètol d'Espai d'Interès Natural, pel costat del qual passa el camí fins al mirador del Partidor de Gerb (km 7,600). El mirador ens ofereix interessants vistes de l'embassament i els seus habitants: el cabussó emplomallat, el cabusset, l'ànec collverd, les fotges, el bernat pescaire, el martinet menut, l'agró roig, l'esparver vulgar, el falcó pelegrí, el balquer, la boscarla de canyar, el gratapalles, la bosqueta vulgar, el cucut, les mallerengues, el blauet, el gratapalles, etc. De pas, el fumarell negre, l'àliga pescadora, l'aligot vesper, la xivitona i la xivita.

Tornem a la cruïlla que havíem trobat al km 7,400 i continuem ara a la dreta, deixant una granja a mà esquerra i retrobem l'asfalt. Seguim recte, i justament on la carretera tomba a l'esquerra, fem la següent parada (km 8,100). Immediatament, en sortir de l'asfalt trobem un camí a la dreta, mig tapat per la vegetació exuberant. Ens trobem en una vella plantació de xops amb abundant sotabosc, que podrem recórrer per alguns corriols que segueixen paral•lels a l'aigua. Aquest és un dels millors indrets per observar a l'hivern el durbec. També trobarem el lluer, el gafarró, el picot garser gros, el teixidor, el cargolet, l'oriol, el colltort, el tallarol de casquet, el pit-roig, el raspinell comú, la becada, la cigonya, el repicatalons, el gaig, el milà negre i l'aligot comú.

Un cop al cotxe deixem l'asfalt i continuem pel camí recte, fins a trobar la carretera de Gerb a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047), al punt quilomètric 6; la seguim cap a la dreta fins al pantà de Sant Llorenç de Montgai (km 10,800).

Des de la vora de l’embassament i fins a la presa, podem observar nombroses espècies aquàtiques: ànec collverd, morell de cap roig, xarxet comú i ocasionalment xarrasclet, ànec xiulador, ànec cuallarg i ànec cullerot. Als verns del mig del pantà els últims anys s'hi ha instal•lat una colònia de bernats pescaires, i des d'aquest punt podem observar els nius perfectament, així com l'agró roig i el martinet menut. Aquests mateixos arbres, a l'hivern serveixen a alguns centenars de corbs marins per ajocar-se. També podem veure, segons l'època de l'any, la gavina vulgar, el fumarell negre, l’àguila pescadora, el falcó pelegrí, el cabussó emplomallat, les fotges vulgars i el cabusset, així com nombrosos petits ocells: el verdum, l'oriol, el bruel, el reietó, el pinsà comú, el pinsà borroner, el durbec, el sit negre, el pardal de bardissa, el cargolet, la cadernera, el colltort, el tord comú, el tord ala-roig, el gaig, la cuereta torrentera, el blauet, el roquerol, l'oreneta de ribera, el xot, la xivita, la mallerenga emplomallada, el picot verd, el picot garser gros, el raspinell comú, el lluer, la mallerenga cuallarga, el papamosques gris, el mastegatatxes i el mosquiters. A més, hi ha la xixella, el tudó i, ocasionalment, l’àguila cuabar-rada, i aquest també és un bon lloc per, al capvespre, sentir cantar el duc.

Tornem al cotxe i reprenem la carretera en la mateixa direcció que portàvem. Un cop passat el petit poble de Sant Llorenç de Montgai, cal parar atenció als penya-segats, car a l'hivern és possible veure el pela-roques. En aquestes parets també hi cria la xixella, el pardal roquer, la merla blava i el roquerol.

Justament quan s'acaben les parets (km 13,200), a l'esquerra surt un camí que hem de prendre i que anirem seguint fins arribar al Mas del Cinto, un cop hem travessat la via del tren (km 14,400). Hi podem fer una altra parada i fer un tomb pels voltants del mas. Podem observar nombrosos fringíl•lids, tallarols i passeriformes. També és un bon lloc pel durbec. Des d'aquí podem fer una ullada cap als penya-segats del Mont-roig, on és fàcil veure la gralla de bec vermell, voltors i ocasionalment l'àguila daurada.

Reprenem el mateix camí fins al km 18 (Mas de la Rata) on veurem un corral de pedra i un senyal metàl•lic de "coto", on farem una nova parada. Seguim pel darrere del corral en direcció est, per dins del barranc, que l'agafarem de pujada. Si el seguim fins al final (15 minuts), tindrem una extraordinària vista de la plana lleidatana.

Seguim camí amunt fins al km 20,800, on el camí es bifurca, i prenem el de l'esquerra fins a trobar la carretera, que ens durà fins al poble de Gerb; abans, però, fem l'última parada, justament al km 25, on, a mà dreta, surt un camí i on podem deixar el cotxe.

A l'esquerra de la carretera s'aixeca el Tossal Gros, cobert de garric, aquest és un bon punt per observar l'hortolà i la cogullada fosca. A l'altre costat del barranc, a la dreta del tossal, no ens serà difícil de veure el trobat i el còlit ros. Si hi arribem cap al tard, podem escoltar el siboc, i una mica més lluny, l'enganyapastors. També és un bon lloc per l'àguila marcenca, el passerell comú, el picot verd, la puput i la tórtora.

Des d'aquí seguirem la carretera fins al poble de Gerb i després, a la dreta, fins a Balaguer, on finalitza el recorregut.

Informació pràctica:
Distància: 35 km, aproximadament.

Més informació:
www.ocellsdelleida.montsec.org