Sant Jaume apòstol; Teodomir, monjo; Florenci, Canut, Cugat, Fèlix, Teodomir i Pau, màrtirs; santa Valentina, verge i màrtir; Tea, màrtir

La Granja d'Escarp celebra la festa major en honor del patró del municipi i és notori entre la població el fet que sant Jaume va passar per aquí, i fins i tot indiquen el lloc, el punt exacte en què sant Jaume va descansar aquella nit en les terres de la Granja d'Escarp.

La pregona devoció i la fe d'aquest poble, van fer possible l'aixecament d'una ermita o santuari al costat de la cova on la tradició diu que va dormir sant Jaume, la qual continua sent visitada per devots de molts llocs, i, on les prometences a tan gran personatge han estat habituals fins als nostres dies. Cal mencionar que a part del fet llegendari que situa l'apòstol a la població, per aquesta zona passava un antic camí dels anomenats de Sant Jaume. Els goigs li canten:

La Granja tiene una cueva
en donde posada hallasteis.
Vos en ella descansasteis
y según tradición venera.
Este pueblo allí os eleva
un templo con devoción.
Defendednos del infierno
y alcanzadnos contricción.

A Belianes gaudeix de molta acceptació. El temple parroquial li és dedicat, i també el poble li dedica la seva Festa Major.

Aquella frase famosa de: "a Belianes fan Sant Jaume!", ens indica com ha transcendit aquesta devoció per tots els altres pobles de la rodalia, els quals amb aquestes paraules, fan menció d'un fet ben concret i arrelat. La cançó diu:

A Belianes fan Sant Jaume,
a Maldà Sant Agustí,
a Tàrrega Santes Espines,
i a Sant Martí Sant Martí.

També a Nalec l'església del poble i el patronatge corresponen a sant Jaume, en honor del qual han celebrat la Festa Major.

Sabem que sant Jaume era invocat a tot arreu per part dels esperitats, car hom creia que feia fugir el dimoni amb el seu bordó de pelegrí.

A Nalec aquest mes de juliol era temps de batre, la dita ho deia: "qui no bat al juliol, no bat quan vol". Com que aquests dies feien festa en honor del sant, se'ls podia retardar un xic la feina, i llavors tenir dificultat per netejar el gra a l'era per manca de vent. Era en aquells moments que ballaven el típic "ball de les forques", un ball característic d'aquesta època de l'any.

Aquest ball tradicional de quan es batia a les eres consistia en el fet que els batedors quan ja havien fet net, o quan no feia aire i demanaven que bufés, agafaven les forques i es posaven a ballar a l'era. Era una tradició molt antiga i una manera de retre culte a la natura quan la collita, part vital de la vida de l'home primitiu, era realitat.

Aquest ball, sense música, després es ballava de manera popular, com un ball de Festa Major, a la plaça, i amb música, però al principi eren els batedors de l'era i prou.

Consistia a fer una rodona, i voltaven movent les forques ençà i enllà com si ventessin. Tot seguit s'ajupien fins a terra i aixecant les forques enlaire diverses vegades, primer lentament i després ràpid, feien veure que ventaven el gra. Era una manera clara de significar que ja havien fet net o de reclamar que arribés l'aire per tal de poder fer-ho.

Sant Jaume ha estat festiu, i en algunes poblacions n'ha ostentat el patronatge, com a la Fuliola, Arbeca, el Canós, Balaguer, Montclar, Cervera, on al barri dels Ametllers es fa celebració sonada, Tremp on fan festa els carrers del raval, Corbins o Vilaller on avui es feia un aplec comarcal a l'ermita de Riupedrós.

A Arties, el dia 25 de juliol, tots els veïns del poble anaven de pregària a l'ermita que hi ha als afores del poble, camí de Socoma, dedicada al sant. Diu la tradició que l'ermita és l'única que quedà del poble de Laspan, desaparegut a causa d'un esllavissament de terres. Fins fa poc es podia veure en les parets divisòries dels prats materials de construcció que podien procedir de Laspan.

Als actes religiosos cal afegir-hi els lúdics i festius. A la tarda els músics i veïns es desplaçaven als banys d'Arties on es continuava el ball.

Entre els termes de Fórnols i Lavansa s'aixeca l'ermita de la Mare de Déu de Sant Jaume. Aquesta ermita ha estat molt notable, i la devoció a la Mare de Déu abastava tota la contrada. Havia tingut ermità residint al costat de l'ermita.

Aquesta Mare de Déu era anomenada de Sant Jaume perquè en el dia d'aquest sant era quan s'hi celebrava la fira i l'aplec, acudint-hi marxants, ferrers, etc. Era una festa de jovent, amb esbarjos populars i amb la particularitat que no s'hi deia missa. Aquells aplecs ara no se celebren. La gent també hi acudia a invocar-la contra l'eixut.

Des de Tuixén anant en direcció a Josa de Cadí, a uns dos quilòmetres, ens trobem amb l'ermita de Sant Jaume. Tot i no tenir culte habitual, sí que esporàdicament se n'hi celebra. S'hi fa l'aplec el diumenge més proper al vint-i-cinc de juliol. Una de les festes més celebrades en tota la muntanya ha estat precisament la de Sant Jaume de Tuixén, i gràcies a la qual es van anar conservant moltes de les actuacions tradicionals que eren típiques del món rural en temps passats. Així, quan la decadència de la muntanya tocava el seu so per tots els racons, a Tuixén encara s'hi podia trobar com es ballava el contrapàs, fins i tot es ballà al so d'un violí tocat per un pastor, i que si bé a tot arreu es ballava en tira oberta, aquí es feia en rodona.

En Vós sempre han confiat
els bons fills de Tuixén
que ben devots volen ser
de Vós, sant tan venerat;
i Vós els heu consolat
en tota tribulació:
Sant Jaume, apòstol sagrat,
salveu la vostra nació.

Per la seva banda a Solsona el dia vint-i-cinc de juliol es feia la fira de Sant Jaume, que servia per fer una aturada al mig de la feina de batre i anar a proveir-se d'allò que es pogués necessitar, sobretot forques. Per Sant Antoni ja se'n compraven per tal de poder batre, però si se n'havia trencat alguna o bé feia falta aquesta era l'ocasió.

També es venien i compraven alguns xais, els quals, guiats i guardats per la quitxalla respectiva de cada casa, anirien a pasturar els camps ja segats, a fi d'engreixar-los pasturant els rostolls. Per aquest motiu la compravenda de xais era notable en aquesta fira.

També Peramola celebrava en temps passats la fira de Sant Jaume. Hi acudien molts firaires, i també la destacada figura dels forcaires. A la vila hi havia els priors de sant Jaume, que eren els encarregats d'organitzar aquesta festa, que era considerada solemne.

Una cançó popular de bressol que avui es cantava a Puiggròs diu:

Sant Jaume patró d'Espanya,
feu aclarir tot lo món,
que tinc la bugada estesa
i la pasta bona al forn,
els bous a la llaurada
i el cantiret a la font.